tag:blogger.com,1999:blog-71222127729513791912024-02-19T06:53:02.125+01:00 Manaslu 2013Aquesta és la historia d'en Raül i en Pere, un alpinista i un cineasta units per un somni comú: pujar per primera vegada a una muntanya de més de 8.000m. Durant mesos, cineasta i alpinista es desplacen a la recerca d'experiències vitals per l'Himàlaia per acabar ascendint la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de 8.163m.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14488724418814845357noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-85757835155675443852023-12-31T17:19:00.001+01:002023-12-31T17:19:05.767+01:00Desafia les Muntanyes: Curs d'Esquí de Muntanya Iniciació amb SomGuies.cat<p><span style="font-family: arial;">Experimenta l'adrenalina i la bellesa de l'esquí de muntanya amb el nostre curs intensiu d'iniciació que es celebra els caps de setmana. Descobreix tots els secrets i les habilitats necessàries per dominar aquesta modalitat hivernal única. Amb l'ajuda dels professionals de SomGuies.cat, gaudeix de dues jornades apassionants plenes d'aprenentatge i aventura.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtLcTf3BzJ9SHebygrvvPtxxJBcKj9Zcu6Mc9yoGVB0_bwXZ4xy0XKola9UAkl5KqHLYvV-o2TU0rfmYd7z8OE7OUqbmfOCZLXBYM0rwQO2krOxx9Hp4bbsDaMBGeu_cB4Y0wPB891fl0zYZiPbSmuxy8LoPXi6OWX9cXoCPkUvJ4uU3Hv3H8vYfgQXo/s2560/2022-03-13%2014.07.10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Curs esquí de muntanya" border="0" data-original-height="1100" data-original-width="2560" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtLcTf3BzJ9SHebygrvvPtxxJBcKj9Zcu6Mc9yoGVB0_bwXZ4xy0XKola9UAkl5KqHLYvV-o2TU0rfmYd7z8OE7OUqbmfOCZLXBYM0rwQO2krOxx9Hp4bbsDaMBGeu_cB4Y0wPB891fl0zYZiPbSmuxy8LoPXi6OWX9cXoCPkUvJ4uU3Hv3H8vYfgQXo/w400-h173/2022-03-13%2014.07.10.jpg" title="cursos hivernals esquí de muntanya" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: arial;"><b>Descripció del Curs:</b></span></p><p><span style="font-family: arial;">En aquest curs, oferim una introducció completa als fonaments de l'esquí de muntanya, adaptada tant per a principiants com per a aquells amb alguna experiència en esquí alpí. Amb una durada de dos dies, aquesta immersió intensiva té un preu de 160€, que inclou el material de seguretat necessari.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><b>Contingut del Primer Dia:</b></span></p><p><span style="font-family: arial;">Dedicarem la primera jornada a cobrir una àmplia varietat de temes essencials. Des de la presentació i ús del material tècnic fins a tècniques avançades d'ascens i descens, passant per girs, voltes maria i descens amb pells. Amb grups de màxim 6 persones i un mínim de 4, garantim una atenció personalitzada.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><b>Contingut del Segon Dia:</b></span></p><p><span style="font-family: arial;">Posaràs en pràctica tot allò après el primer dia i aprofundirem en aspectes com la nivologia i la progressió amb grampons, piolet i esquís a l'esquena. La jornada culminarà amb una emocionant ascensió a un cim, aplicant totes les habilitats adquirides durant el curs.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Amb una inscripció online disponible, el nostre curs d'esquí de muntanya iniciació és l'oportunitat perfecta per explorar les muntanyes amb seguretat, aprenent de la mà dels millors guies de SomGuies.cat.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv_YgIwVHSv1sBuM_XpHJttVGi0sZXikJ-VHgRP0MyHPUKseu4NV7MVc6TdmQhEC_ABNjYkuSFkjlKZQYrZgTzCLxR65CVnt4tSsELS6WjwgZGx7WIsGTmzJMmi2lnt6bFqZI4CZsbfYudr4sSTT81uoM_3OFezAeK9a0BT7xehvnZrq_1ziwTcjjx72Q/s3024/2023-01-29%2015.27.56.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Curs esquí de muntanya amb somguies.cat" border="0" data-original-height="1701" data-original-width="3024" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv_YgIwVHSv1sBuM_XpHJttVGi0sZXikJ-VHgRP0MyHPUKseu4NV7MVc6TdmQhEC_ABNjYkuSFkjlKZQYrZgTzCLxR65CVnt4tSsELS6WjwgZGx7WIsGTmzJMmi2lnt6bFqZI4CZsbfYudr4sSTT81uoM_3OFezAeK9a0BT7xehvnZrq_1ziwTcjjx72Q/w640-h360/2023-01-29%2015.27.56.jpg" title="Curs esquí de muntanya amb somguies.cat" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p>Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-75254776670933806342018-06-04T09:56:00.002+02:002023-12-31T17:05:12.752+01:00SomGuies.cat, companyia de guies de muntanya<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span><span style="background-color: white;"><div dir="ltr" trbidi="on"><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;">SomGuies.cat s'ha consolidat com una referència líder en el món dels guiatges de muntanya, oferint una àmplia gamma d'experiències i formació centrades en la natura i les muntanyes. A través del seu portal en línia, us convidem a explorar una extensa varietat d'opcions, amb propostes que abasten tots els aspectes possibles de l'àmbit muntanyenc.</span></div><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;">Les activitats que oferim representen una fusió única entre cursos especialitzats i emocionants guiatges. Des dels cursos d'alpinisme i escalada, que proporcionen coneixements essencials i habilitats pràctiques, fins als guiatges d'escalada i alpinisme, que us conviden a viure aventures sota la supervisió de professionals experimentats.</span></div><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;">A més, SomGuies.cat destaca amb els seus cursos d'alpinisme, cursos d'esquí de muntanya i rutes en bicicleta i escalada, oferint als participants la possibilitat d'explorar les muntanyes de maneres diverses i emocionants.</span></div><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div dir="ltr" trbidi="on"><span style="font-family: arial;">Per obtenir més informació i descobrir totes les opcions fascinants que SomGuies.cat proporciona, us convidem a visitar el seu lloc web a <a href="https://www.somguies.cat" target="_blank">www.somguies.cat</a>.</span></div></div></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_wWDyW6nuFVtZkJxIf-NX1kzYye5FoBk9SgmnD6hY3x1oNZGetazPFk9QV-WPshHZeVPxyYLTyihb7d4UVb0xGa4i8-GxoYWwU0017beCcqdtlEPiTVHURTDt_MtuEbUv0xPi3oSwfjk/s1600/portada-logo2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="921" data-original-width="1594" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_wWDyW6nuFVtZkJxIf-NX1kzYye5FoBk9SgmnD6hY3x1oNZGetazPFk9QV-WPshHZeVPxyYLTyihb7d4UVb0xGa4i8-GxoYWwU0017beCcqdtlEPiTVHURTDt_MtuEbUv0xPi3oSwfjk/s640/portada-logo2.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "oxygen";"><span style="background-color: white; font-size: 15px;"><br /></span></span></div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-895734378320696022015-03-24T13:28:00.000+01:002015-03-30T22:48:47.785+02:00Venta online del documental "Els homes que volien pujar una muntanya de més de 8.000 metres"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Ja es pot comprar o llogar el documental per internet, llegiu com fer-ho al final d'aquesta entrada.</b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbhc-P3WemgpY1OTxhajuT658p-LDNniFt1fHn5Wtp2iFulT8poNSqguwZhznzIgv-Oe2JpxfcBHGqDrONAwLic_SG0iSy1ZFnB2YyFGrlsE8MU-cqpvYCtSZ0CW30iXSqgDQMHiqw44U/s1600/FOTO+12+FESTIVALS+cat+low.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbhc-P3WemgpY1OTxhajuT658p-LDNniFt1fHn5Wtp2iFulT8poNSqguwZhznzIgv-Oe2JpxfcBHGqDrONAwLic_SG0iSy1ZFnB2YyFGrlsE8MU-cqpvYCtSZ0CW30iXSqgDQMHiqw44U/s1600/FOTO+12+FESTIVALS+cat+low.jpg" height="360" width="640" /></a><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Títol original: </b>Els Homes que volien pujar una muntanya de més de 8.000 metres</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Títol en espanyol:</b> Los hombres que querían subir una montaña de más de 8.000 metros</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Títol en anglès:</b> Men who wanted to climb a mountain over 8.000 meters</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Gènere</b>: Documental</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Durada:</b> 79 minuts</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Format:</b> Full HD, estereo</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Sinopsis: </b></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Aquesta
és la historia d'en Raül i en Pere, un alpinista i un cineasta
units per un somni comú: pujar per primera vegada a una muntanya de
més de 8.000m. Durant mesos, cineasta i alpinista es desplacen a la
recerca d'experiències vitals per l'Himàlaia per acabar intentant
ascendir la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de
8.163m.</span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><b>Trailer:</b></span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jFvr78KnyNw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" width="560"></iframe>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Director, guionista, imatge:</b> Pere Herms</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Cap d'expedició:</b> Raül Corominas</span><br />
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Banda Sonora:</b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Santi Careta</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Productor executiu TVC:</b> Jordi Ambròs</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Produït per</b> Abyssinia Films</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Amb la col·laboració de</b> Televisió de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, Buff, Garmin, Diari Ara, LaSportiva, Verasat, Boia Nit</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Amb el suport de</b> l'Ajuntament d'Avinyó , Centre Excursionista d'Avinyó, <span style="text-align: center;">Restaurant
Miramar, </span><span style="text-align: center;">Julbo, </span><span style="text-align: center;">Grifone, </span><span style="text-align: center;">Lorpen, </span><span style="text-align: center;">TuCargadorSolar.com, </span><span style="text-align: center;">Grivel, </span><span style="text-align: center;">Barrabes, </span><span style="text-align: center;">Rab, </span><span style="text-align: center;">Teco
Insaen, </span><span style="text-align: center;">Infart, </span><span style="text-align: center;">Gopro, </span><span style="text-align: center;">Farmacia
Gavaldà, </span><span style="text-align: center;">Transports
Brunet Oliva</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Festivals en secció Oficial:</b></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">1. Cairo International Film Fest 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2. Trento Film Festival 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">3. Sestriere Film Festival 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">4. Ischia Film Festival 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">5. Propad Festival of Mountain Films (Eslovàquia) 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">6. Mountain Film in Zakopane (Polònia) 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">7. Torello Mountain Film 2013</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">8. Mostra de Cinema i Audiovisual Català SomCinema 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">9. Inkafest Mountain Film Perú 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">10. Festival de Muntanya Terre Alte (Milan) 2014</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">11. International Festival of Outdoor Films (República Txeca) 2014</span></div>
<div class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">12.
</span><span style="color: #222222;"><span style="font-family: arial, sans-serif;">International
Mountain Film Festival in Bansko (Bulgaria) 2014</span></span><br />
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Actualment es disposa d'aquests canals de venta i/o lloguer:</span></div>
<br />
<br />
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u>1. Compres Nacionals: DVD en suport físic + caràtula impresa + estoig</u></b><br />
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u><br /></u></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Idioma: català</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Subtítols: anglès, espanyol, italià</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Compra a través de Paypal.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Preu: 12€ (despeses enviament incloses)</span><br />
<br />
<form action="https://www.paypal.com/cgi-bin/webscr" method="post" target="paypal">
<input name="cmd" type="hidden" value="_s-xclick" />
<input name="hosted_button_id" type="hidden" value="6FKLM9XKDRCL2" />
<input alt="PayPal. La forma rápida y segura de pagar en Internet." border="0" name="submit" src="https://dl.dropboxusercontent.com/u/764538/web/paypal-secure.png" style="box-shadow: 0px 0px 0px #999;" type="image" width="100" />
</form>
<br />
<br />
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u>2. </u></b><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u>Compres Internacionals: </u></b><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u>DVD en suport físic</u></b><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u> + caràtula impresa + </u></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><u><b>estoig</b></u></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Idioma: català</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Subtítols: anglès, espanyol, italià</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Compra a través d'Amazon.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Preu: 15$ + despeses enviament</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="http://www.amazon.com/wanted-mountain-meters-NON-US-FORMAT/dp/B00TEJ8YVA/ref=sr_1_1?s=movies-tv&ie=UTF8&qid=1424081268&sr=1-1&keywords=pere+herms" target="_blank"> <img alt="Comprar a Amazon" border="0" src="https://dl.dropboxusercontent.com/u/764538/web/btn-buy-at-amazon.jpg" style="box-shadow: 0px 0px 0px #999;" width="110" /> </a>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><u>3. Descàrrega d'arxiu digital (9,5€) i/o lloguer per veure'l en streaming (2,79€)</u></b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Català: <a href="https://www.reelhouse.org/pereherms/els-homes-que-volien-pujar-una-muntanya" target="_blank">https://www.reelhouse.org/pereherms/els-homes-que-volien-pujar-una-muntanya</a></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Espanyol: <a href="https://www.reelhouse.org/pereherms/hombres-que-querian-subir-una-montana" target="_blank">https://www.reelhouse.org/pereherms/hombres-que-querian-subir-una-montana</a></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anglès: <a href="https://www.reelhouse.org/pereherms/men-who-wanted-to-climb-a-mountain" target="_blank">https://www.reelhouse.org/pereherms/men-who-wanted-to-climb-a-mountain</a></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><u>4. Altres opcions de lloguer en estreaming:</u></b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Espanyol (Filmin, 2,95€ el lloguer): <a href="https://www.filmin.es/pelicula/los-hombres-que-querian-subir-una-montana-de-mas-de-8000-metros" target="_blank">https://www.filmin.es/pelicula/los-hombres-que-querian-subir-una-montana-de-mas-de-8000-metros</a></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhldKmYfyqHJ55-0AjZmgtDi4SykWzl4xAvyjR0e5Bz303DAKZEe8JJEnpIiBS6Ph2k-S9YIQg3ifOgK_dk2u7roSdykNT4XidPoYZOBGBA79CASXUTcIlWJEGGMXARnj8_EFW18k3aLnQ/s1600/POSTERlow.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhldKmYfyqHJ55-0AjZmgtDi4SykWzl4xAvyjR0e5Bz303DAKZEe8JJEnpIiBS6Ph2k-S9YIQg3ifOgK_dk2u7roSdykNT4XidPoYZOBGBA79CASXUTcIlWJEGGMXARnj8_EFW18k3aLnQ/s1600/POSTERlow.jpg" height="640" width="448" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-49660851516965896382013-06-04T23:49:00.001+02:002013-06-06T13:05:02.364+02:00Els homes que volien pujar una muntanya de més de 8.000 metres<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">19 de maig.</span></b><span lang="CA"> El despertador sona a les 11 de la nit tal com estava previst. He dormit molt poca estona, però em sento descansat i bastant tranquil. Estic dins una tenda a 6.800 metres amb en Rusky i aquesta nit serà molt llarga perquè la intenció és enfilar-nos fins al cim del Manaslu. Són 1.400 metres de desnivell i calculem que ens portarà entre 10 i 14 hores. Ens vestim com podem i mengem alguna cosa: pa de motlle amb pernil i formatge que en Marco, un dels italians, ens va obsequiar al CB. També fem un te. M'omplo les butxaques de tot el necessari; avui pujarem sense motxilla, el més lleugers possible. Repasso mentalment tots els objectes per no oblidar-me res i surto de la tenda. Fora, el negre i el silenci ens embolcallen. Bufa una mica de vent, que aixeca neu que espetega a la cara. Fem les últimes comprovacions de material i comencem a caminar. Són les 12 de la nit i en Sergio, des de la tenda del costat, ens desitja bona sort.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els grampons rasquen amb força contra la neu glaçada. La respiració i el vent són els únics sons presents en aquest espai gelat i fosc. Fins als 7.000 metres coneixem el camí, però a partir d'allí serem com dos navegants sense rumb. La sortida de les tendes és en pla però de seguida girem a la dreta i ens comencem a enfilar per una pala de neu que ens ha de dur a l'extrem esquerra de la rampa per fer una travessia a la dreta fins al plató a 7.450m. Mirem amunt, com buscant referencies, però l'únic que veiem és la neu voleiar i molta foscor. Ens movem per intuïció. No hi ha traça marcada, ni fites, ni bambús. La neu alçada pel vent ens fa tancar els ulls de tant en tant. No sabem on som, veiem seracs però no tenim gens clar la direcció a prendre. La foscor amaga el camí i això és un laberint de seracs a massa alçada. Bufa el vent, esbufeguem nosaltres. Parem i mirem, però, què mirar? No es veu res, més enllà dels frontals. Seguim amunt, el garmin marca els 7.000 metres però on som no té res a veure amb el lloc que coneixíem. Quan parem, els esbufecs semblen ressonar a les parets del Manaslu. Entre esbufec i esbufec, un profund silenci; i unes llumetes al fons de la vall, el poble de Samagaon.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens anem alternant per obrir traça. Fem trams curts per no desgastar-nos gaire però no són les forces les que minven sinó la il·lusió i l'esperança. Anem massa a l'esquerra. Mirem algunes fotos amb les càmeres per buscar referencies. De cop apareixen dos immensos seracs, un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Ens mirem amb en Rusky buscant alguna explicació que ningú no té. Hem de ser molt a prop de l'inici de la rampa, però pot ser una autentica bogeria començar a donar voltes en aquest laberint. Són les 2 del mati. No estic cansat però sí que començo a sentir-me frustrat. No tenim marge d'error i tampoc mereix la pena arriscar. L'intent de cim està arribant a la seva fi. Som a 7.100 metres i no tenim molt clar on ens trobem. Està claríssim, toca retirada.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Baixem amb precaució ja que el pendent és dret i a més hi ha restes d'allaus. Entre passa i passa, nervis i un sol pensament: el Manaslu s'ha acabat. Parem uns metres abans de la tenda per analitzar la situació. Tenim dues opcions: la primera és abandonar i baixar definitivament. La segona és esperar un dia més a C3 i intenta-ho amb els italians el 22 des del camp 4. Decidim dormir i acabar-ho de reflexionar demà al matí. Ens posem a dormir a les 3. La tristesa domina els meus pensaments. Potser ens hem precipitat intentant-ho de massa avall. Intento dormir però no puc. La nit es fa llarga i quan tanco els ulls només veig seracs per tot arreu en mig de la foscor.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">20 de maig.</span></b><span lang="CA"> Em llevo de mal humor. Són les 6 del mati i ara mateix hauríem d'estar dalt del plató, veient el cim i contemplant una sortida de sol espectacular. No em trobo bé, suposo que deu ser l'alçada, o els nervis, o la gana o què sé jo. I encara em sento pitjor quan recordo que hem de decidir què fem, si avall o amunt. Ens ho preguntem amb en Rusky, en silenci i en veu alta. Jo no paro de donar-hi voltes des d'ahir. Què hem de fer? Tinc dilemes però estic molt cansat i ja n'estic fart. El cap diu que ja n'hi ha prou, que després de 45 dies en aquesta muntanya, més de 14.000 metres de desnivell positiu acumulat i 2 intents frustrats de cim, ara tocar baixar i oblidar-se de tot plegat. A més, no em trobo bé, cada hora que passa tinc més mal de cap, no tinc gana i de tant en tant em venen ganes de vomitar. Però el cor encara té ganes de tornar-ho a intentar, la il·lusió encara hi és, tinc més ganes que forces. No serà la famosa febre del cim? Però ho tinc molt clar, no vull córrer gaires riscos i si pujo és perquè sé que tinc opcions de tornar a baixar. M'estimo massa la vida com per deixar la pell aquí. </span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arriben dos italians més: en Marco i en Sergio Martini, amb els seus dos xerpes, en Pemba i en Kami. L'estratègia dels italians és pujar demà a C4 i intentar cim el 22. Els tres han vingut per separat, però el clima, gairebé igual que a nosaltres, els ha fet coincidir en estratègies. Les hores passen però el dilema segueix. Decideixo no decidir res fins demà al matí, depèn de com em llevi. Li comento a en Rusky els meus pensaments, que potser demà abandono, però que ell, si se sent amb forces i ganes, pugi amb els italians.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens assabentem que els de Singapur finalment han decidit tirar la tovallola i ni tant sols intentaran cim. Aquí el verdader desgast és psicològic, molt més que físic. Ja és la segona expedició que abandona. Quedem els italians i els catalans, amb bona sintonia i molta experiència a les espatlles per part seva. En Sergio Martini té més de 60 anys i ha fet més de 20 vuit mils. Repeteix el Manaslu perquè quan va fer cim la primera vegada, no va tenir vistes. En Sergio Leo ha escalat gairebé totes les cares nord mítiques dels Alps i uns quants vuit mils també. És el segon cop que escala el Manaslu. La primera vegada no va fer cim, es va quedar a 7.800m, va patir congelacions i li van haver d'amputar algunes falanges dels dits del peu. En Marco diu que no és alpinista. Fa triatlons, però ha pujat i intentat varis 8mils, també el Manaslu i igual que en Sergio Leo tampoc va aconseguir fer cim. En Marco ha vingut en homenatge a un amic seu que va perdre la vida aquí al Manaslu per culpa d'un allau l'octubre passat. També li falten algunes falanges dels dits del peu per culpa d'unes congelacions que va patir al Lhotse. Explica que al Dhaulagiri es va quedar a 50 metres del cim. I amb totes aquestes bèsties de les muntanyes, dos catalans, en Rusky i jo, sense experiència a l'Himàlaia ni cap 8.000 a les espatlles, però molt entusiastes i apassionats per la vida i les muntanyes. Ens transmeten molta confiança, són amables, atents, sense egos, ens sentim gairebé com uns aprenents que acompanyen als mestres. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El cap, què fa el cap? Com em sento? Tinc gana? Les sensacions són estranyes, em costa de saber com estic. Per saber si tinc gana, haig de provar de menjar. Surto fora la tenda, necessito que em toqui l'aire. Les vistes són increïbles. Els núvols creixen, el sol decau, la pau i el silenci regnen. Les hores passen però no milloro. Comença a fer-se fosc. Ningú no parla. La concentració és màxima. Sóc aquí, ho haig de provar. Alguna cosa em diu que demà ho provaré. Però primer haig d`intentar descansar.</span> </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">21 de maig.</span></b><span lang="CA"> La il·lusió pot a la raó. Me'n vaig amunt. No em sento al 100% però si en algun moment tinc problemes, giro cua. Vull arribar com a mínim al plató i veure el cim, amagat a la cara sud del Manaslu i impossible de visualitzar des de la línia d'ascensió que anem seguint. A les 6:30 ens comencem a vestir i mitja hora després comencem la marxa. Fa il·lusió ser tants a intentar el cim, després de tantes jornades voltant en solitari. Surt en Sergio Leo i darrere en Rusky, en Nima, en Marco, en Pemba, en Kami, en Sergio Martini i finalment jo. He anat molt lent en el ritual de partida i tinc ganes de seguir tot l'ascens des de la cua, sense pressió, sense pressa, intentant gaudir del grup, la companyia, les vistes. Em penjo les tres càmeres per on puc, la de fotos al coll, la gopro al cap i la de filmació a la butxaca del mono de plomes. El repte no és només pujar sinó fer una filmació de qualitat. Això vol dir pes i temps. Però ho assumeixo i per a mi és tant prioritari guanyar metres com anar captant tot el que es pugui. El fred és un devorador de bateries o sigui que porto les càmeres embolicades amb paper transparent com si d'entrepans es tractessin. Tot i així, el vent és gelat, o sigui que de seguida em quedo sense bateria a la gopro. Una càmera menys.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tots 8, més o menys en fila, anem guanyant metres lentament per la rampa vertical i nevada. La idea és la mateixa que la nit anterior que vam sortir en solitari: com que no tenim cordes fixes instal·lades als seracs, la línia més vertical, hem de fer una travessia a l'esquerra per anar a buscar l'inici de la rampa de gel més o menys a 7.200, per llavors anar a la dreta fins al plató als 7.450m. El cel és blau, no bufa vent, és un dia perfecte. En Sergio Leo, en Rusky i en Nima van al davant. Darrera i molt a prop, en Pemba i en Marco. Jo vaig pujant amb en Sergio Martini, tota una institució, i en Kami, el seu xerpa. És increïble la velocitat amb la que puja als seus 60 i escaig. Pràcticament ni bufa! Quin exemple d'home. Tot plegat, però, en Sergio diu que no ho veu clar. Parla amb en Kami. Comenta que li fa molt respecte la part final de la rampa de gel, que es veu blau i brillant, sense cordes fixes. Diu que la pujada encara es pot fer bé però que a la baixada pot ser perillós. No m'ho crec, en Sergio Martini diu que abandona. Això m'encén encara més les alarmes. Si un tio com ell abandona, és que la cosa no està gens clara. Però bé, ell ja ha fet 20 vuit mils i la visió és diferent, penso. Sí, però el risc és igual per a tothom, reflexiono. És el gel, el temps o les forces? pregunto. Ell diu trobar-se bé, però no vol arriscar a la baixada que després de cim, sempre és esgotadora, assegura. Sí, sí, el tio marxa. Ens diem adéu i desapareix rampa avall. Miro en Marco, ens encongim d'espatlles i continuem. Dos menys. Ja som sis. Jo no em trobo del tot bé, però tampoc del tot malament. Vaig pas a pas. Mentre no empitjori seguiré amunt, gaudint de les vistes, de l'entorn, del companys, de la il·lusió d'anar guanyant metres i del repte de l'autosuperació. Escolto el cos constantment. Pateix, sé que pateix, però també sé que un cop més no defallirà. El secret està al cap. Canto cançons, penso mil histories, fins hi tot m'imagino en alguna cala perduda de la Costa Brava.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Marco i en Pemba s'han aturat i els avenço. Em ve de gust pujar en solitari, al meu ritme. Em situo entre en Nima, en Rusky i en Sergio Leo, que van al davant, i en Marco i en Pemba, que ara els tinc al darrera. Ens separen pocs metres, però aquí ascendir porta el seu temps i la distància física és una autentica barrera temporal. No sé quants graus són, però això és dret com una mala cosa. La travessia a l'esquerra, que tampoc semblava gran cosa des del CB, està resultant tota una odissea. Conto 20 passes i paro per descansar 20 esbufegades. Miro amunt i veig que tothom fa el mateix, estem més estona parats que caminant. No hi ha pressa, poc a poc. Miro a l'esquerra i veig clarament els seracs on ens vam emmerdar ahir a la nit. Vam arribar molt a prop de l'inici de la rampa, però per sota; molt difícil de deduir a les enfosques.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Marco es va distanciant. És el que està menys aclimatat. Va arribar fa 10 dies i tan sols ha dormit una nit a C1 i ja està fent l'intent de cim. Però aquest és el seu estil. Va molt lent però no sembla que res el pugui aturar. És un bou, aquest home. Em sento molt unit a tot el grup, orgullós de compartir la muntanya i aquesta aventura amb tots ells. Això em dona seguretat per continuar amunt tot i que ja no sóc capaç de fer les 20 passes seguides i en faig 15. Paro, respiro, miro, filmo, aquesta és la meva rutina. A les 12:30 del migdia arribo als 7.300 metres. Les sensacions milloren. Sembla una contradicció, però com més amunt, més cansat però més energia. El cap sembla aclarir-se. Ara sí, estic convençut que arribaré al C4. Els tres de davant s'aturen a l'últim serac abans d'encarar el gel. En Pemba em comenta que està cansat i li proposo d'arribar on són ells i descansar un minuts. Tanta alçada espanta, però em sento bé. Mai havia estat tan amunt. Veig desenes de muntanyes als meus peus, el Shishapangma a la dreta, la planicie tibetana a l`horitzo. Arribo al serac, em sento eufòric. Uns minuts després arriba en Pemba i mitja hora després arriba en Marco, aparentment destrossat però carregat de forces internes. Ens asseiem damunt les motxilles tombades, disposats a descansar uns minuts. Mengem cosa bona que porta en Marco, pernil i fruita assecada. Bevem aigua amb tang. El cos ho agraeix i m'imagino, com si es tractés d'un videojoc, com augmenta la barra d`energia i canvia del vermell al grog. Gràcies Marco, ja torno a estar a punt per a la batalla. Mengem del que porten ells, a nosaltres ja se`ns ha acabat el menjar. Solidaritat, quin valor tan bonic a la muntanya. Mentrestant el grup d'en Rusky continua i ara avança per un tram força delicat, molt dret, i amb un gel que sembla vidre. Veig que treuen la corda i s'asseguren. Caldrà anar amb compte.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Descansem una bona estona i prosseguim, ara sí, tots tres junts, per encarar el tram més exposat. Veiem les cordes fixes de les expedicions comercials a la dreta, lluny de la nostra línia d'ascens. Avancem sense encordar-nos, just per l'esquerra de la rampa. Cinc passes i ja no puc més. Costa respirar, falta oxigen. Semblem peixos fora l'aigua. Aquí cada quilo compta i la motxilla cada vegada es fa més pesada i a sobre m'obligo a filmar tot el que puc. Passem el tram més dret amb èxit i ara arribem a la zona de gel, una zona de petites rampes verticals plenes de cordes velles, gastades, atrotinades i assegurades amb cargols de gel rovellats i estaques mig tretes. Marco, què fem, utilitzem aquestes cordes velles? En Marco mou el cap com fent un sí no gaire convençut. Val, ens hi lliguem però com si no existissin, interpreto. Miro i remiro, analitzo i escullo una de les cordes i hi passo el mosquetó amb el pensament de que millor no patinar aquí. 4.000 metres més avall això seria bufar i fer ampolles, penso, però aquí cada gest mereix tota la concentració possible. Miro avall per tenir consciencia de la caiguda que hi ha, però els seracs no deixen veure el final, cosa que encara crea més sensació de profunditat. Tant fa, ara toca mirar amunt i no avall. A les puntes del grampons els costa clavar-se al gel. Però pitjor ho té en Pemba, que té les puntes dels grampons ben gastades i ha de caminar fent cops de peu al gel perquè se li clavin una mica. Sembla que balli flamenc.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anem avançant lentament direcció al plató. El garmin marca 7.400 metres, ja hi som molt a prop. Pocs metres abans, un esquelet dona la benvinguda al C4. És un japonès que va perdre la vida el 2010. Una tempesta va atrapar un grup de 5 alpinistes molt a prop del cim. Dos van perdre's al plató i van desaparèixer. Els altres 3 van poder arribar al coll nord on van poder ser rescatats amb vida. És la cara trista de l'alpinisme, però la mort, aquí, es viu amb naturalitat. De fet, en aquesta expedició, el tema de la mort ha estat present des de l'inici ja que som les primeres expedicions en intentar el Manaslu després de l'allau que l'octubre passat va provocar 11 morts al C3. En Marco està aquí per fer un homenatge a un company que va perdre la vida l'any passat en aquest accident. També fa pocs dies va arribar una expedició francesa que ha vingut amb la missió de recuperar el cos d'en Greg, un noi de 29 anys que també va perdre la vida per culpa de l'allau. Encara queden dos cossos a la muntanya, el d'en Greg i un canadenc. Vam conèixer el pare d'en Greg al CB i ens va explicar que si fos per ell deixaria que el seu fill descansés en pau a la muntanya, perquè la vida d'en Greg era la muntanya, però a la mare aquesta idea no li agrada. Dos pensaments que s'entenen segons el punt de vista amb que t'ho miris. Per uns, pujar aquestes muntanyes assumint el risc de la mort, és una bogeria però pels que ho intentem és una filosofia de vida. De fet, si miro avall, veig uns puntets que es mouen just sota el C3, a 6.700m més o menys. Són els xerpes de l'expedició francesa que amb tot tipus d'estris busquen el cos d'en Greg: pales, detectors de metalls, làsers, etc. però no són gaire optimistes perquè hi ha molta neu acumulada. En Gerard ens va explicar amb tot tipus de detall com va passar l'accident: en Greg compartia tenda amb en Remy, el seu company de cordada. Era la seva primera expedició a l'Himàlaia i volien baixar la muntanya esquiant. Estaven a C3 per fer l'intent de cim i a les 5 de la nit els va despertar un soroll molt fort. En Remy va comentar que era un tro però en Greg, amb força experiència a la muntanya, va cridar "allau"!. Sense temps per reaccionar, un serac de dimensions considerables es va desprendre dels 7.200 metres (per on acabem de passar fa una estona) i va arrasar bona part de les tendes del C3. Sembla que la neu i el gel no van arribar a tocar la tenda dels 2 amics francesos, però va passar molt a prop i la força de succió es va emportar en Greg muntanya avall, mentre en Remy quedava intacte a la tenda sense entendre res. Escoltar el pare d'en Greg és tota una lliçó de fortalesa. Jo ho tinc clar: a la vida cal assumir riscos i intentar fer el que a un li agrada i li apassiona. Prefereixo morir en una muntanya que d'avorriment en un sofà.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem l'últim pendent de gel. És dur com una mala cosa, sembla vidre i el risc de patinada és important. Estic molt cansat o sigui que he d'extremar les precaucions. En Marco i en Pemba s'han quedat una mica enrere i arribo en solitari al C4. Són les 3 de la tarda, han passat 8 hores i estic destrossat. Ara m`adono de lo complicat que hagues estat arribar a cim des de 6.800 metres. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El C4 Sembla un assentament antic i abandonat. Està ple de trossos de tenda i material desgastat, que clavat al gel, oneja amb el vent. Esperen asseguts en Sergio Leo, en Rusky i en Nima. Ja han muntat una de les tendes. Sense acabar d'arribar on ells són, em desvio una mica a la dreta, m'assec davant l'abisme i començo a plorar desconsoladament: per res en concret i per un pila de coses, però sobretot per haver decidit intentar d'arribar fins aquí i superar amb èxit aquesta prova psicològica. Sento el cim més a prop que mai, tot i que des d'aquí encara no es veu. Acabada aquesta purga emocional vaig a veure els companys, els abraço un per un i els dono les gràcies.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em Pemba munta la tenda i un a un ens anem posant a dins. L'estratègia és dormir 4 en aquesta tenda, que és força gran, tot i que un cop a dins, estem com sardines dins una llauna. Dos amb el cap a l'est i els altres dos cap a l'oest. En Sergio Leo i en Nima estan en una altra tenda. Bevem una mica d`aigua però no tota la que deuríem. El fogonet d'en marco va massa lent pels quatre. Els minuts passen lentament. Ara sí que es tracta d'una cursa contra rellotge on cal estar el mínim de temps possible en alçada. Aquí un nota com el seu cos es va deteriorant. Els líquids i els aliments entren amb dificultat. A vegades estirats, a vegades mig incorporats, ens anem movent intentat trobar aquella posició ideal que no existeix. En Pemba i en Nima surten a posar corda fixa els primers 100 metres de la sortida, que segons sembla és una rampa de gel força delicada. Tornen al cap d'una hora, just quan comença a pondre's el sol i el dia arriba a la seva fi. En Marco treu el menjar i assaborim pernil i formatge italià. Grazie mile. Ja de fosc tot continua igual, movent-nos cada dos per tres i intentant agafar un son impossible. Jo estic en una de les bandes de la tenda, em segueix en Rusky, en Pemba i en Marco, que és qui ocupa més espai, però és com si hi tingues dret perquè la tenda és seva. Alguns estossecs i algun comentari. Definitivament apaguem els frontals per intentar dormir, però sembla que avui serà difícil aconseguir-ho. Nervis, emocions, cansament, poc espai i una mica de mal d'alçada ho impedeixen. Si tot va bé i el clima ens deixa, demà ens enfilarem muntanya amunt.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">22 de maig.</span></b><span lang="CA"> A les 4 sona el despertador però fa molta estona que controlo l'hora doncs no he dormit ni un minut. A fora, des de fa un parell d'hores que bufa vent i belluga la tenda amb força. En Marco comenta que esperem a la sortida de sol, a veure si el vent amaina. Ens tornem a tombar. Les rafegues de vent són fortes, la tenda pateix els seus forts embats i mica en mica va destruint el nostre castell d'il·lusió d'apropar-nos al cim. A les sis tot continua igual. En Sergio Leo tampoc veu clar de fer l'intent i comenta que millor baixar. En Marco diu que podríem esperar un dia, però jo ho trobo una bogeria. Ja vam esperar un dia a C3, seria molt destructiu esperar un altre dia a 7.450m. Tenim les forces al límit. Jo tinc clar que o s'intenta o es baixa, però no s'espera. Minuts de confusió, dubtes. La realitat és força clara, però costa i molt, d'acceptar. Finalment, la resignació. Decidim baixar sense intentar-ho. El consens és general. Potser és el més coherent però fa molt mal després d'haver estat tan a prop.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb en Rusky ens vestim per pujar uns metres, per viure uns instants d`intimitat amb la muntanya i per veure com a mínim el cim. Ens enfilem gel amunt per la rampa que ahir van equipar en Nima i en Pemba i que avui havia d'haver estat la nostra plataforma de llançament cap als 8.000. Sé que no em queden gaires forces, però sí les suficients com per haver-ho intentat. Pujo trist i abatut. Ens aturem en una planícia de gel lluent per contemplar per primera i última vegada, preciós, el cim del Manaslu. Me'l miro amb resignació i li dono les gràcies per tot el que ens ha permès aprendre pel camí. Les llàgrimes tornen a regalimar per les meves galtes, aquest cop però, de frustració. Ho hem donat tot per viure uns intents dalt d'aquest cim, però definitivament no podrà ser. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bufa un vent molt fred i ja fa estona que noto cada vegada els dits de les mans més congelats. Els minuts passen però ens resignem a deixar aquest pla. Fem fotos, filmo les ultimes escenes. A l'esquerra l'Anapurna i el Dhaulagiri, gegants. Als nostres peus, desenes de muntanyes. I a l'horitzó l'altiplà tibetà, gairebé a l'infinit. Ens asseiem per assaborir la pau i el silenci del moment. Instants d'intimitat, de tancar els ulls i interioritzar les sensacions, d'aturar el temps i pensar en tot el camí recorregut. El tenim aquí mateix, però no serà avui que ens hi enfilem.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El fort vent em torna una i altra vegada a la realitat. Els dits em fan molt mal. Toca retirada. Miro per última vegada la muntanya i començo a tirar avall. Arribem a C4 i ja estan desmuntant les tendes. Fem la motxilla i comencem el descens. Baixem i baixem i no parem de baixar. Cadascú al seu ritme, primer el gel, altre cop perillós, llavors la zona de seracs, la rampa de neu. Recollim la tenda i el material de C3 i continuem avall.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A mig camí, en Jambu, un dels xerpes dels francesos, ens avitualla amb suc de fruita i fruits secs. Gràcies Jambu. El poble xerpa és increïble, forts i atents amb els estrangers. Està clar que l'himalaisme no existiria sense aquesta gent, o si més no, seria molt diferent. Arribem a C2, però no ens aturem i seguim muntanya avall. Sembla que se'ns ha apoderat la pressa o estiguem fugint, definitivament. Arribem a C1, bevem una mica, descansem uns minuts, recollim algun material i carregats com mules ens llancem rumb al CB, conscients però que haurem de tornar a pujar fins a C1 per acabar de recollir la tenda i alguna cosa més. Però ara mateix m'és igual. Només tinc al cap arribar al CB, menjar, beure i dormir.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El tram fins a CB se'm fa etern, gairebé 3 hores per recórrer un tram que normalment baixava en poc més d'una hora. La neu és tova, em costa aixecar els peus, em fa mal l'esquena, les cames, tot el cos. Haig d'aturar-me de tant en tant. I per fi el CB. M'abraço amb els cuiners, en Dendi i en Jambu. Ens preparen un Dalbat que em costa d'empassar perquè no tinc molta gana. Sobretot tinc set. I bec i bec com si fes una eternitat que no hagués ingerit cap líquid. I els expliquem l'aventura però no tardo en anar cap a la meva tenda. Sento la necessitat urgent de descansar, però sobretot de reflexionar sobre tot el que he viscutt.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em costa agafar el son. Ara en la intimitat em venen tot tipus de pensaments. Ja no em sento tan trist. Sembla que mica en mica vaig assimilant la decepció inicial. No hem fet cim però hem estat molt a prop. Tot plegat ha estat brutal, els mesos de trecking i l'expedició al Manaslu. Ho hem intentat una i altra vegada impulsats per una il·lusió i ganes gairebé innocents. Potser hem pagat l'aprenentatge i hem fet molts més metres del compte. Però veníem disposats també a això, a equivocar-nos si convenia i aprendre dels errors, perquè quan vam estar gestant el projecte teníem clar que volíem experimentar l`ascens a la muntanya, de la manera més pura i autosuficients possible, sense oxigen, sense xerpes i al més pur estil alpí possible. Al final no sé ben be quin estil hem fet. Ens és igual, ho hem fet com hem pogut. Però ho hem intentat amb honestedat i humilitat, tot i que ens hem anat estavellant una i altra vegada contra la climatologia. La natura mana, això ens ha quedat clar, tot i que ja ho sabíem. Però al meu cap ressona una i altra vegada que si el dia 22 no hagués fet vent, segurament haguéssim fet cim. Almenys allí estàvem, a punt per totes les possibilitats i això em fa sentir molt orgullós. Però, és tant important el cim? A mesura que passen les hores i vaig agafant distancia amb l'experiència, vaig esborrant del cap la idea del fracàs i valoro cada vegada més el fet de saber renunciar. Més amunt dels 7.000 metres un se sent vulnerable, petit, desemparat. En tot moment ets conscient que els petits problemes es magnifiquen i que ningú et pot venir a buscar o ajudar, perquè cadascú té prou feines amb ell mateix. Per això valoro cada vegada més el fet de no haver tirat amunt i arriscar. Tornar a casa, doncs, per mi és el veritable cim, juntament també amb tota la gent que hem conegut: els italians, els dos Marcos i els dos Sergios, que han estat els nostres mestres per uns dies i els xerpes, gent forta com cap altra. Amb ells hem format un equip que m'ha fet emocionar en mig de les rampes cap a C4.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mica en mica vaig agafant el son i dins el sac i estirat dins la tenda del CB no puc deixar de pensar lo afortunat que sóc de poder haver passejat tant de temps per la natura més salvatge i haver acomplert el somni de conèixer els himàlaies i la seva gent. M'adormo pensant en les sensacions viscudes al Manaslu, que ja comencen a formar part de la memòria, i en tot el que ens ha permès viure el fet de voler escalar aquesta muntanya. Potser no hem fet cim però gràcies a perseguir aquest somni hem conegut la família dels Ratna de Mandre, hem escoltat la Tseling cantar a la vora del foc, hem esquiat imaginariament amb el lama de Beding, ens hem enfilat al Chukung Ri, hem vist la Yangly fer mitja i caminar a la vegada, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">hem mantingut un diàleg constant amb la natura, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">hem vist pondre's el sol a l'Everest, hem rebut la benedicció d'en Dorje, ens hem atipat amb els Dalbat gegants d'en Zunguee, ens hem emocionat amb les sortides de lluna plena, hem fet un bivac al Kalapatar, hem creuat el Renjo La en ple hivern, hem sentit el budisme en cada racó de les muntanyes, hem conegut en Kami, la Mireia, en Nima, l'Emlama, els italians i tantes altres persones que potser ja no tornarem a veure mai més però que ja formen part del nostre ser. I a més, hem compartit aquesta experiència amb molta gent propera i que ens estima, i que hem patit i gaudit a la vegada.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un cop més, viatjar m'ensenya que l'important és tenir la ment oberta i el cor calent, ser valent i no resignar-se al teòric destí.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La vida és lluita i el somni és el camí!</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Moltes gràcies a tots.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pere</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmCq7MdALqUxpxGy9x4x2CgL1dJx0jkgyAm16XNw2aiEprVEflQaJVA3EuQn_XQZ9yOXNd48qfjWGRb_tRRCt88M-6TVwhMBXdgsqMZ4gcWokhHnXC41gcR48DBE91ftE4EZu0Pw8HiHo/s1600/manaslucim.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmCq7MdALqUxpxGy9x4x2CgL1dJx0jkgyAm16XNw2aiEprVEflQaJVA3EuQn_XQZ9yOXNd48qfjWGRb_tRRCt88M-6TVwhMBXdgsqMZ4gcWokhHnXC41gcR48DBE91ftE4EZu0Pw8HiHo/s640/manaslucim.jpg" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Fins aqui vam arribar, a 7.500m. El cim del Manaslu, de fons.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-40873312316916904832013-06-03T23:14:00.001+02:002013-06-05T07:04:27.788+02:00L'ultim intent, propers al cim, realitzat el somni!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Dissabte 18 de maig 2013</b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens llevem amb el sol, que fa dies que veiem sortir rere el Simnang Himal, la muntanya d'aresta allargada que tenim a l'est.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És l'última oportunitat que tenim de pujar el Manaslu. Tinc força pessigolles dins meu doncs s'acaben les opcions i portem força cansament; ja fa quasi 50 dies que vàrem arribar als peus de la muntanya dels esperits.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Manaslu somriu radiant, il·luminat i escalfat pel gran astre; els petits ocellets canten també d'alegria, tothom ens dona forces per anar amunt.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Esmorzem a la tenda menjador. En Jambu i en Dundee ens atipen bé, no volen que ens faltin forces per tirar amunt. Ells estan contents perquè després d'aquest intent podran tornar a casa seva; els veiem força cansats de l'expedició.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Concentrats, omplim la motxilla del que necessitarem: el sac de dormir, poca roba i sobretot menjar, menjar italià del Marco que utilitzarem pels últims camps d'alçada, pernil, formatge i algun sobre de cafè i altres preparats cafeinics. Inclús tindrem pa de motlle, tonyina a l'oli d'oliva i una carn vacuna de les Itàlies. A gran alçada sabem que l'estomac se'ns tancarà, per això portem aquests delicatessens. Fins allí ens anirem atipant del menjar del Paco Pérez, força més concentrat.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una mirada al cim i torna la concentració. El Sergio de Leo i el Ngima ens saluden des del camp italià. Avui sortirem un equip català/xerpa/italià; serem en total vuit persones.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'expedició francesa de xerpes ja ha sortit fa una hora: avui volen obrir de nou el camí al camp2, doncs va caure un gran serac i haurem de donar una volteta per evitar-lo.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim amunt, rere la traça dura. És d'hora, la neu aguanta i el Sergio Martini va darrere nostre; vaja, darrere i davant. Aquest gran himalaista italià ha pujat més de vint vegades a muntanyes de 8.000 m, té 64 anys, però un físic exageradament de persona juvenil; se li noten l'experiència i la saviesa a l'Himàlaia però al mateix temps té una empenta jovenívola. Al seu costat s'aprenen coses i sobretot és interessant escoltar les seves aventures, que als Himàlaies van començar l'any 76, al Dhaulagiri.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A més som el Marco Zaffaroni, de Cesate, vora Milan, un personatge molt interesant. Coneix Catalunya i sobretot ha viatjat per tot el món, corrent o fent muntanya. Ens ha ajudat molt aquest final d'expedició i sobretot ha aportat una dosi d'humor i alegria que ja mancava en aquest món de neu i gel.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els xerpes són el Pemba, el Kami i el Ngima. Tots vuit ens encaminem de nou cap al C1. La muntanya ja comença a canviar. Fa més calor i la neu es fon a marxes forçades. S'obren escletxes al gel i la roca nua comença a sorgir per tots costats. Una nova estació arriba al Manaslu, la nostra ja s'acaba.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Parem a beure, mentre veiem el Christopher pujar amb els esquis de muntanya. Els francesos pugen fins al C1 amb aquests estris; la veritat és que dona gust veure'ls baixar després entre esquerdes. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És d'hora i ja baixen petits salts d'aigua de desglaç. Darrere nostre, com formiguetes, els punts negres dels nostres amics, encorbats, van guanyant alçada i ajuden a fer-se una idea d'on estem ficats.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estic força tranquil, encara veig l'oportunitat de fer cim. Tot i així, si qualsevol cosa es torça, ara estem molt més cansats que al principi i això ens pot jugar en contra. Tot i així, junt amb els italians ens sentim un equip, un equip que juga el seu últim partit de l'any.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem al coll Naike. Els xerpes francesos ja fa estona que són al C1. Aquí, com sempre, hi fa vent. Em poso la jaqueta Buff i encaro els últims metres de la rampa, aprofitant un caminet que han fet els xerpes. De nou la corda fixa i el replà que ens deixa a 5.750 m, posició del C1.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La tenda està en perfectes condicions. Ja la vam deixar parada fa uns dies, lo fotut és que el terra està totalment deformat i hem de fer uns arranjaments a l'espai, almenys per poder dormir bé.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencen a aparèixer les boires de migdia. Els xerpes francesos van amunt, a posar la nova corda fixa. Nosaltres fonem neu, bevem i bevem i anem veient l'arribada dels companys, que un a un munten els seus camps respectius.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha bastants corbs que voleien per la plana nevada: ara hi ha més menjar que abans, rondant a aquestes alçades. Nosaltres aprofitem per menjar-nos els espaguetis que ens van cuinar al camp base i de postres galetes.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El més important és beure, i no parem de fondre neu. Inclús el Marco ens prepara algun capuccino i conversem sota un sol que juga entre les boires.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com sempre arriba la tarda, s'aixeca un xic de vent i el sol desapareix rere el Manaslu nord: s'enceta un espectacle diari, la posta de sol que esclata a les glaceres altives del cim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentre ens acabem l'últim te, recordo el pla per demà: sortirem de C1 i intentarem arribar a C3, a 6.800 m, per si tot va bé. El mateix dia a les dotze de la nit, i sense pes, pujar directament al cim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És un pla força ambiciós, però també juguem amb la precaució de dormir a baixa alçada, i descansar un xic més. A més, no tenim gaire menjar, el just per aquest tres dies. Tot ha de fluir i sortir bé.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diumenge 19 de maig 2013</span></b><br />
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja fa estona que el sol brilla a la lona de la tenda, els petits cristalls de gel es van fonent i caient damunt el sac RAB, que evapora la humitat de seguida. Així comencen molts dels dies dins la tenda, mullant-nos amb la condensació i sentint l'escalfor del sol.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De seguida el fogonet escalfa i sonoritza el moment, però el fred i la mandra et mantenen dins l'escalfor del sac, el millor amic de l'home aquí dalt. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Prenem una infusió mentre veiem tirar amunt els xerpes dels francesos. Avui pujarem junts al C2, doncs ells es queden allí. Després, sols pujarem al C3. Esperem trobar algun rastre d'altres intents. Saludem els educats xerpes mentre esmorzem, també donem el bon dia als italians, al Sergio i el Marco sobretot perquè són els més extravertits.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Preparem la motxilla amb el mono de plomes i menjar i comencem a tirar amunt. Avui algun núvol sorgeix de les parets del Naike, però aviat l'escalada i l'esforç ens fan oblidar el clima, molt sever en calor.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Suem la gota. Amb en Pere, en Martini i els xerpes pugem la primera corda fixa, després de creuar l'embut d'allaus i altres seracs que s'han fet miques en el joc de la gravetat. Tones i tones de gel es van transformant dia rere dia, any rere any, segle rere segle, aquí, als Himàlaies.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els guants es mullen de remenar les cordes, però de seguida s'eixuguen aprofitant l'escalfor del sol matiner.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aviat atrapem els xerpes dels francesos, van força més carregats, el Jambu, el Pemba, el Tundee ...... N'hi ha dos que són guies UIAGM, instruïts per guies europeus, i que donen un servei força més professional que molts dels guies que diuen haver-hi al Nepal.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els ajudem a obrir la traça fins al C2; de fet ahir hi van passar dos xerpes i encara s'hi veu el camí.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cada cop baixa més la velocitat, i per fi arribem a la tenda dels de Singapur, on busquem el nostre petit dipòsit. Aquí hi deixarem els jumars. Ja no els necessitarem doncs ja no hi haurà més corda fixa. Agafem el fogonet, gas i descansem una estona entre xerpes.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arriba el Sergio de Leo, nosaltres mengem els últims espaguetis que ens queden, bevem aigua amb tang i encarem l'última pujada.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Força més amunt hi ha dos puntets: són els xerpes dels de Singapur. Han pujat material per equipar la part alta del cim, però nosaltres ja no hi confiem; encararem l'última part sense material.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aprofitem la traça que han fet ells. Realment ens va be, això de no haver d'obrir, però aviat canvien les coses i ens intercanviem per arribar al C3. Som el Leo, el Ngima, el Pere i jo. Fa molta calor, núvols baixos que no ens tapen el sol. Són vora les dues del migdia quan arribem als peus de l'esquerda, on ens sentim segurs de no rebre impactes ni molt vent.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Busquem la tenda i els sacs de dormir. Fa una setmana que són sota la neu. Aquí cada palada de neu és una buidada d'energia tremenda, s'ha de respirar i tornar a respirar per continuar palejant. Per fi l'acolorit plàstic apareix sota la neu. La muntem amb els bambús que queden i els piolets i comencem a cuinar i desfer neu.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A dins s'hi esta un xic fresquet, però quan entrem dins els sacs augmenta el benestar. Avui hem de menjar ràpid i anar a dormir, doncs a les onze de la nit tenim pensat fer el nostre intent des d'aquí, a 6.800 m. Jo em sento força cansat ja que des del C1 hem fet un esforç gran; a més, sortirem els dos sols: els italians s'esperen per pujar a C4. No sé, em venen dubtes que aquí dalt costa de resoldre. A més, l'alçada és mala consellera.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sol desapareix sobre nostre. Núvols i cims apareixen als nostres peus. Nosaltres dins la tenda, pensatius, reflexius...aquesta nit serà llarga, molt llarga.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi sona el despertador, fa estona que estava despert escoltant petites rafegues de vent que llença partícules de neu damunt la tenda. El fogonet ja està funcionant, a fora brillen les estrelles, nit clara, fa estona que la lluna ha travessat el cel, ja no ens podrà ajudar.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Costa vestir-se en aquestes alçades. Jo he dormit vestit, ple de plomes tota la nit. Només el fet de posar-se les botes LASPORTIVA ens fa bufar com animals. A fora, els grampons, el frontal, manyoples, menjar d'alçada, medicines importants, manta tèrmica, guants de recanvi, banderoles...tot és apunt; i piolet en mà sortim pendent amunt, a buscar el coll Nord.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De seguida ens saluden unes fortes rafegues acompanyades de neu. Collons! i semblava bon dia! El vent s'intensifica a mesura que ens acostem al centre de la rampa. La neu és força tova. Obrim traça junts. El pendent és d'uns 40 graus i els peus treballen forçats en tot moment. Fem una travessa ascendent, el problema és que no sabem on anem a parar.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb el vent, la neu i la foscor no tenim referencies i anem amb molt de compte. Seracs o esquerdes no ens agraden, i quan en trobem un treballem amb molt de compte. En les fotos diürnes busquem referencies d'on ens trobem, però és difícil i sobretot dur. Aquesta ventada ens llença la neu damunt, als ulls. No ens hi veiem i en qualsevol moment podria baixar un allau de gel, doncs als nostres peus hi ha retalls de gel blau caiguts del cel.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La situació es fa angoixant quan no trobem una sortida clara sota un serac; i el vent i el fred ens fan girar avall. Només ara, donant la cara a la vall, m'adono d'on estic realment: a 7.100 m, a la part alta del cim. Petits llums a Sama Gaon, el poblet als peus del cim; també alguna llum brilla al C2, i sobretot hi ha tempesta cap als Annapurnes, doncs es veuen els llamps des d'aquí. S'escolta el vent i es veuen les puntes dels grans cims que ens envolten.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens asseiem, tristos. Potser ha estat l'últim intent. Com sempre, ho hem donat tot; tot menys la vida, que ens l'estimem molt. La muntanya ha volgut que acabés així i nosaltres ho acceptem. Anem a dormir a la tenda, que per sort trobem ràpid.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La veu del Sergio ens consola des de l'altra tenda,"domani subimos al C4, buena prevision del clima, quereis subir tambien ??"</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nit passa rapida, ens anem intercanviant pensaments amb els veïns, el Sergio i el Ngima. Va fent les rafegues de vent d'ahir, inclús més fortes. Ens alegrem d'estar aquí, aprofitant l'escalfor del sol, dins la tenda, descansant perquè demà sembla que pujarem amb el Sergio al C4, cosa que feia dies que no volíem plantejar-nos. Així de fàcil canvien les coses als Himàlaies, i més si prens decisions més amunt de 6.500 m.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant el matí arriben el Marco i el Pemba i també el Sergio Martini i el Kami. Sembla que l'equip s'està reforçant. Tots diuen de tirar amunt demà, o sigui que serem un equip més nombrós i més fort; molt millor.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anem agafant confiança. Tot i així, un dia sense fer res a 6.800 m pot ser enganyós i perillós.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Pere perd la gana i deixa anar que potser demà no vindrà, que se sent dèbil. No li dic res, que prengui la decisió que vulgui. S'ha de sentir bé per tirar amunt, i si no sent bones vibracions, és millor anar avall. Si pot baixar sol jo tiraré amunt; sinó, l'acompanyaré.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem una llarga nit en alçada, sorolls, tos, pixera nocturna, pixera matinera i per fi torna a brillar el sol a l'est. Ara el veiem força d'hora. Són les cinc del matí.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dilluns 21 de maig, 2013</span></b><br />
