dijous, 11 d’abril de 2013

Primers dies al Manaslu

Del dia 1 d'abril fins el 3 d'abril estem a Samagaon, a l'hotel Manaslu. Estem arreglant temes burocràtics i temes de logística per pujar al camp base del Manaslu. Ens trobem que el dia és bastant bo però al migdia es tapa i comença a nevar. Hi ha molta més neu de la que ens pensàvem trobar i sobretot hi ha molta menys gent de la que ens pensàvem trobar. Estem sols. Aquets dies que estem a Samagaon hem pogut compartir amb diferents turistes que fan el treking del Manaslu i hem rebut molt bona energia per part seva: és una mica més d'aquella força que necessitarem per pujar al cim. Estem a 3.500m. Samagaon és un poble espectacular, preciós, ple de iacs, de l'espiritualitat budista, banderoles, colors i sobretot el Manaslu just davant nostre que ens deixa bocabadats 
Dijous 4 abril
Ens llevem a les 7. Seguim a Samagaon, a l'hotel Manaslu. El Jambu, uns dels cuiners, ve amb els portadors que pujaran el nostre equipatge al camp base. Nosaltres anem a esmorzar mentre ells ja surten de camí. Els seguim i els atrapem vora els 4.400 m. Fa un dia força clar i serè, però ja sabem que al migdia tot es tapa. Aquesta gent, els portadors, són d'admirar. Són petitons, van mal calçats, però es carreguen 30 kg a l'esquena i pugen fins on tu vulguis. I així ho fem; a l'últim tram anem junts, i arribem al camp base, a 4.850 m, al migdia. Estem sols, al Manaslu no hi ha ningú, només nosaltres i les nostres tendes. El camp base està format per una tenda-menjador, una tenda-cuina, les tendes personals i una tenda lavabo.
Des del camp base tenim unes vistes espectaculars de la cara sud del pic Naike i sobretot de la cara sud est del Manaslu: veiem el cim sud, però darrera seu hi ha el cim principal. Glaceres altives, un pilot d'esquerdes ens envolten, és realment natura salvatge. El cel al migdia ja s'està tapant, no ens deixa veure res, comença a fer fred. Els portadors, després de menjar una sopa, es disposen a baixar. Nosaltres comencem a preparar el nostre equipatge dins de la tenda personal que tenim. Realment tenir una tenda per a cadascun va molt bé, així podem escampar tot el material i tenir-lo sempre a la vista, cosa que ens anirà molt bé de cara a preparar-ho tot per pujar després a la muntanya. Ens fan una mica de berenar, doncs nosaltres tenim molta gana, però de seguida, a les 6:40 el Jambu i el Dandi, que són els nostres cuiners, tots dos sherpes, ens fan un sopar que ens atipa de mala manera: barreges constants de tot. Vaja, que anem a dormir inflats com porcs. El cel està ben tapat, ja comença a fer-se fosc i a dos quars de vuit ens disposem a anar a les tendes a dormir, doncs fa un fred que pela. Demà, com cada dia, suposem que es llevarà clar i serè.
Divendres 5 d'abril
Camp base del Manaslu, 4.830m. Només hi ha una expedició, de moment, la nostra: el Jambu i el Dandi, els cuiners, i el Pere i jo. Sembla que arribarà més gent, però aquí al Nepal de les noticies te n'has de creure la meitat. Ens preparen un esmorzar de forquilla i ganivet, mengem i ens atipem fort. Avui tenim ganes d'obrir traça, així que ens n'anirem cap amunt, a veure si podem encetar la via i trobar el camp I, tot i que sabem que a les muntanyes amb glacera les vies no són mai les mateixes i haurem d'improvisar. Havent esmorzat ens preparen una bosseta amb el dinar i sortim. Hem agafat uns 30 m de corda i també els aparells de rescat per a les esquerdes. Mentre anem marxant em giro i veig les 5 o 6 tendes, més les dues tendes grans menjador i cuina, i la petita del lavabo. Realment sembla un petit poblet enmig de l'Himàlaia, envoltat de neu i gel. Aquí encara sembla que siguem a l'hivern. Pugem fent zigues zagues per la muntanya, de tant en tant hi posem una vara de bambú per deixar el camí senyalitzat per a la tornada o per els possibles dies de boira. El camí no és gens fàcil però ens sorprèn que la neu és bastant forta i no ens enfonsem gaire.
Com poder descriure el que estem vivint: estem encetant la muntanya, tot és nou, la glacera està immaculada. No es veuen traces ni rastres de ningú, només la natura salvatge. Voregem esquerdes, voregem algun pendent fins que arribem als 5.400m. La boira ens tapa per complet les vistes, és impossible continuar, és arriscat, o sigui que plantem l'última vara de bambú i tornem enrere. Ja n'hi ha prou per avui. I entre la boira, xino-xano, arribem al camp base en una horeta. Al camp base ens esperen els nostres cuiners, en Jambu i en Dendi, però també hi han arribat uns altres expedicionaris: el Blado, un home d'Eslovàquia però que viu als Estats Units, i el Norbu Gombu, el seu sherpa personal que el pujarà al cim.
Mentre berenem el que ens han preparat els cuiners, els parlem excitats de la nostra arribada al camp I, ha estat molt bonic i molt emocionant. Després el clima s'ha tancat (ara comença a nevar i tot), ens fa ficar dins la tenda, on ens tanquem en els nostres pensaments i en les nostres cabòries. Sortim a les 6; a dos quarts de set ens tenen preparat el sopar. Sopem com reis, vora un camping gas que ens il·lumina les cares. Estem cansats però satisfets, estem vivint l'aventura que volíem, estem al Manaslu, estem sols, estem obrint via.
Dissabte 6 abril. Camp base del Manaslu 
