dijous, 24 de gener de 2013

Bye bye Katmandú


Mentre llegiu aquest escrit el més segur és que ja estiguem dalt d'un autobús direcció al punt de partida, Tatopani a la zona del Rolwaling. Aquí, he deixat de fer els últims preparatius per escriure l'última crònica abans d'endinsar-nos a l'Himàlaia.

Doncs sí, finalment marxem demà. Si tot va bé, marxarem del Pilgrims, l'hostal on ens allotgem, a les 6 de la matinada amb la motxilla a les espatlles i frontal encès, direcció l'estació d'autobusos de Katmandú per començar la nostra aventura a les muntanyes. Allí agafarem un bus que en 8 hores ens deixarà a Tatopani. Finalment, després de mirar i remirar els mapes, hem decidit de deixar-nos anar per la part Oriental del Nepal, una mica més coneguda i transitada que la part occidental, però segur que igual de fascinant. Tenim l'avantatge que és la nostra primera incursió a l'Himàlaia, per tant, per nosaltres tot és territori verge. A més, en ser hivern imaginem que farà que sigui una caminada bastant solitària.

Comprovant la tenda a la terrassa del Pilgrims


Creuarem 3 zones, Rolwaling, Everest i Makalu. Intentarem passar per la part alta de l'Himàlaia, seguint bona part del que es comença a anomenar el Great Himalaya Trail, un sender imaginari que creua el Nepal de punta a punta. Marxem preparats per ser el màxim d'autònoms possible, amb uns 18-20 Kg a les espatlles, una tenda, mapes de la zona, una mica de menjar, estris alpins i amb unes ganes brutals de creuar territori i perdre's per aquest paradís alpí. Tenim per endavant un quants centenars de quilòmetres d'aventura, solitud, espiritualitat i poesia. Ens acompanyaran les muntanyes, les estrelles i tota la gent que ens anirem creuant pel camí. Passarem per uns quants poblets, alguns amb 4 cases i a més de 4.500 metres d'alçada. D'ells dependrem perquè molts dels dies necessitarem del seu menjar, segurament xapati i arròs. Serà la nostra dieta durant uns quants dies. Coneixerem la solidaritat d'aquesta gent de les muntanyes i que tant ens han parlat. Segur que aprendrem molt.

Sabem on comencem però no sabem el punt d'arribada. Sortim amb una ruta sobre paper però molt oberta a possibles canvis en funció del temps, les forces i les condicions del terreny. Començarem prop de Topotani i seguirem sempre cap a l'est i pels següents poblets de la zona del Rolwaling, Sano Jyandan, Bigu Gompa, Loting, Orangdanda, Simi, Dokhang, Beding, Kabug, Tashi Labsa (coll de 5.755m i que ens portarà a la zona de l'Everest o Solu-Khumbu), Thame, Namche, Lumde, Renjo La (coll de 5.360m), Gokyo, Cho La (coll de 5.420m), Dzongla, Dingboche, Chhukhung, Amphu Labsta (coll de 5.845m). Arribats aquest punt haurem de perdre alçada i fer una volta pel sud per arribar al Camp base del Makalu, doncs per anar-hi directe s'han de passar dos colls de més de 6.000 metres i caminar uns 2km per damunt d'aquesta alçada. Una ruta molt alpina que fins i tot passa pel camp 1 d'una muntanya de més de 7.000 metres, el Baruntse, i que sobre mapa no veiem molt factible. A la zona del Makalu entrarem per Khongma Danda i fins a Yangri Kharka. Aquí sortirem de la ruta per visitar el camp base del Makalu per llavors tornar enrere i continuar cap a l'est: Kharka, Bakim kharka, i fins a Hongom o Thudam, on baixaríem cap al sud a buscar un bus que ens porti fins a Katmandú. Però bé, això és sobre paper, allò important serà anar fent camí en el dia a dia.

Croquis de la ruta pensada sobre mapa

Aquí a l'Himàlaia, la neu s'acumula per damunt del 5.000 metres, per tant en principi tant sols ens haurem de calçar els grampons quan passem algunes glaceres i en els colls més alts, a prop dels 6.000 metres. La resta serà un continu baixar i pujar, travessant perpendicularment les valls que recorren del Tibet a la part baixa del Nepal. Si tot va bé, passarem pel camp base de l'Everest, també del Makalu i veurem a més el Cho-Oyu, Lhotse i potser el Kanchenjunga. Esperem saludar aquestes catedrals de neu i roca. Seguirem el nostre camí, amb els peus a terra, però sense oblidar el cel. 

Treure els permisos del trekking ha estat bufar i fer ampolles. Al final els hem gestionat pel nostre compte perquè si ho fas a través d'una agència t'obliguen a portar guia o portejadors i fer rutes més controlades. Nosaltres tenim clar que volem ser un equip de dues persones. Amb dos matins, fotocòpies del passaport, fotografies i unes quantes rupies ho hem tingut tot arreglat. A la Tourism Board, entres per una porta, passes per uns quants despatxos, tants com zones a visitar, i surts per l'altre banda amb els permisos a la mà. I ara ja els tenim.

Katmandú absorbeix les energies. Portem 7 dies aquí i han passat moltes coses. Totes interessants i alhora molt intenses. Tantes que fins i tot costa de digerir-les. En algunes vindria de gust aturar-se i profunditzar. Tinc la sensació que em perdo moltes coses en cada història viscuda. Coneixem, sentim, però de seguida passa i en comença una altra. Però seguim l'instint que ens porta a les muntanyes i no tenim temps per tot. I suposo que així ha de ser.