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Soroll de fogonets, nervis i emoció. El Pere parla amb els italians. Li diuen que almenys ho intenti i la confiança aflora de nou. Un llarg te i ens tornem a equipar, roba i material.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Marco ens apadrina a la seva tenda. Serem dues tendes: el Sergio i el Ngima en una, i l'altra tenda amb el Marco, el Pemba, el Pere i el Rusky. Del menjar se n'encarrega el Marco, doncs ja no ens queda res, només els dolços de la Carme per anar cap al cim i alguna barreta energètica. Portarem sac de dormir, màrfega, pala de neu i roba variada.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em poso el mono de plomes, que pesa força, però és la seguretat de no quedar glaçat en alçada. Mengem alguna galeta i la mirada ja es posa a la rampa: dura jornada ens espera.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No fa gens de vent. Avui hauria estat un bon dia de cim, però nosaltres tot just anem al C4. Veig marxar el Sergio pendent amunt i el segueixo. El Pere va més tranquil i es queda en el segon grup.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Davant anem el Sergio, el Ngima, que porta un piano de motxilla, i jo. Els occidentals obrim el camí. Primer anem direcció al coll Nord i quan arribem als 7.000 m fem una llarga travessa ascendent direcció a la rampa. Passem de la ruta de cordes fixes que posen a la tardor: és força més dreta i perillosa. Veiem que el Sergio Martini i el seu xerpa, el Kami, decideixen tirar avall. No es volen exposar a una baixada sense cordes fixes.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Nosaltres, lentament, molt lentament, anem guanyant metre rere metre, és una feina dura, a vegades s'enfonsa la neu, a vegades és ben dura.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al costat del Sergio em sento tranquil. La seva presencia i sobretot la seva experiència em fan treballar tranquil. Passem uns seracs i encarem la pujada directa. Ara a sobre nostre hi ha enormes masses de gel penjades de dalt del plató, un gel blau que brilla increïblement amb el sol. Fa força basarda però hem de passar per aquí. Em sento venut, doncs aquí la velocitat per esquivar un allau seria molt minsa i estem exposats al que pugui baixar.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i així guanyem alçada constantment i rere nostre la planícia tibetana apareix: desenes de cims acolorits, rogencs i ataronjats i alguna muntanya amb glaceres que treu el nas llunyana. La part del Nepal és plena de cims nevats, muntanyes gegants i glaceres altives. Els Himàlaies, com diu el Pere, no paren quiets, estan en constant moviment: gel, neu, aigua, rocs, terra, tot va movent-se, a vegades fent força soroll, a vegades sense que ningú se'n adoni. Aquest paisatge no deixa de canviar, de formar-se i reformar-se …</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Uau! ja som a 7.300 m, sota un serac protector de la gran barrera. Assegut sobre la motxilla apuro el beure de l'ampolla; al costat, el Sergio i el Ngima; sota nostre, el món dels terrenals. Uau! com costa tot aquí, però quina sensació de plenitud. Això comença a semblar un experiència viscuda des de molts punts, interna, externa i força espiritual.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Pere va venint. Se'l veu bé aquí, entre el cel i la terra. Sota seu el Pemba i el Marco, i més avall tota l'enorme massa glaçada del cim, gel i més gel.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara ve un tram força dret. El Sergio decideix treure el cordino per encarar la pala, l'asseguro amb un cargol de gel i obre una traça fins a una part força gelada. Pugem el Ngima i després jo i continuem obrint el camí. Ell no es fia de les petites plaques de neu que hi poden haver aquí.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els últims trams els fem sense el cordino tot i que en arribar a la zona final, on s'aplana el pendent, apareix un gel blau, trencadís i on costa caminar bé.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A uns metres el Ngima m'assenyala una cosa vermella. Em diu: "Este es un japonés que murió el 2010". Me'l miro rient i li dic que no m'ho crec.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passo davant i pel costat d'aquest estrany embalum. I sí, apareixen unes costelles nues i la forma de mig cos humà enganxada al gel blavós, soldat a la muntanya per sempre. Un calfred em recorre el cos. Falta oxigen i el primer que et saluda a 7.450m és el cos d'un pobre japonès que s'han menjat els corbs. Molt, molt real.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agafats a cordes fixes velles ens acostem a una part treballada contínuament pel vent. Hi ha petits bonys que són les restes de tendes, màrfegues, gas, guants… totes les restes d'un campament que contínuament es modifica. A la tardor, l'afluència de gent i de calers fa que es deixi el material esperant que la natura el faci desaparèixer. Realment és una realitat força dura.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb el Sergio i el Ngima ens abracem. Ja som al C4, a 7.450 m. Fa un xic de vent, molt poc, i al nostre voltant hi ha restes de tendes, un turó rocallós al fons i sobretot gel i més gel blau, dur i malparit com una mala cosa. No accepta ni cargols de gel quan volem muntar la tenda del Sergio.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els ajudo metre arriba el Pere. Aquí si que costa fer gaires moviments seguits, i a cada moviment li venen desenes de respiracions, a vegades inclús m'haig d'asseure per recuperar. El cim queda rere el turó que tenim davant, ja el veurem demà.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Pere arriba esgotat, es va recuperant mentre assimila el gran tron on ha arribat. El Pemba arriba i em demana ajuda per muntar la tenda. L'ajudo com puc, doncs xafar la neu amb els peus ja és un patiment, agafar la pala és un esforç terrible, però bé, poc a poc.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Marco arriba esbufegant, mig derrotat, com sempre, però el tio està molt fort i sap el que es fa. Només fa deu dies que va arribar i està aquí dalt amb nosaltres, que portem 50 dies a la muntanya. Sembla que la lògica de l'aclimatació funciona diferent per a tots.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi les dues tendes reposen al plató. El vent és força mansoi. Es veuen els Annapurnes i el Dhaulagiri, a part de cims i més cims que ens envolten. La vall queda enfosquida per la llunyania i al fons es pot veure gran part de la planícia tibetana, una imatge que quedarà gravada per sempre dins nostre.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja som dins la tenda, els xerpes han anat a posar un xic de corda al primer tram de pujada, corda reciclada que han trobat al C4. Nosaltres fonem neu i mengem un xic. Poques paraules ressonen dins la tenda. Aquí tot cansa i s'han de guardar energies.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els xerpes tornen, i ja dins les nostres naus espacials a 7.450 m intentem passar les hores com podem. Arriba la posta de sol, el mar de núvols sota nostre i la previsió d'un demà força tranquil: el nostre dia de cim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nit es fa llarga, molt de moviment, estic atrapat entre el Pemba i el Pere, costa respirar, costa descansar… El Marco i el Pemba prenen una aspirina; ara s'ajeuen de nou…. M'adono de tot el que passa, doncs no puc deixar d'estar alerta. Tot és massa nou, tot és massa perillós aquí dalt, som tant vulnerable, som trossets d'il·lusió amb cames.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Dimarts 22 de maig 2013</b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les hores van passant. A les quatre, amunt -hem quedat. Però allà a les dues comença a ventar i es va deixant sentir amb força. La lona de la tenda la pateix i se la treu de sobre com pot. Quan sona el despertador, el Marco diu que esperem a les sis. Començo a pensar que no sortirem, però mantinc l'optimisme pensant que fora la tenda el vent no és tant fort com sembla.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arriben les sis del mati. Des de l'altra tenda em fan senyals. El Ngima diu que la cosa esta fotuda, que potser millor baixar. La decisió es posa davant nostre. El Marco diu que podem esperar un dia més, però aquesta decisió no la volem ni pensar...o sí. El cap s'enterboleix, el vent bufa molt fort, l'última part del cim està gelada, cristal·lina. Què fem, què fem ??????</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al final, la precaució ens envaeix. El Marco ja s'ha tret del cap quedar-se un dia més. Tothom esta d'acord a baixar. Fa mal, molt de mal, estar tant a prop i haver de tirar enrere, però ho assimilo amb resignació. M'hauria agradat provar de fer el cim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb el Pere ens escapem més amunt. Entre rafegues de vent i el gel blavós, pugem uns metres amunt...i per fi apareix Itaca, per fi veiem el cim pel qual hem estat lluitant tants dies, amagat, rere la punta rocosa, amagat sempre rere núvols i vent…llunyà però proper al mateix temps. Em crida, em demana que no me'n vagi. Me'l miro, trist i alegre al mateix temps, mantenim una conversa interna. Li dic que l'estimo i que si puc tornaré algun dia, a dir-li lo bonic que és, a dir-li que encara que no l'he acariciat, l'he sentit molt a prop, i que la màgia de la muntanya m'ha transmès tot el que jo havia d'aprendre.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però ploro; ploro perquè volia compartir amb el Pere uns instants al cim, perquè hem estat treballant molt durament, molts i molts dies, moltes nits … per passar uns instants asseguts i absorbint la grandiositat d'aquest planeta salvatge...</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens fem fotos. El sol brilla fort, el vent i els cristalls ens reboten al cos, el gel espetega blavós, i al fons el cim, nevat, gelat, rocallós als costats, ens diu adéu, ens demana que ens protegim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tenim les mans glaçades, baixem corrents al C4. Els Annapurnes i el Dhaulagiri tenen nuvolades a les seves faldes però tots els cims ens saluden, saben del nostre esforç i ens han vingut a acomiadar.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ajudem a desmuntar les tendes. Els italians ja s'estan preparant per baixar. Són les set del mati i ens queda un dia molt llarg, molt llarg. Costa molt deixar aquest lloc. Tants i tants cops somiant estar aquí i ara hem de marxar. Per què???? Per què?????</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sentiments i emocions es van barrejant i la vida i la seguretat de seguir somiant ens criden. Hem de baixar, baixar i respirar, respirar i fluir...</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre cordes velles i algun punt de referencia anem perdent alçada, cadascú com pot, amb tots els sentits posats en la baixada, doncs sabem de sobra que els accidents venen ara, quan sembla haver acabat l'esforç. Ara és quan el cos i la ment es relaxen.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M'agrada veure que em trobo en perfecte estat per estar sobre els 7.000 m i perdo alçada ràpidament, seguint els passos d'ahir. El món dels vius ens crida i ara l'únic cim és el d'arribar al camp base.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passo la rampa empinada, amb compte. L'alçada és considerable. Un a un tots els puntets de colors anem baixant, al nostre ritme. Costa molt baixar, cansa molt perquè el pendent és fort i els turmells treballen forçats. De tant en tant paro i m'assec al pendent gaudint del món al que m'acosto, ple d'oxigen, de boscos, de gent amb qui compartir els somnis.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Rere meu queda el desig de tornar, d'acostar-me més al cim, i si es pot, de viure uns instants amb ell, punt privilegiat entre cel i terra, proper a l'univers que ens guia.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribo al C3, i desmunto la tenda. Cada cop tot és més dur. Estic molt cansat, però no es pot deixar aquí, hem de perdre més alçada. M'ajunto una estona amb el Pere, i seguim baixant, si podem fins al C1. Pel camí ens trobem els xerpes francesos. Molt amablement ens donen suc i menjar i ens alegren el penós descens que ens espera.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després del C2, direcció al C1. Tot s'ha modificat en pocs dies: han caigut seracs, s'han obert esquerdes. Sembla que la muntanya es vol quedar amb nosaltres. Però poc a poc arribem al C1, desfets però encara amb ganes de seguir baixant. Amb el fogonet fonem neu i bevem amb abundància, però avui volem arribar al camp base, així que després de descansar deixem la tenda muntada amb material, i carregats com rucs seguim baixant, per una neu força tova. Aviat seran les sis de la tarda, esperem arribar a l'hora de sopar.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El canvi de paisatge en quatre dies és grandiós: el desglaç ha començat, s'han format rius per tota la muntanya, aflora la pedra per molts llocs, i arribant al camp base un riu el travessa pel mig. Inclús la tenda del Pere ha estat traslladada perquè al seu lloc hi ha un llac.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al camp base només hi ha cuiners i el Martini que demà marxa. Tots ens saluden i ens fan bromes, i sobretot ens fan un sopar de collons que fa oblidar totes les penúries de la baixada. Ens atipem força, bevem molt i quan ja és ben fosc anem a les nostres coves respectives.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia següent és de descans. Amb els italians que ja han arribat fem un dinar de pasta i pollastre… I bé, molt menjar que el Marco portava i li sobrarà. És un festival que aprofitem, mentre el Manaslu ens saluda, ventós al cim però clar i net, brillant amb una força terrible... el nostre Manaslu.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els francesos acaben la seva feina. No han pogut trobar el Gregori. És molt difícil trobar un petit cos humà enmig de tanta i tanta neu i gel, però ho han intentat. En Gregori seguirà pertanyent als Himàlaies, al Manaslu. I el seu esperit es posarà sobre els alpinistes que vindran a cercar el seu cim, com sempre ha estat i serà.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem creat un lligam molt bonic amb la gent amb qui hem compartit la muntanya. Amb els xerpes a vegades ha estat dur però són una gent molt potent, molt agraïda i sobretot orgullosa del seu poble, que viurà sempre als peus dels Himàlaies. Els de Singapur han estat un parell de personatges força curiosos, però hem intentat que se sentissin del grup i que junts intentéssim fer el cim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Això si, amb el Marco Zaffa, el Sergio de Leo, el Marco i el Sergio Martini ens hem entès molt bé. Es nota que som mediterranis i sobretot que volíem compartir una bonica experiència junts. Han estat uns professors de primera, hem après molt dels Himàlaies. De fer cims ja en sabíem: als Pirineus, Alps i Andes, però aquí, als Himàlaies hi ha molt per fer, molt per aprendre i sobretot molt per compartir.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb el grup de francesos, tot i arribar tard, també hem fet lligams, hem conegut l'Anselm Bou i el seu fill Cristopher, de Chamonix. Vaja, busqueu al google i veureu qui són, jejeje.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I també hem conegut el Gerard, el pare del Greg, el noi que va perdre la vida a l'allau de la tardor passada. Ell ens ha ensenyat com un pare ha encaixat la pèrdua d'un fill. Contínuament ens deia que el Greg vivia per a la muntanya i ara hi viuria per sempre. Gràcies Gerard, que la llum il·lumini el teu camí, des de les muntanyes.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I res, agrair des del cor, des del més profund del que sóc, a totes i tots vosaltres, que dia rere dia teníeu un pensament positiu cap a nosaltres. No és fàcil aguantar 50 dies en un lloc, mantenint la il·lusió i la força per tirar amunt. Quan la muntanya se'ns amagava, la vostra empenta ens donava oxigen i ales per seguir somiant i aguantant la duresa del clima.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Realment crec en aquesta força invisible que vàreu transmetre'ns. Ho sentíem molt fort, perquè la distancia és tan sols un petit obstacle quan hi ha tant d'amor i pensaments positius. Hem rebut tant de vosaltres que ja podem dir que som una part vostra i que vosaltres sou una part nostra.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tan sols per això jo faig muntanya, o visc a la natura, o busco en ella les respostes per arribar a il·luminar el meu cor i el meu entorn. Crec en les persones, en el seu cor, en que la veritat del nostre camí està entre rius i boscos, entre el vent i les grans parets gelades. Nosaltres hem set i serem una part d'aquest planeta salvatge. Només hem d'anar fluint i com una papallona voleiar sense pressió, deixant-nos portar per la brisa matinera, pels primers raigs de sol que escalfen la pell i el cor.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La natura és el camí, millor no posar-hi obstacles, i tancar els ulls !!!!!</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A totes i tots, una sincera estima des del meu cor al vostre. No tinc res més per donar però si puc us ho donaré tot. OM MANI PADME HUM !!!</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Rusky</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzU8ror2EjOhMVW45SCOLs2HVZ4Ju5qAwHhsbJOth12mu-RTSYHmj97D3MnAfohJvblpJ_-Pk2AZNom0y6f15sHUfXOjTNTT2GM_9-XXuLQdlbIjbZo_GsdzNSRmfB6I9PSWso2DkHF6g/s1600/CIMG0597.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzU8ror2EjOhMVW45SCOLs2HVZ4Ju5qAwHhsbJOth12mu-RTSYHmj97D3MnAfohJvblpJ_-Pk2AZNom0y6f15sHUfXOjTNTT2GM_9-XXuLQdlbIjbZo_GsdzNSRmfB6I9PSWso2DkHF6g/s640/CIMG0597.JPG" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Sergio Leo i Nima, progressant cap al C4</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-33153723647021274022013-05-19T21:39:00.001+02:002013-06-04T06:15:31.193+02:00Primer intent de cim<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El diumenge 12 de maig vam fer el primer intent de cim. Des de 6.800, CIII, volíem remuntar els 1.400 m fins al punt més alt del Manaslu, però una tempesta de neu i vent no ens va deixar fer ni un metre. Amb prou feines vam poder baixar al CII, aquest n'és el relat:</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">8 de maig</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui és un dia especial. Per primera vegada sortim del camp base amb la intenció de fer cim. Totes les prediccions meteorològiques indiquen que hi ha una finestra de bon temps entre el 9 i el 13 de maig, així que, juntament amb els italians, sortim amb l'estratègia al cap de fer tan sols 3 camps: CI 5.750m, CII 6.450m i CIII a 6.800m nosaltres; ells a 7.100 m.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El dia s'ha llevat preciós, el cel és blau intens, no fa vent i hi ha pocs núvols. L'únic problema és la neu acumulada i que s'ha d'obrir traça fins al CI, però som uns quants i ens ho anem tornant. En total som 7: 3 italians, 2 sherpes i 2 catalans. Els sherpes dels de Singapur, el grup més nombrós, també havien de sortir avui perquè han de posar corda fixa entre el CIII i el CIV pels seus clients. Però estranyament es queden al camp base. Amb 3 horetes arribem al CI i el primer que ens toca fer és desenterrar la tenda. Ha nevat molt i la tenim sota mig metre de neu. Sort que la vam deixar desmuntada perquè si no, l'haguéssim trobat aixafada pel pes de la neu. Un cop muntada comencem el ritual de fondre neu i preparar alguna cosa per menjar: una sopa de tomàquet i uns nuddles xinesos. Abans que enfosqueixi ja estem a dins el sac apunt de tancar els ulls amb el pensament que queden tan sols dues nits per tocar el cel amb els dits.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">9 de maig</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A les 6 ja tenim el fogonet en marxa. Preparem un te calent i mengem quatre galetes. Avui ens posem per primera vegada el mono de plomes: un groc i l'altre blau. Semblem dos Teletubbies. Mentre ens vestim, veiem arribar a tres sherpes dels de Singapur i en Pemba, un altre sherpa dels italians. No hi ha núvols en alçada, tan sols boira a la vall i fa vent dalt del cim. Aquí hi ha tres climes: el de la vall, mitja muntanya i alta muntanya. És de difícil predicció. </span>La jornada serà dura. Cal remuntar uns 700m fins al CII i hi ha molta neu acumulada. Els sherpes de Singapur sembla que no volen col·laborar a obrir traça perquè s'entretenen a la tenda. Així doncs comencem a caminar els tres sherpes i nosaltres. Els italians també s'endarrereixen però venen els seus sherpes a ajudar-nos a obrir traça. Nosaltres som els únics del camp base que no tenim sherpes. El tram del CI al CII ja ens és conegut. Aquest serà el tercer cop que el fem i l'hem ajudat a equipar. Hi ha força corda fixa perquè hi ha molts trams verticals, cal remuntar algun serac i s'han de salvar algunes esquerdes visibles i d'altres invisibles. És un tram delicat en el que cal anar amb compte. Avancem lentament, obrim traça amb neu fins als genolls. Les cordes estan enterrades i triguem una bona estona a trobar-les. El sol escalfa de valent, el desgast és considerable. Fa molta calor. Portem el mono obert, amb la part de dalt penjant per darrera. A mig camí veiem que els sherpes de Singapur tot just surten del CI i estem convençuts que ho fan per no haver d'obrir traça. Això provoca tensió i comentaris de malestar entre el grup que som perquè vam fer una reunió al camp base on vam acordar que tothom col·laboraria. Un dels italians, emprenyat, decideix tirar avall. Els altres dos s'ho pensen, però nosaltres decidim tirar amunt sense dubtar-ho, obrint traça si convé, i és el que fem. A les 5 arribem al CII, 8 hores després, esgotats. Quan arriben els sherpes de Singapur els recriminem a crits la seva actitud. Ens posen mil excuses per no haver obert traça. Al final ens calmem tots i iniciem el ritual de desenterrar la tenda altre cop, que tenim sota mig metre de neu. Fem la plataforma i la muntem. La tenda dels italians ha quedat destrossada pel pes de la neu. No la van desmuntar. Per fi ens podem estirar i reposar. A aquesta alçada tot costa. Fonem neu i bevem molt perquè és important hidratar-se. </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
Els italians i els de Singapur troben un missatge que diu que farà més bon temps el dia 12. Nosaltres també. Així doncs, a contracor, decidim canviar el dia de l'intent de cim. No ens agrada perquè tenim poc menjar i l'alçada desgasta molt.</div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El dia es va acabant. Ja ho tenim tot fet quan es fa fosc. Tanquem els ulls i intentem dormir com podem. No és fàcil adormir-se a 6.500m. Ho fem a estones. Escalfats pels sacs Rab, no tenim fred. Són més els nervis i els bonys que tenim sota la màrfega.</span> </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">10 de maig</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui estarem tot el dia al CII. Fa un dia preciós, sense vent, sense núvols, i maleïm estar parats sense pujar. Les vistes són espectaculars, veiem l'altiplà tibetà al fons i desenes de muntanyes de les que no en sabem el nom. Un italià ens mostra el Shisha Pagma. També serà un dia dur perquè haurem de passar moltes hores a la tenda, i amb el sol amunt és un forn. Passem l'estona en calçotets donant voltes sobre els sacs. El temps sembla que no corri. A la tarda comença a fer vent i a les 5 ja preparem el sopar: unes mandonguilles liofilitzades preparades pel xef Paco Pérez! Estan boníssimes! Contemplem la posta de sol. Els seus rajos tenyeixen de diferents tonalitats els núvols baixos de la vall; també el cim del Manaslu i els cims del voltant. Sentim la immensitat de l'Himàlaia. La vista arriba molt lluny. Quan es fa fosc continuem estirats com quan era de dia. Ja pots dir: me'n vaig a dormir. Costa dormir per tot plegat i no parem de donar voltes dins el sac intentant trobar aquella postura ideal que, sense que se t'adormi cap extremitat, et permeti entrar al regne dels somnis.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">11 de maig</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per fi ja és de dia. A les 5 ja remenem el fogonet. Mengem quatre galetes i ens vestim. Hi ha molta activitat. Els sherpes de Singapur, avui sí, obren traça i surten amb la intenció d'equipar del CIII al CIV. Nosaltres no necessitem aquesta corda doncs volen fer una variant per esquivar tota la part de seracs que han d'equipar. Sortim del CII i anem remuntant lentament el pendent doncs es nota la falta d'oxigen. I avui anem més carregats que mai: tenda, sacs, fogonet, menjar, gas i les càmeres de fotos i vídeo. El tram fins al CIII és molt directe i empinat. La neu és tova, altra cop fins als genolls. El cor està tota l'estona accelerat. Fem deu passes i hem de parar per respirar. Cal passar alguna esquerda delicada i remuntar algun tram completament vertical. Triguem dues hores a fer els 300m de desnivell fins al CIII. Posem la tenda sota un serac immens i sobre una esquerda d'uns set metres de profunditat. La boira va entrant. Els italians reposen uns minuts i continuen amunt. Volen arribar fins als 7.100m. Aquí nosaltres ens sentim més segurs, a 6.800m però tenim més metres fins al cim. Confiem però que el nostre estat físic i psíquic ens permeti fer tant desnivell. Fem una plataforma com podem i penosament muntem la tenda. Tot costa molt i el cervell no carbura gaire bé. Per fi acabem i ens instal·lem. Fonem neu. El vent cada vegada és més fort i comença a nevar. No és ni migdia. Fortes ràfegues de vent colpegen la tenda. La neu espetega amb força. Tot i així, els ulls ens brillen d'emoció. Estem al CIII i demà intentarem cim. Rebem missatges de suport. Sabem que molta gent que ens estima ens segueix i això ens omple d'energia. Sabem que demà no estarem sols pujant la muntanya. Són moltes hores i serà dur. Però els ànims de la gent ens ajudaran a cada pas. Ens sentim molt emocionats. L'energia i el neguit es barregen a parts iguals als nostres caps. Però el vent de moment no para. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El pla és llevar-nos a les 11 de la nit i començar a caminar a les 12, intentar arribar al cim com a màxim a les 2 de la tarda i tornar a baixar al CIII. 1.400m de desnivell en 14 hores. Mengem els últims nuddles xinesos. Ja no ens queda menjar. Només el de cim: un kit kat i els caramels de la Carme.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A les 7 neva molt fort i comencem a sentir algun tro però bastant lluny. Ens posem el mono de plomes per tenir menys feina a les 11 de la nit i preparem les coses que ens emportarem amunt. Marxarem sense motxilla i ens ho posarem tot a les butxaques del mono: 1,5 l d'aigua, menjar, banderoles, càmeres, guants de recanvi, frontal, crema solar, ulleres, <i>gorro</i>, buf, i a part: l'arnés, grampons, piolet i el pal. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els trons cada vegada són més a prop. Neva amb força. La tenda es mou virulentament per culpa del vent. Tenim la tempesta a sobre. El llamp i el tro ja van junts. Sembla que el cel s'esquerdi. Hi ha un llamp cada dos minuts, il·lumina el nostres rostres. Esperem en silenci. La situació imposa molt de respecte. Pensem en els italians i en com de malament ho deuen estar passant a mitja rampa. Un llamp, un tro, vent, neu. Impossible dormir. I encara falten 3 hores per les 11. Els minuts passen lentament, com la tempesta. A les 11 sona el despertador, però no hem dormit ni un minut. Obrim la porta de la tenda i trobem mig metre de neu i continua nevant. Hem de sortir amb la pala a treure neu si no volem quedar completament colgats. Està clar que no podem tirar amunt. Decidim doncs el contrari, marxar avall tant aviat com puguem perquè això és una trampa mortal. A les 3 hem de tornar a sortir a treure neu acumulada. Les ràfegues de vent aixequen neu i no deixen respirar, no queda més remei que arraulir-se per poder agafar aire. El neguit no ens deixa dormir, però hem d'esperar que es faci de dia per intentar sortir d'aquí. A les 5 ens comencem a preparar, posem tot el necessari a la motxilla. Hi ha tanta neu acumulada que costa respirar dins la tenda; això provoca encara més maldecap. Sortim a fora, pleguem la tenda com podem. La deixem aquí enterrada per quan tornem a pujar. La boira ens envolta, tot és blanc, no es veu el camí, però ho hem d'intentar. És la decisió menys dolenta, aquí ja no hi tenim res a fer, hem de fugir. Altra cop notem la força de la natura i el vulnerables que som. L'Himàlaia és preciós però molt salvatge. Avui la muntanya no tenia ganes que l'escalessin i ens ho ha demostrat. El cim no és important per a nosaltres ara mateix, sinó trobar el rumb cap al CII. No es veu res. Intuïtivament prenem una direcció enmig d'aquest espai blanc i infinit. Sabem que ens la juguem, no ens podem perdre. Hi ha risc d'allaus i està ple d'esquerdes. Mentalment anem imaginant el camí per on passem, tot i que només és el segon cop que passem per aquí. Per fi trobem l'esquerda gran, això vol dir que anem bé, estem a mig camí, però la neu dissimula el pas. Posem un peu, l'altre i fem un saltiró. Altre cop el cel i la terra són blancs. Sense ulleres la neu colpeja els ulls, i amb ulleres no es veu res. Anem massa cap a l'esquerra, el pendent de cop és molt vertical. Es trenquen plaques de neu, provoquem esquerdes al nostre voltant, també algun petit allau. La neu baixa amb nosaltres, no veiem res, els nervis van per dins, hem de sortir d'aquesta com puguem. Corregim el rumb i anem més a la dreta, la boira s'aixeca un instant i per fi veiem les tendes del CII. Respirem alleujats i en pocs minuts hi som. Però falta una tenda dels italians; els sherpes dels de Singapur que estan al CII ens expliquen que el vent se l'ha emportat amb totes les coses dins. Descansem deu minuts i continuem, volem arribar al camp base. El vent aquí no bufa amb tanta força i la boira es va aixecant. Ara la dificultat és el tou de neu que hi ha acumulat fins al camp base, i que ens tocarà obrir. Estem fosos, amb set i gana. Encara no hem menjat res. Baixem com ànimes en pena amb neu fins els genolls, superant alguns trams verticals i un parell de ràpels, però el CI no arriba mai. Hem d'anar parant tot sovint. Els últims metres costen molt però per fi arribem al CI. Deixem el material, el mono de plomes, l'arnés, grampons, piolet, i sense entretenir-nos gaire per no caure rendits dins la tenda, marxem al camp base. Recuperem una mica les forces pel fet de portar menys pes, però sobretot pel fet de perdre alçada i poder respirar més oxigen. Ja no neva, tan sols una mica de boira. Amb bon ritme, feliços i emocionats, per fi arribem al camp base. Ens sentim com arribar a casa, com si fos el paradís. Ens abracem amb els cuiners, en Deng i en Jambu, i els expliquem com ha anat mentre ens cuinen un gran dalvat que engolim en un instant. Bevem i bevem i tips ens estirem a la tenda mentre pensem en tot el que ha passat. Sembla que la muntanya encara no està apunt, però així és la natura. Totes les prediccions indicaven que el 12 era el dia perfecte i hi ha hagut una sorpresa en forma de tempesta. Una lliçó i una experiència que esperem que ens serveixi per altres intents, perquè la nostra idea és descansar, recuperar forces i tornar-ho a intentar. Després de 40 dies encara no hem perdut la il·lusió d'enfilar-nos dalt del cim. El somni continua més viu que mai, i tenim tot un poble al darrera que ens ajuda a continuar somiant.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiD_OSX39vOWE__Tsw2QfpgoyapVHSb2rqbZh7Cx5Xu2hQUqAObKk9dduqfWf4SEjWvUq07SVPAi4VbVKyUzBw7VZ-BqJR2LjQ0YkxVKGnkVTphmnum_KdTezGobWqGQwe4rvQNC7xSlY/s1600/CIMG0244.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiD_OSX39vOWE__Tsw2QfpgoyapVHSb2rqbZh7Cx5Xu2hQUqAObKk9dduqfWf4SEjWvUq07SVPAi4VbVKyUzBw7VZ-BqJR2LjQ0YkxVKGnkVTphmnum_KdTezGobWqGQwe4rvQNC7xSlY/s640/CIMG0244.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obrint tra<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: start;">ç</span>a cap a C2</td></tr>
</tbody></table>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-1110275145718918612013-05-02T01:03:00.001+02:002013-06-04T06:19:10.650+02:00El factor psicològic<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Dissabte 13 d'abril</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
El dia és serè. Sol. Cel blau. Ni un núvol, però un gruix de neu considerable. En Nagndu vol pujar la tenda i muntar el camp 2. Nosaltres volem pujar i veure l'estat de la nostra tenda a camp 1. No veiem clar de quedar-nos-hi a dormir, el temps és insegur. El Jofre diu que les nevades seran més persistents el 13 i 14, i que a partir de llavors seran disperses. Esmorzem i sortim. Anem alternant per obrir traça; el ritme és bo. Neu una mica dura: a vegades aguanta la petjada, a vegades s'enfonsa fins el genoll. Cinquè cop que fem la ruta fins al C1. Tardem 40 minuts fins al primer pendent fort de 30 metres, llavors ve pla i serpenteja cap a una rampa no tan forta: una hora més. Llavors cap a la dreta, fort pendent, 45 minuts. Després l'ascens al coll, molta neu. Sempre lent, i un cop al coll hem de fer un ascens vertical per una aresta, proveïts d'una corda fixa, i vèncer un turonet amb neu fins als genolls. Arribem i la tenda està coberta de neu. Triguem 2 hores a desenterrar-la, només tenim una pala. El cul està al costat d'un mur, s'hi ha acumulat molta neu. Desmuntem la tenda, ja fa estona que neva, bufa vent i fa mal temps. Deixem la tenda plana amb tot a dins. Agafem les ulleres trencades i enmig de boira, neu i vent tirem avall, altre cop a cegues. A les 4 arribem al camp base i ens atipem de sopa de pasta. Els esdeveniments ens fan reflexionar: la neu esborra cada dia la traça cap al C1, i tal i com estan les coses és impossible arribar al C2. Necessitaríem 4 dies de bon temps i ens aniria molt bé l'ajuda de més sherpes per col·locar corda fixa. Però el clima és el que és i les expedicions no arriben, així que haurem de tenir paciència. Cada dia tinc més clar que es tracta d'una prova més mental que física. Cada dia és un examen psicològic, però ho portem bé. Som un equip petit però unit. El Rusky arregla les barnilles de la tenda, jo acabo d'editar el vídeo com puc. L'ordinador gasta més energia de la que puc carregar en un dia. Ens criden a sopar picant cullera contra olla. Fa molt fred però hi ha molt bon ambient. Carreguem piles amb un bon plat de pasta, salsitxes i patates. Abans d'anar a dormir els passo el vídeo i llavors fem un ritual molt important: omplir l'ampolla d'aigua calenta per posar a dintre el sac. A les 8 ja arribem a -13 graus. A les 7:30 ja som dins del sac i no para de nevar. </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Diumenge i dilluns, 14 i 15 d'abril. Camp base</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La idea era anar al C1, però ens llevem amb boira i neu, o sigui que està clar que ens quedem al CB. Aprofitarem per solucionar el tema del menjar, que s'està acabant. Els cuiners diuen que només queda menjar per 3 dies. Els càlculs del Kami havien estat molt optimistes, només 10 dies de menjar. Parlem amb en Kami i ens confirma que enviarà menjar per 10 dies més. El Manaslu és més mental que físic, i aquests dies al CB són una vertadera prova psicològica. L'únic lloc on s'està més o menys bé és dins el sac, o sigui que hi ha dies que ens passem de 16 a 18 hores estirats dins la tenda. En broma, de la tenda n'hi diem la cova, però com que neva i fa fred, fora la cova no hi ha res a fer. Penso, escric i llegeixo, aquesta és la meva rutina dins la cova, però almenys a mi les hores em passen volant. Els pensaments flueixen: la muntanya, el present, el passat, el futur; i quan em canso de pensar, llegeixo en Messner, molt motivador. L'horari al CB és el següent: esmorzem a dos quarts de 8, dinem a les 12, berenem a les 4 i sopem a les 6. Això vol dir que a les 7 ja estem a la cova apunt per anar a dormir. Hi ha dies que he dormit 10 hores seguides, fins allà a les 6 que ja clareja i tenim uns ocells que canten, entre verdum i passerell, i ens desperten cada dia. Un altre aspecte molt important és un pot que tenim per fer pipi durant la nit i no haver de sortir del sac ni de la tenda. Avui, com cada nit, està nevant.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Dimarts 16 d'abril</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El pla és pujar al C1, deixar material i tornar a baixar. La idea és pujar la segona tenda, gas, menjar i bambús per marcar el camí del C1 al C2. Esmorzem a les 7 i de seguida ens posem a caminar, volem aprofitar que la neu està gelada a primera hora del matí. A partir de les 10 ja es comença a estovar. Ens acompanya en Norbuk, el sherpa del Blado, però ell mai obre traça. "Que ho facin els joves", deu pensar, doncs té cap a 60 anys. No hi ha ni un núvol i anem avançant. Com sempre, la part més dura és l'ascens al coll Naike, un pendent suau però que no s'acaba mai a 5.500 m. Sense neu, això ho faríem volant, però les últimes nevades han esborrat la traça. Descansem al coll i fem la part més vertical. 4 hores més tard ja som a la tenda, a 5.750 m. La vam deixar desmuntada i està coberta de neu. Comprovem que tot està bé i deixem el material que portem. Ja fa estona que el cel s'està tapant. Deixem la tenda desmuntada i tirem cap avall com llamps. Arribem al CB, bevem un cafè amb llet i cap a la cova. Rebem un missatge d'en Jofre i en Fike, que ens confirma la finestra de bon temps per dijous 18, divendres 19 i dissabte 20. Potser és la finestra de bon temps que estem esperant, ens trobem en fase d'aclimatació, i el nostre objectiu és dormir al C2 a 6.200m i també dormir al C3, a 6.800 m. Llavors ja podrem esperar una nova finestra de bon temps, aquest cop per intentar fer cim. Ja fa estona que neva, la neu espetega amb força contra la tenda, però a dins el sac si està ben calent.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Dimecres 17 d'abril</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Altre cop pugem al C1. Aquest cop, però, per quedar-nos-hi a dormir i aprofitar la finestra de bon temps. El trajecte ja és molt familiar, coneixem cada pala de neu però, com cada vegada, cal tornar a obrir traça. És el setè cop que pugem aquests 900m de desnivell en 13 dies. Arribem al C1 i decidim crear una nova plataforma fora de la influencia de la neu. És la 1 del migdia i comença a nevar, o sigui que no ens queda més remei que entrar a la tenda. El vent bufa fort, sembla que vulgui arrencar la tenda. Esperem tenir la finestra de bon temps demà, però ara neva i no para, és desesperant. Rebem un missatge dient que la finestra s'ha mogut, el 18 pot nevar, i en canvi s'espera bon temps del 19 al 24. El problema és que tot i el bon temps hi ha molta neu a la muntanya. A les 4 ens posem en marxa. Fondre neu i preparar el menjar. Preparo un nuggles ben calentons. Són una mica picants però els trobem boníssims. Tenen gust de peix i gambes: són xinesos. Llavors bé el plat estrella, el menjar del Paco Pérez: de menú triem cigrons amb espinacs i mandonguilles liofilitzades. D'entrada tenen una imatge rara, aixafada, però un cop els posem en aigua bullint sembla màgia: de sobte tenim un plat de veritat davant els nostres ulls. Fem un primer tast: boníssim. És com menjar un plat casolà a 5.750m; i llavors les mandonguilles, també boníssimes. Tips i contents ens preparem per anar a dormir, doncs ja fa estona que neva i venta molt. Tot plegat llamps i llavors el tro corresponent. Cada cop sonen més a prop, la tenda resisteix el vent, els llamps il·luminen els nostres rostres i el tro ens recorda que només som uns puntets al bell mig de l'Himàlaia. A mesura que es va enfosquint, la llum dels llamps impressiona més; n'hi ha un cada dos minuts; impossible adormir-se amb aquest panorama, però el vent remet i al final la tempesta s'allunya. Costa adormir-se, però de mica en mica caiem en el son, tot i que queda clar que serà una d'aquelles nits que es dorm poc i es descansa menys. Altre cop la muntanya ens posa a prova.</span> </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Dijous 18 d'abril</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A les 5 ja tenim els ulls oberts. La tempesta ja ha passat, però el seu regal és un tou de neu considerable. A fora ja hi ha un bon gruix de neu nova. La sortida del sol és preciosa, els primers rajos de llum tenyeixen les muntanyes més altes. Ni rastre de les nostres petjades d'ahir: com si ningú no hagués pujat. La pell de la muntanya ha estat renovada completament. I amb l'espectacle de la natura i el privilegi de contemplar-lo començo a preparar l'esmorzar mentre el Rusky treu la neu de la tenda amb la pala. Intentem fer alguna foto però és impossible. Les càmeres estan congelades. El sol mica a mica es va apropant. Sortim a fora per gaudir del contacte dels primers rajos de sol del dia. Dins la tenda tot està gelat, tots els objectes, totes les superfícies. Mengem una espècie de Muesly, sortim i decidim anar a investigar direcció a C2. Avui no serà fàcil avançar; amb les primeres passes ja ens adonem que la neu és tova i ens enfonsem fins a sota els genolls. Arribem a 5.900 i decidim que aquí farem el dipòsit. Enterrem el material i continuem amunt, fins que arribem a un tram on cal col·locar cordes fixes, a la vora dels 6.000. Per avui ja n'hi ha prou, toca retirada. Diuen que estan a punt d'arribar dues expedicions, així doncs no ens anirà malament una mica d'ajuda dels sherpes per protegir el camí fins a C2. Ja fa 15 dies que estem al Manaslu i es podrien resumir amb 4 paraules: neu, vent, bellesa i emoció. Jo prefereixo quedar-me a dormir al C1 per aclimatar i el Rusky torna al CB. Amb aquest tou de neu és impossible tirar amunt.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL_9k_698BOHSriUaG95ByttcJjCRv6VFD5NH0y0ml7MirsTeambw8ghIFCH8zYKhZp3-HQMTHXMo_FMtcz4Y_w7zKXAiZE_nERFPLew-AuvE2fnTe1iV5rd3pJrGjNSndmzACQG3f1C8/s1600/DSCN5931.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL_9k_698BOHSriUaG95ByttcJjCRv6VFD5NH0y0ml7MirsTeambw8ghIFCH8zYKhZp3-HQMTHXMo_FMtcz4Y_w7zKXAiZE_nERFPLew-AuvE2fnTe1iV5rd3pJrGjNSndmzACQG3f1C8/s640/DSCN5931.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nevada al Camp Base</td></tr>
</tbody></table>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-38493034139053506762013-04-14T22:38:00.001+02:002013-06-04T06:24:52.420+02:00Compàs d'espera<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="">
</div>
<div class="">
<b><span lang="CA">8 d'abril</span></b></div>
<div class="">
<span lang="CA">Es lleva un dia preciós. El Masnaslu i els cims que ens envolten irradien amor. Esmorzem i preparem les motxilles, avui pujarem a 5.740m i muntarem el Camp I. Portem tenda, menjar, gas, fogonet i bambús. Avui el camí es fa més dur, el sol escalfa fort i la neu s'estova abans. Però metre a metre, bambú a bambú, anem guanyant alçada. Per darrere ens segueix el Norbu, porta estaques i corda fixe. Arribem al Coll Naike i remuntem l'últim pendent força vertical. Busquem i trobem un bon lloc per a la tenda. Cavem una plataforma i la muntem on podem, doncs ja fa estona que ens fueteja un vent molt fort i ens llença cristalls de neu. Posem tot el material dins la tenda i marxem pendent avall, aprofitant una corda fixa antiga. Trobem el material que ha deixat el Norbu i desfem la traça fins al Camp Base. Fem el té amb galetes i descansem a la tenda, i quan sortim a sopar veiem que la nevada és minsa. Sopem tranquils, demà pujarem a dormir al Camp I.</span></div>
<div class="">
<b><span lang="CA">9 d'abril</span></b></div>
<div class="">
<span lang="CA">Nit tranquil·la, matí assolellat. Esmorzem i carreguem les motxilles amb el material personal. El dia s'ha llevat amb uns núvols prims i allargassats: canvi de temps? Ja ho veurem. Sortim traça amunt, és la 4rta vegada que fem el camí. El cel es va omplint de molts núvols però el sol és fortíssim. Passat el coll Naike, amb el Norbu posem uns 100m de corda fixa, mengem una mica davant la tenda del CI i ell desapareix. Estem sols a la muntanya, fonem neu i riem com bojos: moments de follia. Però el dia es va tapant amb força i ens preocupa. Obrim traça fins a 5.950 m, demà continuarem si el clima ens deixa. Quan tornem a la tenda, amenaça de nevar, i més tard comença a ventar. El fogonet deixa de funcionar. Es comencen a tòrcer les coses. Durant tota la nit neva i venta, la neu pressiona la tenda i la situació comença a ser angoixant, sense cuina no tenim res a fer.</span></div>
<div class="">
<b><span lang="CA">10 d'abril</span></b></div>
<div class="">
<span lang="CA">Fa hores que no puc dormir, he sortit a treure neu amb la pala, no hi ha visibilitat i no para de nevar i ventar. El fogonet no ens funciona, la situació s'està tornant crítica. La decisió està presa. A les 8 para el vent, no es veu quasi res, boira i neu es barregen. Haurem de posar-hi tot el nostre esforç, control i orientació. Ho deixem tot aquí, suposem que la tenda quedarà colgada per la neu i sortim pendent avall. Neu fins els malucs, en qualsevol moment podem marxar avall amb ella. Trobem la corda fixa, avall. Arribem al coll Naike. No es veu res. Sort de les ulleres JULBO, si no estaríem ben perduts. A la llunyania veiem el primer bambú! descans i alegria. Un darrere l'altre, els anem trobant tots, estem cosint el camí de tornada. Els 4 dies pujant i baixant, i sobretot la col·locació dels bambús, ens han salvat. A les 10 del matí arribem al Camp Base. Els expliquem l'aventura i cansats endrapem un plat gegant de pasta que ens fa el Dendi; gràcies company. Passem el dia a la tenda, recuperant hores de son, rumiant i esperant que el clima no sigui tant dur amb nosaltres. A la tarda arriba el Jambu, l'ajudant de cuiner i el Ramesh, el portador. Ens porten una corda i el menjar del Paco Pérez!. Els ho agraïm de tot cor. També porten una bandera de "La Sportiva" i dues medalles budistes. Les envia el Kami Sherpa! són per protegir-nos en la nostra aventura al Manaslu. Moltes gràcies amics, bona nit.</span></div>
<div class="">
<b><span lang="CA">11 d'abril</span></b></div>
<div class="">
<span lang="CA">Ha nevat força durant la nit, però el matí es lleva amb pocs núvols. El Norbu, el Jambu i el Dendi estant preparant la <i>puia</i>, munten un llarg pal, oneja una bandera de la regió, cinc tires de banderoles d'oració i marxen en diferents direccions, protegint el campament. Fem una petita celebració als peus de la bandera, llancen arròs tres vegades, so so so!! Després, amb el Pere muntem la nostra <i>puia avinyonenca</i>: barregem 4 tires de banderoles budistes amb les senyeres catalanes que vàrem rebre del CE Avinyó, escrites i firmades per amics i família. En acabar m'emociono quan llegeixo els missatges, sentim tan propers al cor tots els vostres desitjos! Unes llàgrimes regalimen sota les ulleres, OM MANI PADME HUM. </span></div>
<div class="">
<span lang="CA">Passem un dia força tranquil, neva i només sortim de la tenda per anar a menjar. És un dia de reflexió i meditació, sembla que hem arribat un pèl d'hora a la muntanya, el clima és molt canviant. Quan sortim de sopar veiem brillar les estrelles al cel, a veure què ens espera demà. NAMASTÉ.</span> </div>
<div class="">
<b><span lang="CA">12 d'abril</span></b></div>
<div class="">
<span lang="CA">Dia espectacular, cel blau, allaus per tots costats. Ens rentem i el Pere s'afaita i tot. Aprofitem el sol per carregar bateries i escalfar el cor. Necessitem que arribi més gent, si no és impossible que els dos sols obrim tanta traça. Pujo fins als 5.000 m, però és un desgast gegant, a més uns núvols allargassats estan poblant el cel. A la tarda, nevada. La vida de Camp base és bonica, però crema les neurones; "paciència nois, ja tindreu la vostra oportunitat". Aprofitem per escriure, el Pere munta un vídeo perquè tots pugueu veure el santuari on estem 'meditant'. Sol, soroll de culleres, el dinar s'acosta, a occident es lleva el dia. BON DIA AMICS, US ESTIMEM DES DE LA LLUNYANIA!!</span></div>
<div class="">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiScIUh0hqIBYhzriTOVR_gTNhdvVnP3wjHdEbsiKg7uDHjNpq5RCeaHOXKG-OTDfP0itQoWpuxhAg6p4al9K1UUNmt3yyHtNn4jlAWu0RdqOoLJjrL8Da5hyphenhyphentTZmeSR00Tj6HUaN0QQ/s1600/DSCN5958.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiScIUh0hqIBYhzriTOVR_gTNhdvVnP3wjHdEbsiKg7uDHjNpq5RCeaHOXKG-OTDfP0itQoWpuxhAg6p4al9K1UUNmt3yyHtNn4jlAWu0RdqOoLJjrL8Da5hyphenhyphentTZmeSR00Tj6HUaN0QQ/s640/DSCN5958.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">C1 a 5.750m</td></tr>
</tbody></table>
<div class="">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-90461111391736698702013-04-11T14:05:00.001+02:002013-06-04T06:28:15.658+02:00Primers dies al Manaslu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Del dia 1 d'abril fins el 3 d'abril</span></b><span lang="CA"> estem a Samagaon, a l'hotel Manaslu. Estem arreglant temes burocràtics i temes de logística per pujar al camp base del Manaslu. Ens trobem que el dia és bastant bo però al migdia es tapa i comença a nevar. Hi ha molta més neu de la que ens pensàvem trobar i sobretot hi ha molta menys gent de la que ens pensàvem trobar. Estem sols. Aquets dies que estem a Samagaon hem pogut compartir amb diferents turistes que fan el treking del Manaslu i hem rebut molt bona energia per part seva: és una mica més d'aquella força que necessitarem per pujar al cim. Estem a 3.500m. Samagaon és un poble espectacular, preciós, ple de iacs, de l'espiritualitat budista, banderoles, colors i sobretot el Manaslu just davant nostre que ens deixa bocabadats</span> </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Dijous 4 abril</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ens llevem a les 7. Seguim a Samagaon, a l'hotel Manaslu. El Jambu, uns dels cuiners, ve amb els portadors que pujaran el nostre equipatge al camp base. Nosaltres anem a esmorzar mentre ells ja surten de camí. Els seguim i els atrapem vora els 4.400 m. Fa un dia força clar i serè, però ja sabem que al migdia tot es tapa. Aquesta gent, els portadors, són d'admirar. Són petitons, van mal calçats, però es carreguen 30 kg a l'esquena i pugen fins on tu vulguis. I així ho fem; a l'últim tram anem junts, i arribem al camp base, a 4.850 m, al migdia. Estem sols, al Manaslu no hi ha ningú, només nosaltres i les nostres tendes. El camp base està format per una tenda-menjador, una tenda-cuina, les tendes personals i una tenda lavabo.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des del camp base tenim unes vistes espectaculars de la cara sud del pic Naike i sobretot de la cara sud est del Manaslu: veiem el cim sud, però darrera seu hi ha el cim principal. Glaceres altives, un pilot d'esquerdes ens envolten, és realment natura salvatge. El cel al migdia ja s'està tapant, no ens deixa veure res, comença a fer fred. Els portadors, després de menjar una sopa, es disposen a baixar. Nosaltres comencem a preparar el nostre equipatge dins de la tenda personal que tenim. Realment tenir una tenda per a cadascun va molt bé, així podem escampar tot el material i tenir-lo sempre a la vista, cosa que ens anirà molt bé de cara a preparar-ho tot per pujar després a la muntanya. Ens fan una mica de berenar, doncs nosaltres tenim molta gana, però de seguida, a les 6:40 el Jambu i el Dandi, que són els nostres cuiners, tots dos sherpes, ens fan un sopar que ens atipa de mala manera: barreges constants de tot. Vaja, que anem a dormir inflats com porcs. El cel està ben tapat, ja comença a fer-se fosc i a dos quars de vuit ens disposem a anar a les tendes a dormir, doncs fa un fred que pela. Demà, com cada dia, suposem que es llevarà clar i serè. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Divendres 5 d'abril</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Camp base del Manaslu, 4.830m. Només hi ha una expedició, de moment, la nostra: el Jambu i el Dandi, els cuiners, i el Pere i jo. Sembla que arribarà més gent, però aquí al Nepal de les noticies te n'has de creure la meitat. Ens preparen un esmorzar de forquilla i ganivet, mengem i ens atipem fort. Avui tenim ganes d'obrir traça, així que ens n'anirem cap amunt, a veure si podem encetar la via i trobar el camp I, tot i que sabem que a les muntanyes amb glacera les vies no són mai les mateixes i haurem d'improvisar. Havent esmorzat ens preparen una bosseta amb el dinar i sortim. Hem agafat uns 30 m de corda i també els aparells de rescat per a les esquerdes. Mentre anem marxant em giro i veig les 5 o 6 tendes, més les dues tendes grans menjador i cuina, i la petita del lavabo. Realment sembla un petit poblet enmig de l'Himàlaia, envoltat de neu i gel. Aquí encara sembla que siguem a l'hivern. Pugem fent zigues zagues per la muntanya, de tant en tant hi posem una vara de bambú per deixar el camí senyalitzat per a la tornada o per els possibles dies de boira. El camí no és gens fàcil però ens sorprèn que la neu és bastant forta i no ens enfonsem gaire. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com poder descriure el que estem vivint: estem encetant la muntanya, tot és nou, la glacera està immaculada. No es veuen traces ni rastres de ningú, només la natura salvatge. Voregem esquerdes, voregem algun pendent fins que arribem als 5.400m. La boira ens tapa per complet les vistes, és impossible continuar, és arriscat, o sigui que plantem l'última vara de bambú i tornem enrere. Ja n'hi ha prou per avui. I entre la boira, xino-xano, arribem al camp base en una horeta. Al camp base ens esperen els nostres cuiners, en Jambu i en Dendi, però també hi han arribat uns altres expedicionaris: el Blado, un home d'Eslovàquia però que viu als Estats Units, i el Norbu Gombu, el seu sherpa personal que el pujarà al cim.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mentre berenem el que ens han preparat els cuiners, els parlem excitats de la nostra arribada al camp I, ha estat molt bonic i molt emocionant. Després el clima s'ha tancat (ara comença a nevar i tot), ens fa ficar dins la tenda, on ens tanquem en els nostres pensaments i en les nostres cabòries. Sortim a les 6; a dos quarts de set ens tenen preparat el sopar. Sopem com reis, vora un camping gas que ens il·lumina les cares. Estem cansats però satisfets, estem vivint l'aventura que volíem, estem al Manaslu, estem sols, estem obrint via.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Dissabte 6 abril. Camp base del Manaslu</span></b> </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com sempre, el dia es lleva serè. A les 6:25 el sol pica les tendes i comença a escalfar el campament. És una bonica imatge, la del despertar de tota la gent d'aquí. Sonen les olles, comencen a escalfar i a fer l'esmorzar. A les 7 esmorzem. Avui, amb el Pere, si el clima ho permet, hem decidit arribar al camp I. Ja ho veurem. Sortim amb la bosseta del "pack lunch", seguim la traça d'ahir, el camí és molt més fàcil i el dia és millor, és un pèl més fred però no creixen nuvolades a les parets de les muntanyes. El Manaslu se'ns presenta radiant, grandiós, espectacular, s'acaben els adjectius quan al teu davant tens una muntanya com aquesta. Pas a pas guanyem alçada, en 2 horetes arribem als 5.400 i ens torna a tocar obrir traça, a inventar-nos el camí. La muntanya ens diu per on hem de passar, i de seguida arribem al coll Naike, aquí ens enfonsem fins als genolls, ens costa molt avançar. El sol és implacable. Ens cansa i ens crema el cap. Ara les vistes son increïbles. Veiem l'altra vall. Veiem el pic Larkia i la zona on passen els treckers que fan la volta al circuit del Manaslu. Damunt nostre s'alça un turó. Sembla que allà és on posarem el camp però ens hi acostem un xic més, tot i la dificultat de la neu. El dia continua molt bo, només un vent glaçat ens fueteja. Pugem un pendent però ens quedem quan trobem una corda fixa. Fins aquí hem arribat, estem a 5.700 m. A sobre o a sota d'aquesta corda fixa muntarem el campament I. És força altiu i ja és proper a la zona complexa de seracs que haurem d'anar esbrinant els dies següents, doncs si no arriba ningú haurem d'anar posant la corda nosaltres o potser ni en posarem. El dia segueix molt bo i en dues horetes ja som al camp base. Allí ens preparen un berenar i compartim l'experiència amb en Blado i amb en Norbu sherpa, doncs ell és qui millor coneix la muntanya i qui millor ens pot assessorar. </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La sensació que tenim a l'estar al camp base és de molta estima per part de tothom. Ens alimenten i ens estimen força. Tot i així estem lluny de tot i de tothom. És un lloc on la ment divaga i divaga entre núvols i cims. Algun corb ve a veure si pot trobar alguna cosa per menjar. Apareixen papallones que pugen per corrents lents. És un lloc molt salvatge. La paret sud del pic Naike no para de desembocar allaus un darrera l'altre. És un espectacle digne d'admirar. A dos quarts de set tornem a sopar, tornem a encendre el camping gas i tornem a atipar-nos com llops. Si es porten tant bé amb nosaltres no arribarem mai al cim!</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui, el dia acaba millor. Tot hi haver-hi boira no neva i no fa molt fred. Sembla que ha arribat un canvi de temps al Manaslu. Esperem que fongui força neu i que ens obri una mica el camí de pujada cap al camp II. Bona nit. Om mani padme hum.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Diumenge 7 abril. Camp base del Manaslu</span></b> </div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui hem decidit descansar, fa molts dies que caminem. Potser 11, potser 12 des que va començar el treking fins a 5.500m. Avui farem temes de campament però primer un bon esmorzar, que ens preparen el Dendi i el Jambu: per llepar-s'hi els dits. Fem una petita sobretaula i després anem a muntar cosetes a fora. Fa un dia espectacular, un cel blau intens. No hi ha núvols enlloc només el sol. El soroll que ens acompanya és el dels allaus de la cara sud del pic Naike. El Pere treu totes les plaques solars i les bateries doncs hem d'aprofitar tota aquesta energia que ens regala el dia. El Blado surt a caminar per la ruta nostra. El Pere té la càmera en mà i està voltant pel campament gravant escenes i situacions. Jo munto les tendes que tenim i els hi faig un manteniment que necessiten. El Pere munta l'altra després i li fem el mateix manteniment. El Jambu i el Dendi són dins la tenda; juguen a cartes a les seves estones lliures. El Blado arriba, són dos quarts de dotze. El dia continua essent serè i clar. De sobte un soroll grandiós: ha caigut un serac de la cara sud del Manaslu i s'emporta tot el que troba per davant. La visió és impressionant. A part del soroll dels allaus, també sonen les olles, això vol dir que aviat vindrà el dinar. Aquí al camp base la vida és molt tranquil·la: menjar, estirar-se, preparar coses, escriure o meditar. Són moments en els que hem d'aprofitar la relaxació i l'alçada, doncs aquí ens atipem força i podem fer el que volem. S'alcen núvols pel vessant sud que ens tapen la serralada del Ganesh. Comencen a venir però semblen inofensius doncs el sol espetega amb força i fa caure allaus per tot arreu. Dinem amb la companyia del Blado i amb un menjar exquisit, rumiant què fer. El més segur és que demà pugem una tenda, menjar i gas i ho plantem al camp I. Li deixarem perquè la nostra idea és demà passat pujar-hi i quedar-nos-hi a dormir per veure com està el tram que segueix i sobretot per aclimatar en l'alçada. Fins ara estem força bé. Tenim molta gana, tenim set i tenim ganes de pujar la muntanya. Estem sols al Manaslu, realment estar sol en un 8mil és una experiència inoblidable. Tot i així sabem que en uns dies ens arribarà ajuda i així els trams complicats els afrontarem amb més gent. Demà serà un molt bon dia perquè estarem al camp I, muntarem la tenda i veurem com va tot. Om mani padme hum.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWWW3v4l7zySklls_d-hzG6M8HpCaDLjfyb1hia6UaWAVVskSK2oLCkYdmAfsjuCV3F8juCtWETscAIbZPbmIGEdKDbJjaKTp2ppde23KLgvtVmNUUnlYEklU1x5QTGRJh7Z7m0M74HL4/s1600/foto+CB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWWW3v4l7zySklls_d-hzG6M8HpCaDLjfyb1hia6UaWAVVskSK2oLCkYdmAfsjuCV3F8juCtWETscAIbZPbmIGEdKDbJjaKTp2ppde23KLgvtVmNUUnlYEklU1x5QTGRJh7Z7m0M74HL4/s640/foto+CB.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Al CB amb el cim del Manaslu de fons</td></tr>
