diumenge, 6 de gener del 2013

El somni és el camí


Ja tenim bitllets, marxem el 15 de gener. L'emoció és màxima des de que hem entrat en aquest 2013. Feia mesos que ho esperàvem i ara ja no hi ha volta enrere. Ens esperen 5 mesos apassionants, plens d'aventures i experiències úniques. Sembla impossible, però marxem a l'Himàlaia, aquella zona del planeta que tant ens ha fet somiar a través dels relats dels més grans aventurers de la història. L'hem somiat, pensat, gaudit, patit... però sempre en la distància. D'aquí uns dies la viurem en carn pròpia.

Fa molts mesos que preparem el projecte i fa anys que en parlem, 3 anys per ser exactes. Jo era a Bolívia, rodant el documental "del vent al blau". En Rusky passejant per Argentina. Feia molts anys que no ens vèiem, no havíem sortit mai junts a la muntanya, però alguna cosa ens connectava. Hi així ho debia notar aquell 14 de desembre de 2009 quan vaig tenir l'impuls d'enviar un mail a en Rusky que ens precipitava cap a un futur en comú perseguint els nostres somnis.

Aquest és el mail que li vaig enviar des de la Paz:

Rusky, gràcies per enviar-me les teves cròniques plenes de passió i sentiment i que llegeixo amb delit i molta enveja sana de veure com et mous per aquests paratges tant impressionants.

Per aquí va tot de conya. Ja portem un mes a La Paz, i la veritat és que hem conegut gent molt interessant tant "gringos" com gent del país. En hi hem adaptat molt bé, i ja començo a sentir el país molt endins. He tingut la sort de poder viure moments històrics i tot el procés de les eleccions generals. Ha estat emocionant veure com un poble s'està aixecant per decidir com gestionar el país i no que "alguns" de fora els hi gestionin com ha passat durant els últims 500 anys.

Es increïble la vista de La Paz des de les antenes i la visió de les muntanyes del voltant com l'Illimani. Estem tant ocupats filmant, que encara no he pogut sortir de la ciutat ni fer cap excursioneta. Jo em miro i remiro cada dia l'Illimani, però de moment no podrà ser. La setmana vinent anirem al nord, a la selva de Pando a filmar unes comunitats indígenes, per denunciar que el seu territori serà inundat per culpa d'unes represes que Brasil està construint per generar energia elèctrica [...]

I ara et llenço un somni/desig/proposta o diga-li com vulguis! T'haig d'advertir, però que es tracta d'una proposta boja boja. Ja fa mesos que em ronda pel cap un projecte de documental sobre natura i muntanyes. No m'agradaria fer tant sols un documental sobre una aventura o gesta sinó també tenir molt en compte el sentiment i la poesia envers la natura. Barrejar els dos conceptes: esforç-aventura-gesta amb poesia-sentiment-passió. I tot això filmat per fer-ne un documental.  Jo havia pensat d'intentar muntar una expedició finançada per fer alguna muntanya ben parida, però caldria pensar quina (alguna també que fos lo suficientment atractiva pels espònsors). T'atreviries amb un 8.000? Segurament pensaràs que estic boig, però si alguna cosa he aprés és que la vida és bogeria, i que els reptes son el motor de la vida! També t'haig de dir que seria un projecte a mig termini, doncs jo tinc feina amb altres documentals fins el 2013. Així que seria pel 2013 o 2014. Però això ja ens aniria bé, doncs per preparar una cosa així és necessita temps i paciència. Un altre dels temes complicats, per si no n'hi ha prou amb tot el que representa una expedició d'aquestes característiques, és el tema del finançament, perquè caldrà trobar espònsors que es facin càrrec de totes les despeses. Penso però que entre la teva experiència com alpinista i la meva com a documentalista, formem un equip que com a mínim els espònsors i les teles ens escoltaran. I al ser un projecte a 4-5 anys vista, tindríem temps suficient per rumiar, planificar, entrenar i formar un equip fort, valent, capaç i sensible. Penso també que potser podríem involucrar al algú que ja tingués experiència en expedicions d'aquest tipus. 

Què hi dius? T'hi apuntaries? Alguna proposta? Pensa que aquest mail pot ser l'inici d'una gran aventura i una experiència única!!

Una abraçada i gràcies per compartir les teves vivències!!!

Pere

Aquesta és la seva resposta, 5 dies després:

Hola Pere!!!!!

Estic molt content que Bolívia t'hagi entrat fins a dins, suposo que ets dels que senten mes enllà de les paraules, i per això et puc entendre, et puc sentir també!!!!