Com sempre, el dia es lleva serè. A les 6:25 el sol pica les tendes i comença a escalfar el campament. És una bonica imatge, la del despertar de tota la gent d'aquí. Sonen les olles, comencen a escalfar i a fer l'esmorzar. A les 7 esmorzem. Avui, amb el Pere, si el clima ho permet, hem decidit arribar al camp I. Ja ho veurem. Sortim amb la bosseta del "pack lunch", seguim la traça d'ahir, el camí és molt més fàcil i el dia és millor, és un pèl més fred però no creixen nuvolades a les parets de les muntanyes. El Manaslu se'ns presenta radiant, grandiós, espectacular, s'acaben els adjectius quan al teu davant tens una muntanya com aquesta. Pas a pas guanyem alçada, en 2 horetes arribem als 5.400 i ens torna a tocar obrir traça, a inventar-nos el camí. La muntanya ens diu per on hem de passar, i de seguida arribem al coll Naike, aquí ens enfonsem fins als genolls, ens costa molt avançar. El sol és implacable. Ens cansa i ens crema el cap. Ara les vistes son increïbles. Veiem l'altra vall. Veiem el pic Larkia i la zona on passen els treckers que fan la volta al circuit del Manaslu. Damunt nostre s'alça un turó. Sembla que allà és on posarem el camp però ens hi acostem un xic més, tot i la dificultat de la neu. El dia continua molt bo, només un vent glaçat ens fueteja. Pugem un pendent però ens quedem quan trobem una corda fixa. Fins aquí hem arribat, estem a 5.700 m. A sobre o a sota d'aquesta corda fixa muntarem el campament I. És força altiu i ja és proper a la zona complexa de seracs que haurem d'anar esbrinant els dies següents, doncs si no arriba ningú haurem d'anar posant la corda nosaltres o potser ni en posarem. El dia segueix molt bo i en dues horetes ja som al camp base. Allí ens preparen un berenar i compartim l'experiència amb en Blado i amb en Norbu sherpa, doncs ell és qui millor coneix la muntanya i qui millor ens pot assessorar.
La sensació que tenim a l'estar al camp base és de molta estima per part de tothom. Ens alimenten i ens estimen força. Tot i així estem lluny de tot i de tothom. És un lloc on la ment divaga i divaga entre núvols i cims. Algun corb ve a veure si pot trobar alguna cosa per menjar. Apareixen papallones que pugen per corrents lents. És un lloc molt salvatge. La paret sud del pic Naike no para de desembocar allaus un darrera l'altre. És un espectacle digne d'admirar. A dos quarts de set tornem a sopar, tornem a encendre el camping gas i tornem a atipar-nos com llops. Si es porten tant bé amb nosaltres no arribarem mai al cim!
Avui, el dia acaba millor. Tot hi haver-hi boira no neva i no fa molt fred. Sembla que ha arribat un canvi de temps al Manaslu. Esperem que fongui força neu i que ens obri una mica el camí de pujada cap al camp II. Bona nit. Om mani padme hum.
Diumenge 7 abril. Camp base del Manaslu 
Avui hem decidit descansar, fa molts dies que caminem. Potser 11, potser 12 des que va començar el treking fins a 5.500m. Avui farem temes de campament però primer un bon esmorzar, que ens preparen el Dendi i el Jambu: per llepar-s'hi els dits. Fem una petita sobretaula i després anem a muntar cosetes a fora. Fa un dia espectacular, un cel blau intens. No hi ha núvols enlloc només el sol. El soroll que ens acompanya és el dels allaus de la cara sud del pic Naike. El Pere treu totes les plaques solars i les bateries doncs hem d'aprofitar tota aquesta energia que ens regala el dia. El Blado surt a caminar per la ruta nostra. El Pere té la càmera en mà i està voltant pel campament gravant escenes i situacions. Jo munto les tendes que tenim i els hi faig un manteniment que necessiten. El Pere munta l'altra després i li fem el mateix manteniment. El Jambu i el Dendi són dins la tenda; juguen a cartes a les seves estones lliures. El Blado arriba, són dos quarts de dotze. El dia continua essent serè i clar. De sobte un soroll grandiós: ha caigut un serac de la cara sud del Manaslu i s'emporta tot el que troba per davant. La visió és impressionant. A part del soroll dels allaus, també sonen les olles, això vol dir que aviat vindrà el dinar. Aquí al camp base la vida és molt tranquil·la: menjar, estirar-se, preparar coses, escriure o meditar. Són moments en els que hem d'aprofitar la relaxació i l'alçada, doncs aquí ens atipem força i podem fer el que volem. S'alcen núvols pel vessant sud que ens tapen la serralada del Ganesh. Comencen a venir però semblen inofensius doncs el sol espetega amb força i fa caure allaus per tot arreu. Dinem amb la companyia del Blado i amb un menjar exquisit, rumiant què fer. El més segur és que demà pugem una tenda, menjar i gas i ho plantem al camp I. Li deixarem perquè la nostra idea és demà passat pujar-hi i quedar-nos-hi a dormir per veure com està el tram que segueix i sobretot per aclimatar en l'alçada. Fins ara estem força bé. Tenim molta gana, tenim set i tenim ganes de pujar la muntanya. Estem sols al Manaslu, realment estar sol en un 8mil és una experiència inoblidable. Tot i així sabem que en uns dies ens arribarà ajuda i així els trams complicats els afrontarem amb més gent. Demà serà un molt bon dia perquè estarem al camp I, muntarem la tenda i veurem com va tot. Om mani padme hum.

Al CB amb el cim del Manaslu de fons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada