19 de maig. El despertador sona a les 11 de la nit tal com estava previst. He dormit molt poca estona, però em sento descansat i bastant tranquil. Estic dins una tenda a 6.800 metres amb en Rusky i aquesta nit serà molt llarga perquè la intenció és enfilar-nos fins al cim del Manaslu. Són 1.400 metres de desnivell i calculem que ens portarà entre 10 i 14 hores. Ens vestim com podem i mengem alguna cosa: pa de motlle amb pernil i formatge que en Marco, un dels italians, ens va obsequiar al CB. També fem un te. M'omplo les butxaques de tot el necessari; avui pujarem sense motxilla, el més lleugers possible. Repasso mentalment tots els objectes per no oblidar-me res i surto de la tenda. Fora, el negre i el silenci ens embolcallen. Bufa una mica de vent, que aixeca neu que espetega a la cara. Fem les últimes comprovacions de material i comencem a caminar. Són les 12 de la nit i en Sergio, des de la tenda del costat, ens desitja bona sort. Els grampons rasquen amb força contra la neu glaçada. La respiració i el vent són els únics sons presents en aquest espai gelat i fosc. Fins als 7.000 metres coneixem el camí, però a partir d'allí serem com dos navegants sense rumb....

Dissabte 18 de maig 2013 Ens llevem amb el sol, que fa dies que veiem sortir rere el Simnang Himal, la muntanya d'aresta allargada que tenim a l'est. És l'última oportunitat que tenim de pujar el Manaslu. Tinc força pessigolles dins meu doncs s'acaben les opcions i portem força cansament; ja fa quasi 50 dies que vàrem arribar als peus de la muntanya dels esperits. El Manaslu somriu radiant, il·luminat i escalfat pel gran astre; els petits ocellets canten també d'alegria, tothom ens dona forces per anar amunt. Esmorzem a la tenda menjador. En Jambu i en Dundee ens atipen bé, no volen que ens faltin forces per tirar amunt. Ells estan contents perquè després d'aquest intent podran tornar a casa seva; els veiem força cansats de l'expedició. Concentrats, omplim la motxilla del que necessitarem: el sac de dormir, poca roba i sobretot menjar, menjar italià del Marco que utilitzarem pels últims camps d'alçada, pernil, formatge i algun sobre de cafè i altres preparats cafeinics. Inclús tindrem pa de motlle, tonyina a l'oli d'oliva i una carn vacuna de les Itàlies. A gran alçada sabem que l'estomac se'ns tancarà, per això portem aquests delicatessens. Fins allí ens anirem...

El diumenge 12 de maig vam fer el primer intent de cim. Des de 6.800,  CIII, volíem remuntar els 1.400 m fins al punt més alt del Manaslu, però una tempesta de neu i vent no ens va deixar fer ni un metre. Amb prou feines vam poder baixar al CII, aquest n'és el relat: 8 de maig Avui és un dia especial. Per primera vegada sortim del camp base amb la intenció de fer cim. Totes les prediccions meteorològiques indiquen que hi ha una finestra de bon temps entre el 9 i el 13 de maig, així que, juntament amb els italians, sortim amb l'estratègia al cap de fer tan sols 3 camps: CI 5.750m, CII 6.450m i CIII a 6.800m nosaltres; ells a 7.100 m. El dia s'ha llevat preciós, el cel és blau intens, no fa vent i hi ha pocs núvols. L'únic problema és la neu acumulada i que s'ha d'obrir traça fins al CI, però som uns quants i ens ho anem tornant. En total som 7: 3 italians, 2 sherpes i 2 catalans. Els sherpes dels de Singapur, el grup més nombrós, també havien de sortir avui perquè han de posar corda fixa entre el CIII i el CIV pels seus clients. Però estranyament es queden al camp base. Amb 3 horetes arribem al CI i el primer que ens toca fer és desenterrar la tenda. Ha nevat ...

Dissabte 13 d'abril El dia és serè. Sol. Cel blau. Ni un núvol, però un gruix de neu considerable. En Nagndu vol pujar la tenda i muntar el camp 2. Nosaltres volem pujar i veure l'estat de la nostra tenda a camp 1. No veiem clar de quedar-nos-hi a dormir, el temps és insegur. El Jofre diu que les nevades seran més persistents el 13 i 14, i que a partir de llavors seran disperses. Esmorzem i sortim. Anem alternant per obrir traça; el ritme és bo. Neu una mica dura: a vegades aguanta la petjada, a vegades s'enfonsa fins el genoll. Cinquè cop que fem la ruta fins al C1. Tardem 40 minuts fins al primer pendent fort de 30 metres, llavors ve pla i serpenteja cap a una rampa no tan forta: una hora més. Llavors cap a la dreta, fort pendent, 45 minuts. Després l'ascens al coll, molta neu. Sempre lent, i un cop al coll hem de fer un ascens vertical per una aresta, proveïts d'una corda fixa, i vèncer un turonet amb neu fins als genolls. Arribem i la tenda està coberta de neu. Triguem 2 hores a desenterrar-la, només tenim una pala. El cul està al costat d'un mur, s'hi ha acumulat molta neu. Desmuntem la tenda, ja fa estona que neva, bufa vent i fa mal temps. Deixem la tenda plana...