dimecres, 27 de març de 2013

Manaslu, camí de les grans muntanyes

Ha arribat el moment que tant esperàvem. Ja feia dies que estàvem encallats a Katmandú. Els temes de logística ens porten de cul, però si alguna cosa hem après del budisme és que tot passa perquè ha de passar i no cal posar energia en quelcom que el destí ha fet. Segur que en aquest temps d'espera hem après moltes coses i sobretot hem pogut compartir amb gent molt maca que hem trobat a Katmandú.

El Pere està arreglant temes tècnics de l'internet. Damunt del llit, concentrat, fa córrer ratolí amunt i avall i els programes es van instal·lant a la màquina.

Mentrestant jo volto per Thamel, recollint els últims trastos que ens falten, coberts, mantes tèrmiques, un pal telescòpic…

Aquell somni que romania adormit dins nostre tant i tant de temps, ara despertarà de sobte. Òstia, és que anem a un vuit mil dels Himàlaies, això és el més gran regal que el destí m'ha ofert! Agafarem el testimoni de molts i molts alpinistes i anirem a provar la nostra duresa física i mental a les catedrals de la terra, sempre amb molt respecte per la muntanya, demanant que ella ens protegeixi de qualsevol problema que pugui sorgir, i sobretot que aquesta experiència ens aporti maduresa i humilitat i ens il·lumini un xic més aquets camí que seguim, envoltats de gent tan especial com tots vosaltres, esperits que des de la llunyania ens donareu forces per tirar endavant.

Quantes nits hem passat sense poder dormir, la ment corria i corria cap al Manaslu, perquè és molt poderosa, volia saber si érem tan valents com dèiem, jejejeje, nosaltres, dins la tenda, damunt la neu, amb molt de fred, escalfàvem el nostre cos amb aquesta energia que mai parava d'anar i venir, dels Anapurnes al Makalu, del Manaslu a l'Everest…

Agrair de tot cor a tots els patrocinadors, els col·laboradors… però sobretot a tota la gent que hi ha darrere de noms i marques, perquè són ells, amb la seva voluntat d'escoltar i ajudar-nos, que han fet possible que aquest somni es materialitzi. Agrair a tots els essers estimats que dia a dia ens envien el seu amor; sentir la seva calor ens aporta el necessari per seguir somiant i dirigint els nostres passos cap a les muntanyes més altes de la terra.

Hem conegut gent molt especial al Nepal, des dels voluntaris de Torelló, amb la Mireia al capdavant; també totes les famílies, hindús o budistes que han compartit el seu menjar amb dos barbuts, que ens han escoltat, que han rigut amb nosaltres. Sense sentir el caliu del poble nepalí és impossible pujar cap muntanya al Nepal.

Els Sherpes, amb en Kami Sherpa al capdavant, una persona molt humil, molt connectada amb Catalunya, doncs ell es va casar amb una dona catalana. Ell està aixecant un projecte que la seva exdona va tombar i va embrutar de mentides. Kami, estem amb tu en tot!

En Kami és el nostre cordó umbilical al Nepal i sabem que si tinguéssim cap problema ell es mouria fins a solucionar-lo. Quan sents això tant lluny de casa teva, és quan canvien coses dins teu. Molta sort en la teva vida Kami.

Tenim uns col·legues bascos a Katmandú, l'Iker i l'Aitor. Dos valents que també estan engegant un super-projecte al Nepal, ens vam conèixer fa dos dies, són d'esperit pur i aventurer, han estat moments de fluïdesa amb amics de veritat. Shambala fins al final, Eskerrik Asko lagun!!!!!

Ja estem a punt de marxar, hem fet un bon sopar i ara ja estem polint els últims serrells de l'equipatge. Els nervis afloren i sentim que s'acosta aquest moment tan especial.

Esperem tenir molta llum en el nostre camí cap al Manaslu. Sabem que tots vosaltres ens hi ajudareu, o sigui que seguim en contacte, cada nit podrem veure les mateixes estrelles, i així sempre estar connectats.

Gràcies a tothom,  a la mare terra i a tots els qui la formem. Ara...a somiar despert!

Pere i Rusky    25-3-2013

 

 

 

7 comentaris:

  1. Molta sort i forçes amics, i no dubteu que des del peu del Mediterrani us farem una forta empenta amunt quan el cap i les cames diguin prou.

    ResponElimina
  2. Eiiiii, ara sí que síííí!!! hakagniaaaaaaa!!!! Espero que tingueu moltíssima sort i que acaveu el projecte fent cim!! ..i si no es pot, doncs una altre vegada serà, el més important és que torneu sans i estalvis. Les experiències que heu viscut i viureu valen més que tot això!! així doncs, desitjar-us un bon camí cap a la FELICITAT!! SORTE ONA LAGUNAK !!!

    ResponElimina
  3. Hola desde Brusel.les. Soc l'Ester de Solsona . Hem rebut la visita dels amics que vareu coneixer, la Liz i el John i(els vareu coneixer al cami cap a Lukla) i els hi he traduit el vostre blog. Esperem tots que tingueu molta sort i poder llegir el final de la vostra aventura. Una forta abracada de la Liz, elJohn, el Gereon, l'Ester, el Daniel, l'Elena i l'Anna Maria.

    ResponElimina
  4. Goazen mutilak!!!!! Muchas suerte os esperamos a la vuelta!!!! Un abrazo!!!!!!
    Iker eta Aitor.

    ResponElimina
  5. A tope!! foteu-vos uns bons dhal-bats i no hi haurà qui us pari!
    Una abraçada plena d'energia!!

    Masfi.

    ResponElimina
  6. Eeeeeeeeiiiuii!!!! Doncs m ha agafat per anar a cap d creus.... ara d nit... i quan he arribat al revolt del final del cami.... on varem fer una foto volant ara fa anys.... us he vist dalt del manasluuu!!!! Awire! El limit.... els limiiiits
    .... no son mes q horitzons.... linees q superem! Felicitaaaaats!

    ResponElimina
  7. Xatiiiiins!!! Si xaleeeeeeeeeeeeuuu!! Penseu que heu de tornar sans i feliços que aquí us esperem amb els braços oberts!! A més tenim fenyaa!! Canya amb l'expedició, unfleu-vos de tant en tant que segur que hi ha bon licor i hammers, pau interior i strength pitiiittss!!!

    ResponElimina