Collons, collonssssssssssssssssssssssssssssssssss, si, si, si, siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! Aquesta proposta que llences és la senyal que fa uns dies els explicava i els explico a la gent....

Potser, algun dia, quant els astres s'aliniin, potser aquell dia serà el dels Himalaies. I aquí està, aquí ha arribat el dia, en que un ésser amb sentiment i passió m'ha llençat una corda per lligar-m'hi!!!!

Doncs sí Pere, estic disposat a aquest projecte, a embarcar-me amb tu fins on sigui per trobar una historia una aventura que ens faci més purs, més humans i més aprop de les grans muntanyes.

No m'ho he pensat gens, saps per què??? doncs per que sabia que en algun moment, un esser bondadós voldria compartir amb mi una cosa així, i aquí estas, el destí ha volgut que siguis tu, aquell que fa uns anys em sorprenia amb la pilota als peus, aquell que em feia riure i tenir ganes de ser feliç, el Pere!!!!!

Cegament vull ser el que vagi amb vos als himalaies, quan ens trobem per Catalunya hi anirem donant forma i ulls, estic disposat a buscar sota les pedres, on sigui!!!!

Feliç i emocionat de rebre el teu correu et desitjo el millor en terres Andines o selvàtiques, amb els pobles originaris de la terra, amb gent que esta lligada a la Pacha mama. Continua enviant-me tot el que sentis, continua empapant-me de tot el que vius, jo necessito això com oxigen a sis mil metres, merci.

Gràcies per pensar en mi, això, com dius, es el principi d'una gran aventura, d'un somni que serà fet realitat, junts viurem i sentirem les grans muntanyes, els grans Apus!!!

Des d'Argentina et desitjo un bon nadal, o el que sigui en aquests dies!!!

Salut i força Pere!!!!

El bateg dels himalaies ja ressona dins nostre, com el cor d'un nen petit!!!!!!



Encara m'emociono quan recordo aquests mails. Volia compartir-los amb tots vosaltres, l'embrió de tot plegat. Aquest és un projecte molt especial i tenim moltes ganes de compatir-lo. Intentarem fer-ho de la millor manera possible. Esperem que aquest bloc sigui una finestra a través de la qual fer-vos somiar amb nosaltres. Som-hi!!

En Pere Herms i el Raül Corominas al cim del Montblanc el 2011
Al cim del Montblanc el 2011

10 comentaris:

  1. És genial llegir tants sentiments! Molta força i endavant!

    ResponElimina
  2. Impressionant. Quanta passió... Aquest bloc promet!

    Bon viatge!

    ResponElimina
  3. Passio, sentiment i bogeria. De cap altre manera es pot entendre aquesta força interior que ens porta a buscar alla dalt tot el que ens falta aqui avall.
    Quin parell de ben trobats! us desitgem que les deesses de les mes grans muntanyes us facin durant un temps un raconet amb ells, aixo si... tots us estarem esperant aqui a casa volen escoltar els detalls en primera persona.

    Sort, forces i Himalaia!

    ResponElimina
  4. Quina enveja! Pell de gallina! Una història que comença amb aquesta complicitat, que s'inicia sense traves, sense un "ja m'ho pensaré", està condemnada a funcionar! Endavant!

    Gerard

    ResponElimina
  5. Hakagniaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

    Tot llegint els vostres relats, no puc evitar que se'm desprenguin algunes llàgrimes, una barreja d'alegria i tristesa. Tristesa de saber que no ens veurem durant un llarg temps, però molta alegria i felicitat de saber també, que ens tornarem a veure per compartir aquests grans moments, que t'esperen als Himalayas. I amb qui millor que un Avinyonenc (com tu), en Pere, un altre apassionat de les muntanyes i la naturalesa.Es nota que entre vosaltres hi ha alló que en diuen química. Els vostres camins per fi s'han trovat. Sento molta felicitat per vosaltres!! De ben segur que serà uina experiència extraordinària!!
    La passió, humanitat, genorositat, humilitat i ganes de viure, fa que aquesta gran aventura, sigui un èxit anunciat. Perquè més enllà de si feu cim o no (que segur que si!!! jejejeje!!), el sentit de la vida és fer allò que estimem, així que salut i molta força "nanus"!!!!
    Rusky, recorda el què et vaig dir al sortir de la nit de cap d'any!!!!
    Sorte ona eta maite zaitut lagun !!!!

    ResponElimina
  6. Molta Sort i bones experiències de part del CEO!!!
    Salud i Muntanya!!!

    ResponElimina
  7. impresionant, contagios, ganes de coneixer, ganes de somiar en els sominis que es fan camí, d'aixó es tracta.
    merci!
    i feliç camí!

    Eva

    ResponElimina