</tbody></table>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-23548887118424020482013-04-06T14:00:00.001+02:002013-06-04T06:32:04.337+02:00Camí del Manaslu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">26 de març: Katmandú - Arugat</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A les 7 en punt arriba el jeep que ens ha de portar fins Arugat, el poble on començarem el trecking fins al camp base del Manaslu. Carreguem les motxilles i fem l'últim te amb en Kami Sherpa i el seu germà Nima. Parlem dels últims detalls de l'expedició doncs amb ells ja no ens tornarem a veure fins la tornada a Katmandu.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Ens presenten el guia que ens acompanyarà durant el trecking. Es diu Gyalzey Sherpa, té uns 30 anys i ha pujat una vegada l'Everest i varies vegades l'Ama Dablam. Tot i que nosaltres no volíem guia, és obligatori en les expedicions. També ens presenten un dels portadors, en Ramesh, té 22 anys i és Tamang. L'altre portador sembla ser que ens espera a Arugat.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Ens fem l'última abraçada amb en Kami i pugem al jeep. El motor s'engega i ens mirem amb en Rusky: comença l'aventura! De seguida deixem enrere Katmandú i continuem direcció Pokara. Sembla un miracle que no hi hagi accidents perquè tothom condueix com si la carretera fos seva i la seva especialitat és avançar just abans d'un revolt. Però d'ensurt a ensurt anem avançant, gairebé més pendents de les maniobres del conductor que del paisatge, i 6 hores després la carretera s'acaba. Ja som a Arugat. A partir d'aquí caldrà remuntar la vall a peu.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Com que el segon portador no hi és, ens repartim els 'petates' fins al lodge que està a uns 20 minuts d'aquí, a l'altra banda del riu. Creuem un pont i seguim un carrer ample ple de botigues de verdures, fins al Manaslu Lodge. Aquí coneixem a dos americans, un anglès i una filipina que venen de fer un trecking per la vall del Tsum. Un home de Copenhaguen ens sorprèn quan ens pregunta, en un català força correcte, si som de Barcelona. Ens explica que va estar vivint 10 anys a Castelldefels i que amb la seva dona faran el trecking del Manaslu i l'Anapurna. Porten una infraestructura gegant, amb molts portadors, cuiner i guia. Mig disculpant-se, ens comenta que ell no sabia que li havien organitzat d'aquesta manera que ell descriu textualment 'com d'un altre temps'. Efectivament, sembla una escena de l'època de la colonització africana.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Un cop fosc i tots ben tips, els portadors de la parella de Copenhaguen toquen un timbal i canten cançons nepaleses. I a les 7 tothom se'n va a dormir.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">27 de març: Arugat - Lapu Besi</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Avui començarem a caminar tard. El segon portador que ens havia d'acompanyar no veu clar de portar tant de pes, o sigui que caldrà trobar-ne un altre. En total portem uns 100 kg de material repartits en 6 'petates'. Dos d'ells, de 10kg, els portem en Rusky i jo, els portadors han de carregar 40 kg cadascú. El problema és que dels 4 n'hi ha un que ja pesa 30kg, i els altres 18, 25 i 22, o sigui que són de mal repartir. En Gyalzey no para d'anar amunt i avall buscant un portador, però no hi ha manera de trobar-lo. Finalment la solució passa per agafar un 4x4 que porti part dels 'petates' fins un poble que no recordo el nom i allí llogar una mula perquè els porti fins a Maccha Khola, on sembla que en Gyalzey ha trobat un portador. Tant en Rusky com jo estem acostumats a ser autosuficients a la muntanya, per tant se'ns fa molt estrany aquest tipus de logística, amb un guia que ho va decidint tot, tanta parafernàlia i sobretot que ens portin les motxilles! Entenem però que el que anem a fer necessita de molt material i no el podem portar tot nosaltres.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Una bona estona després, per fi comencem a caminar, en Gyalzey, en Ramesh, en Rusky i jo. Estem a uns 500 metres per sobre el nivell del mar. Fem broma de que ens queden més de 7.500 metres pel cim del Manaslu. Per anar fins al camp base cal remuntar una vall molt llarga i profunda resseguint el riu Budhi Gandakhi. En principi necessitarem 7 dies.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Fa molta calor, per això anem parant tot sovint. Ja fa estona que ens hem tret la samarreta. Baixa poca aigua en comparació a l'amplada teòrica del riu. Les pluges fortes són a partir del maig, sobretot juliol i agost. Els vorals del riu són plens de terrasses i camps de cultiu acabats de sembrar, arròs, patates i blat de moro. També veiem algunes mongeteres.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Pel camí anem trobant molts nens que van a l'escola o que surten de les cases. Quan s'adonen de la nostra presencia, primer et miren tímidament, amb cara de no haver trencat mai cap plat i quan se t'arrenca de la cara el primer somriure, de seguida estenen la mà tot deixant anar 'give me pen' o 'give me chocolate'. Nosaltres no portem res de tot això perquè no ens agrada anar de 'reis mags' pel món, repartint regals.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El camí és forca ample i puja suaument. Les dones caminen amb paraigües per protegir-se del sol. Moltes d'elles porten cistelles de bambú a l'esquena, amb llenya, herba o fins i tot els fills petits.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Parem a fer el te en un petit coll on les dues dones que porten el local no paren d'esmicolar pedres amb un martell. Ens expliquen que llavors ho venen als constructors de cases que ho utilitzen com a fonaments barrejat amb ciment.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A l'hora de dinar arribem al poble on el 4x4 ha deixat els 'petates'. Fem el canvi i continuem camí amunt, ara amb la mula, que carrega uns 50kg, més o menys. La nostra mula forma part de tot un ramat d'una vintena que porta queviures fins al poble de Machha Khola.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El camí continua més pedregós, amb continues pujades i baixades i remuntant desnivell molt a poc a poc. De tant en tant trobem escales de pedra, tant amunt com avall, que les mules es neguen passar. Per fer-ho, els mulers utilitzen tot tipus de tècniques amenaçadores: comencen amb crits; si no funciona llavors passen a les pedres; i si això no les estimula, les piquen amb pals. Tot això fa mal al cor. La majoria de mules no es veuen precisament ben cuidades i sap greu formar part de tot aquest circ. És la nostra primera expedició i moltes coses ens enganxen per sorpresa, però són escenes que caldrà tenir en compte si hi ha més expedicions.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Amb tants de problemes logístics anem més tard del previst, així que decidim quedar-nos a dormir a Lapu Besi. Els 'petates' que porta la mula continuen fins a Maccha Khola, el poble on ens espera el portador.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Les vistes des de Lapu Besi són precioses. La vall del Budhi Gandaki és immensa i profunda, però tot i la seva verticalitat hi ha poblets escampats per tot arreu on els seus habitants han sigut capaços de crear terrasses de cultiu. Estem a uns 100 metres del riu però se sent rugir amb força.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Sopem un Dalbat tot aprenent noves paraules i frases en nepalès que la gent del lodge ens ensenya i que ens fan passar una bona estona, amb molts riures per culpa del nostre accent. Abans d'anar a dormir, ens asseiem una estona a fora, a esperar la lluna, que avui és plena.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">28 de març: Lapu Besi - Dobhan</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A les 7:30 comencem a caminar i amb poca estona ja som a Maccha Khola. Tal com estava previst, ens retrobem amb els 'petates' que va dur la mula. Finalment però, decidim agafar dos portadors més en comptes d'un, per culpa del pes total, una possibilitat que ja ens vam plantejar a Arugat.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Un es diu Sunar, és baixet però de constitució forta. Té uns 28 anys i és Gurung. L'altre portador és una noia, d'uns 40 anys. Es diu Canchi i també és Gurung.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El pes se'l reparteixen així: en Ramesh carrega els dos 'petates' menys pesats però que sumen uns 40 kg, en Sunar el de 30kg i la Canchi el de 22kg. És un art, com lliguen i es preparen els embalums amb un tros de corda de iac. I encara és més espectacular veure'ls caminar i avançar amb xancletes per camins plens de pedres i amb pendents que tallen la respiració. Senzillament, aquesta gent està feta d'una altra pasta. Són molt forts.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Per portar tant de pes no se'l carreguen a l'esquena com una motxilla tradicional, sinó que reparteixen el pes en dos punts, la cintura (caminant una mica encorbats) i el cap (mitjançant un tros de corda de iac i un tros de tela ampla, que va del cul de l'embalum fins al cap).</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Tot i poder avançar més ràpidament que els portadors, preferim anar-los esperant. Per nosaltres som un equip de 6 persones, no de dos i quatre més, i això ja es comença a notar quan fem la primera parada a fer un te. Mengem i bevem junts, parlem, fem broma, riem. A més, en Sunar és un fart de riure, no para de ballar i cantar, mig en serio, mig en broma. Podria dedicar-se al teatre!</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">En Ramesh és més tranquil però de seguida ens agafa confiança. Te interès per aprendre l'espanyol o sigui que ens fem de professors mútuament. Nosaltres li ensenyem paraules en espanyol i ell en nepalès.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">La Canchi encara és més tranquil·la i va més a la seva, però es veu una persona molt maca i té un somriure molt dolç. No parla anglès i això fa que ens comuniquem amb ella amb les poques paraules nepaleses que sabem. Però això encara ho fa més divertit i tot plegat és com un joc. Les converses sempre acabem amb riures. La Canhi no para mai: quan acaba de caminar, es busca un racó i de seguida es posa a fer mitja.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Com cada tarda, el cel es va tapant però avui sembla que amenaça pluja. Just quan arribem a Tatopani es posa a ploure i els portadors arriben una mica més tard bastant xops. En aquest lloc hi ha unes aigües termals (tato significa calent i pani, aigua), però són molt poc pràctiques. Es tracta d'un petit xorro d'aigua a 49 graus que cau d'una mànega. Tot plegat fa que no en fem gaire cas. Mengem unes galetes i quan amaina una mica la pluja sortim disparats cap a Dobhan, el destí final de l'etapa d'avui.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Dobhan és un petit poble ubicat en una planícia, una mica enfilat del riu, a 1.000m sobre el nivell de mar. Són 4 cases de pedra, un lodge i molts camps de cultiu. Com que hem arribat una mica d'hora i ha parat de ploure, decideixo enfilar-me muntanya amunt per explorar territori. Vaig trobant algunes cases els habitants de les quals no em treuen la vista de sobre. Vorejo els camps acabats de plantar amb blat de moro. Pel camí trobo un grup de cinc dones que intenten vèncer el pendent per crear unes terrasses de cultiu. De sobte se sent un tro i comença a ploure. Baixo com un llamp però arribo ben xop.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Al lodge hi ha bastant merder. L'Alex, un noi francès que està fent el trecking del Manaslu, amb tota la bona fe del món, ha repartit uns llapis de colors i llibretes als nens del poble, i aquests s'han començat a barallar i plorar perquè uns volien un color i els altres un altre. Fer de 'rei mag' té aquestes conseqüències.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El lloc on dormirem se'n diu lodge perquè té un annexa de fusta amb habitacions, però es menja dins la casa de la família. Té una cuina petita plena de pots i olles i fogons de llenya, un pati interior, un petit rebost amb un llit on els nens juguen i una taula amb uns bancs on nosaltres estem asseguts. Sopem veient com l'avia intenta fer adormir els nets i acabem jugant altre cop a aprendre nepalès.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">29 de març: Dobhan - Philim</span></b><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Sortim ben d'hora al matí per intentar evitar la calor. Tot i així, l'ambient avui és una mica més fresc gràcies a la pluja d'ahir. El camí continua pujant suau i resseguint el Budhi Gandakhi, però cada vegada la vall és més vertical i el riu es va aprimant i baixa amb més força. L'aigua és de color gris-turquesa.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A priori un pensa que tots aquests rius neixen de les grans muntanyes de l'Himàlaia però el cert és que provenen de les planícies del Tibet i travessen verticalment el Nepal, esquivant aquests monstres de roca i gel. Els rius han estat creuant aquest territori durant milers d'anys, al mateix temps que s'han format les muntanyes. Es nota que són joves i vives per la quantitat de despreniments que hi ha i pel tipus de roca poc erosionada.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Al cap de poca estona ja ens traiem la samarreta i és que la calor és forta. Passem per zones a peu de riu que són com platges, amb un tipus de sorra fina i grisenca. En una d'aquestes zones hi ha 4 barraques on parem a fer un te. En Sunar de seguida entra a la cuina i es posa a ballar, cantar i intentar provocar a una de les noies que cuinen. I és que les noies Gurung són guapíssimes. Quin tip de riure! I llavors, per acabar-ho d'adobar, arriba un avi mig begut que també es posa a ballar amb en Rusky. Comencem a ser una gran família. Bevem el te i continuem.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Cada cop som més a prop del Manaslu i cada vegada sentim més a prop la seva presencia. Tant sols estem a poc més de mil metres però ja ens sembla intuir-lo al final de la vall. I també em ve al pensament com carai devien avançar per aquesta vall els japonesos que van pujar per primera vegada el Manaslu el 1956.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">I just arribar a Philim comença a ploure. Cada dia és el mateix patró meteorològic. Al matí ni un núvol, a mig matí es comença a tapar fins que a la tarda acaba plovent. Ens preguntem si està fent el mateix temps al Manaslu. La neu pot anar bé per tapar les esquerdes però neu en excés pot obligar a haver d'obrir traça i també fa augmentar el risc d'allaus.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Per berenar mengem un pa tibetà amb mel, una espècie de massa dolça sense llevat fregida. I passem l'estona fins l'hora de sopar, escrivint i xerrant, i quan para de ploure en Sunar encara ens obsequia amb uns quants balls i càntics mig en serio mig en broma. I en Rusky que també balla a l'estil Bolywood. I els altres ens partim el pit de riure.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">30 de març: Philim - Deng</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A l'horitzó ja comencen a aparèixer les primeres muntanyes gelades. La vall es va estrenyent i el riu cada vegada queda més avall. Pel camí saludo una dona que està fumant. Li demano què fuma i em diu que és 'surdi', que significa tabac. Li dic si me'l deixa provar, em passa el cigarret i el provo. Efectivament és 'surdi però barrejat amb marihuana i és que el camí n'és ple. N'hi ha per tot arreu i sembla salvatge. En aquesta època no les plantes no aixequen més de 2 pams del terra però al setembre això ha de ser espectacular. Neixen fins i tot entre les pedres del camí.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Un tros més amunt veiem uns monos al costat del riu. Són bastant menuts i tenen la cara blanca. Ens estem uns minuts observant i descobrint nous exemplars quan salten de branca en branca. Són una bona colla. Ells també ens observen però no sembla que la nostra presencia els espanti. Aquí per ells deu ser el paradís, el boscos són frondosos i tenen aigua a tocar. I la vall és tant profunda que semblen bastant protegits dels humans. En Gilzey comenta que hi ha gent que se'ls menja però que no és gaire habitual.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Les parets verticals que formen la vall semblen un indicador del pas del temps. Com els anells del tronc d'un arbre, per sobre del riu es poden anar observant diferents franges horitzontals de roca polida que s'han anat creant a mesura que el riu ha anat furgant la vall.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Avui l'etapa és curta i a les 3 ja som a Deng, a 1.860m. Aprofito que encara queda molta estona de sol per sortir a donar un tomb. Decideixo anar a tocar les aigües del Budhi Gandaki, a uns 80 metres més avall. Abans d'arribar a Deng m'he fixat en un camí que hi portava, així que l'he anat a buscar i baixant per un bosc molt frondós he pogut arribar a peu de riu. En aquest punt baixa molt esverat. L'aigua, de color gris-turquesa, crea ones constants. Part d'aquesta aigua prové de la glacera del Manaslu. Els minuts passen a la velocitat del riu. Els pensaments flueixen en totes direccions però s'està enfosquint i toca retirada. Abans de marxar faig una fita en una de les pedres que semblen surar damunt del riu.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Al lodge continua el bon ambient i els riures. Un ambient que ens relaxa i se'ns posa molt bé, sobretot abans d'un repte com el que portem entre mans.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">31 de març: Deng - Namrung</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Ja estem per sobre dels 2.000 metres. Anem guanyant desnivell molt lentament. La vall ja comença a tombar cap a l'oest, senyal de que cada vegada queda menys. El trecking està essent una autèntica peregrinació, un entrenament tant físic com espiritual. Caminar tantes hores permet abstreure's de la realitat i entrar en autèntics estats de meditació. Venen al cap moltes preguntes que ara per ara són impossibles de contestar: a quina alçada hauran posat el camp base? Trobarem molta neu? Hi haurà moltes expedicions? Ens hi entendrem alhora de treballar a la muntanya? I seran comercials o sense guia ni portadors com la nostra?</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A la vall ja hi toca el sol i comença a fer calor tot i que avui bufa un vent que refresca. A l'oest i al sud els núvols ja fa una estona que van creixent, avui més d'hora que els altres dies. L'Alex, el noi francès dels llapis i en Gore, el seu guia, s'han unit al nostre grup, caminem junts i ens parem als mateixos lodges. Ells estan fent el trecking del Manaslu o sigui que compartirem trajecte fins a Samagaon, últim poble abans del camp base del Manaslu. La família va creixent i ara ja som dos catalans, un francès, dos guies sherpes, dos portadors Gurung i un de Tamang. Visca la diversitat cultural.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Constantment anem creuant el riu per ponts de fusta bastant precaris. Algun sembla que s'hagi de desplomar en qualsevol moment. El Budhi Gandaki té punts són impressionants, la seva força i el pas del temps han creat autentiques escultures de pedra polida.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Caminem per la dreta de la vall, per un bosc format per uns arbres gegants amb troncs que deuen arribar com a mínim als 2 metres de diàmetre. Se senten cantar alguns ocells.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Amb aquest paisatge els quilometres es fan ràpid i sense adonar-me'n ja som a Namrung. Engego el telèfon satèl·lit per mirar si hi ha cobertura i controlar alguns assumptes pendents de l'expedició com el menjar d'alçada que ens està preparant en Paco Pérez. El Toti, el meu germà petit i secretari principal de l'expedició, comenta que el menjar ja esta a punt, que l'Helena Hinojosa ja se l'ha emportat cap al Nepal i que l'entregarà al Kami perquè ens el faci arribar al camp base. Així doncs quedem tranquils de saber que de moment la planificació del menjar d'alçada avança segons el previst. També comenta que en Manel Fuentes s'ha interessat pel nostre projecte i que ens vol entrevistar en directe per Catalunya Radio quan estiguem en algun camp d'alçada. Això sí que és una autèntica sorpresa!</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">I al sopar altre cop el ritual de jugar a parlar nepalès. I els porters que es 'descollonen' amb el nostre accent. I després d'uns quants riures, cap a dormir. Si tot va bé, demà, quan siguem a Lho, veurem per primera vegada el Manaslu.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">1 d'abril: Namrung - Samagaon</span></b></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Algú comenta que ja som abril. La noció del temps quan es viatja es perd completament. Avui toca tirada llarga, 15 km i 1.000 metres de desnivell. Però la gran qüestió del dia és si veurem o no el Manaslu des de Lho, primer punt del trecking des d'on pot observar-se si el cel és clar.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">El camí és força dret. Els portadors avancen lentament i nosaltres amb ells. Parem sovint i les hores passen lentament. Travessem ponts, pugem, baixem.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Veiem unes nenes que venen del bosc amb un ram de rododendre, la flor del Nepal. Ens diuen coses des de lluny. Paro per veure aigua en una font i m'atrapen. La nena del ram se m'acosta i em regala una flor i un somriure. Em desfaig de l'emoció. Són tres, no deuen tenir més de 7 anys i van molt brutes, amb la roba ben estripada. Els faig algunes fotos que després mirem junts.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Abunden les cases de pedra, construïdes meticulosament rectes. Les faccions de la gent en aqueta zona són més tibetanes. Els nens no demanen tant o gens, segurament perquè aquí, als turistes ja se'ls deuen haver acabat els llapis.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">En un punt del camí, veiem gran quantitat de monos de cara blanca. Salten de branca en branca, n'hi ha de totes les mides i edats. Travessen el camí, torrent avall, fent uns bots espectaculars davant dels nostres ulls.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Quan falta poc per arribar a Lho se'ns descobreix al davant el Manaslu Nord i part de la cresta que va cap al coll Naike, on volem muntar el camp 1. I al cap de pocs minuts, apareix immens el Manaslu, però tant sols uns instants per culpa dels núvols, i ens hem de conformar en observar el Pinacle, una banya molt a prop del cim de 7.900 i escaig. Tot i així, la seva visió ens impressiona. Des del punt on som tenim el cim a 5.000 metres per damunt dels nostres caps.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Dinem a Lho i continuem. Com cada tarda el temps canvia i creixen les nuvolades. Al cap de tres hores arribem a Samagaon, el desti final del trecking i últim poble abans del camp base. Està situat en una gran planícia i ens sorprèn com n'és de gran. Des d'aquí, en teoria, hi ha una visió espectacular del Manaslu però nosaltres no el veiem per enlloc per culpa dels núvols. Haurem d'esperar. Ens allotgem al Manaslu Lodge i en Gylesh ens presenta els dos cuiners de l'expedició, en Dendi i en Jambu, tots dos sherpes. Ens expliquen que ahir van pujar al camp base a muntar la tenda menjador i deixar algunes coses però que van haver de tornar a baixar perquè hi havia molta neu i el temps a les tardes és dolent. També ens presenten en Blado, un eslovè d'uns 70 anys que viu als Estats Units i que també té pensat escalar el Manaslu. Amb ell compartim permís d'escalada i per tant cuiners i infraestructura. Ens explica que l'any passat va intentar pujar el Cho Oyu però es va quedar a 7.200. Coneixem també en Gombu, el sherpa que acompanyarà en Blado i que diu que ha pujat 70 vegades l`Ama Dablam. Deu tenir cap a 70 anys també i en Blado bromeja que se l'ha buscat gran com ell.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Ens comenten que no hi ha ningú al camp base, som la primera expedició de la temporada. Demà ells hi tornaran a pujar i si volem els podem acompanyar i muntar les tendes individuals i portar-hi algunes coses.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">De moment doncs es presenta molt emocionant. Sembla que demà tindrem el luxe i el plaer d'enfilar-nos a un camp base d'un 8.000 i gaudir-lo en solitud. Ens preguntem si vindran més expedicions i quan vindran. I si haurem de començar a muntar els camps d'alçada tan sols entre les dues cordades que de moment hi som presents. O potser tan sols entre en Rusky i jo, ja que en Blado té diarrea i encara trigarà uns dies a pujar al camp base i començar el procés d'aclimatació.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">Sigui com sigui, nosaltres seguirem els nostres impulsos i intuïcions i, si el temps ens deixa, començarem a aclimatar i explorar la muntanya.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A la nit costa dormir, massa emocions de cop. Els nostres caps no paren de barrinar i encara més sabent que haurem de buscar el camí en solitari com a mínim fins al camp I. Moltes incògnites i segur que moltes sorpreses. Tenim 40 dies per endavant però el ritme segur que el marcarà la muntanya. Ho sabem i intentarem adaptar-nos-hi.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;">A les 6 del mati, encara mig endormiscat i des del llit estant tapat amb dues mantes, obro la cortina de la finestra i em desperto de cop de l'ensurt. Al meu davant un cel blau intens i el Manaslu, gegant, il·luminat pels primers rajos de sol. Esverat, desperto en Rusky i junts contemplem per primera vegada la majestuositat de la muntanya dels esperits.</span></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyLvCStmCeFNeH7GGVuIZjKJ6439V3GToawoWvamlynO_TD5zQDHwSmDWQIoTkPys7hZVPcHuc-Uq_maLj5CD42PCgHvGPuj0XVAPlV0dNwc9Pe2DZ1anM1PoJmd6iAmkpY7HcxSu5_XY/s1600/cami+al+manaslu2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyLvCStmCeFNeH7GGVuIZjKJ6439V3GToawoWvamlynO_TD5zQDHwSmDWQIoTkPys7hZVPcHuc-Uq_maLj5CD42PCgHvGPuj0XVAPlV0dNwc9Pe2DZ1anM1PoJmd6iAmkpY7HcxSu5_XY/s640/cami+al+manaslu2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-28771341880734905302013-03-27T00:40:00.001+01:002013-03-27T00:40:05.303+01:00Manaslu, camí de les grans muntanyes <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Ha arribat el moment que tant esperàvem. Ja feia dies que estàvem encallats a Katmandú. Els temes de logística ens porten de cul, però si alguna cosa hem après del budisme és que tot passa perquè ha de passar i no cal posar energia en quelcom que el destí ha fet. Segur que en aquest temps d'espera hem après moltes coses i sobretot hem pogut compartir amb gent molt maca que hem trobat a Katmandú.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">El Pere està arreglant temes tècnics de l'internet. Damunt del llit, concentrat, fa córrer ratolí amunt i avall i els programes es van instal·lant a la màquina.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Mentrestant jo volto per Thamel, recollint els últims trastos que ens falten, coberts, mantes tèrmiques, un pal telescòpic… </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Aquell somni que romania adormit dins nostre tant i tant de temps, ara despertarà de sobte. <i>Òstia</i>, és que anem a un vuit mil dels Himàlaies, això és el més gran regal que el destí m'ha ofert! Agafarem el testimoni de molts i molts alpinistes i anirem a provar la nostra duresa física i mental a les catedrals de la terra, sempre amb molt respecte per la muntanya, demanant que ella ens protegeixi de qualsevol problema que pugui sorgir, i sobretot que aquesta experiència ens aporti maduresa i humilitat i ens il·lumini un xic més aquets camí que seguim, envoltats de gent tan especial com tots vosaltres, esperits que des de la llunyania ens donareu forces per tirar endavant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Quantes nits hem passat sense poder dormir, la ment corria i corria cap al Manaslu, perquè és molt poderosa, volia saber si érem tan valents com dèiem, jejejeje, nosaltres, dins la tenda, damunt la neu, amb molt de fred, escalfàvem el nostre cos amb aquesta energia que mai parava d'anar i venir, dels Anapurnes al Makalu, del Manaslu a l'Everest…</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Agrair de tot cor a tots els patrocinadors, els col·laboradors… però sobretot a tota la gent que hi ha darrere de noms i marques, perquè són ells, amb la seva voluntat d'escoltar i ajudar-nos, que han fet possible que aquest somni es materialitzi. Agrair a tots els essers estimats que dia a dia ens envien el seu amor; sentir la seva calor ens aporta el necessari per seguir somiant i dirigint els nostres passos cap a les muntanyes més altes de la terra.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Hem conegut gent molt especial al Nepal, des dels voluntaris de Torelló, amb la Mireia al capdavant; també totes les famílies, hindús o budistes que han compartit el seu menjar amb dos barbuts, que ens han escoltat, que han rigut amb nosaltres. Sense sentir el caliu del poble nepalí és impossible pujar cap muntanya al Nepal.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Els Sherpes, amb en Kami Sherpa al capdavant, una persona molt humil, molt connectada amb Catalunya, doncs ell es va casar amb una dona catalana. Ell està aixecant un projecte que la seva exdona va tombar i va embrutar de mentides. Kami, estem amb tu en tot!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">En Kami és el nostre cordó umbilical al Nepal i sabem que si tinguéssim cap problema ell es mouria fins a solucionar-lo. Quan sents això tant lluny de casa teva, és quan canvien coses dins teu. Molta sort en la teva vida Kami.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Tenim uns col·legues bascos a Katmandú, l'Iker i l'Aitor. Dos valents que també estan engegant un super-projecte al Nepal, ens vam conèixer fa dos dies, són d'esperit pur i aventurer, han estat moments de fluïdesa amb amics de veritat. Shambala fins al final, Eskerrik Asko lagun!!!!!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Ja estem a punt de marxar, hem fet un bon sopar i ara ja estem polint els últims serrells de l'equipatge. Els nervis afloren i sentim que s'acosta aquest moment tan especial.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Esperem tenir molta llum en el nostre camí cap al Manaslu. Sabem que tots vosaltres ens hi ajudareu, o sigui que seguim en contacte, cada nit podrem veure les mateixes estrelles, i així sempre estar connectats.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Gràcies a tothom, a la mare terra i a tots els qui la formem. Ara...a somiar despert!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Pere i Rusky 25-3-2013</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"> </span></p> Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-91450981212246745662013-03-26T01:30:00.001+01:002013-03-26T01:30:43.610+01:00Dies de tranquil·litat, Pokhara i els Anapurnes <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">13 de març</span></b><span lang="CA">, un nou dia de transició, encallats a Katmandú i esperant que s'aclareixin els últims temes logístics i burocràtics per sortir d'expedició al Manaslu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Jo no puc més, l'última noticia és que marxem el dia 25 de març en comptes del dia 20. En poca estona he decidit agafar un petit bus i marxar cap a Pokhara, una bonica ciutat molt més tranquil·la i propera als Himàlaies, on hi ha un llac enorme.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El Pere es queda un parell de dies a Katmandú per arreglar petits problemes en el tema dels carregadors solars. Realment veure'l treballar amb els aparells electrònics és un gust, es veu que porta uns quants viatges a llocs remots de la terra, on tu t'has d'arreglar els problemes tècnics.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Agafo el taxi, avui sembla que hi ha una nova vaga, o potser és problema del preu dels combustibles; no ho sé, però les males llengües diuen que aviat hi haurà moviment al govern del Nepal.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Arribem a l'estació i literalment em tiben de la mà. Ja saben que vaig a Pokhara i de seguida em fan el bitllet. El problema ve després: el bus està buit i no sé quan sortirem; perquè després, quan busques algú que et doni una explicació, tots desapareixen o fan un somriure maliciós.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Som cinc al bus i resulta que d'aquests cinc, dos som catalans, jo i el Miquel de Malla. El Miquel és tot un valent: és el seu primer viatge, va sol i no parla gaire anglès; vaja, que està enmig d'un bon repte. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El bus surt i penetra en el caos circulatori de Katmandú. Una hora després sembla que ja hem sortit de la zona perifèrica de la ciutat i comencem una baixada ben boja per una carretera de corbes. Parem per dinar, amb el Miquel anem parlant a estones, després quedem muts admirant el paisatge.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">De la conducció del bus no puc dir res, només que aquí, si no hi passa res és perquè Déu no vol que passi res a les carreteres, i també perquè el màxim que s'agafa són els 50 o 60 km/h.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Voregem un riu, que cada vegada agafa més afluents, i el seu volum i grandesa s'incrementen. Hi ha barques de rafting, també alguns caiacs, o sigui que ja comença a estar explotat el món aquàtic als peus dels Himàlaies.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El paisatge rural es va barrejant amb les petites ciutats, brutes i grises: petits poblets, penjats als pendents, amb les seves terrasses de cultius, cada vegada més verdes i en ple rendiment. Ja ha arribat la primavera als peus dels Himàlaies i els colors esclaten, els bous llauren les feixes per plantar-hi l'arròs i un munt de vida omple tots aquests racons.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">A les cinc arribem a Pokhara. Estem a 800m, força baixos, però diuen que els Anapurnes es veuen des d'aquí. Pot ser??? Abans d'encaminar-nos a la zona turística, doncs el bus ens deixa a l'entrada de la ciutat, mengem uns trossets de búfal fregit o a la brasa, no ho sé, però estan boníssims.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Creuem la ciutat, anem a parar molt a prop del Lake Side, carrer turístic per excel·lència, però abans ens pesca el Gopi Malla, un noi que va en moto caçant turistes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Ens porta al Gurkha Lodge, un bonic i petit lodge, amb vuit cabanes i un jardí molt generós, amb fruiters i grans arbres. No som molt a prop del llac, però creiem que això és el que busquem, o sigui que decidim provar. Dins del bon preu que ens fa, hi entra l'esmorzar: tot un detall.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Aquesta vesprada anem a fer una pizza, però abans esclata un xàfec molt sorollós, amb llamps i trons, i també pedregada. Collons, quin lloc més potent, penso per dins. Feia dies que la natura no em sorprenia! Aquesta benvinguda a Pokhara em queda gravada. Sopem i tornem al lodge, fem un cigarret al porxo de la nostra barraca i descobrim Júpiter al cel. Bona nit.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">14 de març</span></b><span lang="CA">: el primer dia per Pokhara amb en Miquel el passem al nostre rotllo, ell es prepara pel circuit dels Anapurnes, el trekking de 12 dies que dona la volta la massís. En canvi jo vull fer el ronso, caminar però parar i seure, observar i sobretot sentir.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Descobreixo l'enorme llac Pewa, un mirall de la gran natura que l'envolta, boscos i cims de neu; i ràpidament, mirant al nord, apareix el massís dels Anapurnes, amb el Machapuchare en primer terme, una gran piràmide de neu i roca en la seva cara sud.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Collons quines muntanyes que apareixen. Són lluny però es veuen gegants. Són cims entre els 6.000 i els 7.800m i estan projectats darrere les primers muntanyes, plenes de boscos espessos i verticals.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">A Pokhara s'hi poden fer moltes activitats: es pot llogar una bici i anar tot el dia pels voltants; es pot llogar una barqueta i passejar pel llac; o et poden portar a navegar pel llac; i evidentment pots preparar-te pel trekking dels Anapurnes. Però l'activitat més espectacular i que omple el cel de colors és el parapent.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Aquí hi ha desenes de monitors de parapent, alguns locals, però la majoria són de fora. Es llencen d'un turó proper a Pokhara, un lloc anomenat Sarangkot, i pugen i baixen per damunt del llac, fins que aterren a la seva vora. És ben bonic veure tothom volar sense motors. El clima d'aquesta vall fa que les condicions de vol siguin excepcionals i sembla que flotin sense esforç ni patiment.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">A la vora del llac hi ha pescadors, també és ple de búfals i vaques, que aprofiten les zones amb herba per atipar-se fort. Després els búfals entren al llac i gaudeixen d'un bon bany. Aquí hi ha desenes de restaurants, també desenes d'hotels, agencies, botigues...és com un Thamel en petitó. Tot i així està en ple creixement, a tot arreu estan fent edificis nous, arreglant els vells, hotels i més hotels.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Estic observant uns pescadors; el seu procediment és realment complex: n'hi ha dos d'observadors, que van caminat per la vora del llac, buscant petits estols de peixos, i després hi entra un tercer pescador, aquest porta una xarxa a la mà, entra al llac, s'acosta als peixos, i els llença la xarxa.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">M'assec una estona veient treballar aquests personatges però de sobte un noi força gruixut, cosa estranya al Nepal, em dona conversa: m'explica coses dels peixos del llac i al final em demana si vull anar a jugar a futbol.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">En dos minuts ja estem al camp de futbol. Realment havia somiat alguns cops, en aquest viatge, que de nou jugava un dia a futbol. Doncs ha arribat el moment. Hi ha un equip entrenant al camp, que està a uns cent metres del llac. Em diu que són els nostres contrincants. Són un equip de l'exercit del Nepal i el nostre equip és civil. Collons, haurem d'anar en compte! Va arribant gent al camp, es van posant les botes de futbol, escalfem un xic, i tots demanen qui sóc jo. Quan dic Raül, tots esclaten amb el jugador del Madrid. És una bona manera d'acceptació. Deuen pensar que sóc bo.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El partit té força ritme, tant que no atrapo res: entre que no conec els noms i que el seu futbol és molt ràpid i per les bandes, jo estic al mig del merder. Tot i així ho passem força bé. Joc molt net, l'àrbitre al nostre favor i només perdem 2 a 0. Esta bé: segur que en dos dies els guanyem.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El partit s'acaba quan una ventada d'huracà ens porta una tempesta que estava encantada sobre el llac. Comença a ploure, a fer un vent terrible, fulles amunt i avall, aigua per tot arreu. Algunes de les precàries barquetes encara són al llac i no poden fer res, només resar.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Tots aixoplugats i en vint minuts ja ho tenim tot net. Au, tothom en marxa, cotxes i gent es posen en funcionament, els trons sonen lluny, jo vaig al lodge.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El Pere és a Katmandú, està a la terrassa del Pilgrims lodge provant les plaques solars i les bateries. Sembla que tot funciona bé menys l'aparell per carregar el nostre portàtil. Va fent vida a la gran ciutat de Katmandú.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Aquesta vesprada en Miquel fa una truita de patates que intentem barrejar amb un pa amb tomàquet força pobre, doncs l'oli és...ni ho sabem de què és. Gaudim del sopar, fem un cigarret al porxo, entre els cants d'ocells de nit i algun mosquit torra pebrots.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">L'endemà <b>15 de març</b>, ens llevem d'hora, esmorzem i anem a la vora del llac, llogarem una bici i farem una bona excursió. Les bicis que ens toquen no són de les millors, inclús ens ho diu el Boss; però noi, tenim ganes de bici i poca paciència. Sortim d'allí intentant recordar que aquí es circula per l'esquerra, cosa que en algun moment ens porta ensurts; sort que igualment aquí ningú respecta cap norma, només la de "preferència pel que ja hi ha posat el morro."</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Creuem un riuet per un pont i arribem a una zona forestal. El sender és força fotut i hem de baixar de la bici cada dos per tres. Al final retornem a la carretera i busquem un camí que porta a la GOMPA DE LA PAU, un monument que hi ha al turó a la part sud del llac, és de color blanca i es veu des de tot arreu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El tram de carretera és força distret, però després ens trobem una pujada massa forta, que ens costa fer damunt la bicicleta. A més, ens anem trobant taxis i altres vehicles que ens fan més dura la pujada.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Arribem a l'aresta de la muntanya. Hi ha vistes del llac, i si no hi haguessin núvols es veurien perfectament tots els Anapurnes, però aquí, cada matí les boires es posen damunt les grans muntanyes dels Himàlaies.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Descansem i gaudim de les vistes. Hem fet força desnivell. Ara sembla que la pista ja va més planera. Mengem un xic i sortim pista amunt, fins arribar a Pumdi, el poble on hauríem de trobar un sender que baixa cap al llac. És tard, estem cansats, decidim desfer camí i en poca estona ja estem a la carretera. Són les cinc quan arribem al lodge del Gopi. Ell, com sempre, ens espera i ens dona la benvinguda amb un somriure maliciós a la carona. Sabem que té una ampolla amagada al seu petit despatx i li agrada anar-hi a fer glops de tant en tant. Me'n vaig a sopar. El camí de tornada és fa força interesant ja que no hi ha llum als carrers i en tot moment sembla que estigui en un carreró sense sortida. Tot i així, amb empenta i orientació, aparec al lodge. Comentem la jugada amb en Miquelet i cap al llit.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">16 de març</span></b><span lang="CA">: avui arriba el Pere de Katmandú. Segur que arribarà tard i cansat, doncs el viatget amb la tartana és força incòmode, i amb la conducció boja dels nepalesos, és adrenalinic de collons. Quina colla de bojos a la carretera!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Avui estic cansadet, tot i així Pokhara motiva ja que el seu paisatge verd i blau anima sempre a fer alguna activitat. Acabo vorejant el llac Pewa cap a Khapani, sense un destí final. M'entretinc al costat d'una pista d'aterratge de parapents. És com un ramat d'ocells que van aturant el seu vol per descansar vora el llac. En poca estona conto fins a trenta parapents al meu voltant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Segueixo vora el llac, però ara em toca una zona sense referencies, li demano a un avi si aquest sender té sortida. Ell segur que em diu que no, però ho fa en nepalès i al final no ens entenem. Vaja, que de sobte estic rodejat de búfals, potser uns cinquanta. Pasturen per una zona pantanosa, que cada vegada es menja més la vora del llac. Aparentment una trampa sense sortida, però un tram de feixes d'arròs amb els seus caminets em treu cap al camí. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Segueixo caminant i em trobo amb un curs de parapent, bé, això crec, perquè hi ha uns caiacs, una barca i tot de parapents, que quan estan a uns cent metres del llac, pleguen la vela i obren el paracaigudes d'emergència. Cauen com ploms al llac, i reben l'ajuda dels mariners que ja els esperen. És força espectacular.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Desfaig el camí, paro a menjar al meu restaurant local preferit, on una colla de nepalesos i gringos fumen "costo" sense parar. Doncs sí, sembla que el Nepal, i en concret la zona de Pokhara, és molt bona per la marihuana, hi neix com mala herba, hi ha gent local que la fuma, i és clar, hem arribat els estrangers i això és un paradís.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Passo unes hores al llac, contemplant els pescadors, parlant amb gent, observant els núvols que van tapant tot el cel; venen de les muntanyes, però semblen inofensius. A les sis em trobo al Pere amb el Miquelet, allà al Gurkha Lodge. Ja s'han conegut, o sigui que passo de presentacions.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El Miquel cuina de nou; avui fem un quilet de búfal fregit amb patates i ceba, força oliós i sobretot boníssim. Veiem una pel·lícula en el seu portàtil i anem a dormir.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">El 17 de març</span></b><span lang="CA"> es lleva un xic ennuvolat, avui el Pere coneixerà Pokhara, jo seré el guia. Lloguem un parell de bicicletes i anem a fer una volta pel llac, no hi ha molt desnivell, però el dia és força calorós i anar vora el llac ens refresca. L'anem a creuar per on s'acaba; un pont precari ens porta a l'altre vessant. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El comencem a vorejar, trobem un parell de pobles on és impossible entendre's amb la gent, o sigui que abans de seguir endavant, decidim observar. Veiem gent que camina per un sender direcció al llac, i que de sobte es troben a l'altre banda, on nosaltres volem arribar.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Seguim el sender i trobem un riu que no podrem travessar, però sí, una barcassa de bidons amb dues cordes és el transport. Pugem les bicis i creuem a l'altre vessant. Agafem la carretera i anem a dinar uns bons chowmein(espaguetis del país). </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Passem la tarda més relaxats, ens cau una tempesta quan estem al lodge, gaudim de l'espectacle i decidim quins plans fer pels propers dies. Mentre sopem acabem de lligar caps, anirem direcció al Machapuchare, per una zona que no està regulada, però on no hi ha ni lodges ni serveis. De fet, si no trobem res, malament, perquè no portem ni cuina ni sac ni res més, només roba i il·lusió.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Fem un cigarret al porxo i gaudim de l'estrellada nit amb la companyia del Miquel i del Gopi Malla. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">18 de març</span></b><span lang="CA">, fa un dia espectacular, esmorzem al lodge i anem a peu cap a la veritable ciutat de Pokhara, molt més sorollosa i bruta que la part turística. Allà hem de pillar una micro, després un bus i arribem al poble de Milanchowk.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Des d'aquí et poden acostar en jeep cap a la vall on volem anar, però després de tenir el cul cansat de seure, decidim sortir a peu. La pista està en obres, voreja el riu Seti Nadi. La llera del riu és una empresa gegant d'àrids, graves i sorra. Hi ha desenes de camions i gent treballant. Em pregunto si hi ha alguna regulació per fer aquestes extraccions, però no en trec una resposta.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Hi ha gent que porta grans còdols, altres camions de grava i altres amb camions de sorra. Tot és per a la construcció de cases i edificis. Em xiulen les orelles i el cor se m'encongeix de veure com actuen davant la natura. Realment l'esser humà arriba a un punt que només veu dòlars en tot el que toca.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Caminem per una zona molt planera, hi ha poblets per tots costats, davant nostre Lahachok ens acull per dinar: bé, fem uns donuts salats amb un tarkari molt picant.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Seguim camí enllà, a vegades anem riu amunt per la llera, a vegades per senders que trobem, passem una zona molt bonica, poblets molt ben arreglats, acolorits i amb una energia que s'hi respira molt sana. De fet, aquí no estan acostumats a veure turistes i això ens agrada força. Després el problema és poder-se entendre.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">A Palla Humdi hi fem un segon dinar, aquest més potent. Trobem una zona solitària vora el riu, i el cansament, el solet i el dinar ens fan caure en una migdiada molt plàcida.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Una horeta i amunt, pista forestal, corriol, dos poblets i de sobte arribem a un nou poblet molt maco, aquest és Saiti Ghatta, l'últim on hi podrem trobar menjar; a més hi ha un lodge força interesant, amb gent del país molt divertida.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Acabem al lodge, gaudint d'un partit de voleibol amb nois del poble, que realment s'hi fan força, i després acabem en una habitació amb espelmes, rodejats de la família del Sheretsa, vaja, del boss de tot això. La seva filla ens explica que el seu pare és molt important al poble, ajuda a molta gent i ha construït força coses per tothom.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">La nit ens atrapa, estem cansats. No hem fet desnivell però hem caminat uns 17 kilòmetres. Demà comença la pujada cap a llocs incerts.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">19 de març</span></b><span lang="CA">, el sol espetega a l'altre vessant de la vall, soroll de gent al carrer, nens i grans ja fa estona que corren. Esmorzem i fem camí cap a Imu i Purundung, comunitats petites a les faldes d'aquestes muntanyes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El camí és força distret, doncs som la novetat per tothom. Nens i grans ens volen tenir una estona al seu costat i nosaltres aprofitem aquesta calorosa benvinguda per sentir més una part molt intensa dels Himàlaies: la gent que viu propera a ells.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Aquí tothom està llaurant amb els seus bous o búfals. Estem a uns 1.600m, ja hi ha verdures en ple creixement, però ara estan sembrant el blat de moro i d'aquí uns dies ja sembraran l'arròs. És bonic de veure, com fan anar els bous aquesta gent. Tenen un domini increïble del bestiar i no els peguen tant com semblaria. Hi ha feixes de només dos metres d'ample però en cap moment es veu el perill de caigudes o altres problemes. El treball amb animals és tot un art, nosaltres ja fa uns anys que el vam perdre, no donava per enriquir-se.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">A mesura que anem pujant, la gent ens diu que més amunt no hi ha ningú, ni pobles, ni cases ni aigua. Collons, comencem a pensar que estem anant cap enlloc, però aquella sensació d'aventura se'ns introdueix més. Ara ens acompanya un noiet jovenet, puja a veure els seus búfals: els tenen pasturant més amunt, sols, al bosc. Aquest noi ens mostra l'últim punt de recollida d'aigua i ens fa tastar les flors de Neret. Aquesta flor és la flor Nacional del Nepal i té un gustet àcid en la seva part final.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Potser aquest noiet ja sap que aquesta nit la passarem al bosc, i sense menjar. Nosaltres encara no. Ens acomiadem d'ell en una barraqueta molt bonica on hi ha dues cries de búfal i tota una logística per passar-hi alguns dies tranquil.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Seguim la forta pujada, ja estem a 2.200m, escales i més escales, però ara entrem al bosc, o com ells diuen, a la jungle. Són boscos de conte de fades, i ara que els nerets són florits amb centenars de flors fúcsia, és un espectacle per a la vista. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Hi ha arbres enormes; la seva energia és present al seu voltant i ens crea un benestar intern molt profund, difícil d'explicar. Quedem muts, asseguts vora les pedres o al peu d'aquests essers vius tant meravellosos; es respira amor per tots costats. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Per sort ahir vam comprar galetes i dolços, però només tenim això. La meva ment protectora pensa a tirar avall aviat i tornar a la civilització, però per altra banda el meu interior em demana silenci, pau, respiració i viure una bonica aventura al bosc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Fulles i flors són la catifa del bosc, hi ha força llenya als voltants, i a més tenim un parell de llumins. Provarem sort, esperem encendre un bon foc, tenir-lo com a company tota la nit i viure una bonica experiència enmig d'aquesta natura tant verda i sobretot sobrecarregada d'oxigen.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">El Pere troba una petita balma. El clima està força tancat i en qualsevol moment pot caure un xàfec. Tot i així, hem visualitzat una petita placeta al bosc; aquí és on farem el campament reial, on el pare foc ens donarà calor i seguretat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Estem a 2.800m, arrecerats dins un bosc. Tot i així sabem que les temperatures baixaran un xic; sense sac, ni màrfega, ni cuina, ni menjar…serà una nit que recordarem tota la vida, però estem tan feliços de viure aquesta experiència enmig de tants arbres centenaris, de tanta saviesa de la mare terra, que aguantaríem qualsevol incomoditat per estar presents aquí i ara.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Recollim llenya dels voltants. Està un xic humida perquè fa un parell de dies hi va fotre un bon xàfec. També les fulles són necessàries per fer la primera flamerada que va eixugant la llenya, i bé, després és qüestió d'habilitat i un xic de sort. I per descomptat tenim la sort de part nostra i el primer llumí és el que encén aquest foc tant especial, llum i escalfor que ens transportaran a un nou dia, l'ancià foc que els nostres ancestres ja fa milers d'anys veneraven com el seu Déu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Quan la llenya espetega, decidim seguir per aquesta jungla muntanyenca, explicar els sentiments viscuts entre molses, arbres, pedres, arrels, flors… És impossible, s'ha de viure, és com omplir-se de tot el que creiem que ens manca. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Arribem a una zona més oberta, estem a 3.000m, però encara hi ha jungla fins als 3.400m. Des d'aquí tenim unes boniques vistes dels voltants, estem rodejats d'un bosc ancià, flors de colors, crits i cants d'ocells pertot arreu i damunt nostre la boira i les grans muntanyes que s'intueixen darrere seu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Tornem a veure el pare foc, l'alimentem, i mentre esperem la tempesta que sembla arribar, fem uns llits de fulles al seu voltant; el terra és ben humit, però aquest matalàs de fulles ens aïllarà un xic.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">No arriba la pluja, comencem a menjar les galetes i els dolços que portem, atiem el foc i ens hi acostem cada vegada més, doncs la temperatura va caient. La llum dins el bosc es va apagant, quedem mig adormits abans de fer-se fosc, l'espetec de la llenya és hipnòtic i ens transporta a altres mons. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Ja és fosc, arreglem els nostres nius de fulles, atiem força el foc, acabem un paquet de galetes i comença una nova experiència a la natura, com animals salvatges. Dormim a terra però això sí: vora un foc que ens mantindrà calents i segurs durant la nit. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">L'estratègia està clara, qui es desperti ha de posar llenya al foc perquè no s'apagui en cap moment. A mesura que va passant la nit, les llums al bosc van variant, la lluna, les estrelles i la foscor es van esdevenint. El que ens fa un xic de basarda és el soroll d'animals que puja de baix, o de dalt, o dels costats. A vegades sentim sobre nostre el soroll d'unes ales en ple vol: són els esperits del bosc o són els habitants del bosc???</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">La nit passa força ràpid, el foc no deixa d'il·luminar i escalfar els nostres cossos, és una imatge rupestre, ens sentim essers del bosc, gens llunyans de la màgia que es mou per aquí. Recullo un xic més de llenya quan comença a clarejar, torno al niu, escolto el Pere que també ja està despert, els nostres ulls estan fixament clavats al foc, les seves flames ens estan donant informació, ens estan acostant al nucli del que som. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">20 de març</span></b><span lang="CA">: petits ocellets transformem els crits nocturns en cants celestials, el solet penetra dins el bosc, el dia neix i nosaltres sortim de la nostra letargia forestal. Mengem un parell de xocolatines i acompanyem aquest foc màgic al seu final. Ha estat el nostre protector i ara restarà per sempre dins nostre.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">A les nou del matí comencem la baixada, el dia s'ha llevat força grisós, a vegades veiem l'Anapurna sud i també el Machapuchhre, però de seguida els núvols ho amaguen tot. Perdem alçada ràpidament, tot i que ens costa deixar enrere aquesta bellesa de bosc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Arribem als poblets, la cara de la gent al veure'ns de nou és divertida, mai sabran el que ens ha passat, ni els hi importa, però pregunten i fan signes; són bona gent, aquí.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Gent llaurant, gossos bordant, gallines i galls, cabres, gats, arròs, blat, blat de moro, bròquil, cebes, alls… aquest lloc és tan bonic i tranquil que ens hi quedaríem algun temps per aprendre un xic més sobre agricultura i sobretot per aprendre a treballar el camp amb bestiar.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">De seguida arribem a Saiti Gatha, allà ens reben amb somriures i bromes. Ens cuinen un dal bat, ja feia hores que el nostre estomac necessitava quelcom més que xocolates.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Un jeep que porta passatgers cap a Milanchowk ens demana si volem tornar amb ell. Arribem a un bon preu, ni nepalès ni turista, i sortim pista avall. El camí és força dolent, un camí ple de pedres, creuem rius en tot moment, bots i mes bots, però en una horeta ja som a Milanchowk. Des d'allí dos busos ens acosten a Pokhara, i el demés les nostres cames ho tornen a fer.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Hem rebut trucades del Kami i quan el truquem ens diu que hem de tornar a Katmandú, el nostre equip marxa el dia 22, nosaltres el 25 de març.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Fem un sopar de comiat amb el Miquel. Ell comença una nova aventura, el seu trekking vital el farà viure experiències acollonats; molta sort Miquel, salut i força.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><b><span lang="CA">El dia 21</span></b><span lang="CA"> al matí anem a l'estació de busos, traiem un bon preu pel tiquet i sortim amb una tartana cap a la capital. No puc descriure les bestieses que fa el conductor en només 200 km de carretera. Potser li hauria retirat el carnet 500 vegades. Ens atrapa una bona tempesta però no patim perquè anem dins el bus.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Pel camí veiem molta gent plantant arròs, feixes inundades, dins seu hi ha búfals llaurant, dones plantant els brots d'arròs que han fet germinar en planters que desborden d'un verd intens. És bonic veure com el ritme de la natura porta el compàs de la vida en aquests paratges.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Arribar a Katmandú és com un cop de puny, però després ja surten les coses bones que té aquesta ciutat. Ara sí, s'acosta el dia de marxar al Manaslu, nervis, i sobretot moltes, moltes ganes d'anar-hi.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA">Om mani padme hum </span></p> Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-65770114237157733602013-03-14T13:16:00.000+01:002013-03-15T12:44:35.000+01:00Nit estelada a l'Himàlaia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">26 de febrer: Namche
- Pangboche</b><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim de Namche no
molt d'hora al matí. El dia de descans en aquest poblet ens ha deixat com nous,
preparats per afrontar una nova aventura. Sortim renovats i plens d'energia,
avançant per un dels camins, segurament, més transitats del món, doncs porta al
camp base de l'Everest. Aquí hi conviuen tot tipus de muntanyencs, des dels més
experimentats, fins als que s'estrenen.<o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De seguida ja ens
sorprenen les vistes. Observem per primera vegada l'Ama Dablam, una muntanya
preciosa de 6.800 metres i força tècnica. També la paret sud, sempre imponent,
del Lhotse i el Nuptse i al seu darrera traient el cap, l'Everest. Bones vistes
per tractar-se d'una jornada de tràmit.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les hores passen i arribem
una mica més enllà del previst, fins a Pangboche. Triem un lodge a l'atzar i ens
hi aposentem. De seguida ens adonem de l'efecte Everest: per primera
vegada en molts dies, compartim lodge amb més turistes. I la sorpresa es que no
hi ha ningú que vagi sol, tots porten guia i portadors, fins i tot els més
joves. L'ambient és estrany, més de bar que de refugi de muntanya, però bé,
nosaltres anem a la nostra, i decidim enfilar-nos dalt d'un turonet per veure
la posta de sol, al costat d'una estupa plena de banderes d'oració molt agitades
pel vent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sol es va amagant
i va tenyint de color l'Ama Dablam, el Nuptse, Lhotse i Everest. Però els
núvols entren i ho tapen tot, així que decidim tornar al lodge. Sopem observant
la relació guia-turista. Tot plegat molt curiós. Els guies ens miren inquisitorialment
i es que mica en mica anem descobrint que no els agrada gens que algú s'aventuri
a venir sol en aquestes terres i sense contractar el seu serveis. Els crida molt
l'atenció el piolet i no paren de preguntar-nos sobre el que anem a fer. Els
expliquem molt per sobre els nostres plans, doncs ara ja només tenim temps per
engolir el Dalbat, que com es habitual, ens dura pocs minuts. Per la finestra
comença a treure el cap la lluna, que demà serà plena. I amb la imatge de l'Ama
Dablam il·luminada per la lluna ens adormim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMqeNkBzJ8cT7HsBhWGJQcE3eeLlWnv2MVXIXeZjvA0_ivzXCsM3U4C6VLsZoQXunGsmjzoCcakVNdl8mZh-luJlE2y3eTHHNsAc_EtJCDkg5bi8WgDZ6yicvGcQ855S0wLmuJ3YB6Kkk/s1600/everest+28-02-2013+12-19-41.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMqeNkBzJ8cT7HsBhWGJQcE3eeLlWnv2MVXIXeZjvA0_ivzXCsM3U4C6VLsZoQXunGsmjzoCcakVNdl8mZh-luJlE2y3eTHHNsAc_EtJCDkg5bi8WgDZ6yicvGcQ855S0wLmuJ3YB6Kkk/s640/everest+28-02-2013+12-19-41.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Paret sud del Nuptse i Lhotse</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>27 de febrer:
Pangboche - Chukung</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens llevem d'hora i
baixem d’hora a esmorzar abans que els guies i els seus clients per no haver
d’esperar massa. Mengem una truita de dos ous i comencem a caminar. Veiem
factible arribar fins a Chukung, així doncs, tal i com intuíem farem amb dos
dies el que inicialment volíem fer amb tres. Ens costa molt anar tranquils.
