diumenge, 14 d’abril del 2013

Compàs d'espera

8 d'abril
Es lleva un dia preciós. El Masnaslu i els cims que ens envolten irradien amor. Esmorzem i preparem les motxilles, avui pujarem a 5.740m i muntarem el Camp I. Portem tenda, menjar, gas, fogonet i bambús. Avui el camí es fa més dur, el sol escalfa fort i la neu s'estova abans. Però metre a metre, bambú a bambú, anem guanyant alçada. Per darrere ens segueix el Norbu, porta estaques i corda fixe. Arribem al Coll Naike i remuntem l'últim pendent força vertical. Busquem i trobem un bon lloc per a la tenda. Cavem una plataforma i la muntem on podem, doncs ja fa estona que ens fueteja un vent molt fort i ens llença cristalls de neu. Posem tot el material dins la tenda i marxem pendent avall, aprofitant una corda fixa antiga. Trobem el material que ha deixat el Norbu i desfem la traça fins al Camp Base. Fem el té amb galetes i descansem a la tenda, i quan sortim a sopar veiem que la nevada és minsa. Sopem tranquils, demà pujarem a dormir al Camp I.
9 d'abril
Nit tranquil·la, matí assolellat. Esmorzem i carreguem les motxilles amb el material personal. El dia s'ha llevat amb uns núvols prims i allargassats: canvi de temps? Ja ho veurem. Sortim traça amunt, és la 4rta vegada que fem el camí. El cel es va omplint de molts núvols però el sol és fortíssim. Passat el coll Naike, amb el Norbu posem uns 100m de corda fixa, mengem una mica davant la tenda del CI i ell desapareix. Estem sols a la muntanya, fonem neu i riem com bojos: moments de follia. Però el dia es va tapant amb força i ens preocupa. Obrim traça fins a 5.950 m, demà continuarem si el clima ens deixa. Quan tornem a la tenda, amenaça de nevar, i més tard comença a ventar. El fogonet deixa de funcionar. Es comencen a tòrcer les coses. Durant tota la nit neva i venta, la neu pressiona la tenda i la situació comença a ser angoixant, sense cuina no tenim res a fer.
10 d'abril
Fa hores que no puc dormir, he sortit a treure neu amb la pala, no hi ha visibilitat i no para de nevar i ventar. El fogonet no ens funciona, la situació s'està tornant crítica. La decisió està presa. A les 8 para el vent, no es veu quasi res, boira i neu es barregen. Haurem de posar-hi tot el nostre esforç, control i orientació. Ho deixem tot aquí, suposem que la tenda quedarà colgada per la neu i sortim pendent avall. Neu fins els malucs, en qualsevol moment podem marxar avall amb ella. Trobem la corda fixa, avall. Arribem al coll Naike. No es veu res. Sort de les ulleres JULBO, si no estaríem ben perduts. A la llunyania veiem el primer bambú! descans i alegria. Un darrere l'altre, els anem trobant tots, estem cosint el camí de tornada. Els 4 dies pujant i baixant, i sobretot la col·locació dels bambús, ens han salvat. A les 10 del matí arribem al Camp Base. Els expliquem l'aventura i cansats endrapem un plat gegant de pasta que ens fa el Dendi; gràcies company. Passem el dia a la tenda, recuperant hores de son, rumiant i esperant que el clima no sigui tant dur amb nosaltres. A la tarda arriba el Jambu, l'ajudant de cuiner i el Ramesh, el portador. Ens porten una corda i el menjar del Paco Pérez!. Els ho agraïm de tot cor. També porten una bandera de "La Sportiva" i dues medalles budistes. Les envia el Kami Sherpa! són per protegir-nos en la nostra aventura al Manaslu. Moltes gràcies amics, bona nit.
11 d'abril
Ha nevat força durant la nit, però el matí es lleva amb pocs núvols. El Norbu, el Jambu i el Dendi estant preparant la puia, munten un llarg pal, oneja una bandera de la regió, cinc tires de banderoles d'oració i marxen en diferents direccions, protegint el campament. Fem una petita celebració als peus de la bandera, llancen arròs tres vegades, so so so!! Després, amb el Pere muntem la nostra puia avinyonenca: barregem 4 tires de banderoles budistes amb les senyeres catalanes que vàrem rebre del CE Avinyó, escrites i firmades per amics i família. En acabar m'emociono quan llegeixo els missatges, sentim tan propers al cor tots els vostres desitjos! Unes llàgrimes regalimen sota les ulleres, OM MANI PADME HUM.
Passem un dia força tranquil, neva i només sortim de la tenda per anar a menjar. És un dia de reflexió i meditació, sembla que hem arribat un pèl d'hora a la muntanya, el clima és molt canviant. Quan sortim de sopar veiem brillar les estrelles al cel, a veure què ens espera demà. NAMASTÉ. 
12 d'abril
Dia espectacular, cel blau, allaus per tots costats. Ens rentem i el Pere s'afaita i tot. Aprofitem el sol per carregar bateries i escalfar el cor. Necessitem que arribi més gent, si no és impossible que els dos sols obrim tanta traça. Pujo fins als 5.000 m, però és un desgast gegant, a més uns núvols allargassats estan poblant el cel. A la tarda, nevada. La vida de Camp base és bonica, però crema les neurones; "paciència nois, ja tindreu la vostra oportunitat". Aprofitem per escriure, el Pere munta un vídeo perquè tots pugueu veure el santuari on estem 'meditant'. Sol, soroll de culleres, el dinar s'acosta, a occident es lleva el dia. BON DIA AMICS, US ESTIMEM DES DE LA LLUNYANIA!!