Hem tingut la sort de conèixer gent que ens ha fet estimar encara una miqueta més aquest país. Persones que ens hem creuat i que potser mai més tornarem a saber d'ells, però que ens han deixat una bona empremta  com per exemple un xerpa que hem conegut avui, anomenat Nima que ha pujat 17 vegades a l'Everest, increïble! Amb ell hem estat una bona estona parlant i ha donat la casualitat que és nascut a Na, un dels poblets que passarem tard o d'hora. Ens ha donat una informació molt valuosa alhora que ens ha enriquit explicant les seves aventures i sensacions després d'haver pujat tantes vegades a la muntanya més alta del món. Hem tingut la sort de conèixer en Kami i la seva tasca amb la Nepal Catalunya School. També els voluntaris d'aquesta escola ONG, 6 catalans que amb poc més de 20 anys han decidit aportar el seu granet de sorra ajudant a nens amb problemes familiars i donant-los l'estima, l'amor i l'afecte que per desgràcia no els donen a casa seva. També en Rasson, un nen de 15 anys que fa 2 mesos que se li van morir els pares i per això s'ha posat a treballar de Rickshaw, un taxi-bicicleta. Quin exemple veure com s'intenta espavilar per tirar endavant, malgrat tot. Històries conegudes a l'atzar i encara en ple procés d'aclimatació física  mental i espiritual. Mica en mica ens anem sentint més preparats per afrontar tot el què anem a viure. El repte, també, serà explicar-ho, captar amb la càmera tot aquest periple el qual ja estem immersos: vivències, emocions, natura... Serà qüestió de fluir i deixar-se portar. I és que en el fons serem 3, perquè amb nosaltres ens acompanyarà una lent àvida de captar tot el que vagi passant i que en molts moments també acabarà decidint sobre el nostre pas.

I el què podrem fer segur serà el compartir l'experiència amb tots vosaltres, gràcies a l'Eduard de Verasat que ens ha deixat un telèfon satel·lit; al Francisco de tucargadorsolar.com, que ens permetrà carregar bateries dels aparells electrònics, al Toti, el meu germà que el trucarem perquè enregistri la crònica i la transcrigui a l'ordinador; la Carme, la nostra correctora oficial dels mails i que afegeix les c trencades que aquí no tenim, a en Fike i l'Òscar que ens passaran els partes meteorològics, als de l'Ara per publicar les nostres cròniques, als de Buff per equipar-nos de dalt a baix, als de Garmin pels rellotges prestats i que ens permetran trobat el rumb si requerim de tecnologia i tants d'altres que segur que anirem mencionant, perquè el nostre agraïment és infinit. Gràcies també a tota la gent d'Avinyó, al Centre Excursionista i a l'Ajuntament, al Grup Roma i al Bar Boia, l'últim fitxatge d'aquesta gran família que estem formant.

Intentarem doncs transmetre tot el què anem vivint. Esperem que ens seguiu i continueu somiant amb nosaltres! Ara sí que ja tenim l'Himàlaia a tocar, aquest gran espai de silenci i recolliment governat per les muntanyes més altes de la terra. Intentarem indagar la seva essència per sentir-nos més lliures i més plens.

8 comentaris:

  1. “Al Himalaya no se vuelve. Cuando has venido aquí por primera vez, el se queda contigo para siempre. Habita en ti como una costumbre, quizás como un virus, siempre como una necesidad. Puedes escapar a ratos, hacia casa, pero el resto del tiempo tú le perteneces.” Iñaki Ochoa de Olza

    AMUNT, SENY I FORÇA! ... des de la Seu d'Urgell

    ResponElimina
  2. Endavant, que el cami es llarg e intens!. Les vostres cames i els nostres cors ja estan en ruta.

    ResponElimina
  3. Hei Pere, no et deixis res, sac dormir, càmera, bateries o "al mapa"
    Sort i endavant ...... Una Abrasada Marcel.

    ResponElimina
  4. Gràcies Pere de fer-me participar de la vostra aventura, esteu fent el que jo, si tornes a néixer, faria

    Des de jovenet que he llegit la majoria de llibres de les primeres expedicions a l'Himàlaia i em fa gràcia que mencioneu el Nima, crec recordar que es diu Nima Dorje, ja que es protagonista de una pila de llibres que s'han escrit sobre l'Everest i potser no n'es conscient o no ho sap?

    Gaudiu moltissim d'aquestes meravelloses muntanyes

    Una abraçada ben forta

    Ramon Sans

    ResponElimina
  5. Hola amics,

    Ara si que si!! Ha arribat el moment d'afrontar les incerteses que us portaran aquestes meravelloses muntanyes,les catedrals del món, però també és l'hora de que empreneu el camí que tantes vegades havieu somniat.

    Endavant i molta força!!

    Rusky, et porto dins per donar-te tota la força en aquesta gran aventura!!

    Ritxi, hakagniaaa!!!

    ResponElimina
  6. Nois,envejo el vostre coratge,la valentia,l empenta que us duu a realitzar el vostre somni...endavant i força!!
    Us seguiré amb el cor i us tindré a la ment.
    BONA RUTA,bones troballes,bones vibracions imolta,molta sort!!

    ResponElimina
  7. Moltíssima sort des del vostre petit poble!! Des d'aquí estem entusiasmats llegint les cròniques i formant part en certa manera de la vostra experiència, encara que sigui des de molt lluny, tot i que llegint us podem sentir a prop. Enhorabona per saber transmetre'ns tant bé tot el què esteu vivint i gràcies per deixar-nos format part del vostre somni!!
    Una forta abraçada!!

    Tere

    ResponElimina
  8. Ei! Estic molt content que hagueu trobat una solució (i força ràpid, finalment!). Veig que teniu el traçat molt ben après. Ara toca gaudir i explicar-ho...

    Una abraçada!

    ResponElimina