Però tampoc és que ens posem a córrer, simplement parem poc i allarguem el dia.
El secret és la constància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avancem força ràpid sense
perdre mai de vista l'Ama Dablam que ara ja li comencem a veure la cara Nord i en
poca estona arribem a Dingboche a 4.400m. Fem una parada al costat del riu per
agafar aigua i dinar, en aquest cas, una barreta energètica. Després d'aquest
dinar exprés continuem cap a Chukung.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La vall cada cop és
més ampla i plana. Sembla com un camí fresat per gegants, protegit a banda i
banda per muntanyes nevades. És preciós. Anem pujant i baixant, i Chukung que
no arriba mai. Ja fa una estona que caminem i l'estómac reclama alguna cosa
més. El tram es fa una mica llarg però finalment arribem. Ens han dit que hi ha
tres lodges però que tots son del mateix propietari. Triem el que no hi ha
ningú, així estarem més tranquils.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan el sol comença a
baixar surto a fora a contemplar la posta de sol. Trio un roc ben gros dalt
d'un petit turó i m'hi assento, serà la meva plataforma d'observació. L'entorn
és impressionant. Desenes de muntanyes espectaculars al voltant d'aquesta vall
tant ampla. Els ulls no donen l'abast per poder observar-ho tot, cada matís,
textura i color. Al sud l'Ama Dablam i el Thamserku (6.600m), a l'oest l'Island
Peak (6.100m) i part del que sembla el Baruntse (7.100m), a l'est el Cholotse
(6.300m) i al nord la paret impressionant del Lhotse (8.400m) i Nuptse
(7.800m). I a part d'aquestes muntanyes, incomptables puntes rocoses i nevades,
crestes, glaceres, tarteres de mil formes, un èxtasis pels sentits.<o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sol va baixant i
cada minut que passa els colors i les textures canvien. Les parts baixes
comencen a enfosquir-se i només les puntes queden il·luminades. Les ombres
comencen a projectar-se entre muntanyes. Les parets passen del blanc al groc, i
d’aquests al carbassa i finalment al violeta. El silenci és cada cop més
profund i el cap no para de fer-se preguntes existencials. La mare natura està
fora del nostre abast de comprensió. No cal entendre-la sinó sentir-la i
respectar-la. Tampoc mereix la pena trencar-se les banyes en saber qui som,
d'on venim i cap on anem. El secret és, simplement, viure. Viure, sentir,
estimar i respectar. En la natura tenim la majoria de respostes. El problema és
que els humans trenquem normes i equilibris. Que fàcil que és que flueixin
aquest tipus de pensaments en moments com aquests: sol d'alt d'un roc a l’Himàlaia
contemplant bellesa i poesia. Moments necessaris i que ens hauríem d'acostumar
a buscar més en el nostre dia a dia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD7gIiOmsS1l0SoXq0GWyCcvOnceyApGOvqawg5-QPBVUhmz1Eu8HfWxEj81vVXlqUqSl0RaELvBB-YoJ_xFEUR4pWGewcMz5z0kKviqW8hh517bShBLLH2Ncsvr1qmfdtiKXvWDvAGU0/s1600/everest+27-02-2013+17-53-16.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD7gIiOmsS1l0SoXq0GWyCcvOnceyApGOvqawg5-QPBVUhmz1Eu8HfWxEj81vVXlqUqSl0RaELvBB-YoJ_xFEUR4pWGewcMz5z0kKviqW8hh517bShBLLH2Ncsvr1qmfdtiKXvWDvAGU0/s640/everest+27-02-2013+17-53-16.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posta de sol a Chukung</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pràcticament ja no hi
ha sol, però les muntanyes encara conserven els seus matisos. Sense ombres
comença la llum Tarkovskiana, per mi la més espiritual. Els minuts passen però
el poema continua, i em venen al cap les paraules del meu avi que sempre deia
que si l'home hagués creat la nit i el dia ho hagués fet amb un interruptor.
Quanta raó que tenia!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gairebé és negre nit
i en Rusky puja cridant i demanant què vull per sopar. "Dalbat",
contesto. Això em torna a la realitat i m'adono que tinc les mans congelades.
Toca retirada. Al lodge ja hi ha l'estufa encesa i aprofito per escalfar totes
les extremitats. De dia, el sol pica, però a la nit la temperatura es desploma.
I es que estem a gairebé 4.800 metres, l'alçada del Montblanc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M'apropo a la cuina
per observar tot el procés de cocció del Dalbat. En Zunguee, l’únic encarregat
del lodge almenys durant la temporada baixa, cuina amb frontal i dos fogons, un
de gas i l'altre de merda seca de Yak. Aquí no hi ha arbres per tant és el
combustible habitual. M'explica que no te família, que a l'hivern treballa en
aquest lodge i a l'estiu de picapedrer a Dingboche. Es veu bona persona i és
molt tranquil. Deu tenir cap a seixanta anys i és de l’ètnia dels Rai. Porta un
gorro d’aquells russos de cuir i pells. És impressionant com se les arregla per
cuinar en aquestes condicions, pràcticament sense llum, quatre cassoles en
marxa i dos fogons. No para de remenar pots amb espècies que va tirant contínuament
dins les olles. Jo fa estona que ensalivo i per sort per mi i el meu estómac,
en pocs minuts el Dalbat ja és una realitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anem cap al menjador
i l'engolim al costat de l'estufa. Un altre gran moment pel nostre estómac. Ens
ha fet un Dalbat gegant, jo diria que el plat que ens ha posat son com 3 o 4 Dalbats
normals. Tinc la sensació que aquest home ja ens ha clissat. Mengem i l'arròs
que no s'acaba mai, però la nostra gana és insaciable. Ens demana si volem
repetir i li diem que sí. Acabem farts com aquells lleons de la sabana que
acaben d'engolir la seva presa. Esperem uns minuts abans d'anar a dormir, a
veure si el Dabat baixa una miqueta. I avui sí que ens saluda la lluna plena,
que ho il·lumina tot com si fos un somni.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>28 de febrer: Chukung
Ri (5.550m)</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tenim en ment
entrenar dur aquests dies, sobretot en alçada, així que el primer repte que ens
proposem es pujar el Chukung Ri de 5.500 metres. Un cim molt assequible i que
en Zunguee ens ha assegurat que el pujarem en dues hores. Comencen a tenir una
bona relació amb aquest home. Està clar que ja ens hem clissat mútuament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencem el dia amb
un esmorzar fort, espaguetis amb verdures. Aquí a la muntanya, s'esmorza, es
camina i es sopa. No hi ha més. I a l'hora prevista comencem a tirar amunt. El
camí és fàcil i evident. Primer per terra, llavors per neu trepitjada. En un
moment som al coll i tal com en Zunguee havia previst, tardem dues hores en fer
els 700 metres de desnivell fins enfilar-nos als 5.545m del cim. Sense motxilla
sembla que volem i les sensacions físiques no poden ser millors. Ens hem trobat
molt forts pujant a un bon ritme. Sembla que comencem a estar força adaptats a
l'alçada. M'imagino que ja tindrem un bon exèrcit de glòbuls vermells voltant
per la sang.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les vistes des del
cim son altre cop espectaculars. Jo no havia vist mai res semblant. Tot hi
estar a tanta alçada un es sent petit. Les parets del Lhotse i Nuptse s'alcen cap
al cel amb una elegància brutal. També veiem el Cho-Oyu i el Makalu, dues muntanyes
de més de 8.000 metres. Des d’aquí el Makalu s’observa com una piramide
perfecte rocosa i vermellosa. Sobresurt per darrera l'Island Peak, que ara es
veu petitó comparat amb tant de gegant. Del Cho-Oyu veiem la cara oest i
s'intueix la nord, molt més planera que no la paret sud. Els ulls tornen a anar
de bòlit. I el temps que va passant. Una hora, dues hores... no trobem el
moment de marxar. No ens cansem d'observar tot aquest entorn impressionant, una
estona cada cap a punt cardinal. Fem fotos a les muntanyes, ens fem fotos a
nosaltres, ens estirem... sentim i vivim. Son moments on un es sent ple, sense
necessitat de res més, simplement sentint-se part de la natura.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKa-zXkWchIqz8GJrW4jztd9krTmjhi2q7tqa4j-nN7fdMh7cFBj-D8Mbzwspq0Gk5SrrP0kMnuxzfzNNrlqSlMgUUln5iwC4J9fQYxKhm0VJwCCfPKmAqh6WBQDQXzpzkSRdiCCiVyYc/s1600/everest+28-02-2013+11-45-17.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKa-zXkWchIqz8GJrW4jztd9krTmjhi2q7tqa4j-nN7fdMh7cFBj-D8Mbzwspq0Gk5SrrP0kMnuxzfzNNrlqSlMgUUln5iwC4J9fQYxKhm0VJwCCfPKmAqh6WBQDQXzpzkSRdiCCiVyYc/s640/everest+28-02-2013+11-45-17.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cim del Chukung Ri</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Decidim baixar i en
un moment ja som altre cop al lodge. En Zunguee riu quan ens veu i diu
"Spanish strong!". Es un fart de riure aquest home i ens cuida molt.
Decidim avançar l'hora de sopar per no anar a dormir tant tips. Demanem a les 5
i a les 6 ja tornem a tenir un super Dalbat al davant. Mengem i mengem i no
s'acaba mai. I quan s'acaba repetim d'arròs, patates i llenties. Altre cop
acabem molt tips. Ens posem al costat de l'estufa que escalfa com mai mentre
bevem una tassa de te amb llet. Quina delícia i quina felicitat. Repassem els
moments viscuts dalt del cim mentre anem xerrant amb en Zunguee, que tot plegat
desapareix a fer no sé què i va tornant. No tardem gaire a anar a dormir, i
dins el sac ben calentó i sobre un matalàs tou, m'adormo ben satisfet.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>1 de març: Kongma la
(5.400m)</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens llevem d’hora al
matí. Avui toca una jornada llarga. Engolim uns espaguetis i ens preparem per
marxar. La intenció és enfilar-se al Pokalde, un cim de 5.800 metres, però no
tenim clar les condicions de neu en què es troba, així que la idea és
acostar-s’hi i decidir. Li expliquem el nostre pla a en Zunguee i ens assegura
que en 3 hores serem al cim. És molt optimista aquest! La ruta és llarga i amb
força desnivell: cal passar dos colls, un de 5.400 metres i llavors el Kongma La
de 5.500 metres. Tot plegat llarg, alt i incert. Però il·lusió i energia no ens
en falta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’avi ens acompanya a
fora i ens indica una drecera per no perdre alçada i avançar cap al primer
coll. La memoritzem visualment i ens llancem a l’aventura. El cel és d’un color
blau intens. El camí està marcat amb fites i de d’entrada no hi ha molta neu.
Altre cop ens endinsem a les entranyes de l’Himàlaia amb les emocions a flor de
pell. Res està escrit, tot pot passar. Tot plegat les fites desapareixen i
decidim pujar per un torrent, seguint un camí imaginari i que a nosaltres ens
sembla evident. Fem una parada i continuem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem a un pla i
traiem el cap per una aresta ampla per observar per on passem. Sembla que ens hem
enfilat massa. Veiem el llac als nostres peus, així que desgrimpem uns quants
metres per uns blocs grossos. El llac és glaçat i el travessem. Cada cop hi ha
més neu fins que ens toca començar a obrir traça i el camí cada vegada és més
dret. Sembla que veiem el coll però tampoc tenim gaire clar si és per aquí.
Arribem als 5.200. Fem una pausa, ens ho mirem. Ha de ser per allí. Continuem
per un tram encara més dret, fent ziga-zagues i obrint traça. Molt esgotador.
Sembla que arribem al coll, però és un fals coll. Cal enfilar-se una miqueta
més. Per fi arribem als 5.400 i ara sí veiem el Pokalde i el Kongma La.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Analitzem el cim,
veiem perfectament per on cal pujar. L’avi del lodge ens ho ha deixat ben clar:
per l’esquerra del llac i amunt pel vessant sud-est. Sí, veiem la ruta, però és
una pala plena de neu. Ens portaria molt temps escalar per aquí. Impossible
enfilar-se al Pokalde. Fixem altres objectius. El coll sembla assequible i
d’allí potser podem fer un tros de la cresta del Pokalde. El vent bufa amb
força, la neu que aixeca ens colpeja la cara. Ens abriguem i tirem direcció al
coll, per una baixada molt dreta i altre cop amb neu fins més amunt dels
genolls. Però dura poc perquè de seguida avancem per una aresta planera que en
pocs minuts ens porta als peus del Kongma La. Els últims metres son verticals i
de pedra descomposta. Cal estar molt atents. I per fi arribem al coll i ens abracem.
Està farcit de banderes d’oració que el vent agita amb força. Fa fred i ens abriguem amb totes les jaquetes Buff que portem i que tant ens estan sorprenent, per pràctiques i calentes.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les vistes son
espectaculars. Veiem la glacera del Khumbu, també el Labuche (6.100m) i tots
els altres cims que ens estan acompanyant els últims dies. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La cresta que volíem
fer sembla una mica complicada, així que decidim resseguir-la cap a l’altra
banda, just cap al Nord. I anem avançant com podem fins que trobem un tall on es
necessita corda per poder continuar. Decidim enfilar-nos dalt d’un ressalt fent
algunes grimpades delicades. Hi cabem els dos ben justets i als nostres peus uns
quants metres de desnivell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Som com dos ocells
reposant dalt del seu niu. El Garmin ens indica que estem a 5.600 metres. Els
cossos i les ments s’asserenen tot contemplant l’entorn. Altre cop rodejat de
muntanyes sentint-se part del lloc. Petits i humils. Cho-Oyu, Makalu, Lhotse,
Nuptse, Ama Dablam... rocs, neu, glaceres, seracs, crestes, nuvols, formes,
colors, textures... impossible d’assimilar. Altre cop el temps va passant, i
ens marquem les 2 com a hora màxima. Queda tota la tornada i el camí és llarg.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les dues i poc,
reculem. Desgrimpem el roc i desfem la cresta fins al coll on altre cop ens hem
d’abrigar doncs el vent bufa amb força i les seves ràfegues aixequen esteles de
neu que ens colpegen la cara. Mengem 4 galetes i tirem avall. Primer pel camí
que hem pujat però just a l’altra banda del llac decidim improvisar un nou camí
intentat evitar la neu i algun tram de pujada. Ho aconseguim a mitges, fins que
ens retrobem de nou amb el camí obert al matí.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFvOPfZGir5C24uKUfxVssQV46LkU-VrcHDaz9bggiEaiy6f-efFlrQIwpIgp5KnVvbRgfhxAkETRKhWKznvodoDZ9G1VjXdq5WiZn53XPaiHlceJ6NzXrfsdPEc4MFWEPSigkzscteTM/s1600/everest+01-03-2013+15-34-08.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFvOPfZGir5C24uKUfxVssQV46LkU-VrcHDaz9bggiEaiy6f-efFlrQIwpIgp5KnVvbRgfhxAkETRKhWKznvodoDZ9G1VjXdq5WiZn53XPaiHlceJ6NzXrfsdPEc4MFWEPSigkzscteTM/s640/everest+01-03-2013+15-34-08.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kongma La</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A les 5 arribem a Chukung,
9 hores després, cansats i amb molta gana. Per sort en Zunguee, que ja ens
coneix, ens prepara un altre super Dalbat dels seus d’aquests que menges i no
s’acaba mai. Un cop tips ens estem una estona ben llarga al costat de l’estufa
xerrant amb una parella d’Australians que demà intentaran pujar al Chukung Ri.
I un cop acabat el te amb llet, cap al sac i a descansar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>2 de març: Camp base Island
Peak</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui toca descans
actiu, que vol dir anar de Chukung al camp base de l’Island Peak, un cim de
6.189 metres. El camp base està a uns 5.000 metres o sigui que tant sols tenim
poc més de 200 metres de desnivell des de Chukung. Esmorzem i marxem. En Zunguee
ens avisa que hi ha un grup d’onze japonesos intentant el cim, o sigui, que ja
sabem que tindrem companyia. També ens explica que fa uns dies, una parella
d’alpinistes no vam fer cim per culpa de la neu. El nostre objectiu principal tampoc
és fer cim sinó entrenar en alçada, o sigui que intentarem arribar tant amunt
com puguem i ja està. A més, no tenim permís, o sigui que només farem cim si no
hi ha ningú que ens pugui veure, i amb els japonesos per endavant serà
complicat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En poc més de tres
hores arribem al camp base i efectivament trobem les tendes dels japonesos,
dels seus guies i dels portadors. Busquem un racó i muntem la nostra. De
japonesos només n’hi ha 7, els altres 4 son al camp d’alçada, a 5.700m, i
sembla que demà intentaran fer cim. Els que s’han quedat al camp base són un
noi que pateix de mal d’alçada i les xicotes dels qui estan al camp d’alçada. La
Yakumi m’explica que son un grup d’estudiants i que estan fent el viatge de
final de carrera. Un bon viatge, sens dubte. Al·lucino quan m’explica que ha
estat a Catalunya i que té amics a La Garriga, la Nuri i en Nico. El món es
petit petit. Diu que li encanta el pa amb tomàquet. Si us plau, que no em parli
de menjar i menys d’aquest plat que tant enyoro!<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitthYEU3uw084EwL9B6hocPSfiEbX973V23W9uzAIsr7cDFYRexCAfCGwqbLIBF0Nctucbac_muLQsTIrVaz1syeg6I_WLKSzSwlEaLC9CQwR9yDkNccpoRrxvedhuYI1XjqKSn3xUtJQ/s1600/everest+02-03-2013+13-37-43.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitthYEU3uw084EwL9B6hocPSfiEbX973V23W9uzAIsr7cDFYRexCAfCGwqbLIBF0Nctucbac_muLQsTIrVaz1syeg6I_WLKSzSwlEaLC9CQwR9yDkNccpoRrxvedhuYI1XjqKSn3xUtJQ/s640/everest+02-03-2013+13-37-43.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camp base Island Peak</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M’estiro una estona
dins la tenda aprofitant que el sol l’ha convertit en una petita sauna. Quin
plaer tanta escalfor en ple hivern a l’Himàlaia.
Escric una estona i surto a passejar. Primer m’acosto a la glacera del Lhotse.
És espectacular. Tot un caos solitari i erm format per rocs, sorra, neu i gel.
Sembla l’inici del món, amb tots aquests elements que semblen caòticament emmagatzemats i preparats per barrejar-se i formar el món. Fins i tot em venen al cap les animacions que molts
documentals utilitzen per descriure el moviment de la física quàntica. M’estarà
afectant el mal d’alçada?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Deixo la glacera i em
concentro en l’Island Peak. Vull enfilar-me com a mínim fins a 5.500 per conèixer
el camí i aclimatar una mica. Demà sortirem de fosc i és important tenir-lo al
cap. Dues fites semblen marcar l’inici del camí, que és força empinat, però
acostumat a dur motxilla, quan no es porta a un li sembla volar. El pendent és
tant dret que el desnivell es guanya molt ràpid, i en poca estona arribo a
l’objectiu marcat, just a on comença un corredor de neu. Ens trobem amb en
Rusky i comentem la jugada. Ens ha sorprès la rapidesa amb que s’arriba fins
aquí. Demà no caldrà matinar tant. M’assento sota un roc gros per arrecerar-me del
vent que bufa amb força i m’estic una bona estona contemplant l’entorn. Ara ja
coneixem el camí fins aquí. Demà continuarem per aquell corredor i més amunt ens
trobarem la glacera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Desfaig el camí, mig
saltant mig trotant. A la tenda i ja de fosc, ens fem una sopa i un plat de
pasta de sobre. També fonem neu per fer aigua. I a les 7 ja ens posem a dormir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>3 de març: Island
Peak</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens llevem a -14ºC.
Tot hi així he dormit força bé, bastant pla i no he passat gaire fred. L’esmorzar
consisteix en un sobre preparat de muesli amb xocolata, concretament 80 grams
de contingut i no se quantes kilocalories, uns sobres francesos adquirits en
els concorreguts carrers del barri de Thamel de Katmandú. Mengem, ens vestim i
una mica abans de les 7 ens posem a caminar. Fa molt fred i un vent congelat,
suposo que per això sortim decidits, seguint les nostres esteles de la tarda
anterior i en menys d’una hora ja som als 5.500m. Fem una pausa per analitzar
el corredor i recuperar forces. En alçada és important beure molt sovint. A
partir d’aquí el terreny és mixt, neu i roca. Anem guanyant desnivell, aquí
més lentament. Cent metres més amunt ens sorprenen 2 tendes, és el camp
d’alçada que ha muntat l’expedició de japonesos, 4 nipons i 3 guies. El terreny
continua molt dret per uns blocs de pedra i lentament anem guanyant metre a
metre fins que arribem a la glacera. Per fi ens posem els grampons que fa uns
quants dies que carretegem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem al mig d’un
caos de gel i anem deduint el camí. Trobem les estaques per on pugem les
expedicions. Nosaltres no portem corda, o sigui que passem de llarg. Un petit
pas exposat ens obliga a esquivar una aresta per la dreta. Llavors ens cal fer
un flanqueig per una cornisa força empinada i arribem en un pla esquinçat per
una esquerda de gairebé 2 metres d’amplada i uns quants més de profunditat. Cal
buscar el punt més tancat, mirar-s’ho bé, agafar embranzida i fer un salt ben
convençut. Aquí cada pas és un esforç considerable, estem gairebé a 6.000 metres
i la falta d’oxigen es nota.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l’altra banda ja
veiem l’aresta cimera, el cim i uns puntets negres que es mouen amb lentitud.
Son els japonesos que estan a punt de fer cim. Veiem clar que nosaltres no
podem fer cim perquè no tenim el permís i tenim una expedició per endavant.
Així doncs, decidim fer el nostre cim particular en un petit ressalt de gel a
cinc mil nou cents i escaig. Ens abracem i fem les fotos de rigor. Observem, amb
certa enveja, els japonesos camí del cim. Ens quedem una estona més observant
aquest entorn glacial, les formes i els colors del gel i altre cop, alguns dels
guardians de l’Himàlaia. Han passat 3 hores des de que hem començat a caminar i
ens trobem molt bé físicament. Fem el segon àpat del dia, que consisteix en 3
galetes per barba i tirem avall. Saltem l’esquerda, ens traiem grampons i
baixem esverats muntanya avall. Desfem el camí en poc menys d’una hora. Tenim
pressa per arribar a Chukung i menjar alguna cosa, la fam apreta i se’ns han
acabat les existències.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitblIpQ1FoSkmSJbzg4CZr9Peztg9AzVFATJvZ1-KbUU79iyHewQw9VGUN0dRj96BnqVsBJGwzuVn-Bbti0fHHuyYpdemeAsViBjZmnNsJ4LfZYsCt9OrPhYI931OUmAttJkJbz46WldA/s1600/everest+03-03-2013+11-07-44.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitblIpQ1FoSkmSJbzg4CZr9Peztg9AzVFATJvZ1-KbUU79iyHewQw9VGUN0dRj96BnqVsBJGwzuVn-Bbti0fHHuyYpdemeAsViBjZmnNsJ4LfZYsCt9OrPhYI931OUmAttJkJbz46WldA/s640/everest+03-03-2013+11-07-44.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Glacera Island Peak</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem al camp base
i comencem a desmuntar-ho tot. S’acosta el cuiner de l’expedició dels Japonesos
a preguntar-nos què tal ha anat. Un cop acabada l’explicació alpinística, em
deixo d’indirectes i li demano si ens poden convidar a menjar el què sigui.
Diu que ho parla amb les noies japoneses i ens diu alguna cosa. En poc menys d’un
minut ens crida amb la mà. Ens mirem amb cara de murris amb en Rusky. Visca
Catalunya i visca La Garriga! Deixem de desmuntar-ho tot i ràpids com dos llamps
ens plantem a la tenda menjador. Ens regalen un magnífic dinar: arròs, sopa i
te japonès. Ho engolim sense parar de donar les gràcies. La solidaritat és un
valor que hauríem de tenir més en compte. Avui per tu, demà per mi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Acabem de preparar
les coses i ens acomiadem dels japonesos i nepalesos. De cada encontre sempre
en surt una experiència interessant. Aquí ens hem trobat unes quantes ànimes
inquietes i aventureres i això sempre enriqueix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Desfem camí fins a
Chukung, que com sempre a la tornada es fa més llarg. El dia es va tapant, però
el poble es a tocar. Arribem i en Zunguee que ja riu “I understand, for you
Island Peak is nothing, you have to climb Lhotse”. I amb en Rusky que ens
descollonem. Ens encén l’estufa i ens prepara el Dalbat, avui amb un ou ferrat,
que arriba més o menys sobre les 6. Altre cop un super Dalbat gegant, que
engolim i no s’acaba mai, però que fins hi tot repetim. Moltes gràcies Zunguee.
Amb els estómacs tips i els cossos escalfats per l’estufa ens posem dins als
sacs, rendits, satisfets i contents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>4 de març: Kalapatar</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia és lleva
emocionant. Tenim una llarga jornada per endavant: de Chukung a Dingboche,
llavors cap a Dughla, menjar alguna cosa a Labuche, passar per Gorakshep, enfilar-nos
dalt del Kalapatar, una muntanyeta de 5.600 metres que es troba just davant de
l’Everest i fer un bivac dalt d’aquest cim. Una autèntica gimcana d’uns 25 kilòmetres
de recorregut i més de mil metres de desnivell positiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mengem per última
vegada a Chukung i ens acomiadem d’en Zunguee. Ens fem una sentida abraçada.
Està convençut que ens tornarem a veure i que hem de muntar una expedició al
Lhotse. Nosaltres també estem convençuts que el tornarem a veure. Aquests
paratges ens han conquerit i ja formen part del nostre esperit. Chukung és un
petit racó de món que penso tornar algun dia. I mentre això no passi, el
sentiré i recordaré. Moltes gràcies Zunguee, ens has cuidat com fills.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7kTNFBfV6kp9lLb7RK1vTyS0BdM7F3QmuaVrXaMGecFonpwTBvYq4tBRNq_LH-FdsE05QXrh2LokHaFUkEortYHwbP2RPpkFcfp-WWW0f2FHvBWHSZWL6j-3xiKBs-SAFL0FKOjbPAu0/s1600/everest+04-03-2013+09-47-34.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7kTNFBfV6kp9lLb7RK1vTyS0BdM7F3QmuaVrXaMGecFonpwTBvYq4tBRNq_LH-FdsE05QXrh2LokHaFUkEortYHwbP2RPpkFcfp-WWW0f2FHvBWHSZWL6j-3xiKBs-SAFL0FKOjbPAu0/s640/everest+04-03-2013+09-47-34.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pere, Zunguee, Rusky, de fons l'Ama Dablam</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I com sempre iniciem
el trajecte amb nervi i il·lusió. Caminem per la vall sense abaixar mai el cap,
pendents de l’entorn i els núvols avui més presents. La motxilla, després de
carregar-la tants dies ja forma part del nostre cos. Passem a l’altra vall just
després de Dingboche i ens trobem cara a cara amb el Labuche, un cim brutal de
poc més de 6.000 metres. En poca estona arribem al poblet del mateix nom,
format tant sols per lodges. N’escollim un a l’atzar i endrapem uns espaguetis.
Anem més bé de temps del que ens pensàvem. Deixem algunes coses que no
necessitarem com la tenda i els grampons i continuem el nostre periple direcció
al Kalapatar. El camí continua vall endins, direcció al camp base de l’Everest.
A l’oest, comença a treure el cap la paret del Nuptse i el seu cim nevat i punxegut.
Al nord el cim perfecte, el Pumori de més de 7.000 metres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem en un
trencacames constant, amunt i avall per un camí pedregós però molt marcat. En
temporada alta per aquests verals hi poden arribar a passar més 10.000 turistes
al mes! Des de Gorakshep veiem el famós Khumbu Icefall de la ruta normal de l’Everest.
I a la nostra esquerra ja fa una estoneta que veiem el cim que volem pujar i
sobretot el camí fresat que s’hi enfila. Travessem l’última agrupació de lodges
i tirem muntanya amunt. Anem passant gent que com nosaltres té pressa per
arribar a dalt abans que es pongui el sol. Però encara falta una estoneta. Tot
i així les ganes d’arribar em fan augmentar inconscientment el ritme. Sento
crits, veig nombroses persones dalt del cim. Pocs metres abans espero en Rusky
per arribar plegats. I junts desfilem pendent amunt fins l’últim roc. Ens abracem
i contemplem una panoràmica brutal de natura salvatge davant dels nostres ulls.
Sento una energia infinita dins el meu cos. Crido i crido d’alegria. Som dalt d’un
cim petitó de 5.600 metres, segurament el més turístic i fàcil que hi deu haver,
ple de gent, però em sento emocionat, ple i feliç. No és l’alçada el que hauria
de determinar la satisfacció d’un alpinista, sinó el procés interior que un
viu, les circumstancies, el context, l’acumulació prèvia d’experiències i
tantes d’altres coses molt més importants que els metres per sobre el nivell
del mar.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyT3MZsgBe2aZTd7xc9bIg3IdwwRCQrh4vE88QvpqkXez1ehYOlqG1VJLlimc0CV0ZtjwJvU0mHG5IvxBRHIO8fmyd2t5UqsCurPxzLkngtoWNOq-SBjbRX-w1jl6n5AIEmaw7NhO5oXY/s1600/everest+04-03-2013+18-20-13.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyT3MZsgBe2aZTd7xc9bIg3IdwwRCQrh4vE88QvpqkXez1ehYOlqG1VJLlimc0CV0ZtjwJvU0mHG5IvxBRHIO8fmyd2t5UqsCurPxzLkngtoWNOq-SBjbRX-w1jl6n5AIEmaw7NhO5oXY/s640/everest+04-03-2013+18-20-13.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cim del Kalapatar</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Miro i encara no m’ho
crec, és com un somni. Davant nostre, gairebé a tocar tenim la mare de totes
les muntanyes, s’alça majestuosament l’Everest. Ho hem aconseguit. Som al cim
del Kalapatar, arribats des de Chukung. Però no és l’emoció d’un dia que m’omple
sinó alguna cosa més profunda: som a l’Himàlaia, fa 2 mesos que voltem i vivint
el somni desitjat. Som aquí, vius, lliures, radiants, plens d’energia i entusiasme.
Sento altre vegada la brutal sensació de formar part d’aquest món, un trosset
més, ni millor ni pitjor, com una pedra, un arbre, el vent o una flor. Sóc viu.
I al meu voltant quilòmetres i quilòmetres de natura salvatge. Incomptables
cims, glaceres, crestes... i al nostre davant el Pumori, el Nuptse i l’Everest.
I el Manaslu al meu cap. Fa molts dies que el somio i ara el sento més a prop
que mai. El busco amb la mirada tot i que se que no el veuré, però els meus
ulls prenen la seva direcció i m'hi encomano. És a prop, molt a prop i no hi ha dia que no pensi
en aquest cim, la ruta, els camps d’alçada, l’aclimatació...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sol va baixant i
les càmeres dels nombrosos habitants efímers del Kalapatar no paren de
disparar. Alguns xinesos escriuen missatges a les pedres. Un ocellet vola de
pedra en pedra esperant picotejar alguna cosa. Una espècie de ratolí pelut,
surt del cau però hi torna a entrar. Les banderes d’oració onegen amb força. En
una s’hi pot llegir el missatge “estima cada dia de la teva vida”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sol es comença a
amagar darrera el coll, però els rajos encara espeteguen a les muntanyes més altes.
La gent comença a desfilar muntanya avall, aviat és farà fosc, però sento que
serà com una eternitat. Només alguns es resisteixen a marxar. La llum va fent
canviant de tons les parets de les muntanyes. Vas girant el cap i quan has fet
la volta, la tonalitat a canviat, la textura, els relleus, el contrast. El vent
de nord aixeca la neu del cim del Nuptse formant-li una llarga cabellera blanca. A
la cara oest de l’Everest no hi ha gens de neu, tampoc al seu cim, una piràmide
perfecta amb la part somital més clara que la resta. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEietT7oeea8am9h6JputmjJ5Zp3hk3j3EM8_Kq8mljpnUlNJvPdfY7efrurg1Un1a77VFgRW1_P0pcWrww7r4yOEjmu5sxB9DnkqQuy0pfzlGMtpNYM6i4Ps-JqjXzp2ZS5DpUjtSQJ4pA/s1600/everest+04-03-2013+18-58-05.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEietT7oeea8am9h6JputmjJ5Zp3hk3j3EM8_Kq8mljpnUlNJvPdfY7efrurg1Un1a77VFgRW1_P0pcWrww7r4yOEjmu5sxB9DnkqQuy0pfzlGMtpNYM6i4Ps-JqjXzp2ZS5DpUjtSQJ4pA/s640/everest+04-03-2013+18-58-05.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Everest</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només un australià es
resisteix a marxar i un cop inicia el descens es va parant cada dos per tres
per contemplar i fer fotografies. I de cop, silenci. Estem sols al cim, sols
amb les muntanyes. El vent bufa amb força i la llum va agafant tonalitats
groguenques. La majoria de muntanyes es van apagant lentament. Al Kalapatar ja
fa estona que no hi toca el sol. Cada vegada fa més fred.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abans no es faci fosc
decidim buscar algun racó on dormir. A pocs metres del cim veiem alguns petits
espais que semblen plans i tenim neu a tocar. Ens hi acostem, desfem la màrfega
i traiem el sacs Rab perquè es comencin a estarrufar. Davant els nostres ulls l’espectacle
continua. El blanc de les muntanyes es va apagant, menys a l’Everest i el Nuptse
que semblen piràmides de foc. La posta de sol sembla no tenir fi i altre cop em
venen al cap les paraules del meu avi. I com la llum que toca a les muntanyes,
el meu esperit també es va asserenant i transformant en cada minut que passa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4R3jGch2qsvzIq8zDz6y8sLTdJqB-5D4gULS7H04wceUO321byiDsu0-RQVOsPQ4pkeSnepjldqzfixIJUX_c91LakwG4pf5EMJxmaazedBVMm1YYCY2FcnLBRZ9fXholm4MU5PPZO8Q/s1600/everest+04-03-2013+19-06-30.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4R3jGch2qsvzIq8zDz6y8sLTdJqB-5D4gULS7H04wceUO321byiDsu0-RQVOsPQ4pkeSnepjldqzfixIJUX_c91LakwG4pf5EMJxmaazedBVMm1YYCY2FcnLBRZ9fXholm4MU5PPZO8Q/s640/everest+04-03-2013+19-06-30.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bivac al cim del Kalapatar</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sense deixar de mirar
amunt i en el més absolut dels silencis, en Rusky comença a cuinar, mentre jo
no paro de filmar, intentant captar la força del moment. Els últims rajos, ja
més febles, es resisteixen a abandonar els cims. L’arròs és a punt, i l’engolim.
I si buscàvem sensació de soledat avui és impossible sentir-ne més. El cel es
va poblant d’estrelles. Fonem una mica de neu per hidratar-nos bé. I de seguida
ens posem al sacs perquè la temperatura ja fa estona que s’està desplomant. I
em nego a tancar els ulls i dormir. El cel em captiva. Identifico totes les constel·lacions
que més o menys conec. Es curiós notar la diferencia de latitud. Orió està al
zenit, casiopea no és allà on la se, l’ossa major aquí sembla més tombada. I l’Everest,
que tampoc puc deixar de mirar, ja està en la penombra. I van passant les hores,
i les constel·lacions es van movent. De tant en tant m’adormo. Passa algun satèl·lit.
I alguna estrella fugaç. I surt la lluna i l’Everest que torna a prendre vida. I
m’adormo. I miro les estrelles. Miro l’Everest. I la lluna que avança. I les
constel·lacions que es mouen. Crec tenir taure a sobre, o potser és peixos. Passa
una estrella fugaç. Que bonic que és l’Everest il·luminat per la lluna. I tot
plegat sento veus. Estic somiant? No, ja son més de les 6 del matí i els més matiners
pugen a veure la sortida del sol. Fa molt fred, el termòmetre marca -20ºC i fa
una mica de vent. Els sacs estan ben gelats. A dins hem resistit com hem
pogut i per això ara ja tenim ganes que ens toqui el sol. Deduïm que sortirà
entre l'Everest i el Nuptse, o sigui que encara ens queda una mica.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS9JTwzXztNJOfpdBHNYCen_PLKKe9P_lKKs1o8K-D9ioyJ66uLv8Uk5IiuIxUuelQCRlrn8pDworvKlI519FnXpE4yS08Vpw_20a01_WstwNxr45KCaQVj9uVT4GMU8ML3NqATh0E9f4/s1600/everest+05-03-2013+08-18-05.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS9JTwzXztNJOfpdBHNYCen_PLKKe9P_lKKs1o8K-D9ioyJ66uLv8Uk5IiuIxUuelQCRlrn8pDworvKlI519FnXpE4yS08Vpw_20a01_WstwNxr45KCaQVj9uVT4GMU8ML3NqATh0E9f4/s640/everest+05-03-2013+08-18-05.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primers rajos de sol del dia entre l'Everest, i el Nuptse</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim dels sacs i preparem
una mica d’esmorzar, mousse de xocolata, que s’acaba massa ràpid. El sol està
apunt de sortir però sembla que es resisteix. No para de pujar gent i al cim
cada cop hi ha més xivarri. Esperem el sol amb més ganes que mai. Amb la mirada
anem controlant l’ombra del Nuptse que es projecta al Kalapatar. Falten pocs
metres, pocs segons. Alcem el cap, tanquem els ulls i obrim els braços. Un bany
de llum i escalfor recorre els nostres cossos i encén les nostres ànimes. Es tanca el
cercle. Moltes gràcies. Ha estat una nit màgica que mai oblidaré. Sento el cim
del Kalapatar com un final de trajecte, com la culminació d’una primera etapa.
És com si el destí ens hagués preparat aquest encontre per encomanar-nos a la
mare de totes les muntanyes. I aquí estem, sentint tota aquesta energia com s’acumula
al nostre interior. La seva imatge no s’esborrarà fàcilment de les nostres ments
i de ben segur que aquests moments viscuts en aquest petit cim juntament amb
totes les experiències acumulades al llarg de tots aquests dies de trekking,
ens ajudaran i molt, alhora d’intentar enfilar-nos fins al cim del Manaslu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-54817714946273999442013-03-11T23:54:00.001+01:002013-03-16T02:55:01.239+01:00Deessa Mare de la Terra<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dilluns 25 de febrer</span></b><span lang="CA">, Namche Bazar. Fem un dia de repòs. Aquests últims dies han estat esgotadors, entre les llargues distancies i la quantitat de neu, necessitem donar-li al cos molt i molt d'amor.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem escrivint les cròniques, i sobretot menjant: iac steak amb patates, pizzes i noodles, uns espaguetis locals més que bons. Surto a passejar pel poble, que ja es comença a despertar de l'hivern. El turisme occidental i oriental ja va respirant pels seus carrers.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pujo al bonic monestir budista, són uns metres durs, però les vistes que tinc són impagables. Respiro fort mentre faig girar les rodes amb els mantres escrits. Fa solet i m'acosto a una gran plataforma que hi ha a un dels extrems de la muntanya. S'obren boniques vistes, el Tamserku i el Kantega, i sobretot la vall que puja a Thame.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De sobte, de la vall sento pujar un dels tants helicòpters, va pujant fins que de sobte ve en direcció on estic, m'aparto ràpidament fent alguna foto, i acaba aterrant, m'agafo la gorra i espero a veure què passa. S'està una estona esperant i per fi arriben uns nois amb material mèdic i dos adults que hi pugen. Tal com apareix desapareix direcció Lukla.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Damunt meu hi ha una pila de grans blocs de granit esculpits amb mantres pintats amb diferents colors. Un soroll sec em crida i m'acosto a aquell lloc. De sobte veig una dona que està fent trossets de gravilla a cops de martell, agafa petits rocs i els esmicola.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més amunt hi ha un home i un jove, també la filla que se'ls mira, tenen un termos de te al terra. Han desenterrat un enorme bloc de pedra, i amb uns tascons i unes grans masses l'estan esquerdant, intentant partir-lo pel mig. Són picapedrers, dels d'abans.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquí no hi ha cap maquina, només els seus braços i la seva empenta. Es van passant la massa i van introduint centímetre a centímetre els tascons, que treballen lentament però van fent la seva feina.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meva presencia, silenciosa, no els atabala, inclús veig que parlen de mi i em somriuen. Bocabadat me'ls miro, i a cada cop de massa i poso tota la meva força. Són homes molt forts, que amb els mínims recursos fan el màxim, són força tècnics i no donen cap cop en va.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan marxo d'allí ja han partit el bloc, ara estan fent-ne petits trossos, per portar-los al poble, i poder-los acabar de treballar. Namche creix a marxes forçades i necessita totxanes. Aquestes no són com les que han fet ensorrar el nostre país, aquestes fan suar força més i són molt mal pagades.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia s'acaba amb un bon àpat, com sempre a Namche, realment el Valley View lodge, té les millors cuineres i el millor servei, és un lodge familiar i nosaltres ja en formem part. Quan ens veuen arribar, la cuina ja tremola.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dimarts 26 de febrer</span></b><span lang="CA">, ja tenim la motxilla preparada, baixem al menjador i demanem el superesmorzar dels treckers, una barreja de dolç i salat per aguantar aquests desnivells que ens esperen.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens acomiadem del Nima i la seva germana i sortim Namche amunt. Anem direcció Tengboche i el nostre destí encara és incert. Volem arribar d'aquí uns dies a Chukhung, ja veurem quan. Fa un dia meravellós. El Jofre, el nostre meteoròleg, és un crack hi ens dona una confiança molt gran. Pugem més amunt de Namche i comencem a vorejar la muntanya, cap a la vall de l'Everest. Trobem algun turista distret. A la llunyania hi tenim la bonica Ama Dablam que comença a donar-nos el bon dia, i més amunt una de les parets mes desitjades i temudes de l'Himàlaia, la sud del Lhotse, enganxada al Nuptse, i damunt seu, com la cirereta del pastís, el cim de l'Everest, amb un fil de núvols que sembla un vel.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Baixem direcció Selawa, la calor s'intensifica i agafem aigua d'un torrent, travessem el pont sobre el riu Dudh Koshi Nadi, ens anem creuant amb portadors, aprofitem les ombres que trobem i conversem relaxadament; el camí ens deixa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De sobte ens trobem un <i>check point</i>, com en diuen allà, ens miren els permisos i ens desitgen bon trecking. Doncs moltes gràcies!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Descansem sota l'ombra d'un pi, mengem galetes i encarem els 400 metres de desnivell fins a Tengboche. El camí no dona treva. De sobte desapareixen els arbres i el sol ens cau al damunt. L'aigua és l'únic consol que ens queda. Passem a algun turista cansat i arribem a la porta budista del poble. Aquí hi trobem molts signes budistes ja que hi ha un monestir força important, creat per un Lama fa més de 300 anys, sobre una pedra.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com tots els monestirs budistes, és molt acolorit, amb detalls bonics, animals i altres formes humanes amb molta llum. Realment és un lloc màgic, a uns 3.800 m. Damunt seu l'aresta interminable del Tamserku, seguit pel Kantega, i més amunt hi ha la bonica Ama Dablam, que comença a guanyar espectacularitat. El bosc encara hi és present i els avets dels Himàlaies hi donen el toc verd.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Parem una estona, ens acostem al monestir, un monjo jove ens saluda, porta unes sabatilles <i>La Sportiva</i>, com nosaltres. Així comença la conversa que deriva a una visita guiada per dins el monestir. Només hi ha dos monjos perquè hi ha una gran celebració al sud de la vall i tots els monjos hi han acudit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Pere demana constantment sobre Buda i el budisme i el monjo li respon amb un somriure a la cara. Uns gossos simpàtics ens acompanyen fins que sortim del monestir, fem girar les rodes de mantres i ens perdem bosc endins. Estem a cara nord i la neu encara no ha marxat, això ens fa més fàcil la baixada, passem Deboche, un petit poblet de lodges, i seguim al marge dret del riu, força alts. Per fi creuem el riu i accedim al vesant est, assolellat i net de neu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'Ama Dablam ens hipnotitza i cada vegada és més gran i altiva. Les seves arestes són tan sensuals... demanen que la mirada s'hi quedi força estona parada. Ja són les quatre de la tarda, estem força bé però decidim parar al poble de Pangboche, com tots, un poblet de lodges, amb unes vistes magnifiques al Lhotse, Nuptse, Everest, Ama Dablam, Tabuche, Tamserku, Kantega …. És un santuari reial.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens allotgem en una petita habitació, deixem els trastos i anem a fer un volt. Pugem dalt d'un turó on hi ha una Stupa i força banderoles d'oració onejant al vent. Des d'ací llencem els nostres desitjos vall amunt, namasté Everest.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es fa fosc i baixem al menjador, demanem el famós Dal bat i conversem amb guies i clients, doncs ara estem en el camí més transitat dels Himàlaies, el treck de l'Everest, el qual volem deixar aviat per estar més tranquils.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vora l'estufa compartim amb algun guia, i més tard veiem sortir la lluna darrere l'Ama Dablam: just tinc la finestra encarada a la "Mare Prenyada".</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dimecres 27 de febrer</span></b><span lang="CA">, s'aixeca un dia radiant, força fred però amb un solet ben càlid. Fem un bon esmorzar i desapareixem vall amunt. Caminem amb pas ferm i aviat ja hem passat el poblet de Somare, també fet pel turisme. Ara ja estem vorejant l'Ama Dablam, hem passat el seu vesant més conegut i li donem la volta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobem un ramat de iacs que baixa de la vall, baixem al riu, de sobte un enorme ocell ens sobrevola, és un Trencalòs? pot ser? Ho semblava. Comencem una lleugera pujada que aviat ens deixa en una bonica plana, la neu va apareixent de tant en tant, però és fàcil caminar. Creuem un ramat de iacs pasturant i uns turistes ens diuen que ja som a prop de Dingboche, a 4.400m.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dingboche és un poblet a la riba de la vall que baixa de les glaceres del Lhotse, Nuptse, Amphulabsta, Island Peak …. Està molt ben situat, encarat a l'est i amb referencies budistes per tots els turons. Hi ha força cases, totes viuen del turisme, doncs és al vell mig del pas cap a l'Island Peak, una muntanya de 6.189m que és força pujada amb guies locals.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem el poblet, no volem crear molt rebombori doncs portem piolet i grampons, i tothom ens demanaria on anem amb aquest material. El nostre secret és intentar pujar l'Island Peak. Ara el sender ens va pujant molt lentament cap a Chukhung, l'últim poblet abans de les glaceres i les morrenes del Lhotse. Trobem algun iac que també pastura, però no hi ha turistes. Això ens agrada força.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El camí està un xic nevat, la traça és oberta de fa pocs dies, i ho agraïm als primers que van passar. Les parets sud del Nuptse i Lhotse guanyen en envergadura, semblen una muralla infranquejable. A la dreta i sota la solana, la cara nord oest de l'Ama Dablan es mostra igual o més inexpugnable que els seus altres vessants, paisatge realment alpí i altiu. Estem als 4.770m quan arribem a Chukhung.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És divertit perquè volíem arribar en tres dies aquí, però som uns frisats i la nostra empenta ens hi ha fet arribar en dos dies. I tot just són les dues del migdia. Cansats i suats ens fotem uns noodles vegetables i ens despullem en la espècie de peixera que és el menjador del Chukhung Resort, el lodge on hem anat a parar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Pere ha triat aquest lloc i l'ha endevinat. Hi ha un padrí molt curiós, es diu Bribardhur Rai i li diuen Zunguee, que voldria dir "bigotis". Estem totalment sols i de seguida fem forta amistat amb el padrí. Quan ens veu menjar, com llops d'atac, ja ens diu: vosaltres si que sou forts. Va dient: "spanish and germany, strong people, others no". La sort que tenim és la bona aclimatació, doncs estem propers als 5.000m, i collons, tenim una gana de Déu. Els turistes que li arriben aquí, no tenen gana, li vomiten o estan atontats, jejejeje !!!!!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El lloc és tan bonic que, tot i el cansament, decideixo anar a donar un volt, travesso el poblet, força buit, em creuo amb uns turistes japonesos i continuo pujant per un pendent de derrubis: és runa que la glacera del Lhotse va empenyent. Pas a pas vaig guanyant alçada per veure una cosa tan increïble com bella, la paret sud del Lhotse.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les seves franges de colors són tan boniques, els seus esperons són verticals i s'acaben de cop. Les seves glaceres penjades ja s'han endut per davant la vida dels millors alpinistes, Boukrev, Kuckutcha… És un mur infranquejable, ple de perills, però també ple de racons on els millors hi tenen la seva ment gravada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És de colors foscos, negres i blaus intensos, però té franges de colors més clars que la creuen d'est a oest i s'ajunten a la del Nuptse, on de sobte desapareixen per tornar-se ben clars, d'un color beix intens. M'acosto més i sento rugir la bèstia, les seves glaceres escupen aigua amb potencia i el seu so arriba a kilòmetres de distancia, com un tren descarrilat. Tanco els ulls, m'impregno de tot: namaste gran deessa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Torno al poblet, el Pere ha estat intimant amb el Zunguee, aquest li ha dit que hi ha un grup de japonesos que va a l'Island Peak, amb guies i porters. Sembla que el nostre pla de pujar aquest cim s'esfuma ja que cal pagar un permís i nosaltres creiem, amb raó, que ja en tenim prou amb pagar l'elevat permís del Manaslu. Tot i així, estarem alerta als esdeveniments, jeje.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sopem un super Dal bat que en Zunguee ens ha preparat i, com us ho diria...almenys hi havia un quilo d'arròs, el tarkari, que són patates, bledes, ceba, pastanaga i el Bat, un suquet de llegums picantot. Acabem que ens costa aixecar-nos de la taula, li diem que és el nostre pare i sota el bigoti veiem sorgir un somriure ben sincer. Demà anirem al Chukhung Ri, de 5.550m, són uns 800 metres de desnivell però el sender està fresat pels japonesos i altres turistes, és proper al poble i té vistes impressionants.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dijous 28 de febrer</span></b><span lang="CA">, el dia radiant, el sol ens il·lumina l'habitació. Són les set i el primer que hem de fer és anar a treure tot l'arròs d'ahir, per poder ficar-hi l'esmorzar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quasi sense trastos, sortim cap a les nou, ja fa força calor, només un ventet fresc ens convida a no parar, pas a pas anem guanyant alçada al pendent, el Chukhung Ri és un cim rocós de color negre, sense cap dificultat. Només l'alçada ens fa seguir un ritme compensat. Davant meu el Lhotse i el Nuptse. El Pere va fent més amunt. Gaudeixo de cada inspiració, la neu dura es deixa esgarrapar per les botes. Que bonic! només per aquestes sensacions paga la pena esser aquí.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem a un petit collet, descansem i bevem un xic, sota el sol s'hi està força bé. Em giro i l'Ama Dablam ja és més accessible, les arestes que van buscant el seu cim són verticals i dures. Més enllà una enorme barrera de flautes gelades que enfoquen el cel; aquesta aresta no té un nom definit, però ens manté a 6.300m i regala unes llums i unes formes de somni.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El collet és ple de fites que li donen un toc místic i màgic. Encarem l'últim tram d'ascens. És una aresta força trepitjada, de blocs i descomposta. Per fi arribem al cim i les banderoles d'oració i una gran fita ens donen la benvinguda: namasté Chukhung Ri.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El nostre primer cim de 5.550m: una forta abraçada, premem fort les nostres espatlles i girem la vista els 360 graus. Tot el que ens envolta ja està gravat dins, veiem tants i tants cims, que hem de treure el mapa per nombrar-los: el Makalu ja fa estona que ha aparegut, amb la seva piramidal forma i sobretot el seu color rogenc; l'Island Peak és davant nostre, un possible objectiu; el Kali Himal i el Baruntse de 7.152m fan de barrera cap al Makalu; el Cho Polu és un con nevat i dolç a l'est.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Davant nostre els més de 3.500 metres de la sud del Lhotse, amb el Lhotse Sar, el Nuptse i els seus colors clars, i a l'oest apareixen el Pumori i el Cho Oyu, el Tabuche, el Cholatse, el Lobuche...i més i més cims innombrables: namasté Himàlaia, namasté i moltes gràcies.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem unes dues hores al cim, somiant, rient, pensant o simplement mirant. Faig un tram d'aresta molt bonic, em porta a un mirador més proper a la sud del Lhotse; silenci, mirada interna i somriure d'orella a orella. No es pot ser més feliç.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aprofitem l'alçada per aclimatar, ens fem fotos amb la roba BUFF, que realment està molt ben preparada per aquestes alçades i temperatures i tanquem els ulls, deixem que la brisa dels himàlaies ens acaroni la pell i ens impregni de la seva força; la necessitarem més endavant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Decidim baixar. Les gralles juguen sobre nostre. En poca estona ja som al collet. El vent és fort. El Pere baixa directe, jo decideixo fer l'altre cimet que hi ha al sud, ple de fites i banderoles, i encarat a l'Ama Dablam,. El sol és fort encara, però el fred amb el vent s'incrementa i fa agafar mal de cap.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per una rampa de neu baixo corrents. Com m'agrada! deixant la ment en blanc, deixant que la natura m'impregni, i que ella s'impregni de mi! gràcies muntanyes, gràcies per regalar-me aquests moments de pau.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Damunt del poble hi ha un pendent força dret, trobo un fil terrós i baixo com un llamp, arribo al lodge, ens ajuntem amb el Pere, fem un Milk tea i conversem amb el padrí, ens encanta aquest home, "you are strong, you are very strongs" va dient sota el seu bigoti.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es va fent fosc, els colors de les parets oest van canviant, del groc brillant al groc càlid, després es torna ataronjat, vermellós, grana, púrpura i blau…fins al blanc i fred del gel. S'acaba el dia. El padrí omple l'estufa amb merda de iac i amb l'alcohol encén el nostre raconet. Fem estiraments, escrivim i finalment rebem el nostre estimat dal bat, i com llops, i davant la còmica mirada del padrí, ho devorem. More; more? diu ell; el Pere no s'aguanta i encara en menja més, jejejejeje.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Divendres 1 de març</span></b><span lang="CA">, comença un nou mes al calendari gregorià, perquè aquí estem al 2069 i ves a saber quin dia, jejejeje. La lluna cada nit apareix per l'est i il·lumina les muntanyes de forma magistral, però el fred fa impossible que la puguem acompanyar en aquest camí.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui decidim un objectiu més complex, volem ascendir el Pokhalde, un cim de 5.830m que hi ha direcció oest i que dóna a la vall de l'Everest. El padrí ens diu que és possible, depèn de la neu; ens el creiem.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem un bon esmorzar, sabeu què? espaguetis, jejejeje, com uns campions. Com uns campions del món mundial. Son les vuit del matí, en Zunguee surt fora i ens explica la manera d'accedir al sender que va al coll del Kongma La, de 5.535m, sense perdre alçada, doncs sembla que si seguim el camí que ens diu el mapa primer hem de perdre dos cents metres per després haver-los de guanyar de nou.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim per darrere del lodge i ja trobem les primers fites, anem creuant petits torrents nevats i més enllà una pila de pedretes ens indica que anem bé.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi comencem a pujar, ja hem passat la morrena glacial del Nuptse, i uns erols de pedres ens indiquen que per aquí hi tanquen ramats de iacs. Ara remuntem un dels torrents, la neu és tova a vegades i els peus se'ns enfonsen sense remei.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sol ens escalfa força, bevem aigua i afrontem una forta pujada. Ara fa estona que no veiem fites però seguim direcció oest, remuntant fort el pendent.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens apareixen uns cims de grans blocs, mirem el mapa, no els indica per enlloc, comença la festa, en comptes de patir, decidim fer una travessa buscant la vall que puja, ample i marcada, per allí hi ha el sender, o això pensem.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan traiem el cap a la vall, veiem que hem pujat massa, ara haurem de baixar un xic, al fons, on la neu s'ha desfet hi ha retalls d'un sender no molt fresat. Perdem uns metres però de seguida anem a parar a un riu ben gelat. Per fi no ens enfonsem i sense patir anem remuntant el riu, que ens deixa en un llac també glaçat; quin espectacle!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Encara no veiem el coll, el mapa fa estona que està plegat ja que és molt inexacte, i decidim fer servir l'instint, que sembla molt més orientat que aquest paper. Fa calor, uns ocellets ens revolen donant un toc sonor a la silenciosa vall. No hi ha passat ningú fa temps. Davant nostre una aresta de granit, de colors foscos, molt semblant als Pirineus, ens fa sentir com a casa, si no fos perquè estem a 5.100m.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Caminem per l'esquerra del llac, força alçats, a cops pel sender, a cops travessant pales de neu que l'amaguen. De nou les fites apareixen i ens fan pujar força, guanyem alçada, costa més respirar i seguir caminant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pugem evitant la neu, saltant de bloc en bloc. Sembla més cansat però ens sentim millor fent-ho així. Arribem als 5.400 metres, però no veiem el Pokhalde. Hem perdut les fites. Agafem rumb nord-oest i sortim a una gran carena. De sobte apareix la piràmide del cim a la nostra esquerra. També veiem de lluny, davant nostre, les banderoles d'oració que marquen el coll; onegen esverades perquè hi fot un vent descomunal.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cim és força empinat, ple de neu, suposem que inconsistent doncs aquí ja ens enfonsem fins els genolls. Ens hi acostem un xic però ens manca material i no volem passar-ho malament. El coll de Kungma La és el nostre objectiu ara, veiem el llac als seus peus, està ben glaçat, i per arribar-hi les passem <i>canutes</i>, enfonsats fins al cul, on grans blocs ens paren trampes perilloses.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Voregem el llac, la respiració és entretallada, anem visualitzant el camí al coll, però...quin camí! si sembla una paret vertical i ben descomposta! Ja som sota el coll i descobrim una terrassa força interessant. Hi veiem fites i indicis de pas. La guanyem i fem la travessa, un xic exposada però és l'única opció, no volem donar més voltes amunt i avall.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que bonic veure acostar-se el collet, les seves banderoles ens reclamen, i com d'hipnotitzats hi arribem. Una forta abraçada, ja som al nostre cim, al nostre coll, 5.535m. De nou hem fet una bona aclimatació, ja fa unes cinc hores que voltem, sense veure ningú, només les nostres dues ànimes solitàries i la seva energia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però quina alegria! Les vistes són impressionants. Al fons del coll, a l'altre vessant, apareix la morrena glacial de l'Everest, el poblet de Lobuche i sobre seu el cim del Lobuche, amb la seva glacera. Es veu força be el Cho La, l'altre coll mític de la regió, llarg com un dia sense pa, i que dona a la vall de Gokyo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Cho Oyu ens saluda, el Pumori, el Cholatse i moltes altres catedrals de gel que retallen el cel per l'oest. A l'altra banda veiem tots els cims que volem, des del Makalu, que ara ens mostra tota la seva aresta nord-oest, roja i brillant com el cim, l'Island Peak, que sembla diminut davant de tants gegants, el Lhotse, Nuptse, Ama Dablam, Pokhalde…. De nou som els reis dels Himàlaies. Sòls i silenciosos observem i gravem aquests moments dins nostre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mengem la barreta de cereals que portem, bevem força aigua i reposem de l'esforç. Queda energia i queden unes horetes, o sigui que decidim fer una incursió a l'aresta descomposta que marxa del coll cap al nord. És molt descomposta però és tant bonica! em recorda les arestes dels Pirineus.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim disparats, amb el piolet ens ajudem en les zones nevades, a l'oest és ben nevat, a l'est tot pedra. La respiració s'accelera per moments, creuem zones on deixem inclús de respirar, doncs els blocs s'aguanten per poc. Guanyem alçada, ja som vora els 5.650m, arribem a una petita torreta, molt aèria, després d'un passet d'infart ens quedem damunt seu, com voltors, observant la grandiositat del lloc.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens quedem una estona aquí, reposant i somrient. Afortunats ens sentim de ser aquí, conscients de la vida i l'esforç que hem fet. Tornem a abraçar-nos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va, marxem, que se'ns fa tard, ja són vora les tres, avall. Perdem alçada ràpidament, ja som al coll i unes fortes rafegues de vent ens llencen milions de cristalls de neu, com una pluja de vidres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No seguirem el mateix camí per tornar al llac, decidim perdre alçada per unes torrenteres glaçades, després fem una travessa força cansada i arribem damunt del primer llac glaçat que hem creuat al mati. Perdem alçada per una tartera i arribem als peus del llac. Aquí patim un xic, ens enfonsem, però ràpidament ja som al riu de gel, el creuem i busquem la travessia que ens portarà cap a Chukhung.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja són dos quarts de cinc, travessa rere travessa, el cos està força desgastat, la vista busca les teulades de colors. Costa aixecar les botes a cada passa, però què vols fer, si no? Va nano, endavant! Els colors del dia es tornen càlids, el poblet s'apropa i tenim ganes de veure el padrí, el nostre protector de la vall.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem al lodge, hi ha dos nois menjant. Suats i cansats ens assentem al banc, saludem el padrí, somrient ens demana com ha anat tot, li expliquem, somriu sota el seu gorret i ja sap que aviat voldrem el seu reconstituent dal bat, l'únic que pot tornar-nos la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem estiraments, el padrí encén el foc, diu que els japonesos encara són a l'Island Peak, que no fan cim, i potser no el faran, demà hi volem anar nosaltres, ens quedarem al camp base, a 5.100m, des d'allí farem un ascens fins on puguem, ja veurem que passarà.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara, propers a l'escalfor de l'estufa i amb el plat a les mans, només fem que agrair a aquest petit homenet la seva ajuda, un milk tea ens omple i hidrata, demà serà un nou dia de feina a les muntanyes, om mani padme hum.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dissabte 2 de març</span></b><span lang="CA">, avui ens llevem més tard, la previsió de la meteo diu que farà un xic de vent i que demà estarà més tranquil, o sigui que ens va perfecte.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens mengem els espaguetis que ens fa el Zunguee, fem la motxilla amb el necessari i sortim amunt, rere la traça que fa uns dies van obrir els japonesos i els seus guies. El camí és força constant, puja a poc a poc, entre turons i carenes de la morrena del Lhotse, que dia a dia va canviant. L'Ama Dablam ens queda un xic enrere, i el Baruntse i el Cho Polu són al nostre nord. Arribem en una planícia, un riu glacial apareix i desapareix entre trams glaçats, fa vent, però també calor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Creuem una zona de carenes descompostes i apareix davant nostre l'Island Peak. Ara la traça ens fa creuar una enorme planícia de sorra, que a l'estiu deu esser tant dura com creuar el desert. Bevem aigua, mengem alguna barreta i arribem on hi ha una casa, una construcció a 5.000m. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquí hi trobem un ramat de perdius dels Himàlaies, sorolloses com corbs, grasses i amb les ales curtes... ens les imaginem en un plat ple de patates.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de lluny veiem una polseguera damunt la carena que tenim a l'esquerra, sabem que a l'altre costat hi ha un llac, es diu Imja Tsho. Aquí hi fot un vent acollonant que t'arrissa els pebrots i quan sortim a l'altra banda de la carena, les vistes són dantesques, un llac gelat, ple de grans icebergs de gel que han quedat encallats i un munt de runa que ho cobreix tot. El pendent que cau al llac és totalment descompost, pedres de totes les mides s'aguanten amb trams de sorra, i van caient avall. Això crea la pols que el vent fa pujar amunt, núvols i núvols de pols sorrenca que ho cobreixen tot.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És un gran caos, al principi del llac hi ha la morrena glacial, tapada de runa i més amunt la glacera, de colors blavosos i blanquinosos, una gran obra d'art de la natura. La barrera de cims que ho precedeix tot és de més de 6.500m, i té colors i formes de somni. Impossible descriure-us tot això, s'ha de veure.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tornem a la traça i en deu minuts ja veiem les tendes dels japonesos. Encara són aquí i sembla que no es mouran pas. Voltem la seva tenda menjador i de dins en surt el cuiner. Ens diu que demà provaran el cim, que el grup capdavanter està al camp 1 a 5.700m, són quatre japonesos i tres guies; aquí hi ha quatre japonesos més i tres cuiners; bé, un cuiner i dos porters o ajudants.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Busquem un trosset planer, vora unes construccions budistes, banderoles d'oració i fites. Allí hi plantem el nostre camp. Ja els hem dit que no dúiem permís, que venim a aclimatar per anar al Manaslu, i no ens han buscat raons.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan la tenda ja està muntada vaig a donar una volteta, buscant la ruta de pujada, vorejo la muntanya direcció est i unes fites m'indiquen el principi de la pujada. És una forta pujada, sense respir en cap moment, es guanya alçada ràpidament i les vistes són increïblement boniques, glaceres i cims agafen un altre relleu, sembla que pugui volar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Costa un xic respirar, a més el vent és emprenyador de collons, però com que bufa de baix, facilita la pujada. Sense adonar-me'n ja sóc a 5.550m, molt proper al camp dels japonesos. Tot i així no el veig, ara ja hi ha neu, i com que no porto paraneus i demà ja pujarem, descanso uns moments i gaudeixo de les vistes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Baixar em porta uns minuts, és acollonant la diferència entre una cosa i l'altra, no me'n sé avenir. Pel camí trobo el Pere, va pujant: ens trobem al base!!!!!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribo al camp base, tot tranquil, només alguna japonesa que va al lavabo de tant en tant, i sobretot un munt d'ocells que van picotejant la zona de les tendes. Hi ha de tot, perdius grasses, gralles de bec groc i uns passerells de colorets. És impressionant la confiança que tenen, s'acosten fins a un pam, i si no els fas res, et voregen i et miren, com intentant presentar-se.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són bons amics, són bonics i molt amistosos, i fan que l'estada al base sigui més amena i enriquidora, doncs moltes vegades els animals són millors que les persones. Arriba el Pere i es posa a parlar amb una japonesa que resulta que té uns amics a la Garriga, poblet molt proper a Tona. Les casualitats no passen perquè sí, jejejeje !!!!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentrestant, amb unes pedres faig una fita i li demano a la Pacha mama que demà sigui un dia propici per a nosaltres, que ens protegeixi i que ens doni claredat en les accions. El dia es va acabant, fem sopa, fem la pasta, i veiem com les parets de gel van canviant de colors, del groc al roig i del roig al blau...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ràpidament al sac, doncs serà una nit força moguda, fresqueta i al mateix temps emocionant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Diumenge 3 de març</span></b><span lang="CA">, em desperto a les sis, ja és clar, però fot un fred que pela, encenc el fogonet, no costa gens, i començo a escalfar aigua per fer l'esmorzar, un muesli chocolat. Ens vestim fent relleus, doncs l'espai no dona per a més.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mengem amb rapidesa el que tenim i acabem d'enllestir-nos; les botes estan gelades, collons, el sol tardarà a escalfar-nos avui. Sortim fora, el fred mossega fort, en pocs minuts ja estem caminat direcció al pendent de pujada. Un silenci sepulcral ens rodeja, només trencat per algun cruixir de la glacera.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La pujada ens escalfa el cos, però hem de posar-nos les manyoples de plomes i picar força de peus. Uf, quin fred, amunt, amunt, seguim els passos d'ahir i per sort el solet ens arriba i escalfa com a salvador que és.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Parem un moment i aprofito per treure'm les botes, tinc les plantilles i els mitjons molls, ahir no es van eixugar i m'estan jugant una mala passada, collons, collons. Per sort el solet ajuda a que tot es redreci, i seguim pujant, ara ja som a 5.600, passem per la neu, seguint la traça dels japonesos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més amunt sortim de la neu i grimpem per una zona de blocs força dreta, trobem les seves tendes, de color groc ben il·luminades pel sol del matí, són les nou i ja som a 5.700m. Aquí ens costa força respirar, però anem guanyant alçada molt ràpid, el sol hi ajuda força. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara la traça es torna molt indefinida, a trams sender descompost, a trams una grimpada força accidentada, respirar i parar, pujar i mirar per on continua. Això sí, les vistes i les sensacions no tenen preu. Ara ja hem superat el nostre sostre, ja som a 5.800 i davant nostre apareix la vertical i blavosa glacera que cau avall.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Descansem un xic i creuem el pas cap al món dels gels. Una fita simbolitza aquest tram que et porta a un altre món. Damunt l'aresta cimera hi veiem uns puntets negres, són el grup de japos, ja són propers al cim, però noi, són molt lents i sembla que els queda força estona per accedir a l'últim tram.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens calcem els grampons, agafem el piolet que tant temps hem carretejat, i au, per fi damunt del blau gel, segueixo les traces seves, doncs les puntes dels grampons delaten el camí a seguir. Entre l'alçada i la bellesa de l'entorn, el camí es torna més lent, cansat, respirar amb problemes...però quines vistes i quines formes i…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobem alguna estaca, perdem la traça, la recuperem, baixem, pugem, desgrimpem per pendents força drets, tot dins aquest món de glaç, uauuu!!!! em trobo com en un estat d'èxtasis, és tant emocionant tot això.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De sobte una esquerda de metre i mig ens barra el pas, és fonda i fa basarda; collons, i ara què. La volto per una banda, res, per l'altre, sí, sí: un saltiró i ja sóc a l'altre vessant, el Pere va venint i anem guanyant alçada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja queda poc per a la pendent que ens duria a l'aresta cimera, però no volem, vaja, no podem, perquè no tenim permís del govern del Nepal, quins collons, eh!!!!!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem als 5.950m, damunt una aleta gelada que ens obre un nou món de muntanyes. El Makalu és ben proper, són les 10 del matí, en tres hores hem pujat 800 metres, la recompensa és extraordinària, aquesta experiència a l'Island ens servirà, segur. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mengem un parell de galetes, bevem l'aigua que ens queda i veiem com van pujant els japonesos (gràcies als guies) cap al cim. Nosaltres ens quedem aquí, entre esquerdes gegants, entre formes màgiques i gaudint d'unes vistes úniques: l'Ama Dablam es veu de tu a tu, i tota la barrera de l'Amphulabsta queda empetitida, al fons el Chamlang, un 7.400 que sembla l'aleta d'un tauró.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No baixaríem mai d'aquí, fa un dia espaterrant i és tant bonic tot des d'ací, però noi, avui volem tornar a Chukhung, doncs ja sabeu que som uns boigs del moviment. Baixem, saltem espectacularment l'esquerda que ens barrava el pas i sortim de la glacera.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És espectacular com de ràpid perdem alçada, fora estris de ferro i avall, pendent de blocs, sender, neu i en menys de mitja hora ja som propers a la base de la muntanya: collons, com si ens perseguís l'exercit del Nepal.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobem el camp base ben tranquil, són dos quarts de dotze, els diem la bona noticia, els seus companys han fet cim. Desmuntem la tenda i rebem una bona noticia, ens conviden a dinar, i collons, quin dinar. Primer arròs amb verdures i després una sopeta de noodles que ens refà del desgast.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Conversem amb les noies japoneses, són ben joves i aquest expedició que fan els l'ha subvencionat la tele i algun diari...això ens sona, i els comentem el nostre projecte. Han estat molt amables, els ho agraïm de tot cor, danhiabad !!!!!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem les motxilles. Mentrestant el vent va agafant força per moments. gGralles i pardalets aprofiten les molles de pa i pasta que cauen dels plats del japonesos, nosaltres ens acomiadem d'ells, desitjant-los un bon viatge de tornada, ells ens desitgen una bona expedició al Manaslu. Així són els encontres a la muntanya, amistosos quan tothom ho vol.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens perdem planícia enllà, tenim forces per arribar a Chukhung, a veure el padrí i dir-li el que hem fet, i sobretot a esperar amb delit la seva cuina. Ja fa dies que per molt que mengem, l'alçada i l'esforç ens fan perdre quilos, però no la il·lusió que ens mou, i que faria moure muntanyes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem una baixada força rapida, evidentment creuem tot el camí fet el dia anterior recordant les pujades i les baixades que ens esperen fins arribar a casa del nostre estimat Zunguee.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens girem, el cel sembla enfadar-se, fa estona que del Nuptse i el Lhotse els núvols creixen i creixen, s'enganxen a tot i ho amaguen sense compassió, resem pels japonesos, doncs se'ls veia força desfets a l'aresta del cim. Nosaltres, envoltats de boires, arribem a Chukhung, al nostre cau de guilles.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El padrí ens rep amb els braços oberts, com sempre, i nosaltres ens hi llancem. Són les quatre, fem estiraments i parlem amb en Ben, un nord-americà de Minessota que també volta per aquestes terres altes. Estem força desfets, demanem la calidesa de l'estufa, la merda de iac crema i crema. Envoltant el metall rovellat, sopem el dal bat gegant i desitgem un son reparador. Encara que estem a 4.770 metres d'alçada, serà ben reparador dormir en un matalàs.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dilluns 4 de març</span></b><span lang="CA">, ahir el cel es va enfadar força, núvols i boires van amagar aquest entorn tan màgic. Avui al llevar-me he vist el Lhotse ben nevat, la seva paret cimera emblanquinada, i els seus marges rocosos estan amagats sota el blanc de la neu. El matí s'ha llevat més gèlid, fa vent i als cims els vels de núvies s'allarguen fins a desaparèixer un tros enllà.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui estem tristos perquè marxem de Chukhung. El Zunguee ha estat un pare per a nosaltres i el trobarem a faltar. Ens ha cuidat molt i el seu caliu ens ha arribat al cor. Ens fotem els espaguetis, ens omple les ampolles amb Tatopani (aigua calenta), i dins meu quelcom es recargola quan ens fem les fotos de comiat, sento una pressió que em puja fins als ulls i que vol esclatar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Zunguee, mai t'oblidarem, sempre et recordarem perdut aquí, proper als cims més alts de la terra. El seu somriure s'eixampla quan de la seva boca surt " jo us acompanyaré al Lhotse, perquè vosaltres sou forts, i quan torneu, anirem al Lhotse". </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les llàgrimes em cauen sota les ulleres quan l'abraço per última vegada, la seva ànima solitària s'encomana a la meva, i un trosset de mi es queda per sempre aquí, dins seu, sota les parets del Lhotse i el Nuptse.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Marxem direcció Dingboche, anem de tard, per què ? bé, primer ja sabeu que nosaltres som uns "rapidos", ens agraden els reptes, encara que siguem a 5.000m, doncs avui, com diu el Pere, tenim una super gimcana, volem anar de Chukhung, passant per Dingboche, Lobuche, i Gorashep, fins al cim del Kala Patthar. No sé, potser m'equivoco però són vora 25 kilòmetres, primer perdre alçada, de 4.770m fins als 4.410 de Dingboche, després hem de pujar fins als 5.550m del cim del Kala Patthar; per rematar-ho volem fer un bivac al cim i dormir amb la deessa mare de la terra. Tot ha d'anar molt bé, cada metre, cada minut, cada emoció ha d'acompanyar-se amb il·lusió i empenta, si no, no hi tenim res a fer.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són les nou, gas i Dingboche, carregats amb uns 17 quilos a l'esquena. Arribem al poble força ràpid, remuntem el pendent que ens durà cap a Lobuche i trobem un grup d'italians que fan fotos des d'un lloc força bonic. De sobte diuen: "Aaaah, vosotros sois los españoles que cruzaron el Renjo La en tres días!!!" Collons, resulta que ja som famosos a les altes valls del Khumbu! Van amb un guia força potent que va fer el pas amb ells, deu dies després que nosaltres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem una bonica travessa, a l'esquerra hi tenim el Tabuche i el Cholatse, també l'Arakam Tse, tots de més de 6.400m. Anem a bon ritme, ens creuem amb un ramat de iacs, parlem amb els pastors, passem un grup de turistes i arribem al camí de l'Everest, realment molt transitat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de lluny ja veiem les formiguetes que ocupaven el sender, blanquinós i força fresat. Per a mi que és per on hi passa més gent del món, per sobre els 3.000m. Fem una parada, aquí està ple de portadors que van extra-carregats, i...quedeu-vos amb la historia: porten fins a 100 quilos, sí, cent quilos a l'esquena perquè tot aquest trecking funcioni; sigui menjar, sigui material per construir, sigui el que sigui, són els veritable herois de la vall del Khumbu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencem a pujar els metres més durs, de 4.600 fins als 4.900m, la rampa és forta fins accedir a un collet on hi ha el memorial dels caiguts a l'Everest: centenars de fites i plaques, són les ofrenes a la muntanya més alta de la terra; en lletres grans el guia Scott Fisher, caigut en el desastre de 1.996.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem aquest coll, voregem un pendent i ja som a la base del cim del Lobuche. Més endavant arribem al poblet inventat de Lobuche, lodges de colors que donen uns serveis excepcionals. Són tres quarts d'una. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El nostre pla consisteix a fer un bon dinar, espaguetis a la bolonyesa, i després els demanem si podem deixar els trastos que no necessitem, piolet, tenda, grampons… Tot el que no és necessari pel bivac es queda aquí; demà al matí tornarem i els pagarem amb l'esmorzar. Això sí, aquí el menjar és prohibitiu, tan car com difícil de portar-lo fins aquesta alçada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim disparats, amb poc pes, sacs, cuina, menjar, roba i il·lusió: això que no falti! El camí amb la panxa plena es fa millor, puja suau, ja estem a 5.000m i el poble de Gorashep esta a uns 5.160m. Fem uns quants quilometres remuntant una llera de riu, després pugem un xic i anem a parar a una gran morrena, ve dels cims de l'oest, i més amunt és una espectacular i gegant glacera. Aquí hi ha trams on el camí canvia a base de mesos. Davant nostre apareix la glacera del Khumbu, l'escull més perillós per accedir a pujar l'Everest, una trencadissa gegant de gel que no para de cruixir. El nostre amic Nuptse ara té forma de pastís amb un final de nata ben punxegut, i davant nostre hi ha el Pumori; sota seu el Kala Patthar, el cim que ens espera tranquil.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S'estan aixecant força núvols, pugen de la vall o neixen entre aquest gegants de gel, però no decaiem en la nostra decisió. Avancem uns pobres portadors que carreguen un pilot de plaques de fusta, sota seu es veuen ben menuts, a cada pas suen sang. La pell de gallina se'm posa de veure les seves cares desfetes, els costa inclús parlar quan estan descansant sota el pes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Apareix Gorashep i un sender ben fresat ens indica el camí cap al Kala Patthar: va nano que ja hi som. Descansem un xic al poblet, a la dreta hi tenim la superbestia morrena glacial de l'Everest, que porta fins al seu camp base, a 5.300m, davant el Pumori. A la seva base el Kala Patthar, a l'esquerra el Changri i el Chumbru, una muralla de cims gelats que separen la vall del Khumbu de Gokyo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Creuem la planícia del poblet de lodges, hi ha un iac pasturant, si és que es pot pasturar a 5.200m, turistes voltant, homes carregant aigua pels lodges, alguns ocells cantant de fred o d'alegria. Comença l'últim repte del dia, ja són les quatre de la tarda quan encarem la part final. Ara són 400 metres de desnivell fins al cim rocós del Kala Patthar. Hi ha gent que ens precedeix, aviat els atrapem, els reconeixem de dies anteriors per aquests camins altius. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquí cada pas es fa pagar, és emocionant i al mateix temps duríssim, metre a metre va apareixent la Deessa mare de la Terra, quina gran piràmide somital des d'aquí, quina força que desprèn. Els núvols juguen a amagar tot el que ens envolta, però no desistim, ni ens relaxem, nosaltres ja ho hem donat tot. Si la mare terra vol, ens recompensarà.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha gent al cim, milers de banderoles d'oració, fites, abans ja hem vist uns bivacs. Allí és on dormirem, aprofitarem petites franges de neu per fondre i fer aigua, tan necessària: és la vida. Quan hi arribem, és potser el moment més emocionant des de que estem al Nepal, és la culminació d'una part del projecte, és tanta l'emoció que deixem caure les motxilles i ens abracem ben fort, cridem, riem i ens deixem portar pel vent dels Himàlaies…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot el que ens envolta és tant gran, el cim és punxegut, un dels vessants és ben vertical, l'altre no tant, però també força aeri. Entre tants colors de banderoles tot és màgic, ocellets juguen al nostre voltant. L'Everest apareix, desapareix, apareix, desapareix. Sento que aquest és el lloc on el cor de la terra batega, on la mare de tot el que ens dona vida escolta, i decideix; és tanta l'emoció que no dic res, només humilment abaixo el cap i totes les meves cèl·lules canten d'emoció.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi quedem sols, tothom és fora, la mare i nosaltres, un pardalet i un ratolí, els colors canvien, és el moment més màgic de la meva vida, tot és pura energia, tot penetra dins meu, i es reparteix per la terra, tot això va per vosaltres, essers estimats; aquesta energia que rebo és repartida per a cada esser que ha contactat amb el meu cor, som tots un, i en aquests moments ho sento plenament.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Silenci, segueix silenci, només les càmeres fan la seva feina, després m'assec i silenci, colors, energia, canvi de color, augmenta la dosis d'energia que rebem, om mani padme hum, om mani padme hum.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es va fent fosc, els núvols han desaparegut, només el Pumori s'amaga rere un vel blanc; Everest i Nuptse es vesteixen per acomiadar el dia; potser que anem avall, a uns trenta metres, allí estarem protegits per la mare, tenim neu, tenim un planell, tenim tot el que necessitem.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgILYn5BrpoTQ53lOE3rwWbKoD87VOPGBv_nK5IVWYDMHoT_R3Y8WY9kimRIwh0LVmOauC4ixdlanL3Cl72uVK7BQcJO8SEmbHQJ5fuHKd7noyV_T-KtwDqB_WszcZT8GPQZSQenXBpwu8/s1600/everest+04-03-2013+19-02-05.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgILYn5BrpoTQ53lOE3rwWbKoD87VOPGBv_nK5IVWYDMHoT_R3Y8WY9kimRIwh0LVmOauC4ixdlanL3Cl72uVK7BQcJO8SEmbHQJ5fuHKd7noyV_T-KtwDqB_WszcZT8GPQZSQenXBpwu8/s640/everest+04-03-2013+19-02-05.JPG" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Everest</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però no marxem!!! costa tant, això és el que deuen dir com a febre del cim? No podem, un magnetisme ens demana la nostra presencia, els nostres ulls, la nostra ànima, el nostre esser sempre romandrà ací.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des del cim divisem un petit planell. Al seu costat hi ha una taca de neu, serà el nostre rebost d'aigua. Els colors que el sol reflexa a la muntanya més alta de la terra ja s'estan apagant, i mentre el Pere està filmant, jo començo a cuinar el sopar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El fred mossega ràpid, però el soroll del fogonet és com una petita estufa. Estenem els sacs, en posició sud-nord, i fem uns petits murs per no rebre tant fort el possible vent que faci durant la nit, esperem que el fred no sigui massa fort. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La pasta ja és a punt, la nit ens embolcalla, les siluetes de les grans muntanyes seran els nostres sentinelles nocturns, al Pumori hi ha núvols i ens arriben petites volves de neu, però sabem que aquesta nit la mare terra ens protegirà, ens ho ha fet sentir.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mengem com llops la pasta amb formatge, mentre la nostra ment encara no s'ha recuperat d'aquest moment que hem viscut. Ens posem dins el sac, collons quin fred, però tenim a la mare de les mares davant nostre, i ens abriga amb la seva presencia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És una nit ben estrellada, comencen a girar les constel·lacions, el carro, Orió, les Plèiades, Taure i les més brillants estrelles: sembla que mai es farà de nit. Apareixen petits satèl·lits que ens fan distreure els primers minuts de la festa, més endavant el silenci es fa amo i senyor del moment.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És el bivac més alt que he fet mai i en principi l'escalfor és la que regna dins el sac, però a mesura que passen les hores tot es va refredant, no sé si treure'm roba, o posar-me'n més. Bé, més no perquè ja no en queda.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sento el Pere dormir, també sento trons, trons esfereïdors que venen de la glacera del Khumbu, cauen grans seracs i fan un soroll terrible, com si s'acostés el final de l'existència.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Miro el rellotge, miro les estrelles, són les quatre del matí, o de la nit, qui sap, em moc, ara cap ací, ara cap allà, les estrelles es mouen també, la ment ha d'estar tranquil·la, aviat serà clar. A l'est, rere el Nuptse, ja s'intueix la claredat del dia que vol néixer.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes hores són màgiques, però glacen els sentits. Per fi sembla que tot trenca, i el dia es lleva, la llum del sol il·lumina l'Ama Dablam, molt lluny d'aquí. Quan ens arribarà la seva escalfor? esperem, esperem. Sento veus, hi ha gent que puja al cim de bon matí, són força valents, doncs la temperatura s'acosta als 20 graus negatius.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dimarts 5 de març</span></b><span lang="CA">, per fi és ben clar, el Pere es lleva i engega el fogonet, fem l'esmorzar, xocolata amb cereals, ens ho mengem mig tremolant, sembla que el pare sol es resisteix a aparèixer, on ets pare?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi, una lleugera claredat, la meva ombra apareix entre els blocs, el sol surt entre l'Everest I el Lhotse, per sobre els 8.000m, ha trigat...però quan triguem, els humans, a aconseguir aquestes alçades?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens vestim amb tot el que portem i sortim disparats avall. Encara estem atontats pel bivac i per aquesta freda matinada, però estem flotant en un núvol, com si fóssim partícules de neu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem a Gorashep, el sol també, la gent es mou, tothom comença a preparar-se per tirar avall, aquí no hi ha gaire vida. Ens regala una estona aquest càlid moment que ens dona l'astre i sortim avall. El camí és llarg però som ràpids i ara sí, ja marxem de les grans muntanyes amb tot fet.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem el tram de morrena glacial, arribem a Lobuche, ens fotem uns espaguetis a la bolonyesa i carreguem el material que havíem deixat al lodge. També omplim d'aigua en un sortidor on veiem que els locals també ho fan.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja es nota la pèrdua d'alçada, però encara queda molt per Pengboche, el destí d'avui. Ens creuem amb desenes de portadors que ens posen la pell de gallina amb el pes que porten, els seus calcats són tan precaris que sembla que vagin descalços, però no es queixen, pas a pas van guanyant metres a la vall.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja som propers a Periche, però aquest tram se'm fa molt llarg. Una gran planícia que no s'acaba mai, el vent que puja de la vall sembla obligar-nos a quedar-nos per sempre en aquest món.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi més oxigen, la motxilla pesa, creuem un pont, el camí es fa més amable, ramats de iacs carregats amb gas o be farina, ara més portadors que porten material per equipar el camp base de l'Everest, doncs aquests dies comença la temporada 2013 a la muntanya més alta de la terra.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobem stupes, també banderoles d'oració; gralles i corbs ens sobrevolen i per fi, al fons, el poble de Pengboche. Anem al mateix lodge on vam parar de pujada. Les dones ens coneixen i ens tracten molt bé. Ja no ens queden moltes rupies, totes són pel menjar, doncs necessitem energia per acabar de fer els 18 quilometres que queden.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estic tan cansat que després de sopar a les cinc de la tarda me'n vaig al llit, m'adormo de seguida. El Pere va cavil·lant cosetes del documental. És la millor nit des de feia dies...dormim fins a les set del mati.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dimecres 6 de març</span></b><span lang="CA">, a les vuit, i després d'un super esmorzar, ja estem de nou en camí, passem poblet rere poblet, ens creuem amb portadors, amb turistes que pugen, però no fem moltes parades, només a Tyangboche, ens regalem una bona estoneta sota el solet, davant del bonic monestir budista.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara baixem, ara pugem, ara suem com porcs i aprofitem les ombres per descansar. Hora rere hora ens anem acostant a Namche Bazar, la nostra ment ja descansa al bonic Valley view lodge d'en Pasang.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I per fi, a la una del migdia, cansats però feliços, apareixem damunt el turó de Namche, com nàufrags d'un oceà d'alçada, caiem rendits al nostre lodge.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tota la família esta dinant, però de seguida es posen a fer el nostre dinar. Avui hi són tots, pare, mare i fills. El pare és el Pasang i quedem acollonits, quan després de conèixer-nos i tenir-nos la suficient confiança, ens diu que el 1976 va fer de portador d'una expedició catalana.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sabeu on? al Makalu. Sabeu d'on era aquesta expedició? de Manresa. I de forma molt natural ens llença unes quantes paraules " cagumdena, collons, hòstia ", quasi amb un català perfecte. És un regal de les muntanyes rebre aquest esser tant trempat, ara que ja no ens queda gaire energia al cos, ell ens omple l'ànima.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Li demanem si es recorda dels noms i diu: i tant, el Jordi Camprubi. Que fort! Aquesta gent tan potent que va fer el cim del Makalu al 1976, fa uns anys va venir a Avinyó a explicar-nos la seva aventura i recordo el dia com si fos ahir, al cine Catalunya, tota una colla de valents i valentes que van protagonitzar aquesta gesta, ara fa 37 anys. En Pasang va ser un dels sherpes que també ho va fer possible.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara la nostra relació s'estreny força més i la seva companyia és molt més càlida. Ens cuiden com fills seus. Després d'un dia de recuperació, arriba la nit, i la nit ens porta el descans necessari per demà seguir baixant. Ara no parem fins a Katmandú.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">Dijous 7 de març</span></b><span lang="CA">, avui anem fins a Lukla i hem decidit agafar l'avió per tornar a Katmandú. Ens queden pocs dies per a l'expedició, i a demés estem força cansats i gastats psicològicament. Ahir vam conèixer el primer català que trobem al Nepal, es diu Jordi Flotats, i té collons, és de Manresa, sembla mentida que siguem tots del mateix lloc. Aquí res del que passa és perquè sí.