C1 a 5.750m

6 comentaris:

  1. Amb una orella estic sentint TV3, les declaracions de la Cospedal, que si els scratches, que si el Pujolet petit ha evadit peles a un paradís fiscal i amb l'altre llegint-vos...Enmig d' aquest dia primaveral, dels camps verds de Cornet, Sembla irreal la vostra història, sembleu irreals, sembleu...un conte de Bola de Drac!Kame-Hame!!! ¿?

    ResponElimina
  2. Moltes forces i paciencia amics. La muntanya cal escoltar-la i estar preparats per quan ens obri la porta per anar amunt. Una forta abraçada des de la primavera mediterrania.

    ResponElimina
  3. Ànim i paciència, companys! La muntanya encara no us coneix; quan ella ho cregui convenient us obrirà les portes de bat a bat...

    Per cert, he estat un temps sense comentar perquè us llegia des del mòbil, però us volia donar les gràcies pels relats. De debò, nois, està sent un autèntic regal literari, especialment els dies de Kalapatar, Peak Iceland i Chukung Ri. Moltes gràcies per compartir la solitud de les postes de sol i les nits estrellades. És un plaer majúscul!

    Vinga, ara toca agafar aire i tenir calma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xatinsssss... puc visualitzar cada moment que narreu, desde la follia a la que em sumaria encantat fins al patir indescriptible de quedar-te colgat...el que no puc és sentir-ho tant com vosaltres però us puc assegurar que m'emociono, m'acollono, se'm posen els pèls de punta i m'alegro de veure-us al lloc que indubtablement us correspon: enmig de la immensitat de la natura més magnificient, terrible i preciosa, dura i harmoniosa..ha de ser brutal petits..tinc unes ganes de cantar Antònia Font amb vosaltres i parlar del prepuci del Pere, dels decimals, del doctor Slump i del la cooperativa solidària que foteu el favor de fer-ho tooot vé...i prudència (us ho dic jo! sembla una paradoxa, ho sé...) però aquí us esperem amb els braços oberts germanets.
      Per cert sapigueu que el cooperativisme s'ha reemprès.
      Necessito saber, per acabar, si necessiteu una injecció econòmica, doncs encara que estem en crisi es podria fer un little effort!! De debò.
      Apa preciosos a aguantar i enriquir-se cda dia més. Sóu els milloooooorssss!!!!!!

      Elimina
  4. OM MANI PADME HUM!!!

    Animo chicos!!!!! ...Estamos con vosotros!!!!

    Un fuerte abrazo!!!!!

    ResponElimina
  5. Elena de les Muntanyes6 de maig del 2013, a les 23:55

    Molta força barbut, i molta conexió pura amb la Muntanya!!!!!!!!
    Escolta-la com sempre has fet i ella et parlarà!!!!!!!!
    Saludacions a tota l'expedició!!!!!!!!
    Abraçades de Llum de Primavera!!!!!
    Elena de les Muntanyes.

    ResponElimina