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El comiat del lodge és força emotiu, doncs en Pasang i la seva família ens han cuidat tan i tan bé que hi deixem un tros ben gran del nostre cor i de la nostra estima. Ens fem unes fotos i ell com a símbol d'agraïment ens regala unes banderoles d'oració perquè les posem a casa nostra: ens donaran sort, diu. També ens posa el mocador blanc que durem al Manaslu i oferirem als deus perquè ens protegeixin. Són moments molt emotius, d'aquells que la pell es posa de gallina i sents una pressió entre els ulls. Això és sentir-se viu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Us desitgem tot el millor, Pasang i família, que tot us flueixi pels segles dels segles, om mani padme hum.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El camí cap a Lukla és més ric en oxigen, però hi ha molt turisme, molts porters i molt soroll. Sort que vàrem venir quan tot això encara estava mig adormit. Ara volem sortir corrents d'aquí. Parem a dinar al meralodge, allí en Pemba ens recomana el lodge de la seva germana, a Lukla. Com que ens deixem portar pel destí, a veure que ens depara ara?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem a Lukla, són les cinc de la tarda, ja fa fresca, ens acostem al Shangri La lodge i la sorpresa és tremenda, estan fent una cerimònia budista, amb instruments i càntics.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Demanem a les dones què se celebra i ens diuen que és un funeral. Collons, doncs quin funeral més alegre! Es va morir el "grandfather" i estan fent set dies de cerimònies seguits. Fem un te a la terrassa, sobre l'espectacular aeroport de Lukla, però la curiositat ens pot i demanem per accedir a la sala on hi ha els monjos. La seva resposta és "Perquè no?"</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I ja som a dins. Agafem el nostre racó i les mirades curioses dels monjos ja són posades sobre nostre. Hi ha somriures, els tornem la seva mirada alegre, però més endavant, en una petita parada que fan, un d'ells s'acosta i em diu: que no te'n recordes, que fa uns vint dies vam celebrar junts el nou any budista? I collons i tant! el meu cansament i la tranquil·litat que portava no m'havien fet adonar que estava entre monjos coneguts. Ells sí, ells sabien qui era jo, i reien com condemnats. En aquella celebració vaig beure un xic de Chan, alcohol d'arròs, i m'ho recordaven amb somriures oberts.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al final estem vora tres hores amb ells, escoltant i compartint aquesta celebració. La mort en el budisme només vol dir oportunitat, i les oportunitats són sempre positives. Sopem junts i ens fan sentir com germans, és l'últim gran regal de la vall del Khumbu. Moltes, moltes gràcies a tots i cadascú dels que ens heu fet créixer un xic més, esperem haver-vos correspost.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arriba la nit, hi ha monjos que encara practiquen amb els instruments, però de sobte silenci, descans, om mani padme hum.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al matí ens desperta un monjo que recita mantres. És com enganxar-se a un filet de pau que volta invisible en aquest univers espiritual. L'avió marxa a les vuit, però al final, per problemes de boires a Katmandú, sortim de les alçades a les onze i arribem a la càlida Katmandú.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">OM MANI PADME HUM , gràcies a totes i tots.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Rusky</span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-6305105540366670452013-02-26T08:14:00.001+01:002013-02-26T08:14:09.917+01:00Sensacions en situacions de màxima intensitat<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">El 19 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif""> començava una experiència força potent, doncs sortint de Lumde poc ens esperàvem els esdeveniments que viuríem els dos dies següents. Tot i anar avisats de la gent de la vall de Thame, que tots ens deien: no és possible passar el Rengo La, no hi ha traça !!!!!, nosaltres, ferms en la nostra decisió, ho volíem viure per saber-ho realment, i tossuts com som, ens ho vam trobar.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Recordo el matí, sortint de Lumde, el sol era fort, la seva escalfor em reconfortava el cos, pujàvem per un pendent força pelat de neu, estàvem eufòrics, deixant enrere un ramat de iacs que també esperava aquests primers raigs de sol per activar-se.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">De seguida, en rectificar el nostre camí, la neu ens començava a fer mal, de sobte pels genolls, de sobte per la cintura. Hi havia moments en els que sonava un tro sota nostre, eren les dues capes de neu, que tenien una bossa d'aire que trencàvem. Suposo que els allaus comencen així, i el nostre instint ens ho deia.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Obrint traça la motxilla pesa molt, el dia es va tapant, i encara no estem al segon llac. Com costa lluitar contra la realitat. La ment em deia que estàvem entrant en un territori prohibit, però la forca interior demanava conèixer més d'aquestes muntanyes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Pas a pas, ara tu, ara jo, ens enfonsem, però no decaiem en arribar als 5.000m; i mentre el Pere munta la tenda, després d'adaptar la plataforma, jo me'n vaig a obrir traça per l'endemà.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Sense motxilla es va millor i sempre busco els trams on el vent ha deixat pelat el pendent, però sempre hi ha un moment que torno a ficar-me dins l'espessa massa blanca. Remunto una part rocosa, una petita grimpada que demà amb la motxilla serà divertida, però veig que el meu camí ens pot portar a una zona de blocs massa perillosa: caure en un forat o torçar-se una cama aquí pot ser fatal.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Durant la nit no puc dormir tranquil, primer pels 5.000 m, i després perquè sento que el camí que he fet no és el millor. Al mati decidim modificar-lo un xic, però collons, ens fiquem de peus a la galleda, i la galleda és plena de neu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">El dia 20 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif""> es lleva gris, inclús neva lleugerament, però s'intueix que el cel blau vol aparèixer aviat. Sabem que el clima aguantarà i sortim decidits. Un cop guanyats uns metres, anem buscar la ruta oficial, vora el tercer llac, ja propers al coll. Estem a uns 5.150 m.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">La massa blanca ens engoleix, bufo i bufo, pateixo com mai, però hem de sortir d'aquí. És d'hora, estem decidits a sortir pel coll, que es veu proper, però minut a minut sembla allunyar-se en comptes d'acostar-se.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Busco trams on el camí s'intueix, on hi ha fites, però tot és ple de forats, tot és una lluita per guanyar un metre més, tant sols un metre.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Recordo cada instant el capítol en el que el Kucuchka creua un coll als Himàlaies, també és l'hivern, va direcció al seu segon vuit mil en pocs dies. Va obrint traça dient, " fa hores que camino, i encara puc veure el lloc on vaig acampar ahir, estic obrint una trinxera, no puc més, no sé si tornar enrere, estic desesperat". Aquestes paraules ressonen al meu cap contínuament, miro el Pere, que pateix igual que jo. Què fem ??? seguim ???</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Clar que si, el dia és bo, estem a prop del coll, o això sembla, però costa molt desxifrar el camí, i sobretot guanyar alçada, doncs el cos s'enfonsa sense remei i les cames lluiten i fan forat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Pas a pas desxifro uns rocs que fan d'escales. A sobre seu s'hi camina millor, tot i enfonsar-se fins als genolls. El coll s'acosta cada cop més, la respiració s'accelera, un somriure aflora dins meu. Va nano, va nano. Fa unes hores estàvem uns 100 metres avall, parats en un bloc, vaig encendre el fogonet, necessitàvem líquid, i els meus peus, freds, escalfar-se amb el sol.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Ara ja sóc al coll. La sorpresa és que l'altre vessant és igual o pitjor, un mar de neu que no s'acaba mai. Allà al fons, llunyà, es veu Gokyo, la nostra illa, la nostra salvació, avui ja sé que no hi arribem.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Mentre espero en Pere faig una sopa, fonc neu per fer uns litres d'aigua, necessitarem forces per allunyar-nos d'aquí. M'envolten una colla de gralles, que llestes, ja saben que estic preparant menjar. Les espanto però pobre mortal, tornen i es riuen fent volteretes damunt meu. Cauen petits flocs, el vent mou les banderetes d'oració que marquen el coll, el Pere arriba, són les dues del migdia, és bona hora.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Mengem i bevem, gaudim de l'esforç i ens adonem que davant nostre hi ha la Dehesa mare de la Terra, l'Everest. Rere uns núvols s'amaga i apareix. Ho serà ?????</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">La baixada és sinó igual, encara pitjor. Aquest vessant encara està més nevat, però em deixo caure, obrint una bona trinxera. Metre a metre ens allunyem del coll, però on anem ??? avall, si, això ja ho sé, però cap on?</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Alguna fita treu el cap, però costa seguir un camí en aquestes condicions. Perdre alçada és la premissa, perdre alçada.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">El sol s'amaga cap a l'oest, s'accentua el fred. Vora un bloc, després de suar molt, ja en una planícia, aixafo la neu. Arriba el Pere, muntem la tenda i quan ens n'adonem, veiem un dels quadres més bonics de la nostra vida: Everest, Nuptse, Lhotse, Makalu, Cholatse, collons, el fred és extrem, però quines vistes!</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Ens adonem que la solitud del moment és tant intensa com l'emoció que ens causa contemplar aquestes grans muntanyes. Fem el sopar amb les forces que ens queden, i no deixem de quedar bocabadats amb els canvis de colors que adquireixen les grans muntanyes.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Descansar, dormir, però noi...no hi ha collons! quasi tota la nit la passo despert, mirant el rellotge i la temperatura, que arriba a uns 22 graus negatius dins la tenda.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Per fi el dia es lleva, el sol espetega a la lona de la tenda, els sacs RAB han esta a l'alçada, ens han salvat la vida i ens han mantingut calents.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Obrim la porta orientada al sud-est, admirant l'Everest, el sol escalfa la tenda, el gel de la condensació ens cau al damunt, el sac treu fum, traiem fora les botes que estan glaçades, però no sortim del sac. El fogonet fa estona que desfà la neu, bevem i bevem.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">21 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">, avui hem d'arribar a Gokyo, ahir vam arribar als 5.400 m, hem dormit vora els 5.200, Gokyo està a 4.800m, sembla proper, en principi, però per creuar la planícia nevada ja hi deixem mitja pell. Ens sobrevola un helicòpter, el saludem i continuem fins un petit llac gelat. Just aquí cau el pendent fins els 4.900m, però cau tant vertical que he d'anar a un costat per poder-lo baixar.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Som al camí, seguim fites, neu dura, neu tova, forats, caigudes, cansament, Gokyo és al fons, a l'altra banda d'un gran llac gelat, sembla riure's de nosaltres, proper i tant llunyà al mateix temps.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">La ment ja està cansada, les cames també, però no podem defallir. Arribem al llac, desfets, buscant una facilitat per part de la natura, però no, ens hem ficat aquí sols i n'hem de sortir sols.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Voregem el llac per l'esquerra, arrossegant-nos, sabent que aviat arribarem a Gokyo. Sento xiular una persona, hi ha gent !!!!!!!!</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Un petit pont de pedres és l'últim escull, i la meva cara apareix dins una cuina, on dos homes estan pintant les parets. Se sorprenen força i de seguida em venen a donar ànims, ens preparen un te calent, ens conviden i ens diuen que tranquils, que ja estem a casa. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Ens porten a un menjador envoltat de finestres que donen al llac gelat. Mentre dinem macarrons i pizza, veiem sorpresos el coll i part del camí que hem fet per sortir del Renjo La. Aquest menjador escalfa de valent, faig estiraments i descansem de l'esforç.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">A la tarda surto riuet amunt, passo vora la parella d'ànecs que viu al llac, són de tons rosats i molt xerraires. Pujo un turonet que hi ha darrere el poblet, i collons, em sorprèn una enorme morrena glacial. Té més d'un quilòmetre d'ample per molts de llarg, i comença just als peus del Cho Oyu, un dels altres gegants dels Himàlaies que avui ens dona la benvinguda. Hem arribat al paradís del Khumbu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">El soroll de la morrena és espectacular: pedres i gel van corrent lentament avall, esclatant i regalant una pau molt intensa. Envoltat de cims i de natura salvatge, la ment es perd, l'esforç ha valgut la pena, la mare terra ens dona tota la seva força, OM MANI PADME HUM.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">L'endemà encara tinc forces per anar al Gokyo Ri, un turó que hi ha davant de Gokyo, són 5.350m, i diuen que les vistes són espectaculars. Decideixo agafar-ho per més amunt, doncs hi ha un pendent força net de neu, ja n'estic fart d'enfonsar-me sense remei.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">En Tenzing i el seu pare em recomanem atenció, els faig cas, però sé perfectament que les ganes em faran pujar ben amunt, fins on pugui. Remunto el pendent que és força vertical, a vegades matollets baixos, a vegades blocs de roca, a vegades la neu amaga el que trepitjo. A uns 5.100m em trobo una colla de perdius blanques, bé, jo les batejo així, no s'espanten, i tant sols s'aparten del meu camí.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">L'últim tram fins al coll on arribo és dret i nevat, la neu és tova, busco el millor pas, són uns 45 graus d'inclinació, aprofito els genolls per no enfonsar-me, i per fi trepitjo l'aresta. Estic molt a prop del Gokyo Ri, però una aresta precària i nevada em fa deixar-ho aquí, estic a uns 5.340m. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">Ja fa estona que l'Everest, el Lhotse, el Nuptse i el Makalu m'acompanyen en el camí. És genial compartir un ascens amb aquests gegants mirant-me. É<a name="_GoBack"></a>s un somni fet realitat, estar als Himàlaies i deixar-se endur per la força interior. Gràcies mare terra, gràcies a totes i tots els que m'heu creat, als que m'heu empès a mirar sempre endavant, endavant i amunt.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:"Calibri","sans-serif"">La natura ens acosta més a nosaltres mateixos, l'esforç ens fa més conscients de la importància d'estar vius, om mani padme hum.</span></p> Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-46947048479967352962013-02-26T00:16:00.001+01:002013-02-26T00:16:13.399+01:00Hivernal al Renjo La <p class="MsoNormalCxSpFirst" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">10 al 14 de febrer: Charikot-Katmandu</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A les 9 del mati, ben puntual, passa el bus que va cap a Katmandú. M'hi enfilo i no triga a arrancar. Miro per la finestra i veig en Rusky com es va fent cada cop més petit mentre ens allunyem "carretera" amunt. Trigarem uns dies a tornar-nos a veure. El segon dia de ser a Charikot vaig agafar una diarrea d'aquelles letals. Vam sopar en un restaurant d'aquells "poc recomanables" per a turistes, i un tros de pollastre em va fer anar més de 10 vegades al lavabo en una nit. Vaig haver de fer 48 hores de dejuni i només veure líquids. Això em va deixar molt dèbil, incapaç de posar-me a caminar amb un pes a l'esquena. I per això estic en aquest autobús rumb a Katmandú, per culpa de la diarrea però també per la necessitat de canviar el fogonet que no va bé, i també per fer algunes gestions sobre l'expedició al Manaslu. Amb en Rusky ens trobarem a Lukla, si tot va bé, el divendres.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">5 hores de sotracs, polseguera, pujades i baixades i ja soc a Katmandú. Quina mandra, aquesta ciutat. Aquí miro de cuidar-me i recuperar-me bé. Tot i així tinc alguna recaiguda. Ja porto 5 dies i la cosa millora però molt a poc a poc. Entre mig truco en Kami, d'Annapurna trecks. Té la veu ressacosa, m'explica que és any nou budista i que les celebracions duren 15 dies, el famós Losar. M'invita a una de les festes que fan l'endemà. Hi vaig amb molta il·lusió, em sento afortunat de ser a Katmandú i conèixer en Kami. Això de tenir amics locals sempre permet aprofundir més en la cultura del país.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A les 9 del mati arribo al Budanath, amb mitja hora de retard per culpa del caos circulatori d'aquesta ciutat insuportable. En Kami no és enlloc, però hi ha molta policia i cotxes antiavalots. Porten unes metralladores enormes. M'acosto al més gros de la colla, que deu fer més de 2 metres i li pregunto què està passant. Gens amablement em diu que m'aparti del seu davant. Arriba en Kami i m'explica que fa mitja hora un activista tibetà s'ha auto-incendiat. Hi ha algunes desenes de fotografies circulant pel facebook, de turistes que n'han estat testimonis. Es veu que sobre les 8 del mati, aquest monjo ha entrat en un dels restaurants que hi ha al voltant de la stupa, s'ha impregnat de gasolina, ha sortit fora, s'ha pres foc i ha corregut uns 50 metres, cridant consignes a favor de la independència del Tibet, abans de caure desplomat. L'han portat a l'hospital però ha mort. Ja són 100, les persones que s'han suïcidat per aquesta causa i amb el mateix mètode, i diu que volen arribar a 108. No em sap dir perquè aquest número. Talla amb sec la conversa i diu que hem de marxar, que la festa és aquí al costat. Saludo al poli gros amb un somriure, però l'únic que li provoco és un gest de rebuig exagerat, teatral i còmic i que m'aparti la mirada amb caiguda d'ulls inclosa. A tot arreu són igual, com les injustícies, com la del Tibet, que n'hi ha escampades arreu del planeta.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El Losar és espectacular. Al mati tinc la sort de poder assistir a la recitació de mantres sota un gran buda. Són dues fileres de monjos que al ritme d'un tambor van emetent diferents sons guturals que els fan entrar en un estat hipnòtic. En una de les fileres i ben a prop del buda, hi ha dos petits altars buits, un més alt que l'altre, i en Ratna, un nen molt espavilat i fan d'en Messi, m'explica que les ocuparan el Lama i el big Lama. Efectivament, al cap de poc arriben dos monjos molt vellets, que no paren de beneir a la gent. Un cop asseguts als respectius altars, el recital de mantres continua una bona estona.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El mantra és un conjunt de síl·labes que no tenen perquè significar res en concret. Es recita de forma continua per poder deixar la ment en blanc i entrar en un estat de meditació. Un dels més utilitzats i coneguts es el mantra Om Mani Padme Hum. Està escampat i esculpit arreu de les muntanyes. Segons alguns corrents budistes, aquest mantra dona protecció i ajuda a trobar el camí.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A la tarda, grups de sherpes i monjos de totes les edats fan balls tradicionals a l'exterior del temple. En Kami va espectacularment elegant, amb el vestit sherpa tradicional, igual que en Ratna i la seva germana, que m`acompanyen allà on vaig. Llàstima de la panxa, perquè aquí hi ha menjar per a tothom, però jo només em permeto la llicencia del te. De tant en tant m'escapo al Budanath per seguir un altre Losar que s'hi està celebrant. Pengen banderes d'oració i llencen pintura groga a la part alta de la stupa formant semicercles a tot el voltant.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">15 i 16 de febrer: Katmandú - Lukla - Namche</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri"></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La diarrea ja és historia i per fi és divendres. Tinc moltes ganes de fugir d'aquesta ciutat i per això no em fa gens de mandra llevar-me a les 5 del mati per anar a buscar l'avió que em permetrà retrobar-me amb en Rusky a Lukla (2.840m). Aquesta ciutat és la porta d'entrada a la regió del Solokumbu i l'Everest. Anar-hi per terra des de Katmandú són uns 6 dies. Amb avió, mitja hora.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">L`aeroport, igual que la ciutat, és un caos brutal. S'han format nombroses fileres que intenten entregar, a la vegada, l'equipatge per a diferents vols i en un mateix mostrador. S'hi barregen excursionistes autònoms amb motxilles, grups de turistes amb guies i portadors, gent local amb sacs de tots tipus i gent de 'lodges' capaços de transportar coses inaudites, com lavabos i armaris, als racons més alts de l'Himàlaia. La noia del mostrador, sense perdre mai els nervis, va atenent aleatòriament a uns i altres.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">És molt d'hora i no tinc ganes d'estressar-me, així que contemplo l'espectacle assegut en un racó de l'aeroport, assegut al terra amb l'esquena recolzada sobre una caixa de cartró, mentre vaig menjant pa amb xocolata que vaig comprar ahir. Un cop ha acabat tothom, em decideixo a passar jo. 15 kg la motxilla i 7 kg l'equipatge de mà. Al límit! Per entrar a la sala d'espera hi ha dos controls policials, però en cap d'ells em detecten la navalla ni les dues bombones de gas que porto a l'equipatge de mà. Dins la sala d'espera tothom està nerviós, la boira està cancel·lant vols. Per sort el nostre surt, això sí, amb una hora de retard. Només som 14 passatgers, el màxim que hi caben en aquest avió de dues hèlices i dos pilots. Els motors sonen com de <i>vespino</i>. Els núvols no permeten veure cap muntanya de l'Himàlaia. Quina llàstima. 35 minuts després ja som a Lukla. La pista d'aterratge és curta i fa pujada, suposo que perquè sigui mes ràpid aturar l'avio i més ràpid agafar embranzida per enlairar-se. I així ha de ser, perquè el final de la pista és un precipici.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Baixo de l'avió i allí hi ha en Rusky, que em rep amb una banda budista que em posa al coll. Namasté amic!!!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Ens fem una gran abraçada i ens posem al dia de tot. Ell m'explica les seves aventures a la muntanya i jo les meves a la ciutat. Li explico que l'expedició al Manaslu s'avança i que iniciarem el trecking fins al camp base del Manaslu el 20 de març, 10 dies abans del previst. Cap problema, estarem apunt.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Carreguem les motxilles i comencem a caminar. Quin mal les espatlles, ara feia dies que no me la penjava. Comencem i acabem forts. Fem en un dia el que normalment se'n triga dos. Però, què és normal i què no? A les 6 de la tarda arribem a Namche Bazar a 3.400m i amb una última pujada on s'han de guanyar de cop més de 400 metres de desnivell per uns pendents molt forts.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Aquesta zona no té res a veure amb el Rolwaling. És una zona molt turística i molt cara, i tot això només perquè forma part del camí que porta a la base de la muntanya més alta del món. Tan aviat trobes excursionistes experts com gent que poca muntanya ha fet i que camina com qui trepitja ous. Suposo que és com qui va a Paris i per inèrcia va al Louvre. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Decidim fer un dia de descans a Namche abans de tirar amunt, així en Rusky es recupera de l'esforç d'aquests dies en solitari i jo consolido el meu problema d'estomac, que ara si que ja és historia. A més, sabem que venen dos dies de nevades per les previsions sempre exactes que ens proporciona en Jofre Janue i que li agraïm de tot cor.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El descans se'ns posa molt bé. Escrivim, pensem, conversem i mengem, mentre veiem nevar per la finestra, vora l'estufa del 'lodge'. A la nit observem als sherpes com juguen a cartes i altre cop celebrem el cap d'any budista: Happy Losar.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">17 de febrer: Namche - Thame</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri"></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El dia es lleva amb un bon paquet de neu, uns 30 cm de neu nova. Sabem que la jornada no és llarga, així que fem una mica el manta al llit mentre mirem per la finestra com els comerciants netegen de neu els carrers. Sobre les 10 comencem a caminar sota un cel mig ennuvolat però que no amenaça pluja. Iniciem un ruta d'uns 12 dies que ens ha de portar a creuar el Renjo La, un coll de 5.400m que ens permetrà tornar a Namche per la Vall de Gokyo. Sortim amb les energies al màxim i ben reposats, amb menjar per 5 dies i amb la intenció d'alternar 'lodges' oberts amb dies de tenda.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El cel mica a mica es va obrint fins que surt el sol i els seus rajos fan brillar la neu. El paisatge és preciós. Feia dies que anhelava altre cop aquestes sensacions, les muntanyes, la neu, els iacs, les persones. Aquí em sento altre cop lliure. Anem creuant poblets, saludant gent que estan fora de les seves cases jugant amb la neu, tant amb trineus improvisats amb plàstics com amb esquis ideats amb tubs tallats de poliuretà.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Parem en un torrent per agafar aigua. Trobem un guia que, com tants d'altres, ens demana coses. El sorprèn que anem sols i encara més que vulguem creuar el Renjo La en aquesta època. Diu que hi ha molta neu. Aquesta cançó ens sona del Tashi Labsa. Nosaltres ja tenim una frase que hem fet mítica perquè no parem de repetir-la, "we will try, if not possible, return". Ells es queden tranquils i nosaltres ens quedem tan amples.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">En unes 4 horetes arribem a Thame a 3.800m. El poble està ubicat a una part més alta i oberta de la vall. No hi veiem ningú, sembla desert. Tant sols cases mig amagades per la neu. I de fons el Tashi Labsa. Des de Na fins aquí haguéssim trigat tan sols 4 dies però finalment hem hagut de fer una volta de 12 dies, diarrea inclosa.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi trobem una família. Els diem "cane i sutne" (menjar i dormir) i ens indiquen l'únic 'lodge' que està obert. Ens rep un jove que també és guia i que intenta que el contractem. Riu quan li hem dit que volem creuar el Renjo La, i altre cop li deixem anar, "we will try...".</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El cel ja fa estona que s'ha tapat. Neva una mica. Fem un te i sortim a a estirar les cames. Primer resseguim o intentem resseguir el camí que ens ha de permetre sortir demà d'aquest poblet. Un cop dalt del turó decidim anar a explorar tot de petits monuments budistes en una carena al nord de Thame. Les vistes a la vall són precioses. Una boira cada cop més intensa fa que sigui tot molt fantasmagòric. Neva amb força. Les banderes d'oració s'agiten amb energia. Amb els dits acaricio les pedres amb els mantres esculpits. Fem girar els cilindres d'oració. El lloc té molta energia i espiritualitat. Aquí estem altre cop sentint la força de l'Himàlaia i preparant-nos per tornar a entrar en terreny alpí. Neu, fred, alçada, solitud, muntanyes, bellesa...</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La neu continua caient i això no ens va bé de cara a travessar el coll Renjo La. Tornem al 'lodge'. La tele està engegada i mirem el Manchester - Madrid mentre sopem un dal bat. Totalment surrealista. Mirem el llibre de visites i veiem que som els primers de passar-hi aquest hivern. Mirem els altres hiverns i tampoc hi ha ningú apuntat. El 2009 sembla que hi va passar algú. Anem a dormir i amb poca estona caiem rendits al llit.</span><span style="font-family:Calibri;font-size:11pt;line-height:115%"> </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">18 de febrer: Thame - Lumde</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri"></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Hem passat una mica de fred. No hem tret el sac de la motxilla i la manta era prima. A les set del mati estàvem a -7 graus i he acabat amb totes les jaquetes posades. Fa un dia radiant, net de núvols. No ha nevat gaire però tot suma i caldrà anar obrint traça fins allà on puguem. Esmorzem amb el Tamsherku (uns 6.700m) de fons. És una passada.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A les 9 comencem a caminar. D'entrada el camí va planejant i només cal anar obrint traça de tant en tant, doncs aquesta primera part està bastant trepitjada. La vall és oberta i passegem amb muntanyes imponents a banda i banda. El camí està cada cop menys trepitjat fins que ja ens toca descobrir-lo perquè no existeix. Amb neu fins als genolls, el desgast és bastant considerable. Per sort a mig camí trobem un parell d'homes (un de realment gran), que baixen d'un poble de més amunt. Ens hem fet un favor mutu obrint part del camí. Per la part alta de la muntanya passa una caravana de iacs. Ja podrien passar pel nostre camí!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El cel és blau fosc intens. El sol pica amb força i ens socarrima la pell. Tenim la marca de les ulleres a la cara i la pell com desgastada. En Rusky sembla que vingui de la guerra, i jo perquè no em veig. Abans de creuar l'últim pont que ens portarà definitivament al vessant est de la vall, fem una parada per veure i recollir aigua d'un riu esvalotat. El líquid és importantíssim per aclimatar bé. Diuen que més que el menjar. Amb les reserves plenes, continuem pendent amunt fins l'últim poble abans de Lumde. Només hi viu una família i regenta un 'lodge'. Ens insinua que ens quedem dient que a Lumde no hi ha ningú, que hi ha molta neu, que el camí és tancat i que fa dies que ningú no puja ni baixa del coll. Tot això ja ho sabem i li repetim el nostre mantra personal del "we will try...". Li acceptem un te que val el doble que a Katmandú. Com més amunt, més car. Diu que el poble està a uns 3 km més endavant i 200 metres més amunt. Amb el dit ens ressegueix la sortida del poble. Són les dues, ens bevem el te i continuem muntanya amunt, mentre notem les mirades de la dona i el seu home, que ha aparegut de cop.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La nostra intenció és dormir una miqueta més amunt de Lumde, a uns 4.800 metres, però de seguida veiem que això serà impossible. Les hores passen i no avancem. La neu ens arriba fins els genolls, no hi ha camí i el pendent és gran. Intentem avançar per les pedres però això tant sols es pot fer uns metres perquè de seguida cal travessar corredors atapeïts de neu. I Lumde que no arriba mai. Per fi, dues hores després arribem al poble, a 4.400m. Ni una ànima, sembla un poble fantasma. Mirem i remirem on col·locar la tenda. Busquem també algun cobert per fer-hi un vivac. Res, tot està tancat. Però tenim sort i trobem una porta oberta en un dels 'lodges' més grans. Cridem i saltem d'alegria, tenim tota una part lliure per nosaltres. Són les 5. Desfem la motxilla, carreguem el gas al fogonet i comencem el típic ritual alpí: recollir neu, fondre-la, preparar la sopa, fondre més neu, omplir ampolles, fondre més neu, preparar el plat de pasta i, si queden energies, preparar un te. Aquest cop ho fem tot, instal·lats còmodament dins els sacs i cuinant des del llit.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Ja fa estona que és negra nit i ens il·luminem amb els frontals. Fora hi ha un cel estrellat, és l'únic al·licient de sortir a pixar. A les 8 del vespre ja estem a -4 graus a l'habitació i ens llevem a -12.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">19 de febrer. Lumde direcció al Renjo La</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Ens despertem amb la claror del dia. Un fort vent aixeca remolins de neu entre mig de les cases abandonades, com a les pel·lícules de "l'oeste", però a l'Himàlaia. Les puntes dels cims més alts comencen a il·luminar-se. Esperem que ens toqui el sol per començar a caminar. Ens trobem amb la mateixa historia d'ahir, ni camí, ni traça i molta neu. Serà impossible fer els 900 metres de desnivell que ens separen fins al coll. Decidim anar fent i arribar fins on puguem. Sabem on ens posem, o si més no anem ben preparats per intentar-ho. Ens sentim forts, portem la tenda, bons sacs i menjar per força dies. I el més important, la meteorologia ens és favorable i no tornarà a nevar fins d'aquí 3-4 dies. De nou, ho sabem gràcies a les informacions que ens passen en Jofre Janue, l'Oscar i en Fike. Moltes gràcies, companys!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Ens anem alternant per obrir traça. Guanyem desnivell molt a poc a poc, seguint un camí imaginari. L'entorn és brutal. El silenci, els núvols, les muntanyes i els detalls de cadascuna d'elles: corredors de neu, de gel, el color de la roca, geleres... I el camí, duríssim.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Arribem als 4.800m, al segon dels tres llacs que hem de passar, esbufegant com mai. Jo estic exhaust. Portem unes 6 hores per fer 400 metres. Fem una segona parada, bevem aigua i mengem una barreta, el nostre dinar. Reflexionem sobre la situació. Busquem amb la mirada un lloc on acampar. A l'altra banda del llac gelat sembla que hi ha un pla. Ens el marquem com objectiu. Impossible fer més, per les poques forces que ens queden i el dia que aviat s'acabarà.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi arribem a l'altra banda del llac, just allà on havíem fixat amb la mirada. Fa estona que ha començat a entrar la boira. Els gegants de neu i roca han desaparegut. Fa molt fred. Jo m'encarrego de preparar la plataforma i muntar la tenda. En Rusky encara té forces per anar a descobrir el camí i obrir una mica de traça sense motxilla, pensant en demà. La neu és molt seca i costa donar-li forma. Xafo i torno a xafar la neu mentre dono voltes intentant crear una superfície plana per posar la tenda, com si estigués practicant un ritual ancestral. Un cop a dins preparo la primera sopa del dia. En Rusky triga i em menjo la meva part. No pateixo per ell, coneixent-lo és capaç d'intentar arribar fins al coll. Des de dins el sac m'abstrec tot mirant el sostre de la tenda i prenent consciencia d'on sóc. El silenci és total. Estem dins l'ànima de l'Himàlaia i això em fa sentir feliç. El rellotge Garmin indica que estem a 5.000 metres. El cap perfecte, gens de mal, ni una punxada. Tant sols cansat i amb molta gana. Trec el cap per la porta, a veure si veig la posta de sol, però tant sols hi ha boira.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Uns minuts després arriba en Rusky, que s'ha enfilat fins als 5.200 metres. Diu que ha anat un pèl massa a la dreta. Ara ja sabem per on no hem de passar. Preparem el plat contundent i únic del dia, una pasta de sobre: espaguetis amb formatge. Un menú exquisit tenint en compte el context. Posem neu a l'olla i la deixem fer fins que arrenca el bull, hi aboquem el contingut, remenem, parem el fogonet i ho deixem reposar els 8 minuts que indiquen les instruccions. Els minuts es fan eterns o sigui que comencem a menjar una mica abans. La pasta ja està al <i>dente</i>. Mengem de la mateixa olla i amb la mateixa cullera, els únics estris culinaris que portem. Al principi, que crema molt, fem una cullerada cadascú, quan ja no crema tant en fem dues, i cap al final, tres. De seguida s'acaba, però és el que hi ha. Ens posem dins el sac i intentem dormir. I costa adormir-se, pels bonys de la neu i per el poc aïllant que és la màrfega. Sembla com si estiguéssim estirats directament sobre gel. Cadascú al seu ritme i quan li sembla es va llevant per anar posant roba entre la màrfega i el sac. Entre l'alçada, el cansament i l'estar mig endormiscat, els pensaments-reaccions no són automàtics. Primer ve el pensament, llavors la reflexió, el "vols dir?" i finalment, potser al cap de molts minuts ve la reacció.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Tot i així, em costa dormir. Estem a -12 però dins el sac ja no tinc fred. Els bonys tampoc són problema perquè ja tinc 2 o 3 postures més o menys còmodes. No dormo de l'emoció, dels nervis, de pensar on sóc i tot el que queda per fer. El 20 de març iniciarem el camí al Manaslu. Només de pensar-hi se m'activen totes les neurones i cèl·lules del cos. Les hores passen i els pensaments flueixen i en aquest entorn són molt intensos, segurament més del que hauria de ser normal. Però altre cop, què és normal i què no? Com la cançó d'en Sabina, "nos dieron la 1, las 2 y las 3..." Cap a les 4 agafo el son i ja no em desperto fins que surt el sol.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">20 de febrer. Coll Renjo La (5.400m)</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El cap força bé. Alguna punxada però tinc gana. Dins la tenda tot està gelat. Mengem galetes amb xocolata, fonem neu, omplim les ampolles i hi posem un polsim d'Isostar. No mengem tot el que voldríem però és tot el que toca per avui. El camí és incert, o sigui que cal racionar molt bé el menjar. Fem la motxilla, desmuntem la tenda i ens posem a caminar. La traça oberta ahir per en Rusky ens facilita, i molt, els primers metres de desnivell, fins que, tal com vam decidir ahir, toca desviar-se a l'esquerra. I a partir de llavors torna el suplici. Neu, neu i més neu.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Quan vam arribar al Nepal ens van dir que l'hivern estava essent molt sec. I des de que hi som han caigut tres nevades, una de feble però les altres dues bastant fortes. Una mentre estàvem concentrats a creuar el Tashi Labsa, l'altra just abans de sortir cap aquí. Entre les tres es deu haver acumulat gairebé un metre de neu nova i segur que a aquestes alçades ja n'hi havia prèviament.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Pugem, tot plegat baixem una mica, llavors cal avançar per algun pla. Veiem unes fites a l'esquerra però no ens serveixen de gaire. Nosaltres hem de fer el nostre propi camí. Ja han passat dues hores i no hem avançat ni 100 metres de desnivell. Ens enfonsem amb neu fins la cintura, amb sort fins als genolls. Intentem seguir les línies imaginaries que tracen les roques, imaginant que allí hi haurà menys neu, però tant sols és una il·lusió. És esgotador, estic exhaust, avorrit d`enfonsar-me i no poder caminar normal. És desesperant. Però que bonic que és tot plegat. El vent, que en alçada bufa amb força, crea melenes blanquinoses al voltant dels cims.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A les 3 hores arribem més o menys a la meitat de recorregut per arribar al coll. Llavors encara quedarà la baixada. I fins on? No sabem què ens trobarem. El desgast és brutal. I el pes de la motxilla encara fa que t'enfonsis més. En alguns trams, els pals queden completament coberts de neu. Mirem de posar el peu amb delicadesa intentant que no s'enfonsi del tot, però és una tasca impossible. La neu és molt seca i no te consistència, com petites boletes de porexpan. Però que no es glaça mai, la neu, a l'Himàlaia? Si poguéssim avançar amb grampons... Més tard ens explicaran que la neu es congela a partir dels 5.600 metres.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">No puc més i el dòping de mirar el paisatge cada cop funciona menys. Tot i així, sé que arribarem al coll, costi el que costi. Ho sento així i estic convençut que en Rusky també. Anem separats uns metres, ell més avançat. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi veiem el coll, que s`amagava a la dreta. Ens queden exactament 120 metres de desnivell. Intento concentrar-me en l'entorn per treure forces d'on sigui. Però cada cop l'aprecio menys. Avancem penosament per uns plans. En Rusky per la dreta. Jo per l'esquerra, perquè he vist un tros de paret que tinc ganes d'escalar. Quina bogeria, estem gairebé a 5.300 metres, però ja fa dies que tinc el mono de roca i aquest tros de paret sembla assequible. Un bloc d'uns 7 metres que tira endavant amb lleixes plenes de neu. "Una grimpadeta" penso. Me'l miro content mentre veig en Rusky com desapareix pendent amunt. I l'escalo però em costa més del previst. Sota la neu no hi ha lleixes sinó petites regletes. Però gaudeixo com un nen. Vaig enfilant-me en vertical, notant la rugositat de la pedra himalaienca, apartant la neu, buscant la millor presa i el millor peu, fins l'últim pas...que no trobo la manera d'encarar-lo. Sense mans ni peus, haig de treure'm la motxilla com puc i tirar-la paret avall. I gairebé hi vaig jo i tot, al darrera. Estic en aquell punt que ja no puc desgrimpar o sigui que toca anar amunt, i ràpid, perquè cada cop tinc les mans més congelades. Miro i remiro les opcions que tinc. I al final me'n surto fent un flanqueig a la dreta una mica en precari però molt excitant. M'assec en una pedra, amb l`adrenalina disparada i les mans congelades. Desfaig el camí fet per en Rusky, recullo la motxilla i continuo amunt. Una parada de cap total.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">I tornar a la normalitat del camí desespera. Vaig seguint la traça oberta per en Rusky. En alguns trams toca avançar de genolls. I miro el coll que encara està allà dalt. Estic molt cansat i noto la falta d'aire. De tant en tant paro per poder respirar i carregar d'oxigen la sang. Odio més que mai la neu que no em deixa caminar amb normalitat.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi les últimes rampes que ja no són tant verticals. Veig el coll i en Rusky que agita les mans. Faig l'ultima corba. Ric desesperadament. Gaudeixo com mai els últims metres. Ens fem una gran abraçada mentre recitem en veu alta la lliçó numero 1 de l'Himàlaia: no travessar colls alts a l'hivern després de les nevades. Ha estat una gran lliçó. Ens ho havia dit molta gent, que era difícil, dur, però nosaltres som així, necessitem descobrir les coses pel nostre propi compte. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Són les dues, hem trigat 5 hores per pujar 400 metres de desnivell, arrossegant el cos entre la neu. Menjo uns fideus que en Rusky m'ha preparat. Bec aigua desesperadament doncs feia estona que se m'havia acabat. Moltes gràcies, amic.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Des del coll ens sembla veure l'Everest. És aquell? Hi ha molts núvols i n'observem una imatge fantasmagòrica. Volem pensar que sí, i amb aquesta imatge ens quedem. Fa vent, cau alguna volva de neu. Ens fem les fotos de rigor, recollim les coses i tirem avall doncs no tenim ni idea del que ens espera. Hem de sortir d'aquí com sigui, com més lluny millor.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Baixem pel dret i de seguida perdem 100 metres mig esquiant, però altra vegada tornen els plans, lleugeres pujadetes i baixadetes. És horrible. I el temps que passa i no avancem gens. De tant en tant s'intueix l'Everest, el Nupse, el Lhotse però ja no queden forces per processar la bellesa de l'entorn. Són aquells moments que intentes pensar en qualsevol cosa menys en l'esforç que et toca fer. En aquesta situació és complicat perquè cada passa és diferent i t'has de concentrar en com encarar-la. M'enfonsaré molt? Millor per aquí o per allà? Hi haurà alguna pedra? </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Tinc en Rusky al davant. El crido i li dic que ja no puc més, que parem la tenda. Decidim fer-ho al segon pla allà on ens arriba la vista. Quan arribo ja té la plataforma mig feta. Muntem la tenda i ens posem dins el sac. Estem a 5.200 metres. Els núvols s'aixequen, el cel cada cop és més net, són vora les 5. Fem la primera sopa, també aigua. Cal hidratar-se per aclimatar bé. Traiem el cap per la porta i quina sorpresa: l'Everest és davant nostre, increïble, imponent, net de neu, s'alça per damunt de totes les muntanyes. I el sol que ja comença a pondre's, tenyeix les muntanyes més altes de vermell: l'Everest, el Nuptse, el Lothse i al fons el Makalu. Quin espectacle. Unes vistes increïbles des de dins la tenda i que ens fan combinar l'olla de la sopa, amb la càmera de fotos, la de vídeo, la gopro... El detall és increïble, fins i tot intuïm l'esglaó Hilary. Ens havien dit que era molt difícil de veure, l`Everest, doncs queda força amagat, però nosaltres avui tenim aquest privilegi. El gaudim i el considerem un regal per tot l'esforç que hem hagut de fer per arribar fins aquí.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La temperatura cau en picat, encara no és fosc i ja estem a -10 graus. Això només acaba de començar. Estem dins el sac en silenci. Falta menjar el plat fort de pasta o arròs, però tenim més son que gana. Tot i així decidim fer-lo. Mengem i ens estirem de nou. Prevenim el fred que ve del terra utilitzant tota la roba que tenim a la motxilla. Algunes peces ens les posem, les altres, entre el sac i la màrfega.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Amb tant d'esforç costa agafar el son. I de fet encara ens queda molt per sortir d'aquí. Estem en tensió crònica i això fa que el cervell no es relaxi ni un moment. Ja estem a -20 graus dins la tenda. El silenci és absolut. Només el trenquem nosaltres quan ens belluguem per trobar la postura bona, que no existeix. Però els sacs Rab que portem són una meravella i encara que no dormim gaire, almenys no passem fred.</span><span style="font-family:Calibri;font-size:11pt;line-height:115%"> </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">21 de febrer. Arribem a Gokyo</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi surt el sol. Obrim la cremallera de la porta i l'Everest ens dona la benvinguda. Quin bon inici de dia. Dins la tenda està tot gelat, estem a -22 graus. Aquesta és la noticia dolenta. Activar-se en aquestes condicions costa moltíssim però no hi ha més remei. Les tres coses pitjors són: sortir del sac i haver-se de vestir amb roba congelada, sortir de la tenda i posar-se les botes també congelades, i el que més m'emprenya, tocar el sostre sense voler i que et caigui polsim de neu al clatell. Però en aquest context ho assumeixes i no hi dones més voltes.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Esperem 15 minuts a veure si el sol agafa més força i s'escalfa una mica l'entorn. Finalment ens decidim i ho anem fent tot com podem. Esmorzem galetes i fonem neu. Fem les motxilles, desmuntem la tenda i altre cop el malson de la neu fins els malucs. I Gokyo que el veiem allà baix, al final del llac. Avui hem de baixar fins als 4.800m.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El dia és increïble. Ens rodegen moltes muntanyes, 3 de les quals fan més de 8.000 metres. El cel és blau fosc intens i el pla que no s'acaba mai. La neu, malgrat la glaçada que ha fet i la temperatura que estem, és pols. És desesperant.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Al final del segon pla tenim una altra baixada que agafem per on podem. Estem sobre unes cascades de gel i ens venen temptacions de posar-nos els grampons i baixar pel dret. Fins i tot de tirar la motxilla pendent avall. Però no passa de temptacions.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Ara si que baixem ràpid. No hi ha tanta neu, però cal baixar pel mig de blocs de pedres que ho fa especialment perillós. Algunes vegades el peu es posa dins de forats ocults per la neu i sembla fàcil torçar-se un turmell o el genoll.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Un cop a baix tan sols cal avançar per la vora del llac fins a Gokyo, que deu estar a uns 2 kilòmetres en línia recta. Si portés unes bambes i sense motxilla tant sols trigaria 6 minuts a arribar-hi, però ara em mentalitzo que passarà com a mínim una hora.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Veiem el poble allí al fons, però no hi arribem mai. Ens hem d'anar enfilant i baixant per el pendent al costat del llac per intentar evitar les zones de neu mes profundes. Torno a estar exhaust. Veig en Rusky com encara l'última rampa abans d'arribar a les primeres cases. Arribo al cap d'uns minuts i ens tornem a abraçar. Hem tardat 3 dies de Lumde a Gokyo. En condicions normals es fa en 7 hores.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El poble està buit perquè els camins estan tancats per la neu. Tant sols hi ha dos 'lodges' mig oberts perquè estan fent tasques de manteniment. Ens reben un pare i un fill sherpes amb cara d'incredulitat i amb paraules de "strong". Només entrar ens fan beure un tè ben calent. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La nostra idea és continuar avall després de menjar alguna cosa, però ens diuen que de Gokyo cap avall el camí tampoc és obert i no tenim el primer poblet fins a unes 6 hores. Així doncs, decidim quedar-nos per descansar bé i recuperar forces, perquè hem hagut de donar molt. Engolim uns galets amb formatge que aquí anomenen macarrons. També ens partim una pizza. Els cossos tornen a activar-se per moments després de tres dies de menjar poc i cremar molt.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Gokyo és preciós, al peu d'un llac i rodejat de muntanyes. Des del menjador, al costat de l`estufa, veiem el Cho-Oyu, el quart 8 mil en dos dies. I ens porten a una habitació que és com un forn perquè fa estona que el sol hi toca de ple, amb vistes privilegiades al llac i al coll d'on venim. Aprofito per quedar-me amb calçotets. Des de Katmandú, i d'això ja fa 7 dies, que el meu cos no es queda sense roba. Ens escalfem, eixuguem la roba, les botes, carreguem bateries amb els aparells solars. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A la nit intentem passar les imatges de la nostra aventura al pare i al fill però no ens en sortim. Falta un "còdec de vídeo" i un cop aconseguim el còdec, l'ordinador no és prou potent per reproduir els arxius pesats de vídeo. Ens expliquen que aquesta ruta fa un mes que està tancada, que sort de dur tenda. L'hivern passat una parella de francesos va tardar 18 hores per anar de Lumde a Gokyo, amb una mica menys de neu. A les 12 de la nit van veure uns frontals al mig de la muntanya i van sortir a buscar-los amb un termos de te ben calent. La noia va arribar amb congelacions als dits de les mans. No duien tenda, es tractava d`arribar a Gokyo o morir. És així de cru. Costa molt moure's a l'hivern a l'Himàlaia: les distancies, l'alçada, el fred, la neu... la logística és molt complicada. Qualsevol petit problema o mala decisió pot ser definitiva. Això si, aquest petit racó de món és brutal.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A la nit sopem al costat de l'estufa. Anem conversant amb el fill que ens explica histories del refugi com la de la parella de francesos. També parlem de política, un tema bastant delicat per a molts budistes prop de la frontera amb el Tibet. Al principi comenta amb cautela la relació budisme, Xina, Tibet, però quan li expliquem la nostra postura, i que de fet Catalunya és com el Tibet i Espanya com la Xina, es deixa anar i comença a ser més contundent. Diu que la Xina s'està guanyant el Tibet a base d'inversions en infraestructures. A la gent més pobra els donen diners i construeixen escoles públiques on sobretot ensenyen els valors xinesos. Fa pena veure els xinesos com és passegen per aquestes terres amb supèrbia i amb banderes xineses cosides per tot arreu. Com ell diu, però, la majoria ni se n'assabenta perquè tenen el coco menjat.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Tinc la impressió que els budistes nepalesos, i sobretot els sherpes, van fent el seu camí al marge del conflicte del Tibet. Sovint dona la impressió que en passen una mica, com si fossin poc activistes, o no els importés gaire. Però clar, això pot ser una impressió esbiaixada, doncs de cara als turistes el que deuen procurar és semblar totalment neutres per evitar-se problemes. Tot i així, crec que es tracta també d'una manera de ser, influenciada per la seva religió. I aquesta és la seva força. Se'ls veu convençuts de que mitjançant les oracions i l`espiritualitat tot s'arreglarà. Com si el destí estigués del seu cantó a través de la fe, l'esperança i la pau. I aquesta postura, aparentment de debilitat, la crec forta i poderosa, i m'emociona. Buda i el budisme és a cada racó de l'Himàlaia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La nit avança i ens ve la son. El pare ens diu que no marxem demà, que demà passat ells han de baixar i ens ajudaran a obrir traça. Ens ho pensem per uns moments, però el pla no ens sembla malament. Gokyo és preciós, aquí al 'lodge', tot i la olor de pintura i el fred, estem bé. Ens anirà bé descansar i compartir més temps amb ells.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Calibri">Anem a dormir, el sol ja fa estona que s'ha amagat i a l'habitació ja estem a -10 graus. Avui però dormirem tous i amb tres mantes. El llit està congelat però s'escalfa de seguida. Com cada nit últimament, dormim amb el gorro posat. Són les 11 i no tardem a adormir-nos.</span><span lang="CA"></span></p> Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-59722334203076601532013-02-26T00:12:00.001+01:002013-02-26T00:12:15.523+01:00De Jiri a Lukla, 5 dies de camí per terres baixes <p class="MsoNormalCxSpFirst" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Veig en Pere d'un tros lluny, puja a un bus, empès entre desenes de locals que busquen lloc. El bus va direcció Katmandú, la fumera del tub d'escapament amara els pobres vianants.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Hem estat dos dies a Charikot, una ciutat del Nepal, bruta i sorollosa, com totes, però a 2.000 m. La primera nit, un pollastre en mal estat va fer agafar una forta diarrea al Pere i encara no s'ha pogut recuperar. Decidim separar-nos, ell va a Katmandú per reposar i recuperar-se, també per canviar el fogonet que no peta bé i arreglar temes de l'expedició al Manaslu. Jo seguiré el camí, direcció Lukla a la vall del Khumbu, on ens retrobarem quan ell arribi en avió. Hauré de creuar uns quants colls, passar per diferents valls i conèixer millor el Nepal i la seva gent.</span><b style="line-height:115%"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri"> </span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Diumenge 10 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">, són les deu del matí, espero el bus cap a Jiri, allí començaré aquest nou camí en solitari, pols i diòxid de carboni m'envolten, quines ganes de marxar que tinc. Per fi arriba el bus, es dels "còmodes", m'assec amb un noi hongarès que acabo de conèixer al carrer. Mentre anem perdent alçada per una carretera de corbes i riem del bonic clàxon que no para mai de sonar, parlem dels nostres viatges, el seu va per tota l'Àsia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Arribem al fons de la vall, ell es queda aquí per agafar un altre bus, jo des del seient estant compro unes 'suntallas' (mandarines) doncs em falta vitamina c. Ara comença una llarga pujada de 35 km de corbes i ports de muntanya fins arribar a la bonica Jiri. Per sort la carretera és força bona gràcies a que Jiri és una ciutat apadrinada pels suïssos i s'hi van deixar els francs. Arribem a Jiri a la una del migdia, tinc una gana de llop i el primer que faig és buscar un local per dinar.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Jiri és una ciutat força bonica, al costat d'un riu i vora els Himàlaies del Rolwaling.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Sento que està a punt de començar un gran viatge: la solitud, la natura i el caminar són bons companys. Carregat amb uns 5 kg a l'esquena, començo el camí, deixo enrere Jiri per una pista ben empolsinada i agafo un corriol que puja a mà esquerra. Són les dues del migdia, no queden moltes hores de llum, avui el repte és arribar a Shivalaya, una petita població enmig del no res. El camí puja fort, hauré de pujar fins un coll de 2.500 m, la calor és intensa, em trec roba i millora tot.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Saludo la gent que em trobo pel camí, passo per boniques construccions budistes, lloses picades amb mantres que voregen el corriol. A punt de fer el coll em trobo una pastora de búfals, els arria per fer-los creure però fan el que volen; i per fi el camí canvia de vesant, comença la baixada.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">De seguida arribo a una gran escola, els nens surten ara i, evidentment, sóc el centre de les seves mirades i bromes. Perdo alçada passant per Mai, una comunitat Sherpa que hi ha a mitja pendent, feixes de conreu només amb rostolls i bestiar que menja el que troba ... i per fi arribo a un riu, travesso un pont penjat i segueixo per l'altre vessant, on de seguida veig una llera de riu enorme, amb còdols i blocs escampats, el creuo per un altre pont i arribo a Shivalaya. Són les cinc de la tarda.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Shivalaya és un petit poble a la vora del riu, tan sols un carrer de rocs i cases esgarriades, totes són 'lodges' o establiments. Un noi em para i em demana els papers del parc del Rolwaling, per fi! li dic; tanta paperassa a Katmandú i encara ningú m'havia demanat res. Conversem i riem, m'aconsellen un 'lodge Sherpa', i és on vaig. De seguida surt una donassa, m'allotja en una petita habitació i sense temps per perdre li demano el sopar.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Son les sis de la tarda, ja fosqueja mentre passejo pel poblet, els nens no paren de jugar i els adults van fent i miren el 'gringo', doncs és temporada baixa i aquí no hi ha ningú. El sopar és boníssim i després de caminar encara més. Pujo al terrat i em fumo un cigarret mentre miro la vida de la gent, crits, riures, corredisses i molta pau.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Dilluns 11 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">, ha glaçat un xic, el sorollós riu em desperta, de seguida baixo a esmorzar i encaro el camí que em fa creuar el poblet. Tots es van llevant i enfilo un pendent força dret. Passo per moltes casetes que hi ha penjades als vessants, el sol ja ha arribat i la calor és força considerable, em trec roba.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La veu de la gent ressona per la vall, són les 9 del matí, trobo gent caminant i altres conreant les seves feixes. Guanyo alçada força ràpid i em perdo en un bosc on hi ha diferents torrents que em refresquen la ment. Ja sóc proper al coll, aquest és de 2.700 m, he pujat uns 1.000 metres.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Abans em sorprèn una empolsinada pista forestal que també hi arriba, unes escales em deixen davant de fileres de lloses picades amb mantres, banderes d'oració i una stupa gegant.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Paro una estona, bec un xic i començo a baixar per l'altre vessant. Aquí hi ha un corriol força dret i ple de pols, fins que més avall arribo al poblet de Bhandar, una comunitat escampada de cases amb un bonic temple budista ple de gent, doncs aquests dies celebren el nou any budista. Baixo un xic més fins arribar a una botigueta on demano aigua i galetes. Fa molta calor, és la una del migdia i em trec sabates i mitjons i m'estiro a l'herba.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">De sobte tota la família es reuneix a prop meu, parlen i riuen, inclús m'ofereixen una espècie de xurro en forma rodona que és força bo.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Continuo baixant, però perdo la traça. Per sort uns paletes que treballen més amunt em veuen i m'orienten de nou "Dani abad" (gràcies). Travesso un riuet i saludo una pastoreta de cabres, el camí és en travessa, per un vessant rocalló i força assolellat que fa que acabi les existències d'aigua. La sort és que vaig trobant torrents, i contra totes les recomanacions occidentals, bec aigua amb gran delit.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">De sobte el corriol baixa cap al riu glacial que fa estona que veig; entre casetes i feixes, bambús i arbusts, hi arribo. A baix trobo una família que planta patates: un fa el forat, l'altre hi tira un xic de fems i l'altre hi tira la patata. Això sí, sense cap forma d'organitzar el camp, o això em sembla a mi! </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Creuo un primer riu i després un altre per un pont penjat. Al fons de la vall s'hi veuen cims amb glaceres, més amunt hi ha el Numbur, un cim de vora 7.000 m. Entro a Kinje per una porta simbòlica que hi ha, aquest poble també només és un carrer envoltat d'establiments i botigues, 'lodges' i restaurants; aquí tothom té un negoci.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La policia em fa firmar en un llibre de registre i creuo tot el poble fins arribar a un 'lodge Sherpa'. Els hi he agafat afecte, comparat amb els hindús...coses que tenim els humans.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Entro i una dona menuda em saluda i m'acomoda. No he menjat res de tot el dia, són dos quarts de quatre i sense perdre temps engega la cuina per a mi. Aquí també sóc l'únic turista. Fa caloreta i mentre em prepara el menjar surto fora per estirar els músculs i el cos.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Menjo i vaig a voltar pel poble, gaudeixo barrejant-me amb la gent local, aprofitant les poques paraules que sé en nepalès, i com sempre amb un somriure a la cara.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Trobo un padrí que té dues caixes d'abelles a la façana de casa. Això, a occident, ja seria una denúncia i presó, jejeje. Aquest poble està a 1.600 m. Demà em queda l'etapa més forta del camí, pujar fins a 3.600 m, al coll de Melung La, per això haig de recuperar fort avui.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Al capvespre, abans de sopar, converso amb el veí hindú, que dona menjar a la seva vaca i el vedell. És molt bon home i els nostres ulls es miren i es fonen en un mateix, els humans ens necessitem els uns als altres, per molt diferents que siguem.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El sopar està boníssim, i en acabat, per descomptat, em fumo el cigarret i me'n vaig al llitet, a reposar Raület, que demà serà llarg. Bona nit.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Dimarts 12 de febrer, </span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">em llevo ben d'hora, són les sis, encara fa força fresca, la dona menuda em fa l'esmorzar i m'acomiado d'ella i de Kinje, clar. Avui començo pujant i durant molta estona aniré pujant fort.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El pendent es va llevant, fa fred, però el sol ja es força amunt. Sento la veu de la gent dins les cases que vaig vorejant, més amunt el sol ja escalfa i nens i grans es renten cara i dents i donen gracies al nou dia. També el bestiar renega, doncs com tothom, vol esmorzar. Pujo i pujo, i no deixo de trobar cases, feixes de conreu i gent. Més amunt, inclús trobo una escola apadrinada pels danesos. Paro a beure i menjar un xic, són dos quarts d'onze, els nens baixen a escola i tots educats em saluden. Un ramat de cabres se m'acosta sense vergonya buscant la pell de les mandarines.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Amunt, amunt Raül, om mani padme hum, em dic, no deixis de somiar. Estic força cansat quan arribo als 3.000 metres. Aquí ja només hi ha algunes cases de Sherpes, conreus i iacs, i també els seus negocis, les vistes s'obren força i apareixen cims com el Ramdung i el Yamlung, que havíem vorejat amb en Pere per l'altre vessant. El Pere, com deu estar, en Pere ????, em pregunto, mentre guanyo metres entre un bosc d'avets gegants.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Paro a menjar un xic, fa fresca doncs el vent és fort. Encara hi ha rastres de neu i més amunt el camí a l'obaga és ben nevat, om mani padme hum.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi veig el Melung La, amb els seus 3.600 m. Ja hi arribo, i per celebrar-ho, en el 'lodge' que hi ha, em prenc un 'Milk Tea'. Jugo una estoneta amb els nens de la casa i el seu gat, ens fem unes fotos i dono gracies a la natura per donar-me tanta força.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Vorejo l'stupa del coll i les seves banderes d'oració. El camí baixa entre un bosc d'avets, és força foradat, suposo que degut al monsó, quan l'aigua hi deu fer estralls.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Em trobo cases amb prats d'herba guanyats al bosc, petits torrents on apago la meva set i per fi s'obre un vessant ben maco i assolellat.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Ara el camí va de pla en pla, son les 3 de la tarda, porto vuit hores caminant, les cames i la ment ja demanen clemència, proper està Jumbesi, un poble Sherpa de molta anomenada. Vorejo feixes, un grup de gralles juga amb els corrents del vent i quan el sender gira en un esperó, apareix una nova vall, davant meu hi ha un gran monestir budista, iacs pasturant, i més avall, vora un riuet esvalotat, un conjunt de cases de colors amb molts elements budistes al voltant.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Totes les meves cèl·lules riuen i canten al mateix temps, en vint minuts ja estic entrant al poble i vaig directe al 'lodge' que m'ha aconsellat la dona menuda de Kinje. Ja sóc a Jumbesi, i com a tot arreu, en aquest 'lodge' s'activa tothom només per a mi. És d'admirar i els dono les gracies de tot cor.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Em fan un super menjar i de seguida conversem i ens fem companyia amb una noia i els seus dos nebots. Les seves mirades i les seves faccions em porten a mons llunyans, a temps passats.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Abans de fer-se fosc em perdo pel poble, em trobo un ramat de rucs que passa pel carrer, són de transport ja que aquí no hi ha camins ni carreteres; estem a 2.700 metres.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Hi ha una bonica stupa budista on faig girar el centenar de rodes amb oracions que hi ha. M'acosto a un monestir budista que hi ha al mig del poble. Hi estan fent treballs de reconstrucció després d'un incendi que hi va haver; data del segle XV i s'hi sent la força de la fe. El poble té unes cases molt boniques amb detalls als marcs de les finestres, teulades precioses, colors i molta força espiritual, quedo enamorat d'aquest lloc, una part de mi ja resta ancorada en aquest paradís sagrat.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Torno al 'lodge', sopo amb la família, estic molt cansat i només els puc acompanyar una estona; de seguida em perdo sota els llençols, dolços somnis a Jumbesi.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Dimecres 13 de febrer, </span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">em llevo a les set, com sempre fa un dia molt net i clar, el Pere ja esta força recuperat, ho sé pels missatges que m'envia al telèfon satèl·lit. En principi ens retrobarem a Lukla el dia 15 de febrer. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Avui em queda un llarg camí, un nou port de 3.100 m i molts kilòmetres amunt i avall. Estic força recuperat del dia d'ahir; però collons, les cames ja em demanen un repòs més llarg, no saben el que els espera, més val així.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Abans de marxar del poble aprofito les primeres llums de sol que reben les cases i les façanes dels temples per treure'n fotos i viure'n intensament els moments. Jumbesi és molt, molt especial.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">M'acomiado de la família Sherpa. Hem estat poques hores junts però aquí deixo un trosset del meu cor, Dani Abad !!!!!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El camí comença baixant cap al riu, després remunta un xic per acabar vorejant el pendent de la muntanya, que és, com totes al Nepal, grandiosa. Trobo el solet que m'escalfa, més endavant s'obren vistes a grans cims del Khumbu, la pell de gallina i les ganes de compartir amb el Pere la vall del Chomolugma. Ja fa dies que s'enlairen. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Arribo a Ringmu, un petit poblet als peus de l'últim port, menjo les últimes mandarines que tinc i enfilo les escales i pendents que em deixen a 3.200 m. Per sobre passen avions i helicòpters, senyal que m'acosto a Lukla. </span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Trobo força gent caminant, sembla que a Nunthala hi fan algun festival, però encara no sé quin. Baixo dels 3.200 fins als 2.200 m, per corriols, escales que no s'acaben, trobo torrents on agafo aigua, ombra i sol, tot es barreja. Inclús sorprenc ocells i esquirols enmig d'un bosc de nerets gegants.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">I per fi, tot el soroll i la musica que sentia es fan propers. Un home m'indica el camí per arribar a la zona de la festa, tinc ganes de veure què fan, s'hi veu molta gent, molts colors, fins i tot hi ha un helicòpter aparcat.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Però quan m'hi acosto més, vaig veient molta policia. Ja em poso en alerta, això no m'agrada tant, i no cal dir que quan em disposo a entrar al festival, que és en un pati d'una gran escola, em diuen que no puc entrar amb els pals i la motxilla. Me'ls miro, ajupo les espatlles de forma pacifica, però el poli continua ferm, no l'entenc però decideixo sortir d'aquest lloc: què es creuen aquesta colla de torrecollons!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Renegant baixo cap al poble on hi ha molta més policia. No entenc res, busco un lloc per menjar; ja porto sis horetes caminant i m'ho mereixo.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Em costa una bona estona trobar un lloc on em facin quelcom, els pregunto què fan, diuen que un festival escolar. Escolar ???? els dic. I la poli, què collons hi fot ??? seguretat, seguretat. Seguretat? per qui ???? els dic. Em diuen que hi ha el presi del Nepal, aahhhh, gran mal!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">M'acabo el 'dal bat' i decideixo marxar d'aquí. Aquest festival no em motiva. Tanta policia i tanta seguretat em fan sentir insegur.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El sender baixa avall, molt avall, fins arribar al gran riu que baixa del Khumbu. Estic desfet, són les cinc de la tarda quan creuo un pont penjat de 106 metres, estic desfet, i per postres el camí puja.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Aquí hi ha molta gent treballant al camp, cabres i búfals pasturant, i en el primer 'lodge' que trobo, que no és dels millors, m'hi deixo caure.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Soc a Jubhing, la primera comunitat després del riu. Demà, si tot va bé, arribaré a Lukla, o això em sembla. Bec una coca, perquè realment em falta sucre; i mentre la gent puja els seus ramats pel sender principal, els observo fent estiraments.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">És molt divertit veure el bestiar que te cadascú, vaques i cabres pugen com poden l'enfilat sender.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Es fa fosc, arriben portadors al 'lodge', em porten el 'dal bat', i de seguida, després de fer un cigarret en la foscor, caic rendit al llit.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Dijous 14 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">, són les set i ja estic despert, decideixo sortir amunt sense esmorzar aquí, m'acomiado de la família i començo a pujar pel corriol. La gent de les cases es va despertant, més amunt trobo un 'lodge' força bonic i em foto una truita amb chapati, que em fa veure millor el dia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Arribo al poble de Karikhola, el sol és ben alt, em trec roba i gaudeixo d'un camí planer però que s'allarga força, després puja per un tram força empolsinat, em trobo amb ramats de mules que venen de Lukla. Es veu que el transport aquí és amb aquests animals i ho pateixo força perquè no paren de passar-ne.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El camí va entrant i sortint a diferents torrenteres que fa la muntanya, tant aviat puja com baixa, un trenca cames.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Em trobo un noiet de 14 anys, en Pemba, simpàtic i rialler, parla millor anglès que jo, i m'acompanya durant el que queda. Parem en un 'lodge' a casa dels seus tiets a Paiya, endrapo uns espaguetis que <i>t'hi cagues</i> i seguim vorejant la carena, que mai s'acaba.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Per fi fem l'última baixada abans de Lukla, aquí el Pemba hi té el 'lodge' de la seva família, em diu que un tros enllà, on hi ha rebombori, estan celebrant el Happy Losar, el nou any budista.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Deixo la motxilla, estic desfet, però la curiositat em porta a aquell racó, entre grans blocs de pedra, vora el riu, on de seguida que m'hi acosto m'hi fan un lloc.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">M'assec vora una padrina que ha begut un xic de Chan, licor fermentat d'arròs i cereals, em reparteixen una farina, també em donen te amb llet, de seguida m'hi sento bé.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">La padrina em fa bromes, em toca el pircing de l'ull i vol que balli. Em sap greu no entendre el que diu, però segur que es divertit, tothom riu.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Hi ha un Lama i diferents monjos budistes, uns reciten, altres toquen instruments, pell de gallina, la natura al nostre voltant...un desconegut se sent conegut entre aquestes ànimes.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Uns corbs gegants esperen trossos de menjar que els donen els monjos, doncs aquí, com a Sud-Amèrica, la Pacha mama rep una part del que dona. Són moments d'intensitat suprema, em passa el cansament, sóc un més d'ells, es reparteixen unes bosses amb menjar i ofrenes i evidentment me'n donen una. Moments així són d'aquells que hom mai oblida.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Fan rotllana i llencen farina després de que un monjo reciti uns mantres. A poc a poc vaig desapareixent i els deixo sols en la seva celebració.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Torno a veure en Pemba, ens saludem i segueixo el meu camí cap a Lukla. És una pujada forta, que sota els efectes de la cerimònia no pateixo tant, però el meu estat es tant volàtil que m'equivoco de sender i passo de llarg Lukla. Ja es fa fosc quan em trobo en una petita comunitat sota la ciutat, decideixo quedar-me, doncs han sortit unes ànimes caritatives del no res i m'han obert les portes d'un 'lodge'.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Em fan un dal bat però és massa "piro" (picant), i haig de deixar-lo a la meitat, tot i que em quedo amb gana.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Divendres 15 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">, el Pere arriba a les 9 del mati, en el segon vol del dia. Jo tinc uns 40 minuts fins a Lukla. Surto a un quart de nou, per un sender de la gent del poble. Arribo al camí principal de Lukla, esmorzat de chapatis i amb molta il·lusió per abraçar l'amic de viatge. Pujo somrient.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Creuo el poble de Lukla veient aterrar el seu avió. I sí, allí el veig baixar, està gravant l'avió i l'aeroport. El sorprenc i li poso un mocador sherpa de benvinguda i els dos anem a fer un te per posar-nos al dia de tot.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Estem il·lusionats i contents de veure'ns, amb ganes d'anar a les grans muntanyes i de viure noves experiències. Ell ja està força recuperat, jo estic força cansat, però avui pujarem a Namche, demà ja farem dia de descans.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">El camí cap a Namche és llarg, a més hem començat a caminar a les deu del mati. Tenim tant a dir-nos que ni ens adonem del que ens envolta; de fet aquest camí és tan transitat que és ple de 'lodges' i controls del parc. Amunt i avall, vora el riu que baixa, parem en un 'lodge' on un amable sherpa ens fa un dinar espectacular. De sobte ens sorprèn i diu: coneixeu el Carlos Soria? abans de pujar el Lhotse van estar junts aclimatant a l'Island Peak, un cim de 6.200 m.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Sortim d'allí amb forces per atacar els últims metres cap a Namche Bazar, punt de partida a l'alta vall del Khumbu. Estic força cansat però els dos arribem cap a les cinc de la tarda a la moderna població de Namche, a 3.440 m, penjada en un pendent, plena de botigues, hotels, 'lodges', restaurants, forns ... vaja, una ciutat a les muntanyes.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Com sempre, endevinem el lloc per estar: un 'lodge' on les dues cuineres són espectaculars i els ho diem sense vergonya. Gaudim d'un sopar Sherpa, doncs aquí també celebren el Happy Losar, i rebem el seu bon menjar i la seva alegria. Estem envoltats de sherpes, homes i dones, juguen a cartes, sopen i riuen, i nosaltres ho mirem bocabadats.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Sabem que avui arriba un front de nevades que durarà dos dies, o sigui que podrem descansar avui i demà; demà passat ja anirem cap a Thame, si tot va bé.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Avui m'he dutxat amb aigua calenta. Ho necessitava! Tants dies de camins empolsinats m'havien embrutat molt; vull estar ben net i polit per saludar les més altes muntanyes de la terra. Anem a dormir mentre veiem començar a nevar, i deu ni do!</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Dissabte 16 de febrer</span></b><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">, ens despertem i Namche és ben nevat, hi ha mig metre de neu pels estrets carrers, la gent del poble gaudeix de la neu i es tiren amb trineus i esquis, són com els d'Avinyó quan neva un dia l'any.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Aquest dia ens l'agafem de descans, mengem força, comprem el necessari per endinsar-nos a la muntanya amb la tenda, i sobretot descanso, que feia dies que ho necessitava.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">Aprofitem la valuosa mà de les cuineres del 'lodge' i ens afartem; tots dos som unes llimes i estem amb la pell i els ossos, jejejeje.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">A la tarda torna a nevar i decidim estar vora l'estufa, somiant, escrivint i sobretot enfortint el lligam que ens portarà a viure aventures que mai haguéssim pensat. Els més altius Himàlaies estan al nostre costat. Ara els anem a conèixer, a demanar-los consell, a presentar-nos com a humils essers vius que volen la seva compassió i energia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom:10.0pt;text-align:justify;text-justify:inter-ideograph;line-height:115%;text-autospace:none"><span lang="CA" style="font-size:11.0pt;line-height:115%;font-family:Calibri">OM MANI PADME HUM</span></p> Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-87054667987791075862013-02-08T20:22:00.001+01:002013-02-13T13:29:44.323+01:00Ens retirem de Na i no creuem el Tashi Labsa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">4 de febrer- Beding</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Fa molt fred i per això triguem una mica a sortir de dins del sac. Són les 6:30. Les tietes, tot i fer el tronera, ja s'han llevat i ja trafiquen. La Tseling ha encès el foc i prepara el te. L'Annie Yaangli es posa a fer mitja. No para mai, aquesta. Ens llevem just amb el te, això és sincronització. Ens el bevem ràpidament i marxem amb en Dorje a buscar una corda, a un poble de més avall. No és fins la tercera casa que algú ens deixa un tros de corda, que sembla més per lligar iacs que per fer alpinisme. Ni un núvol a Beding, només alguns de prims a l'oest, cap on ens hem de dirigir. El sol surt i s'amaga. Això no va gaire bé per carregar les bateries amb el carregador solar, que he deixat dalt d'una roca davant la casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Fem les motxilles, mengem alguna cosa i en Dorje, qui va estar molts anys en un monestir budista, inicia la cerimònia de bona sort davant l'altar de la casa. Recita mantres i llença arròs. Nosaltres, al seu costat, no ens perdem ni un detall. Un cop acabada la cerimònia, sortim com un llamp direcció Na: nosaltres dos, en Dorje i, per sorpresa nostra, també la tieta Yangli, que porta el cabdell de llana penjat en una espatlla i va fent mitja mentre camina. Quin tip de riure. A la sortida del poble ens trobem el Lama. Quina sorpresa!. El coneixem perquè surt a la portada del mapa del Rolwaling. A diferencia de la resta de nepalesos, llueix molt orgullós una barba blanca. Li ensenyem la foto del mapa i riu. Teníem moltes ganes de conèixer-lo i el destí ens ha regalat aquest moment. És un home vellet, deu tenir uns 70 anys i es veu una persona molt especial, de mirada viva. Diu que avui també anirà a Na. Tots cap a Na doncs, en Dorje, la tieta Yangli i el Lama. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZWgauyl8y79yUngQ0reWqkCJCmiEKvDzz6yBc_xoX5T5X7MUMHoqaRrK0O6WF7YBhwymipzA_WzApJb4LVLtec2pFrrAqevWo2w96_VhbZgm8Mp-7JnUxBVyKfhy58tCWD0Qkt-xEz6g/s1600/DSCN4060.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZWgauyl8y79yUngQ0reWqkCJCmiEKvDzz6yBc_xoX5T5X7MUMHoqaRrK0O6WF7YBhwymipzA_WzApJb4LVLtec2pFrrAqevWo2w96_VhbZgm8Mp-7JnUxBVyKfhy58tCWD0Qkt-xEz6g/s320/DSCN4060.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Beding amb la Tseling abans de partir cap a Na</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Ja són les 12 i el sol ha fos bastant la neu que va caure ahir. Anem guanyant alçada per un camí força amable. Avui tan sols hem de fer uns 400 metres de desnivell. Avui és l'onzè dia de caminada i després de l'aclimatació d'ahir ens sentim molt bé i preparats per tirar amunt. La Yangli, concentrada en fer mitja, es va quedant enrere. De sobte trobem un home amb un bastó de fusta i botes d'aigua. Ens pregunta d'on som i què hem vingut a fer. Ens explica que ha participat en moltes expedicions amb bascos. Ens fixem en les seves mans, li falten moltes mitges falanges. Ens explica que les va perdre en un intent hivernal que va fracassar, a l'Everest, amb uns japonesos. Diu que també va estar amb en Mesner. Se li il·luminen els ulls quan pronuncia aquest nom, i a nosaltres també. Diu que és molt intel·ligent i fins i tot n'imita moviments. Es diu Dorje i s'afegeix al grup direcció Na perquè demà ha de participar en l'expedició de polonesos i alemanys que preparen l'ascens al Randum, un 5.800 i que sembla que baixaran esquiant. Podríem fer un documental sencer de cadascun dels personatges que ens acompanyen. Són gent amb molta vida i energia. Quina lliçó!</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/299322_208194792655805_1572335634_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Yangli, Pere, Dorge petit i Dorge dels dits es<span style="text-align: justify;">capçats mirant Yaks</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Anem fent cadascú al seu ritme. El paisatge és brutal. Mai havíem vist muntanyes tan altes i de tantes formes. Cascades de gel per tot arreu i de fons el Gauri Shankar, impressionant. Aquest és el tipus de paisatge que feia dies que anhelàvem. En un parell d'hores arribem a Na, un poblet format per algunes desenes de cases de pedra escampades pel mig de la vall. Aquí tant sols hi viuen a la primavera i l'estiu, la resta de l'any és un poble deshabitat. Aquesta setmana però, hi ha força moviment per culpa de l'expedició dels polonesos i alemanys que s'allotgen al 'lodge' obert expressament per a ells. També han obert un petit refugi per allotjar el nombrós grup de portadors, sirdars, guies i ajudants de guies. El Lama ens ofereix casa seva, i també ho fan la tieta Yangli i en Dorje dels dits escapçats. Nosaltres, però, decidim dormir en una cort de iacs, sota la casa d'una de les noies que treballa al refugi.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/536111_208157809326170_1881297153_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Posta de sol a Na</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Sortim a passejar. El sol es va ponent i comença aquella llum que desperta tots els sentits. Estem davant del temple de Na. El groc comença a tenyir les puntes de les muntanyes més altes. Llavors el taronja, el violeta. I de cop apareix el Lama i ens deixem anar. Primer hem fet uns balls amb musica imaginaria. El Lama marca el pas i nosaltres l'intentem imitar. Després al revés. I llavors improvisem. Quin fart de riure. I sort que ahir vam aclimatar bé, que si no ja estaríem esbufegant. I per si no en teníem prou, en un moment donat ens explica que quan era jove va baixar el Manaslu esquiant. Nosaltres quedem muts i ens mirem intensament. Això nomes pot ser un senyal. I el Lama que continua i comença a teatralitzar els moviments d'esquiar. I nosaltres que ens posem a esquiar amb ell, imitant els gestos, fent vots, voltes de 360 graus. I quin altre fart de riure. Hem acabat abraçant-nos. Li hem demanat que pregui per nosaltres i amb cara de murri ens ha dit que estiguem ben atents, que observem i escoltem el nostre entorn, que ell estarà amb nosaltres. Observar i escoltar: aquesta és la clau. I el Lama que ha desaparegut poblet amunt. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-c-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/579831_208157739326177_1321673530_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Lama parlant amb en Rusky</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">A les 7 del vespre, i ja de fosc, salta la sorpresa. A en Dorje l'han contractat per treballar a l'expedició i per tant ens quedem sense acompanyant. D'entrada ens cau el món a sobre, però reconduïm la situació i analitzem tota la informació que tenim sobre la ruta i el Tashi Lapsa. En pocs minuts decidim que ho intentarem pel nostre compte. Engolim un 'dal vat' i ens retirem a la cort. Allà estirats vivim uns moments molt especials. El canvi de plans ens ha activat totes les energies i ens sentim forts, valent i confiats. Ara cal descansar perquè demà comença una gran aventura. I el terra no és el millor per descansar, cal fer malabarismes per esquivar els bonys que es claven per tot arreu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">5 de febrer - Na</span></b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Ens llevem ben d'hora, i per sorpresa nostra, neva intensament. Ja s'han acumulat més de 30 cm de neu. Ens vestim i anem cap al refugi. Els portadors encara fan el manta perquè saben que avui no hauran de treballar. Fem un te tot replantejant la situació. Sembla que demà ha de fer bo però que el dia 7 tornarà a nevar. Cada dos per tres mirem a fora i la situació no varia: neu i més neu que va caient del cel. Ja n'hi deu haver més de mig metre. Els portadors juguen a cartes, riuen. Nosaltres també ens hem estirat amb ells, escrivim, pensem... tapats amb mantes gruixudes. De tant en tant ens inviten a un te, ens fan preguntes. Gairebé ningú no sap anglès. El guia bromeja que no farem el Tashi Lapsa, nosaltres contraataquem dient que no faran el Randum.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Els minuts van passant i nosaltres que anem rumiant el proper pas. Tenim dues opcions: esperar o retirada. El primer és el que més ens motiva però és molt incert. Sembla que el dia 7 ha de tornar a nevar. A més, fins al coll s'han de muntar dos camps, un a 4.600 i l'altre a 4.800. Caldrà obrir traça amb tots els quilos a l'esquena i en solitari, anar descobrint el camí que ha quedat tapat per la neu i creuar una glacera que no sabem gaire com és. Ens costa decidir. Ens mirem, sospirem, però al final decidim fer el que ens dicta el sentit comú i no els nostres cors. Ens retirem! Feia dies que somiàvem amb travessar el Tashi Lapsa, amb les nits als camps 1 i 2, amb els cels estrellats, amb la solitud de les muntanyes en aquest paradís amagat. Però cap d'aquests somnis s'acomplirà, és molt arriscat tirar amunt, amb tanta neu, risc de l'alçada i caminar per un lloc on ningú hi passa en aquesta època. Sabíem de la seva dificultat en bones condicions, però tal com estan les coses, seria un imprudència arriscar-se. Així doncs, no ens ho pensem més i abandonem, sabent que ara ens tocarà fer un volta d'entre 10 i 14 dies per les terres baixes abans d'arribar a Namche, a l'altra banda del coll. Bullim un sobre de pasta, l'engolim, ens vestim amb tot i sortim en plena nevada camí avall. L'expedició de polonesos i alemanys decideix esperar algun dia més, o sigui que ens tocarà anar descobrint el camí de baixada i obrir traça. Hi ha neu fins als genolls. Costa avançar, són freqüents les relliscades. La neu ens colpeja la cara, tenim la barba congelada, però són moments que gaudim intensament. Ens trobem al cor de l'Himàlaia, sentint el seu batec i la seva força, mentre avancem com formiguetes. Ens sentim vius i amb l'anima exaltada. Al cap d'una estona ens trobem un iac al mig del camí, ajagut. De cop s'aixeca i comença a obrir traça. El seguim contents, preguntat-nos si ens l'ha enviat algú. Potser el lama? Pura poesia, i la Gopro que ho filma tot.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Anem en direcció contrària a la que volíem però tots dos sabem que la muntanya sempre té l'última paraula i cal respectar-la. No ho veiem com un fracàs sinó com un aprenentatge. Creiem que a la muntanya no s'hi va a guanyar ni a perdre sinó a aprendre, sentir, créixer i enriquir-se. Hem après de l'Himàlaia i segur que ell també de nosaltres. Ara ja ens coneixem, per quan ens tornem a trobar.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/qfIQSeBgoqY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Entrem a casa de la Tseling, que riu quan ens veu. "No Tashi Labsa", diu. Tenies raó Tseling, no ha estat possible. Ens cuida com una mare. Encén el foc i ens prepara un te. Més tard cuina el famós 'dal vat', que mengem fins que no podem més, i caiem rendits dins del sac. I mentre agafem el son, la Tseling va cantant cançons i recitant mantres budistes. I així, dolçament, entrem cadascú en la profunditat dels seus somnis privats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">6 de febrer- Simi</span></b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">Arribem a Simi cap a les tres. En un dia hem fet el que vam trigar-ne dos de pujada. Estem rebentats. Fem els càlculs i ens surten uns 2.700 metres de desnivell negatiu i uns 700 de positiu. Ens fa mal tot, després de caminar unes 5 hores. L'últim tros s'ha fet molt llarg i Simi no arribava mai. L'ultima part del recorregut és un continu pujar i baixar, una espècie d`escales verticals. Un autèntic trencacames. Quan arribem fem un te i estirem. Mengem pasta i no triguem a estirar-nos. Avui farem el rècord. A dos quarts de set de la tarda ja som dins el sac, completament rendits. I repetim lloc de dormir, sota el porxo i davant les portes del temple budista de Simi. Un cop més hem descargolat la bombeta per poder dormir completament a les fosques, fent malabarismes sobre una espècie d'armari de fusta. No ens adormim de seguida, sinó que repassem tot el viscut els últims dies, que ha estat molt. Mica a mica però, els ulls es van tancant. Avui l'esquena descansarà sobre una superfície més llisa però igual de dura. Les màrfegues que portem semblen de paper de fumar, però després de tants dies ja hi estem acostumats. Per la nostra esquena ja és normal, com caminar a diari, portar pes... Però què és normal i què no? Viatjar sempre et trenca esquemes i acabes veient que allò que semblava normal no ho és i a l'inrevés. I això sempre va bé.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="400" src="https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc7/404468_208194095989208_196223302_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="300" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dormint al temple budista de Simi</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">7 de febrer - Charikot</span></b><span lang="CA" style="font-family: Helvetica;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">L'endemà de la tralla de desnivell, encara ens toca baixar uns 500 metres més, aquest cop per escales fetes de pedra. Anem fent xino xano fins la carretera que estan construint precisament els xinesos. I aquí caminem una mitja horeta fins a Gondar, on en teoria surt un bus a les 9. El pla és el següent: ara hem de canviar de vall i els Himàlaies són immensos. Per això cal agafar un bus de Gondar a Charikot i llavors cap a Jiri. A partir d'aquí tornarem a caminar per les terres baixes per entrar a la zona del Solokumbu. No poder-hi arribar per dalt ens obliga a fer-ho per baix. Calculem que trigarem uns 6 dies fins a Lukla i 2 més fins a Namche. I aquí l'última idea que hem tingut: un cop siguem a Namche, i abans de dirigir-nos cap a la zona del Cho-Oyu i l'Everest, intentarem fer el Tashi Labsa per l'altra banda. Per aquí és més assequible, doncs l'aproximació no és tan solitària i tenim un poble, Thame, a un dia. Veurem però, si serà possible.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica;">A les 9 no hi ha cap bus, ens diuen que arriba a les 12 i que el conductor ha de dinar. Així doncs decidim pujar a un camió que ens cobra el mateix i trigarà menys. La sorpresa és que serem 4 per un espai de dos. Però cap problema. Tirem les motxilles al darrera i ens enfilem al camió rumb al sud i d'esquena a les muntanyes. Ara sí que ens allunyem de Beding, Na, els càntics de la Tseling, la mitja de la Yangli, les anècdotes d'en Dorje, els consells del Lama, els seus balls i les seves esquiades. Però és un exili temporal. El nostre lloc és allà dalt, entre la solitud i la immensitat d'aquestes parets de neu i roca. I ens tornarem a sentir petits. I tornarem a gaudir.</span></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-60053087191095077362013-02-02T14:33:00.000+01:002013-02-14T11:05:02.292+01:00Histories a l'alta Vall del Rolwaling !!!!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem al temple budista de Simi Gaon, fa una estona que ens hem atipat de 'dal bat' i com que anem justos de rupies (en vàrem agafar menys de les necessàries a Katmandú), avui dormirem a l'entrada d'aquest espai sagrat. Fa estona que veiem els estels, orio, tauro i les plèiades estan just sobre el nostre cap. No fa molt fred però el cansament ens porta ràpidament dins el sac. Hem de treure la bombeta que hi ha a l'entrada del temple, doncs està encesa i fa que l'espai no reposi en pau. Bona nit Pere !!!!! <u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA">31 de gener</span></b><span lang="CA"><u></u><u></u></span></span><br />
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia es lleva un xic grisós, al fons de la vall hauríem de veure el Gaurishankar, un cim de 7.135 m, però ens l'amaguen els núvols. Unes quantes mandres i ja surto del sac, una bona pixada i el ventre també demana audiència. De seguida fem la motxilla i després col·loquem la bombeta que havíem tret durant la nit. La font que hi ha a deu metres no ha deixat de sonar, ens recorda que avui el camí transcorre proper al Rolwaling Khola, el riu que baixa enfurismat per la vall. Avui, si tot va be, pujarem fins a Donga, un petit emplaçament que hi ha abans de pujar fins a Beding, l'ultima zona habitada de la vall a l'hivern. Tornem al 'lodge' on havíem sopat, i demanem uns 'xapatis'; han de ser suficients per fer els prop de mil metres de desnivell que les cames hauran de suportar. El Krisla ens saluda mentre la seva dona ens fa els xapatis que suquem amb una melmelada sospitosa, vermella i molt brillant; però collons, quan hi ha gana, tot cap a dintre.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/604152_208194059322545_406564678_n.jpg" width="400" /></span></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Sortim vorejant el monument budista, sempre per l'esquerre, i comencem el camí que ens durà a Donga, un emplaçament a mig camí de la vall del Rolwaling, que finalment porta a Beding. </span>Comencem planejant, després ja comencen les escales, que sospitosament baixen de cop, acostant-se força al riu. Sort que estem al començament i tot això no es nota tant. Ens introduïm al bosc, que ells en diuen jungla, compartit per diferents arbres gegants i d'altres de més xics. També hi ha un pilot de canyes de bambú. Les fulles seques al terra són l'aliment necessari que el bosc necessita.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="400" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/557765_208157085992909_1396022266_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="300" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cami cap a Donga</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més endavant trobem zones desforestades, doncs la gent d'aquests pobles necessita la fusta per escalfar-se, per cuinar i també per construir les seves cases; realment el bosc els dona quasi tot el que necessiten. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem alguns torrents on aprofitem per veure. El fons la vall és tancat i encara no divisem cap cim. Avui pujarem fins als 2.750 metres. Creuem un parell de zones habitades, on un parell de famílies viuen del turisme quan és temporada alta. Ara aprofiten per reformar parts de les cases i pasturar els ramats d'ovelles i cabres que tenen.</span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El bosc no deixa de sorprendre'ns, a vegades sentim sorolls però no veiem qui els fa; de sobte, en un canvi de rasant, un grup de micos ens sorprèn. Surten disparats pendent amunt, amagant-se del seu màxim depredador. També alguns ocells força grossos ens espanten de tant en tant. Els torrents baixen amb força, bevem i bevem les seves aigües, al contrari del que ens ha dit tothom. </span>Més amunt ens trobem alguns salts d'aigua ben glaçats, les seves formes i colors ens meravellen, i hem d'estar atents a no patinar quan els travessem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi, després de fer força desnivell -doncs aquí els corriols sempre van amunt i avall, no es mantenen mai pujant- veiem al fons, vora el riu, la comunitat de Donga. Són quatre cases, 'lodges', algunes estan deshabitades perquè ara no hi ha feina. Ens acostem a una d'elles. Són diferents casetes, algunes per dormir, d'altres per menjar, el lavabo i la casa de la família. Al terra veiem un home i una dona. L'home teixeix una espècie de tanca amb canyes de bambú. La dona menja crispetes al seu costat, fa solet, s'hi està força bé.<u></u><u></u></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Decidim quedar-nos aquí. Ens ofereixen crispetes i un te amb llet, mentre jo observo atent com trena les canyes de forma magistral. El curs de cistelleria em crea molta curiositat per la manera que la gent de la terra treballa les fibres vegetals.<u></u><u></u></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/282681_208194162655868_1625247155_n.jpg" width="400" /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Ens fiquem dins la casa, prenem el te i la dona ens prepara uns 'nuddles', un tipus d'espaguetis d'arròs amb una salsa d'alls i alguna verdura, bledes i coliflor. Ho devorem mentre veiem arribar els fills de la parella; estaven fent llenya al bosc i arriben tots dos amb unes cistelles plenes de troncs que porten al front amb un cordill folrat. </span>El nen es diu Lakpa i la noia Mingma. Seran els nostres intèrprets doncs els pares no saben anglès, però ells es defensen força bé. Tot i viure a cinc hores del poble més proper, l'han après gràcies al turisme. Mengem els espaguetis, riem i aprenem noves paraules en nepalès gràcies al Lakpa, un sagalet ben viu a que li brillen els ulls. Ben menjat, acompanyo el nen a buscar llenya, creuem el riu, que baixa espumós i amb força per un pont molt rudimentari. Tornem amb un feixet de llenya, saltant les pedres i rient, mentre comencen a caure les primeres gotes. Sembla que el cel s'ha enfadat i s'ha ennegrit força.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens fiquem dins la casa i veiem com la temperatura baixa i comença a nevar. Collons! i quines volves! aviat el terra ja és ben blanc i amaga les tanques de bambú que el pare ha construït; s'hi ha estat fins que ha acabat l'última, tot i mullar-se força.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/28933_208157099326241_1786280623_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Donga</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A dins la casa ens asseiem en un banc, a sobre les catifes, vora el foc. Prenem te i veiem que la mare ja prepara el 'dal bat'. Són les sis de la tarda però aquí els horaris van amb la llum del dia.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Quan ja comença a fer-se fosc, para de nevar. Han caigut uns deu centímetres de neu i les passes queden marcades al voltant de la casa. Unes cabres s'amaguen dins el seu estable, tothom es prepara per a la nit.<u> </u></span>El sopar ja està preparat, però abans arriben uns nois jovenets: són portadors d'un grup de turistes alemanys que volen fer un cim, el Ramdung, de 5.930 m. Gràcies a ells trobarem la vall del Rolwaling força viva, si no, en aquesta època tot està bastant tranquil a les muntanyes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arriben calats, els deixem lloc al foc i de seguida comencen les rialles i els crits. Es preparen el seu sopar mentre nosaltres sopem i aprofiten el 'dal bat' que ens sobra. El cansament ens agafa a tots i vora les vuit ja estem dins el sac. Ells dormiran vora el foc, sota una colla de mantes i a sobre una enorme pell de iac. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La llum del foc s'apaga, les veus es perden en un ensomni, i per fi silenci i descans.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-a-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/379612_208157985992819_550828285_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Petit Lapka</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">1 de febrer<u></u><u></u></span></b><br />
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són les sis del matí, la dona ja encén el foc, espeteguen els trossets de llenya i les veus dels nois comencen a escalfar el matí. Mengen un xic i desapareixen ben ràpid vall avall. Nosaltres ens llevem i sortim a fora, sembla que es desperta un bon dia, el cel és blau i els núvols han desaparegut. La mare ens prepara uns 'xapatis' que barregem amb una mel molt forta; ens farà falta força energia: avui pugem fins als 3.760 m, concretament a Beding, l'últim poblet de la vall que ara hi viu algú.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Sortim carregats d'energia, ens acomiadem del feliç Lakpa i la seva bonica família, els paguem i desapareixem bosc enllà. Ara pugem per la dreta del riu, el bosc ens engoleix i aviat ja estem envoltats de bambú i arbres gegants. El riu brama molt proper i un xic més amunt el travessem per un pont penjat, és meravellós creuar un d'aquests rius per un pont que sembla tant precari. </span>Des d'aquí gaudim de les primeres vistes dels grans cims, en concret del Parchamo, un 6.600 amb unes arestes nevades precioses i unes formacions de neu i gel que espeteguen als seus cims.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Passem al vesant esquerre del riu i sabem que sobre nostre tenim el gran Gaurishankar, que s'alça 3.500 metres. No el veiem però la seva presència ens fa sentir més petits del que som. </span>Agafem alçada i força perspectiva; mirant enrere veiem un munt de muntanyes enfarinades, el sol està desfent la neu dels seus cims però és agradable veure que ens acostem als Himàlaies de veritat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-a-a.akamaihd.net/hphotos-ak-snc6/282777_208194632655821_290123814_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Beding</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Passem vora alguns monuments budistes i per fi comencem a trobar les primeres cases de les comunitats altes de la vall, Ramdung i Chimmu. Trobem gent <i>curtida</i> que ens demana on anem, i de seguida amb un somriure ens diuen que passar el Tashi Labsta és difícil en aquesta època de l'any, doncs amb els seus 5.770 m i força endins de la glacera, és una empresa compromesa. Els saludem i pensem que ja ens ho trobarem.<u> </u></span>Pugem direcció Beding sense saber ben bé què ni qui trobarem, però confiats en el destí. Passem per casetes que conviuen amb petites feixes, on a l'estiu cultiven patates. Trobem cabres, ovelles i alguns iacs que pasturen el que troben sota la neu. És tant interesant que no ens adonem que el clima ha començat a canviar. Els núvols s'han anat enganxant als cims, ha baixat al boira i el fred és més intens. Arribem a Beding, l'últim dels poblets que està habitat, sobretot gràcies al grup d'alemanys que es prepara per fer el cim.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem vora el monestir budista, ens recordem que aquí hi ha un lama força curiós, amb una barba blanca, i que en un dels mapes que portem hi surt amb el Javier Campos, un andalús que va fer el <i>high himalaia trail</i> l'hivern passat. Esperem trobar-lo, doncs la seva cara ens inspira confiança.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Caminem sense rumb quan del no res apareix el Dorge Tsering, un jovenet que ens assalta a preguntes i de sobte diu que ens acompanyarà a fer el pas cap a la vall del Kumbhu. És un noi ben viu, amb una energia i unes ganes de parlar increïbles. Ens porta a casa seva, molt a prop, i ens prepara un te mentre ens explica que ha travessat molts cops aquest coll.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De seguida ens hi sentim bé, sembla que el destí ja ens ha fet aparèixer el nostre àngel de la guarda. Ens diu que els alemanys estan en un 'lodge' proper però que nosaltres anem a casa de la seva tieta, a Chimmu, deu minuts avall, vora el torrent anomenat Gaurishankar Khola.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tenim ganes de saludar els alemanys, ens acostem al 'lodge' però un guia sherpa força malcarat ens fa desistir. Li diem que pot ser molt bon guia, però com a persona és un zero. Desapareixem ràpid sender avall, acompanyats del Dorge i les nostres motxilles.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Arribem a casa la seva tieta, es diu Tsering Lakpa. És una dona gran, amb la pell i la mirada molt endurides, de seguida la seva amabilitat ens desborda i ens prepara un te amb llet. </span>Casa seva és molt humil i bonica, tot en una habitació plena d'estanteries on hi guarda les mantes i altres utensilis de roba. També és ple de pots de menjar i altres aliments que guarda com tresors. En una part de les estanteries hi té tots els utensilis de cuina, plats, gots, eines i cubells. I també el seu altar, on imatges de diferents Lames es barregen amb les imatges dels seus essers estimats. La resta de l'estança la componen el seu llit i uns bancs on ens acomodem, i també una zona on renta tots els plats i gots. La llar de foc és a un costat. Com a totes les cases, no té xemeneia i el fum s'escampa per tota la casa, enfosquint el sostre.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De sobte arriba una dona, porta una bossa de plàstic, porta madeixes de llana i camina fent uns mitjons de llana amb agulles de fer mitja. És la An Yangli, la germana gran de la Tsering. Té una veu força imponent. De seguida s'asseu al costat del foc. La Tsering fa unes patates al caliu, que al cap d'una estona pelem i ens mengem amb devoció.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/19712_208157495992868_1283504847_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Yangli i Tseling</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja ha arribat la nevada diària, però aquí, amb la família, tot és caliu, tot és escalfor. Fem un <i>planning</i> dels propers dies, doncs hem de fer el pas ràpid. Portàvem poques rupies i sembla que aquí no ens descanvien els euros, o sigui que hem de tirar amunt ben ràpid, almenys fins a creuar cap al Kumbhu i arribar a Namche, on hi ha caixers.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Dorge demà farà un porteig pels alemanys, pujaran fins a Na, a 4.200 m, l'últim assentament abans de les glaceres. Nosaltres aprofitarem per fer una mica d'aclimatació i ens acostarem al Menlung La, un coll que creua al Tibet, als peus del cim del Parchamo.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comença a nevar, la Tsering surt a fora, té uns iacs als quals ha d'alimentar amb farratge que guarda dins unes coves que s'ha fet amb blocs de pedra. Ara el menjar escasseja i els animals ho saben: s'hi tiren com feres. Sota la casa hi ha una cort on hi té unes quantes ovelles i xais, també els dona un menat de farratge que guarda a l'enforcadura d'un arbre que hi ha prop de la casa. Hi puja força lleugera amb una escala ben precària, quina dona!<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/379232_208157432659541_1482666534_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa de la Tseling</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El terra ja és ben nevat. Entrem i prenem un xic de 'chan', un vi que fan els sherpes: fermenten arròs i un altre cereal i s'ho veuen ben calent. No és molt bo però calent baixa bé. </span>Les dones no paren de xerrar, la Tsering no para de fer feina, mentre l'Angli no para de fer mitja, se li acaba la llana i ja en comença una altra.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fem el sopar, avui un bon 'dal bat', amb 'tartari', patates, verdura i alguna coseta més que guarda amb devoció amagada entre la casa. No sabem com s'ho fan però tenen les mides tant apreses! De seguida apareixen uns superplats d'arròs amb la seva salsa, patates i si pot ser, <i>no piro</i>, que vol dir no picant. Es passen força amb el picant, se'ls veu gaudir de valent amb els pebrotets i la salsa que fan.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Ja és ben fosc, estem cansats, avui hem caminat unes sis hores, o sigui que preparem els llit. Dormim al terra, sobre unes estores i unes catifes de llana, això sí, dins els supersacs Rab. </span>Des de dins els sacs veiem el perfil de les padrines, la llum del foc les il·lumina i el seu resplendor els infon un pilot de força. Les seves veus ressonen per la casa i són la cançó perfecte per anar a dormir; bona nit.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2 de febrer<u></u><u></u></span></b><br />
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">A fora comença a clarejar, el sol sembla sortir al fons de la vall. La casa, molt ben situada, ha de rebre els seus primers raigs. La Tsering es lleva, parla amb la seva germana mentre es posa un munt de davantals i es pentina un xic. </span>El foc espetega i la seva claror ens il·lumina una mica. El Dorge dorm. Jo gaudeixo de la forma com encén el foc aprofitant estelles que talla amb un enorme ganivet que tenen els sherpes. Mulla l'estella dins l'espelma d'alcohol que s'ha fet amb un pot de conserva i així comença el dia, om mani padme hum.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La veu de la Yangli ressona fort i em llevo fent uns estiraments. A fora, la claror ja s'escampa i el dia neix. M'acosto al foc i de seguida m'arriba una tassa de te que els agraeixo de tot cor. Miro per la finestra, avui esperem un bon dia...ja ho veurem.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">La Tsering ens demana què volem per esmorzar. Busca un pot gros de plàstic, agafa força farina i en un cubell amb aigua comença a fer la massa per fer els 'xapatis' matutins que tant ens agraden. </span>Sempre vora el foc, tots vora el foc, tots cinc anem prenen el te, i quan ens arriben els xapatis és una gran festa. Li agraïm de tot cor: 'Dane abad' !!!! Ens porta mantega de iac. Collons, és forta forta! com un formatge manxec. Els 'xapatis', encara calents, desfan la mantega que ens escalfa l'interior.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="400" src="https://fbcdn-sphotos-a-a.akamaihd.net/hphotos-ak-prn1/541562_208157572659527_1598077094_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="300" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">xapatis</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El Dorge s'acaba el 'dal bat' del sopar i desapareix ben ràpid. Nosaltres encara gaudim del nou dia, el sol esclata a les finestres de la casa, entra directe del fons de la vall, on desenes de cims apareixen nevats. Són cims aparentment baixos, només 5.000 m, he; he; he. </span>Agafem poca cosa i ens posem en marxa. Tenim ganes de caminar, de fer alçada i de tenir boniques vistes de la vall. Pugem fins a Beding, on trobem el grup d'alemanys. Al final són polonesos però bé, ja sabem que els nepalesos a vegades diuen el que els sembla. Ens presentem i els seguim una estoneta, tot i així els passem, el seu ritme és extremadament lent i nosaltres som uns frisats. No veiem el pas per accedir al coll ja que a mà dreta tenim uns penjats força inaccessibles, però noi, mai no és el que sembla.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Ens passem el corriol i seguim pujant vall amunt, de sobte petites construccions i corriols ens fan tirar amunt: gran error! estem en una zona de vegetació on pasturen iacs però que no va enlloc. Arribem com podem als 4.000 m, però noi, quedem tancats entre uns xiprers petits i altres arbusts punxeguts. </span>Decidim tirar avall, a veure si ens hem passat el camí. El dia s'està tapant, com sempre, però avui més d'hora. Al final baixem pitant cap al riu i per sort ens trobem al Dorge, qui carrega una cistella amb 30 quilos...collons quins toros!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Deixa la càrrega i ens acompanya fins a una zona. Allà ens explica més o menys com accedir al coll. I clar, no ho haguéssim trobat mai perquè el camí transcorre per una feixa enmig d'una paret vertical. Obrint traça arribem a la paret, comença a nevar però ara estem molt a prop de l'objectiu, volem guanyar alçada. </span>La feixa és preciosa, aprofita una zona de vegetació i terra per creuar una paret que sembla infranquejable. </span><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Passem amb compte... una patinada podria ser molt perillosa. És un tram maquíssim, però amb bon clima encara ho seria més. Per fi superem la paret i accedim a un gran pendent on hi ha unes cabanes derruïdes. La boira i la neu ens amaguen el sender però l'anem desxifrant. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem fins als 4.300 m, però l'hora que és i el clima ens empenyen avall; per avui ja n'hi ha prou.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/560199_208194589322492_609120231_n.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aclimatant, a 4.000m</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Baixem molt ràpid, ara sí, amb el camí après, i en poca estona ja som a Beding. La nevada és fluixa, anem a casa del Dorge i el Pere prepara uns 'xapatis' ben bons que amanim amb mel i melmelada.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Anem baixant, direcció a Chimmu, a casa de les tietes. Entrem i trobem la Yangli fent mitja i la Tsering fent feina: són inesgotables, aquestes dones! Prenem un te ben calent amb elles i fem els preparatius per demà. Pujarem a Na, a 4.200 m, i des d'allí ja ens internarem a la glacera direcció al Tashi Labsta. </span>Les padrines riuen i ens diuen: amb aquest temps, impossible. Les creiem, però no defallim. De sobte arriba una altra tieta, la Nima. Ara el rebombori és més fort, les tres dones i les seves veus penetren intensament dins nostre, són realment essers d'un altre planeta. Les seves cares estan totalment marcades pel clima i la zona on viuen, i els seus cossos modelats per sobreviure-hi molts anys més.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">A la tarda arriba el Dorge, el porteig li ha anat molt bé, demà agafarem una corda i el seu material i pujarem cap a Na. Mentrestant la Tsering fa el 'dal bat', el foc ens il·lumina i ens escalfa a tots. Li deixo el frontal a la Yangli, perquè amb poca llum li costa fer els mitjons. </span>Sopem, estem nerviosos, demà comença un camí amb força sorpreses. Esperem que siguin bones i que ens ajudin a créixer com a alpinistes i com a persones, doncs ens estem ficant en un lloc misteriós i llunyà: ens internarem als Himàlaies més salvatges. Sopem el plat de 'dal bat' i el carreguem força perquè no sabem si en els pròxims dies el menjar escassejarà un xic. Cuinarem amb fogonet i haurem de fondre neu, i en alçada ja se sap, perds la gana i tot plegat es torna un xic feixuc.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de dins el sac veig les tres padrines, veuen 'chan' i no paren de riure i parlar. Les seves veus es tornen a ficar dins meu, dins nostre, i són el passaport cap a un nou somni, el somni dels Himàlaies.<u></u><u></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">OM MANI PADME HUM</span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-860473590062760462013-02-01T15:07:00.001+01:002013-02-09T05:39:36.949+01:00Ultims dies per les terres baixes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>28 de gener</b><br />
<br />
Com cada dia, ens despertem amb la llum del sol. Fem una mica el manta i baixem a esmorzar. Aquests són d'aquells dies que cal aprofitar el fet de poder dormir sobre alguna cosa tova i poder menjar força per agafar energies. Cap a les 9 ens hem fet la foto de rigor amb la Didi i el seu marit i hem marxat direcció Laduk. Hem baixat com un llamp tot el que ahir va costar tant de pujar, fins al riu, uns 400 m de cop per camins drets i pedregosos, a vegades amb escales fetes amb pedres, a vegades sense escales, però sempre amb petites ziga-zagues entremig de les terres de cultiu. Hem anat travessant poblets mentre tornàvem a guanyar alçada; poblets on sembla que el temps no existeixi. Viuen de l'agricultura i per tant treballen fort, tant homes com dones. Aquests dies caminem pels 1.500 m i en aquestes latituds, tot i ser hivern, el clima és força bo. De dia màniga curta, però a la nit glaça; això fa que també tinguin certs cultius adaptats a aquesta època. El camí puja i baixa, i de quina manera! Tant aviat esbufeguem per remuntar forts pendents com hem de frenar amb els talons per no embalar-se gaire, pendent avall. Avui és el 4rt dia i les espatlles estan un pèl més acostumades al pes de la motxilla, ja no fan tant mal. A prop de Xilinga, en un dels pendents amunt, ens trobem un grapat de nois, noies, nens i nenes que venen de buscar llenya al bosc. La porten dins d'un cistell fet d'una mena de canya amb un cordill que aguanten amb el cap. Ens barregem amb ells, esbufeguem junts i remuntem el fort pendent. El grup entra a casa seva, nosaltres continuem. Decidim fer una parada, fa molta calor. Triem una casa i demanem si podem descansar a l'ombra del seu porxo. La mestressa de la casa fa que sí amb el cap. Ella, un home i una altra dona ens miren estranyats mentre ens traiem les motxilles de sobre. Ens asseiem al terra, fem un glop, mentre ells fan la seva amb una naturalitat increïble. La dona despulla les panotxes de blat de moro amb els dits mentre xerra amb els altres dos. De seguida ens posem a desgranar el blat de moro amb ella. Un cop acabada la primera remesa, ens treu menjar i beure: un tipus de patata bullida, carbassa i un xurro fregit de farina d'alguna cosa. Després de menjar fem la segona remesa, que també la desgranem en cadena. Ella pica amb un pal de fusta i nosaltres amb els dits l'acabem de desgranar. La dona pica el blat de moro amb una força tant descomunal que el gra surt disparat com un projectil que ens impacta per tot arreu. Un cop hem acabat la feina li diem adéu i marxem amb una naturalitat gairebé familiar. El camí és polsegós i fa calor. L'aigua no abunda i hem d'anar en compte perquè ningú ens aconsella que la bevem, tot i que sembli deliciosa. Al cap d'unes hores trobem un torrent on ens aturem a sucar-hi els peus. Abans del previst arribem a Laduk, sabem que hi ha un <i>lodge</i> però tenim ganes de compartir nit a casa d'algun local. Parem en una feixa i esperem que el destí faci la resta: en pocs minuts ja estem envoltats de nens ben esverats que ens diuen coses. De seguida arriba un noiet, i sembla que ens indiqui que anem a casa seva. Carreguem les motxilles i el seguim. Es diu Emlama i avui dormirem a casa seva. Al voltant del foc trobem la seva mare que prepara menjar i el seu pare amb la mà ferida. També hi ha el seu germà petit. Parlen molt poc anglès, així que ens comuniquem amb paraules molt bàsiques que hem après del nepalès: <i>dal vat kané</i> (volem menjar <i>dal vat</i>) i <i>sutmé</i> (dormir). Altre cop ens sorprèn la naturalitat amb que ens tracten i la seva hospitalitat. Cap a les 7 ingerim altra cop el primer plat fort del dia: un dinar-berenar-sopar. Un <i>dal vat</i> (arròs amb salsa, boníssim) que engolim sense un glop d'aigua. Al Nepal és costum anar omplint el plat fins que quedis tip, així que repetim algun cop més. Acabem dormint amb els sacs a sobre un llit de fusta. Als vespres quedem rendits de seguida, sempre abans de les 9; i és que aquí fan dos àpats al dia: a les 9 del matí i a les 7 de la tarda. Llavors ja se'n van a dormir.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilcmQ8t853IbxRP1CJl9sP3ksTvyviXCPAFJMPxptcGcDSkHM9d6gpgjqb0kLg9yjADnQ7giDiFCMcbXwq0zuS-xogCql1faDKeootfdoHMZ5iIquPBYUqfZY7y-njV9Az8gzp0DLW954/s1600/DSCN3953.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilcmQ8t853IbxRP1CJl9sP3ksTvyviXCPAFJMPxptcGcDSkHM9d6gpgjqb0kLg9yjADnQ7giDiFCMcbXwq0zuS-xogCql1faDKeootfdoHMZ5iIquPBYUqfZY7y-njV9Az8gzp0DLW954/s320/DSCN3953.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Laduk, amb la familia de Emlama</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<b>29 de gener</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">L'endemà ens llevem, preparem les coses tranquil·lament, ens partim una truita i iniciem altre cop la jornada. Mirem el mapa i ens sembla que podem arribar fins a Jagat, a uns 15 km. Avui toca baixar una mica de desnivell, uns 800 m, que fem per terreny boscós i seguint la part mitja de la vall. Avui per fi entrem a la vall que ens portarà a les muntanyes. Hem anat fent i efectivament hem decidit parar a Jagat. Tampoc volem forçar la màquina perquè ens queda molt camí per endavant. Altre cop tenim la intenció de passar la nit a casa d'alguna família. Aquí les cases estan molt escampades i n'hem triat una a l'atzar. Ens hi hem trobat dues noies, la Susi i la Debi, que s'estaven rentant els cabells. Ens han mirat estranyades, com si no entenguessin res. Poc convençudes, ens han fet deixar les motxilles a l'entrada i ens han tret un te. Al cap de poc ha arribat el seu pare, el Ratna, el Kim, el seu cosí, i el Kaila, l'oncle, amb un aspecte tot curiós: barret, ulleres grosses, un somriure permanent i uns ulls que ho observen tot. Ens expliquen que el Kaila és monjo i que també és sord. En Ratna i en Kim viuen de les expedicions: el primer és cuiner i el segon és guia de muntanya. Això ens alegra, i en anglès i francès intercanviem informació molt valuosa i interessant. De fosc pugem a dalt de tot de la casa, una sala diàfana on hi tenen el foc. Cuinen la mare i les filles, nosaltres esperem asseguts al terra, damunt d'unes estores que elles mateixes elaboren. Mentre fan el sopar, ens ensenyen moltes paraules en nepalès, riem molt i passem una bona estona. L'oncle, assegut a la vora del foc, va mirant i va somrient. Per fi arriba el <i>dal vat</i>, l'engolim amb una gana exagerada i a més està boníssim. Estem tant bé en aquesta casa que decidim fer un dia de descans; portem 5 dies seguits de tralla, molts km a les cames i molts metres de desnivell. El descans el volíem fer un dia més endavant, però aquí estem de conya, així que no ens ho pensem, anem a dormir i de seguida caiem rendits, altre cop sobre llits de fusta i unes mantes gruixudes. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<b>30 de gener</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">El descans de l'endemà consisteix a anar fins unes aigües termals que ens ha descobert el Kim i ens hi acompanya el Ratna. Per anar-hi cal fer 300 m de desnivell de baixada i llavors tornar a pujar. Aquest cop però, sense motxilla. Les aigües termals no són gaire calentes però ens hi estem una bona estona. En sortir passem molt de fred. Ens passem la tarda jaient, descansant i conversant amb la família. A la nit més classes de nepalès, riures, bromes i un <i>dal vat</i> deliciós. L'endemà, amb les piles carregades, iniciem una jornada de tràmit fins a Sibi. La meitat del recorregut el compartim amb uns xinesos que estan construint una central hidroelèctrica en aquesta vall. Anem fent km entre camions i furgonetes que aixequen pols. Per fi arribem al pont, girem a l'est i ens enfilem 700 m de cop, fent unes escales inacabables. A Sibi trobem un <i>lodge</i>. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">A partir de demà iniciem el tram més alpí. Fins ara ha estat un pas de l'Himàlaia més boscós i baix. Una posada a punt per els trams més alts i despoblats. Demà ens enfilarem fins els 3.000 m, demà passat fins els 4.000, fins a Bering. Aquí hi volem estar uns dies aclimatant-nos, fent algun tram alt o potser algun cim. La qüestió és aclimatar bé per fer el primer coll que ens ha de portar a la segona regió que volem explorar: el Solokumbu, la regió del Cho Oyu i l'Everest. Abans però, caldrà superar aquest coll de 5.800 m, una tasca gens fàcil amb 20 kg a l'esquena. També haurem de veure en quines condicions de neu i fred ens el trobem. No és segur que ho intentem, dependrà de com ho vegem tot plegat.</span></div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-13717721069480627512013-02-01T15:01:00.001+01:002013-02-09T05:38:01.963+01:00Comença l'aventura, comencem a caminar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: inherit;">25 de gener</span></b><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">Són les 6 del mati. Carregats amb les motxilles ens acostem a l'estació d'autobusos. Abans de les 7 ja sortim direcció Tatopani. Sortim de Katmandú i ens introduïm a les muntanyes. Cases, animals i terrasses són els companys de viatge. Més endavant fem un transbord i acabem de fer els últims 15 km enfilats a l'autobús. Arribem a Laresord: comença el nostre camí. Creuem un pont molt alt, és el nostre inici. Un corriol ben empolsinat ens fa guanyar alçada. Fa un dia clar i assolellat. Dels 800 m passem als 1.200. Creuem petits poblets. La canalla ens crida. Els adults segueixen amb les seves tasques, ja sigui rentar, conrear, cosir o descansar. Demanem per Mandra, el possible final de la nostra etapa i ens indiquen un bosc vertical que tenim davant. Sembla mentida però apareix un corriol entre feixes que puja molt dret. El fred i la gana ens fan córrer, s'acaben les provisions. De sobte, en un descans, apareix un padrí. Es para i ens demana on anem. Sembla que ens vol acompanyar, i així fem els últims 300 m de desnivell. Més amunt apareixen feixes amb cereals i també les primeres cases de Mandre. El padrí desapareix i de sobte apareix el Lapka, feliç com un gínjol, ens demana que ens quedem i ens ho agraeix amb <i>raksi</i>, un alcohol casolà que fermenten amb cereals. Té 5 filles molt maques i 1 dona molt valenta. Fem estiraments al seu pati mentre unes banderoles d'oració onegen damunt nostre. El dia va agafant colors tardans. Juguem amb les filles del Lapka mentre ell fa negocis amb uns veïns. Ens adonem que és un prestador, i ens explica que va estar 4 anys treballant a Qatar. Ja és fosc. La Sukmu, la filla gran, ha encès un foc on hi reposa una olla, a les brases s'hi couen patates. A la part de dalt la casa les dones fan el sopar, ens hi deixen pujar i gaudim de la tradició femenina vora el foc. En Lapka és feliç, va bevent <i>raksi</i> i ens presenta els seus amics. Sopem el primer <i>dal vat</i> del llarg camí: arròs, verdures i un sofregit de llegums: un bon plat! A fora, tots els poblets penjats apareixen dibuixats amb petites llums. Ens adonem que l'electricitat arriba gairebé a tot arreu. Abans d'anar a dormir, la televisió entreté als més petits. Bona nit.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRsnQhlXE9qn5O-ElHrMxodT-uPoTm5U-5RHnJce8qBWC762gSel5XJDr9HLIVycB6MoA4X1ZVkV-QWEkEFh8Wh05nKEvcNT3xYRk90IX_9NhDhV0sBMiGC44qoRlwVyF_8j4pyBg-X_k/s1600/DSCN3891.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRsnQhlXE9qn5O-ElHrMxodT-uPoTm5U-5RHnJce8qBWC762gSel5XJDr9HLIVycB6MoA4X1ZVkV-QWEkEFh8Wh05nKEvcNT3xYRk90IX_9NhDhV0sBMiGC44qoRlwVyF_8j4pyBg-X_k/s320/DSCN3891.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Mandre, a casa d`en Ratna</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<b><span style="font-family: inherit;">26 de gener</span></b><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; text-align: justify;">Ens llevem d'hora, són les 7 del matí. A fora ja fa estona que hi ha vida. Esmorzem i preparem la motxilla, doncs encara que el Lapka no vulgui, hem de seguir el nostre camí, direcció Iandong. Sortim de Mandre, desapareixen les feixes i entrem al bosc. Seguim per un camí ben empolsinat. Arbusts i arbres més grans ens fan ombra. Dins el bosc hi ha gent treballant, homes fent llenya i dones recollint menjar pel bestiar. Apareixen els primers iacs que pasturen. També a la cara nord del bosc la neu fa acte de presència i algun torrent és ben glaçat. Anem guanyant alçada, el corriol juga per dins el bosc i ens torna a unes clarianes. Hi ha banderoles d'oració i restes de cabanes. Ens desabriguem i descansem. Per fi apareix la carena que busquem. Jangdan ja és davant nostre, estem a 3.200 m sobre el nivell del mar, costa respirar amb els 20 kg a l'esquena. Però aquest lloc és màgic. Som a Palavisandang, una antiga zona habitada, actualment en runes. Avui toca tenda, a més no hi ha aigua, o sigui que toca fondre la neu dels voltants. Al fons apareixen les grans muntanyes de l'Himàlaia, una cadena rocosa plena de neu ideal, amb algunes puntes que fan fredor. Són lluny però el seu alè ens toca de ple. Passem instants màgics entre aquests gegants de pedra. El sol i la lluna plena fan un ball de llum i colors abans del fred glacial. Fem un foc, cuinem amb el fogonet. La tenda que hem parat ja té una capa de glaç. Ens escalfem, el silenci ens absorbeix i el fred ens fa córrer cap al sac.</span><br />
<span style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; text-align: justify;"><b>27 de gener</b></span><br />
<span style="font-family: inherit; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Durant la nit hem baixat a -9 dins la tenda. Tot i així el sac Rab és una garantia. A fora tot és blanc, però aviat el sol ens fa córrer la vida per dins, tot s'acoloreix i s'escalfa, i les muntanyes ens fan embadalir de nou. Comencem a caminar, són les nou del matí. Carenegem pel vessant dret i el corriol ens llença avall. Per sort passem prop d'uns torrents i bevem com mai. Omplim l'ampolla i seguim per un bosc d'arbres de fulles grans i fortes. Tots els arbres són de fulles perennes però van perdent les que no necessiten. Més amunt divisem el coll que hem de passar, Kinsangla, de 3.400 m. El camí allà és pesat, una pista empolsinada,que va serpentejant per una vessant vertical. Fem els últims 50 m per unes escales molt dretes i per fi uns monuments i unes acolorides banderoles d'oració ens avisen del coll. Al fons, a l'est, un nou paisatge de muntanyes ens saluda; és ben espectacular la barrera natural que divisem! Seguim per l'altre vessant, direcció Bigu Gompa, el que creiem que serà el nostre destí d'aquesta jornada. Un sender ens porta de nou a una pista, antics assentaments humans que anem deixant enrere. Més avall soroll, vida: uns llenyataires carreguen trossos gegants d'arbres a l'esquena i els baixen fins la pista. Estem envoltats d'un bosc d'avets dels Himàlaies, arbres gegantins.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">La pista va perdent alçada, creuem torrents i zones enfangades. També trams amb molta pols. Per fi veiem el que podria ser Bigu Gompa. Deixem la pista i ens internem per un corriol que transcorre pel mig d'una carena. Tornem a creuar torrents i salts d'aigua. Parem, bevem. Trobem un ramat de iaks que pasturen. De sobte el corriol ens deixa damunt d'una nova pista</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> forestal. Pols, molta pols. El poble de Bigu Gompa ens rep però de seguida ens diuen que el</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">lodge</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">, l'hostal per dormir, és uns metres de desnivell més amunt. El cansament ja comença a pesar però pas a pas anem guanyant els metres necessaris. Entre rialles de gent i nens, ens esperonem. Més amunt, més amunt! Sembla que s'acabi mai, però per fi unes grans banderoles d'oració ens reben, i la Didi, la noia que porta el</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">lodge</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">,ens saluda. Molt a prop hi ha un gran monestir budista on tot de veus femenines hi ressonen. La Didi ens ofereix pregària i un te amb llet que ens posa les piles. Mentre el dia es va enfosquint, anem fent els estiraments diaris observant la gent que va arribant. El</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">lodge</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">s'omple de gent, nois amb motocicletes, treballadors i venedors, tots vora un foc van menjant el que la Didi cuina. Anem intercanviant paraules com podem, sentim l'olor del</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">raksi</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">, i per fi del</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">dal vat</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">, i quin</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">dal vat</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">! El millor del món! Sense picant, doncs si no, no té gust a res. Endrapem el</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">dal vat</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">, una truita i un</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> xic de pollastre que han cuinat els venedors. El cel ben estrellat, nosaltres ben tips i la satisfacció d'estar en el lloc indicat.</span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><i style="font-size: 12pt; text-align: left;">Om mani padme hum</i><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">.</span> </span> </span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-87216916588669990722013-01-24T13:43:00.001+01:002013-01-24T14:16:21.641+01:00Bye bye Katmandú<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Mentre llegiu aquest escrit el més segur és que ja estiguem dalt d'un autobús direcció al punt de partida, Tatopani a la zona del Rolwaling. Aquí, he deixat de fer els últims preparatius per escriure l'última crònica abans d'endinsar-nos a l'Himàlaia.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Doncs sí, finalment marxem demà. Si tot va bé, marxarem del Pilgrims, l'hostal on ens allotgem, a les 6 de la matinada amb la motxilla a les espatlles i frontal encès, direcció l'estació d'autobusos de Katmandú per començar la nostra aventura a les muntanyes. Allí agafarem un bus que en 8 hores ens deixarà a Tatopani. Finalment, després de mirar i remirar els mapes, hem decidit de deixar-nos anar per la part Oriental del Nepal, una mica més coneguda i transitada que la part occidental, però segur que igual de fascinant. Tenim l'avantatge que és la nostra primera incursió a l'Himàlaia, per tant, per nosaltres tot és territori verge. A més, en ser hivern imaginem que farà que sigui una caminada bastant solitària.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHyzDRZGhfVopX625x_wR5YZwu2i4G5-UiQXbhvPRjuwB2dUmn6Xgy9okZA76dYqg5DhdbKO0U-Er-WZ7gQSMmB7TN_Y72E4ygVJHM0Ql8FgDRweW5KA0IT9gDZv3OoEx96CW1lRTUraQ/s1600/DSCN3834_low.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHyzDRZGhfVopX625x_wR5YZwu2i4G5-UiQXbhvPRjuwB2dUmn6Xgy9okZA76dYqg5DhdbKO0U-Er-WZ7gQSMmB7TN_Y72E4ygVJHM0Ql8FgDRweW5KA0IT9gDZv3OoEx96CW1lRTUraQ/s320/DSCN3834_low.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Comprovant la tenda a la terrassa del Pilgrims</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Creuarem 3 zones, Rolwaling, Everest i Makalu. Intentarem passar per la part alta de l'Himàlaia, seguint bona part del que es comença a anomenar el Great Himalaya Trail, un sender imaginari que creua el Nepal de punta a punta. Marxem preparats per ser el màxim d'autònoms possible, amb uns 18-20 Kg a les espatlles, una tenda, mapes de la zona, una mica de menjar, estris alpins i amb unes ganes brutals de creuar territori i perdre's per aquest paradís alpí. Tenim per endavant un quants centenars de quilòmetres d'aventura, solitud, espiritualitat i poesia. Ens acompanyaran les muntanyes, les estrelles i tota la gent que ens anirem creuant pel camí. Passarem per uns quants poblets, alguns amb 4 cases i a més de 4.500 metres d'alçada. D'ells dependrem perquè molts dels dies necessitarem del seu menjar, segurament xapati i arròs. Serà la nostra dieta durant uns quants dies. Coneixerem la solidaritat d'aquesta gent de les muntanyes i que tant ens han parlat. Segur que aprendrem molt.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Sabem on comencem però no sabem el punt d'arribada. Sortim amb una ruta sobre paper però molt oberta a possibles canvis en funció del temps, les forces i les condicions del terreny. Començarem prop de Topotani i seguirem sempre cap a l'est i pels següents poblets de la zona del Rolwaling, Sano Jyandan, Bigu Gompa, Loting, Orangdanda, Simi, Dokhang, Beding, Kabug, Tashi Labsa (coll de 5.755m i que ens portarà a la zona de l'Everest o Solu-Khumbu), Thame, Namche, Lumde, Renjo La (coll de 5.360m), Gokyo, Cho La (coll de 5.420m), Dzongla, Dingboche, Chhukhung, Amphu Labsta (coll de 5.845m). Arribats aquest punt haurem de perdre alçada i fer una volta pel sud per arribar al Camp base del Makalu, doncs per anar-hi directe s'han de passar dos colls de més de 6.000 metres i caminar uns 2km per damunt d'aquesta alçada. Una ruta molt alpina que fins i tot passa pel camp 1 d'una muntanya de més de 7.000 metres, el Baruntse, i que sobre mapa no veiem molt factible. A la zona del Makalu entrarem per Khongma Danda i fins a Yangri Kharka. Aquí sortirem de la ruta per visitar el camp base del Makalu per llavors tornar enrere i continuar cap a l'est: Kharka, Bakim kharka, i fins a Hongom o Thudam, on baixaríem cap al sud a buscar un bus que ens porti fins a Katmandú. Però bé, això és sobre paper, allò important serà anar fent camí en el dia a dia.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ91_5tzLScStFrvG7KEGQLBMB8C9Uouxf6tACdrCwfW3IItTLfz34QfBGeWPLI3gpPQj4PpSe9IPUmDBiOL8znVvaqmTi0FokNxkqAAv0kjXk7ok-0jEy5J02I6meeeBmFg4DbLz7u0o/s1600/croquis_hi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="339" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ91_5tzLScStFrvG7KEGQLBMB8C9Uouxf6tACdrCwfW3IItTLfz34QfBGeWPLI3gpPQj4PpSe9IPUmDBiOL8znVvaqmTi0FokNxkqAAv0kjXk7ok-0jEy5J02I6meeeBmFg4DbLz7u0o/s640/croquis_hi.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Croquis de la ruta pensada sobre mapa</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Aquí a l'Himàlaia, la neu s'acumula per damunt del 5.000 metres, per tant en principi tant sols ens haurem de calçar els grampons quan passem algunes glaceres i en els colls més alts, a prop dels 6.000 metres. La resta serà un continu baixar i pujar, travessant perpendicularment les valls que recorren del Tibet a la part baixa del Nepal. Si tot va bé, passarem pel camp base de l'Everest, també del Makalu i veurem a més el Cho-Oyu, Lhotse i potser el Kanchenjunga. Esperem saludar aquestes catedrals de neu i roca. Seguirem el nostre camí, amb els peus a terra, però sense oblidar el cel. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Treure els permisos del trekking ha estat bufar i fer ampolles. Al final els hem gestionat pel nostre compte perquè si ho fas a través d'una agència t'obliguen a portar guia o portejadors i fer rutes més controlades. Nosaltres tenim clar que volem ser un equip de dues persones. Amb dos matins, fotocòpies del passaport, fotografies i unes quantes rupies ho hem tingut tot arreglat. A la Tourism Board, entres per una porta, passes per uns quants despatxos, tants com zones a visitar, i surts per l'altre banda amb els permisos a la mà. I ara ja els tenim.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Katmandú absorbeix les energies. Portem 7 dies aquí i han passat moltes coses. Totes interessants i alhora molt intenses. Tantes que fins i tot costa de digerir-les. En algunes vindria de gust aturar-se i profunditzar. Tinc la sensació que em perdo moltes coses en cada història viscuda. Coneixem, sentim, però de seguida passa i en comença una altra. Però seguim l'instint que ens porta a les muntanyes i no tenim temps per tot. I suposo que així ha de ser.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Hem tingut la sort de conèixer gent que ens ha fet estimar encara una miqueta més aquest país. Persones que ens hem creuat i que potser mai més tornarem a saber d'ells, però que ens han deixat una bona empremta com per exemple un xerpa que hem conegut avui, anomenat Nima que ha pujat 17 vegades a l'Everest, increïble! Amb ell hem estat una bona estona parlant i ha donat la casualitat que és nascut a Na, un dels poblets que passarem tard o d'hora. Ens ha donat una informació molt valuosa alhora que ens ha enriquit explicant les seves aventures i sensacions després d'haver pujat tantes vegades a la muntanya més alta del món. Hem tingut la sort de conèixer en Kami i la seva tasca amb la Nepal Catalunya School. També els voluntaris d'aquesta escola ONG, 6 catalans que amb poc més de 20 anys han decidit aportar el seu granet de sorra ajudant a nens amb problemes familiars i donant-los l'estima, l'amor i l'afecte que per desgràcia no els donen a casa seva. També en Rasson, un nen de 15 anys que fa 2 mesos que se li van morir els pares i per això s'ha posat a treballar de Rickshaw, un taxi-bicicleta. Quin exemple veure com s'intenta espavilar per tirar endavant, malgrat tot. Històries conegudes a l'atzar i encara en ple procés d'aclimatació física mental i espiritual. Mica en mica ens anem sentint més preparats per afrontar tot el què anem a viure. El repte, també, serà explicar-ho, captar amb la càmera tot aquest periple el qual ja estem immersos: vivències, emocions, natura... Serà qüestió de fluir i deixar-se portar. I és que en el fons serem 3, perquè amb nosaltres ens acompanyarà una lent àvida de captar tot el que vagi passant i que en molts moments també acabarà decidint sobre el nostre pas.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
I el què podrem fer segur serà el compartir l'experiència amb tots vosaltres, gràcies a l'Eduard de Verasat que ens ha deixat un telèfon satel·lit; al Francisco de tucargadorsolar.com, que ens permetrà carregar bateries dels aparells electrònics, al Toti, el meu germà que el trucarem perquè enregistri la crònica i la transcrigui a l'ordinador; la Carme, la nostra correctora oficial dels mails i que afegeix les c trencades que aquí no tenim, a en Fike i l'Òscar que ens passaran els partes meteorològics, als de l'Ara per publicar les nostres cròniques, als de Buff per equipar-nos de dalt a baix, als de Garmin pels rellotges prestats i que ens permetran trobat el rumb si requerim de tecnologia i tants d'altres que segur que anirem mencionant, perquè el nostre agraïment és infinit. Gràcies també a tota la gent d'Avinyó, al Centre Excursionista i a l'Ajuntament, al Grup Roma i al Bar Boia, l'últim fitxatge d'aquesta gran família que estem formant.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: small;">
Intentarem doncs transmetre tot el què anem vivint. Esperem que ens seguiu i continueu somiant amb nosaltres! Ara sí que ja tenim l'Himàlaia a tocar, aquest gran espai de silenci i recolliment governat per les muntanyes més altes de la terra. Intentarem indagar la seva essència per sentir-nos més lliures i més plens.</div>
</div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-50012406424412968032013-01-22T03:43:00.000+01:002013-01-24T14:01:46.063+01:00Nepal Catalunya School<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Dilluns dia 21 de gener, suposo que és aquesta la data, perquè aquí estic bastant perdut. Els calendaris marquen que és l'any 2069, o sigui que potser ja hem avançat cap al futur.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Els dies es fan molt llargs a Kàtmandu, l'espera per saber cap a on anirem ens està demanant més del que pensàvem.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Els permisos de les dues regions són prohibitius, i per sort vam trobar en Kami Sherpa i el seu germà Ngima. Ells han treballat molt amb catalans i, per descomptat, han entès tot el que volíem i de seguida s'han posat a treballar. Des d'aquí dono les gràcies al Ton Ricard i a l'Anna, dues persones que són més importants del que sembla en aquest somni, DANI ABAT!</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Ens hem posat a disposició d'en Kami, i ell ens ha obert les portes del seu món. Ell i el seu germà estan tirant endavant una petita escola en un barri perifèric de Kàtmandu, i avui n'hem estat espectadors privilegiats. Hem conegut la Mireia Arboix, una voluntària de Torelló (Osona) que intenta fer créixer aquest projecte amb una empenta i una força increïbles. Només en parlar-hi ja ets conscient de l'esforç que està fent en aquest racó de món juntament amb altres voluntaris catalans que van passant per l'escola. Intenten aixecar un projecte que sembla tenir-ho tot en contra, però només cal viure'l per veure que només un somriure dels petits val la lluita que hi estan duent a terme.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Al matí hem sortit de Thamel, hem agafat un petit bus furgoneta, la ciutat encara es lleva, hi ha furgonetes i camions que descarreguen menjar variat, des de carn i peix fins a verdura.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Anem recollint gent, la ciutat va quedant enrere, però el xivarri ens envolta sempre.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Creuem un riu nepalès, i més endavant ja ens allunyem de la fosca i cridanera ciutat, el cel apareix, el sol ens escalfa, i un petit riu és el cordó que anem resseguint pel carrer.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Aquest petit riu és una gran claveguera, plena d'escombraries, però també és la font d'un munt de conreus que com pulmons verds apareixen i desapareixen.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">S'hi veuen patates, també colza i cols, cebes i faves: això em dóna un xic d'aire, perquè feia dies que, tancat entre edificis i pol·lució, semblava que mai en sortiria.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">La Mireia ens va posant al dia de l'escola, ara tenen uns 40 alumnes, un vigilant, una cuinera i a part dels mestres que vénen a donar classe, un director i en Sunam, el futur director que ara està com de pràctiques.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">A la vora del riu podrit també s'hi veuen vaques, gossos, petites granges d'ànecs, i una renglera de barraques que allotgen un munt de famílies, la majoria de famílies dels nens que van a l'escola hi viuen, d'altres tenen potser més sort i lloguen habitacions en zones menys exposades.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Ja hi som, el cartell ens dóna la benvinguda. Arribem a les nou, els nens comencen l'escola a les deu a l'hivern, i a l'estiu tenen un horari diferent. Tot i així, ja n'hi ha una colla que juguen al costat, de seguida escoltem "Buenos días, ¿cómo estan?", els petits posen en pràctica el que els estan ensenyant els voluntaris que van passant per l'escola.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Hi entrem i esmorzem al costat de la Txell, l'Aida i en Carles, els voluntaris de Torelló que ara estan a la disposició de l'escola. Coneixem la Rina, cuinera i ajudant de l'escola, ella hi viu amb dos fills i es cuida de moltes coses, també dels voluntaris que treballen a l'escola.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Arriba el solet mentre la Mireia ens mostra l'edifici i les classes. És una escola amb una bona estructura, el que passa és que s'han quedat sense fons i ara els està costant molt tornar a arrencar.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">En Kami i en Ngima paguen els sous dels professors, els voluntaris i els que viuen a l'escola també reben la seva ajuda, i sobretot la seva bondat, ja que tan sols compartint una estona amb en Kami ja veus que és una gran, gran persona.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Quan el sol ja escalfa tot el pati, els nens juguen amb unes petites pilotes de cable. Juguen a la "matada", i la seva vitalitat fa que al cap de pocs minuts tots els que som allà ens hi afegim. Feia dies que em volia moure, i evidentment, els petitons fan de motor, aviat perden la vergonya i comencen a jugar amb nosaltres. Són preciosos, n'hi ha de petits, de 2 i 3 anys, fins a 10 anys que tenen els més grans.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFOPG7B4YvDnR-eqD-pAut6-a2oFZT-nwaGuiHlHAcFmJo3EjzwjeGt1QRz2SLC2alJUEbDXMvAnZuYmUt1HTner83tGZDfh_1SHfWn82IRX0XXWBl3KpidmAn0SJPjXmMaRDa7RApmRI/s1600/DSCN3783.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFOPG7B4YvDnR-eqD-pAut6-a2oFZT-nwaGuiHlHAcFmJo3EjzwjeGt1QRz2SLC2alJUEbDXMvAnZuYmUt1HTner83tGZDfh_1SHfWn82IRX0XXWBl3KpidmAn0SJPjXmMaRDa7RApmRI/s320/DSCN3783.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Un detall important és que es barregen totes les castes hindús, budistes i musulmans, tots junts riuen i juguen sense cap tipus de prejudici, gran lliçó per tenir en compte els occidentals.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Ahir, el Sunam, la Mireia i els voluntaris van aixecar-hi una tanca, ja que moltes de les pilotes que tenien els queien al riu, i quan arriba el monsó, només li poden dir adéu mentre la veuen marxar.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">El Pere ha decidit fer un petit vídeo de l'escola i el projecte, és el primer que hem decidit fer per donar a conèixer aquest bonic projecte. Més endavant ja veurem com podem ajudar, tan sols veure somriure i jugar els nens val la pena. N'hi ha que saben algunes frases en espanyol, i de seguida ens ho fan saber.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">A les deu es posen tots en fila per classes, fan uns quants exercicis físics (un dels alumnes porta la direcció) i després cantem l'himne del Nepal.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">De seguida els mestres se'ls emporten cap a les classes. De moment no van per edats, sinó per grau de coneixement, ja que n'hi ha de més avançats que d'altres, i ningú se'n riu per haver d'anar amb nens d'edats menors.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Coneixem en Bindesh Shrestra, el director de l'escola des del 2010, està a punt de deixar-ho, però en Sonam ja està a punt de rellevar-lo. En Sonam és un noi molt eixerit, amb un carisma molt fort, i amb ganes de tirar endavant l'escola, de fer-la créixer i de fer que els nens creixin dia a dia amb unes condicions més dignes, tant d'higiene com d'educació.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Passem classe per classe, els professors semblen molt joves, però se'ls veu motivats, els nens i nenes són com una injecció de força, ens miren amb uns ulls brillants, ens repassen de dalt a baix i segur que comenten què pensen de nosaltres.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">El Pere va fent el seu treball de filmació, cada classe ens canta una cançó i després ens donen les gràcies en espanyol, imagina't, ens donen les gràcies i resulta que són ells els que ens donen una lliçó d'humanitat i d'humilitat.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIp0m1KOxhQrFq88tEJSsqbIyLPwit1O04Df-CmcJWPcj5n0cfwhOU0BWM8hF9XwXFoKJHvxrzCdArtD-zCo5Z5muLUBuV3aSKphO_bVh60Vgx0Sb0oNJTPeke0kHNwiuO_UYS5ywh9t4/s1600/DSCN3796.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIp0m1KOxhQrFq88tEJSsqbIyLPwit1O04Df-CmcJWPcj5n0cfwhOU0BWM8hF9XwXFoKJHvxrzCdArtD-zCo5Z5muLUBuV3aSKphO_bVh60Vgx0Sb0oNJTPeke0kHNwiuO_UYS5ywh9t4/s320/DSCN3796.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Realment creen quelcom dins nostre que mai més marxarà, l'únic que penso ara és quina serà la manera amb què els podré o els podrem ajudar.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Surten al pati, de seguida juguen amb nosaltres, els més petits són els que tenen menys vergonya i ens agafen, ens tiben de la barba, les orelles i freguen els seus cossos amb els nostres. Aviat els més grandets ens persegueixen, un grupet comença a fer-nos pessigolles i els tornem la jugada, el sol ens escalfa i tota la contaminació, l'espera per no poder anar a les muntanyes, es difumina i es perd en l'oblit...</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Els nens ens carreguen d'una energia molt pura, molt necessària per seguir el camí dels somnis. Per ells, cada dia és el primer i l'últim. Unes criatures que han de canviar aquest món tan injust.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg31EnjM7wUMtaNWzykvnqP2fPuF-EXJ7HcUbsHt3S2VuLW4Mgx9202GrDq976V7sxkj7s3cF8Bda71hPaWMY7sE2HV5eJa1b6nZzXlYku1OQSdS0ZaAD1S4SKf94_MUljzwtqENkODMc/s1600/DSCN3806.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg31EnjM7wUMtaNWzykvnqP2fPuF-EXJ7HcUbsHt3S2VuLW4Mgx9202GrDq976V7sxkj7s3cF8Bda71hPaWMY7sE2HV5eJa1b6nZzXlYku1OQSdS0ZaAD1S4SKf94_MUljzwtqENkODMc/s320/DSCN3806.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Hem acabat la gravació i els voluntaris i la Rina ja ens han preparat el dinar. Avui, per fi, menjarem dalvad, el plat típic del Nepal, el plat que menjarem més de 40 dies seguits a les muntanyes.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Preparem la taula a fora, sota el solet, conversem i ens amararem de vida amb els voluntaris, sota l'atenta mirada de la Rina, que no vol que deixem arròs. Ella ens atiparia com a llops.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Hem de deixar l'escola, el barri de Thamel ens demana, però hi tornarem, i tant que hi tornarem. Això no queda així. Farem el que estigui a les nostres mans perquè aquesta escola torni a ser gran, s'ompli de molta canalla i continuï fluint com el riu paral·lel que baixa al seu costat.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Volem que, com nosaltres, sigueu partícips d'aquest projecte, esperem que aquests voluntaris catalans en siguin cada dia més, que arribin divises d'occident i que tot el que puguem fer per ells no es quedi en el camí.</span></div>
<div style="color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px 0px 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Mentre ens amarem de la contaminació de Kàtmandu, a la retina ja hi tenim un altre projecte: els somriures dels nens de l'escola NEPAL CATALUNYA SCHOOL, tots junts podem fer-ho possible.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuT4obV5jp1SoMHxYhHXfQtMm21vDeak1ZM3KEWI_J6IH_8Ljvd0Ox2iROufRtF0Z8d6-1TBKZeQ-BRibd1zXjMDtXtz395BKsBZVuPvRypdxqWpz2YA0cs_Glsb65blxY5wsQjE6qQdk/s1600/CIMG1901_low.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuT4obV5jp1SoMHxYhHXfQtMm21vDeak1ZM3KEWI_J6IH_8Ljvd0Ox2iROufRtF0Z8d6-1TBKZeQ-BRibd1zXjMDtXtz395BKsBZVuPvRypdxqWpz2YA0cs_Glsb65blxY5wsQjE6qQdk/s320/CIMG1901_low.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-91296818156731431492013-01-21T11:02:00.000+01:002013-01-21T12:24:03.659+01:00Reflexions i desenganys<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">La noció del temps canvia completament estant de viatge. Sembla que faci molts dies que voltem per Kàtmandu i tan sols hi hem dormit 3 nits. Els dies els vivim intensament, amunt i avall, fent tràmits, buscant material o fent el turista descobrint nous racons. I és que de racons i contrastos Kàtmandu n'és ple. Conviuen el caos i la pobresa amb cultures, religions i molta espiritualitat. Els temples sagrats budistes, hinduistes o ambdós a la vegada (aquí no hi ha conflicte de religions) son bombolles de pau i silenci escampades per dins de la ciutat. Dins d'aquests espais es percep una energia molt potent, inclús per aquells, que com jo, no coneixem al detall els textos d'aquestes religions.</span><br />
<br style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;" />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">El Budanath és impressionant, el temple t'embolcalla i t'atrau cap a la seva essència de pau i recolliment. A diferència de molts edificis històrics d'arreu del món que serveixen de museu i poca cosa més o se'n fa un ús molt diferent pel que s'havia construït, aquest és viu i pots entendre la seva importància observant el present i no pas llegint sobre el seu passat. Turistes, monjos budistes i devots, compateixen espais d'oració amb total respecte i harmonia. Sorprèn la meticulositat, senzillesa i formes arrodonides de la construcció d'aquest temple, totalment blanc, fugint de l'arrogància i pretensiositat d'altres. Pura sensibilitat femenina.</span><br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAQObko982zW0FvKKL5iWERp5eS2pxY1-0jG7pia5l1U8oWfYwRsQrvEMulWLTurwhyphenhyphenHG3ym3L08E04Rmj8joHchwKXoHaVFn2x5zATclVgKVYGjTwJjp3Q8Oeua8mBfwJlfhLJ_1Wtcw/s1600/DSCN3737.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAQObko982zW0FvKKL5iWERp5eS2pxY1-0jG7pia5l1U8oWfYwRsQrvEMulWLTurwhyphenhyphenHG3ym3L08E04Rmj8joHchwKXoHaVFn2x5zATclVgKVYGjTwJjp3Q8Oeua8mBfwJlfhLJ_1Wtcw/s320/DSCN3737.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">D'entrada em quedo a les portes del temple, com apartat, observant cada moviment dels monjos. És el meu primer encontre amb la religió budista i sento massa respecte per participar dels petits rituals que constantment s'hi realitzen. El lloc és ple de simbologia que desconec, bols metàl·lics plens d'aigua, flors, estatuetes, pintures, petits budes i els Maane (cilindres d'oració), petits i gegants, que cal fer moure d'esquerra a dreta perquè així, el mantra que hi ha escrit, esdevé recitat. Amb en Rusky passegem una llarga estona, cadascú al seu ritme, amb el seu rumb, amb els seus pensaments. Ens creuem mirades. De tant en tant algun comentari.</span><br />
<br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">Els minuts passen però continuem allà, observant però a la vegada formant part del moment. L'espai, mica en mica, em va seduint, mentre els mantres instrumentals van penetrant dins meu. Sense voler-ho, començo apropar-me a als petits cilindres exteriors i amb delicadesa els faig girar mentre dono una volta completa a l'estupa. Sé que em perdo moltes coses, molts significats, però em concentro més en "sentir" que en "comprendre". De fet, l'essència de la majoria de les religions és la mateixa. Algunes escriuen amb prosa, altres amb poesia, però el missatge, entenc jo, vol ser el mateix: donar significat a la nostra existència. Però això és la teoria, llàstima que a la pràctica s'hi barregi la voluntat d'imposar la seva creença per tenir més poder. Un monjo em somriu afablement mentre una reflexió esclata dins el meu cap, "les religions no haurien de buscar les persones sinó al revés". Interpreto aquell somriure com un "ja anireu venint". De fet, d'allà on vinc pequem de falta d'espiritualitat i així ens va. "Ja vindrem?" em pregunto, "doncs no ho se, el temps dirà, allà ho tenim força emmerdat tot plegat". Aquí també, però per causes molt diferents.</span><br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2H3wUkVegTYqeyKsS1X8tlT9Rg-1vlwUVsYDdrv3nv4HjVWzu6doBfNhnD8NFnjDtEnba7V8Rs6RKBBQGUBiE_hoWySlJTJbwtMPA06O3uES4a2M3Mm2uTNr_jcoEa-R3HajAFznE6Es/s1600/DSCN3732.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2H3wUkVegTYqeyKsS1X8tlT9Rg-1vlwUVsYDdrv3nv4HjVWzu6doBfNhnD8NFnjDtEnba7V8Rs6RKBBQGUBiE_hoWySlJTJbwtMPA06O3uES4a2M3Mm2uTNr_jcoEa-R3HajAFznE6Es/s320/DSCN3732.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">Revisc les mateixes vivències al "Temple del Monos" i altres espais que hem visitat. Paral·lelament però, no em trec del cap l'Himàlaia. Tot m'hi evoca: els núvols, el silenci, els càntics, els mantres. Falten pocs dies per iniciar el nostre mantra personal. Sentim respecte, força i il·lusió. Cada hora que passa és una hora menys que falta per començar l'aventura.</span><br />
<br style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;" />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">De moment però no hi ha res clar. Ahir no ens van donar bones noticies i sembla que no podrem fer el trekking tal com el teníem planejat. La intenció era de caminar d'oest a est durant uns 40 dies, de Simikot a Jomsom. Per fer-ho, cal passar per diverses regions, entre elles Dolpo i Mustang. Doncs sembla ser que en aquestes regions estan governades per unes autoritats independents que posen els impostos que volen i en els trekings resulten ser d'uns 50 dòlars al dia per persona, una tarifa que nosaltres no podem assumir. Però l'Himàlaia és gegantí i estem buscant altres opcions, sempre però conservant l'essència de l'aventura que tenim en ment: definir un punt de sortida, no tenir un punt d'arribada, caminar sols, el més autosuficients possible, fer una travessa lineal i per la part alta de l'Himàlaia.</span><br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWKQQ0vwIztd350rLU1NYnbpl8RPy16Vtb-pYEKVfRJlew9Y3NGPQ59NPq6FZSofk1zuDGCX5cK643edbHes-02VxWMheCCz8o4Eqvwzyuu7A8oRHxOad_4Krt4DcdsOV7TzFMete108Q/s1600/DSCN3776.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWKQQ0vwIztd350rLU1NYnbpl8RPy16Vtb-pYEKVfRJlew9Y3NGPQ59NPq6FZSofk1zuDGCX5cK643edbHes-02VxWMheCCz8o4Eqvwzyuu7A8oRHxOad_4Krt4DcdsOV7TzFMete108Q/s320/DSCN3776.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">D'entrada però els ànims decauen i més en persones com nosaltres que vivim lo bo i lo dolent amb molta intensitat. Frustrats, ja hem passat per la llibreria a canviar els mapes. Segurament el trekking haurà de ser per la part oriental, evitant els permisos més cars. Quin desastre haver de prendre decisions per raons econòmiques i no per raons més profundes. Teníem moltes ganes de passar per Dolpo, una de les regions menys conegudes del Nepal i que s'intuïa fascinant. Però no podrà ser. Així doncs, no sabem quan començarem a caminar perquè ara cal traçar una nova ruta, estudiar-la, contrastar-la i aconseguir els permisos. Estem mirant totes les variants possibles i contrastant-les amb en Kami Sherpa, el propietari, juntament amb el seu germà Nima, d'Annapurna Treks, una agència de trekkings i expedicions de Kàtmandu.</span><br />
<br style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;" />
<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: 13px;">Però en Kami no és un Nepalès qualsevol ni l'hem trobat a l'atzar. Ens l'han recomanat des de Catalunya perquè ha ajudat a moltes expedicions catalanes a complir els seus somnis. Esperem que també ens ajudi a aconseguir els nostres. Segur que sí. L'únic de cert, de moment, és que demà no marxem cap a les muntanyes. Ni sabem quan, ni tampoc volem posar cap data. Ara cal concentrar-se en repensar la ruta adient, tant per nosaltres com pel projecte que portem entre mans. Però no estem desanimats. Ha estat un cop dur, però ens en sortirem. Portem un any preparant el projecte i somiant-lo. L'Himàlaia és l'Himàlaia, i l'agafem per on l'agafem segur que serà una experiència inoblidable. És hivern i està solitari. I sentim que ens espera.</span></div>
Pere Hermshttp://www.blogger.com/profile/01131361591787890539noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7122212772951379191.post-4720964139876655862013-01-17T18:50:00.002+01:002013-02-09T08:52:50.165+01:00Kàtmandu, ja som aquí<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px;">El moment és únic, ens presentem a les muntanyes, i amb molta humilitat els demano que ens acceptin durant aquests propers mesos, realment són les catedrals naturals més impressionants del planeta. Fa unes hores que el Nepal s'ha introduït dins nostre, aterrats i marejats comencem a respirar la contaminació de Kàtmandu, i collons quina fumera de tubs d'escapament.</span><br />
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sembla mentida que fa tan sols unes 24 hores estàvem a l'hivern pirinenc, que ja ha despertat, ja que ara esteu gaudint d'una serralada tenyida de blanc i això pels que s'estimen la muntanya hivernal és el millor regal de reis.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El viatge ha anat prou bé, emocionats ens acomiadàvem dels amics que ens van acompanyar a l'aeroport. El nostre camí començava a definir-se, creuant controls de seguretat ja ens trobàvem dins l'avió de Qatar Airlines.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La gent que ens envoltava ja començava a fer-nos notar el canvi de lloc que faríem. Àrabs i hindús ens acompanyaven, mentre l'avió s'enlairava i les hostesses, molt educades, ens anaven afartant de menjar, el qual estava cuinat amb totes les normes islàmiques.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La pantalleta de televisió ens orientava, creuant el Mediterrani per després sobrevolar <span class="font_resultats">Algèria</span> i Egipte, fins arribar a la península de Qatar, on arribarem de fosc.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Baixem de l'avió i ens trobem l'opulència d'un país emmalaltint pel materialisme, joies, cotxes de luxe, perfums i molt més del que necessitem per viure.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però també ens sorprèn la manera que tracten el turisme, l'aeroport té diferents serveis que mai hauria imaginat, unes sales fosques i amb butaques ens indiquen l'habitació en la qual descansarem unes quantes hores abans d'agafar el següent avió. Repartides per l'aeroport hi ha diferents fonts d'aigua potable que s'agraeixen un munt.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I buscant un lloc per menjar, ens trobem que la companyia de vol ens paga els dos àpats que farem abans de sortir cap al Nepal, una cosa increïble als països occidentals.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després de patir el picant que porta el pollastre, busquem lloc per jeure, entrem a la sala, que és al costat d'una petita habitació perquè resin els musulmans, i ens deixem portar pel cansament. Això sí, costa dormir i ens anem despertant molt.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S'acosta l'hora de marxar cap al Nepal. Abans, però, ens fotem un bon esmorzar, ja no tan picant, i conversem una estona amb una família nepalesa que viu a Barcelona. El noi va néixer al Solokhumbu, la vall de la deessa mare de la terra, l'Everest.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de la taula es veuen els enormes edificis que han crescut gracies al petroli, també s'intueix una polseguera que crea una boirina a l'horitzó.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Envoltats de gent amb faccions molt diferents comencem a viure la nostra aventura, àrabs, hindús, asiàtics seran des d'ara els nostres companys de viatge.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El vol surt a les deu del mati, content respiro l'aire fresc que em mancava a l'aeroport, però de seguida ens introduïm a l'avió i tornem a quedar precintats, ara fins a Kàtmandu.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És un viatge de quatre hores, Qatar Airlines ens torna a cuidar com si fóssim fills seus, tot i així em sorprèn veure com els nadius del Nepal no paren de prendre whisky amb gel, que les hostesses serveixen sense molestar-se.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l'avió hi ha uns deu occidentals, i el destí fa que un d'ells, el Daniel, argentí de la província de Córdoba, sigui amic del Gorgojo, un guia de l'Aconcagua amb el que vam compartir temporada l'any 2008. Aquella temporada va fer el cim amb les meves botes i en unes 19 hores des del camp base.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'olor del dinar ens penetra de nou, ja estic fart de picant i pollastre, i això tot just comença, ens hi haurem d'acostumar, ja que serà una gran part de la nostra dieta aquests propers cinc mesos.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De sobte, cap al nord, i des de la finestreta de l'avió ens saluda l'Himàlaia. És lluny, però com us podeu imaginar es veu des de tot arreu, altiu i massís, destaca sobre la calitja i les nuvolades, que centenars de metres més avall amaguen la planura de l'Índia.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pessigolles i somriures. Ens mirem amb el Pere, l'avió ja comença a obrir els alerons, girem, es veuen turons amb les terrasses de cultius d'arròs, que sembla que reposin, esperen una nova temporada que sigui ben fructífera. La ciutat de Kàtmandu apareix de sobte, edificis alts es barregen amb altres cases que encara estan per acabar, les rodes toquen al terra. Ja som al Nepal, casa nostra els propers mesos.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim de l'avió, eufòrics i contents, però de seguida els tràmits duaners ens calmen l'alegria. Comencem a desembutxacar rupies, el primer buròcrata ens diu que no podem estar cinc mesos seguits al Nepal, només tres. Això sí, es poden fer ampliacions deixant caure uns euros més.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La cinta ens acosta les motxilles, tarden una estona a sortir, però les carreguem i ja sortim de l'aeroport. Collons, ara sí, benvinguts a Kàtmandu.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash4/p206x206/428212_194078380734113_848058647_n.jpg" /></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens reben els clàxons dels cotxes, i després una colla de nepalesos que ens volen portar al seu allotjament, amb el seu taxi, bé, com qualsevol aeroport d'un país amb condicions ben diferents a les d'occident.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Costa entendre-s'hi però el Pere té un anglès fluid, i aviat ja estem dins una petita furgoneta, direcció a l'hostal Holy Land, recomanació de l'Elena.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El viatge de l'aeroport fins a l'hostal és per aterrar de cop a Nepal. Carrers plens de forats, escombraries per tots costats, gent amunt i avall, i sobretot un caos circulatori digne d'admiració, els clàxons sonen contínuament, ara tu, ara jo, els premem tan sols per vici. Anem per l'esquerra, com els anglesos, però és que no hi sembla haver cap norma de trànsit, és el caos ordenat.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Imatges dures es claven dins la meva retina, la contaminació és espantosa, molta gent va tapada de la cara, però el menjar i tot el comerç està exposat vora la carretera.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per fi arribem a Holy Land, i ens sorprenen de cop. Resulta que a Kàtmandu tallen la llum dos cops al dia, durant la nit i unes hores al migdia, o sigui que ja ens veus amb frontal per anar a veure l'habitació, cèntrica a més no poder, amb la sonorització d'un dels carrerons de Thamel, el barri turístic per excel·lència.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem ben atordits, pel canvi de món on estem i sobretot pel llarg viatge que ens ha atordit les neurones. Necessitem descansar, despertar demà amb la força i la il·lusió que ens caracteritza, i que ens portara a la més gran aventura que mai hàgim somiat.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem a Kàtmandu, però ja frisem per marxar, volem anar a l'Himàlaia, volem viure la natura i compartir-la amb tothom.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que els vents ens siguin favorables, 'namaste'!!!</span></div>
</div>
Ruskyhttp://www.blogger.com/profile/14622450916394407438noreply@blogger.com4Kàtmandu 44600, Nepal27.7 85.33333330000004927.5875385 85.171971800000051 27.812461499999998 85.494694800000048